L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bosc sec de Tombes-Piura

El bosc sec de Tombes-Piura (WWF), és una ecorregión de bosc sec tropical que es troba en el noroccident del Perú (Tombes, Piura, Lambayeque, oest de Cajamarca i una porció del noroest de La Llibertat) i una chicoteta part al sur d'Equador (costa de Guayas i L'Or). Conjuntament en el bosc sec del Marañón i el bosc sec equatorià formen part del bosc sec equatorial segons Antonio Brack Egg.

Erro al crear miniatura:
Bosc sec de Tombes-Piura

l'ecorregión forma part de la costa del Pacífic, llimita a l'est en ecosistemes de montanya (Cordillera occidental dels Andes) i al sur en el xerófilo desert de Sechura. Presenta un alt grau d'endemisme, per lo que té gran importància la seua conservació.

Característiques físiques

El relleu inclou terres baixes costeres, tossals baixos i ondulades i les estribaciones dels Andes.[1] Els sols de les regions més baixes són en la seua majoria arenes i argila formades durant l'época recent del Holoceno. Més dalt, els sols estan formats per anfibolitas precámbricas, granit paleozoicos, quarsita i pissarres negres del Devónico, i calcàrees obscures, areniscas i lutitas del Carbonífero. Els principals rius situats al nort, que naixen en la seua majoria en Equador i fluïxen durant tot l'any, són els rius Guayas, Zarumilla, Tombes, Piura i Chira; mentres al sur es troba el Chancay-Lambayeque. Atres rius i rieres situades al sur són estacionals i només fluïxen en l'época de pluges com els rius Olmos, Motupe i La Llet.

Clima

Presenta clima tropical sec en periodos d'hivern i autumne molt secs en temperatures aproximadament entre els 20 °C i 30 °C i estius en presència de pluges de decembre a març i temperatures entre els 30 °C i 40 °C . Té precipitacions de 100 mm en el sur a 500 mm en el nort, la cantitat de pluja aumenta en la presència del Fenomen El Chiquet, té una altitut variable considerada fins als 1000, 1600 o 2800 m s. n. m. i una temperatura mija de 23-27 °C.

Característiques biològiques

Flora

Erro al crear miniatura:
Ceiba.

La flora està representada en la vegetació xerófila (adaptada al clima àrit) en fulls menuts, escates o espinoses, i sabanes herbàcies, arbustives i arbòrees, a on destaquen l'algarrobo, el ceibo, el sapote, el faique i el porotillo.

Hi ha una gran varietat d'hàbitats, des de zones desérticas en arbusts i cactus fins a densos boscs espinosos. Moltes espècies de flora són endèmiques, adaptades a les condicions d'aridez. Grans àrees estan cobertes per boscs secs estacionals que perden els seus fulls despuix de la temporada de pluges. Entre les espècies més comunes dels boscs secs estan el Loxopterygium huasango, Handroanthus billbergii i pal sant (Bursera graveolens), totes elles amenaçades per l'explotació humana. Atres espècies comunes són Ziziphus thyrsiflora, Caesalpinia corymbosa, Capparis angulata, Bombax discolor, Pitthecellobium multiflorum i Geoffroya striata.[1]

El bosc de ceiba alberga principalment l'endèmica Ceiba trischistandra. El chaparral està format principalment per arbusts com el papelillo ( Bouganvillea sp.), cactus i el overo (Cordia lutea). La zona és rica en mezquites (gènero Prosopis), que capten i fixen el nitrogen en les seues raïls, enriquint el sol i ajudant a atres espècies. El algarrobal està compost principalment per algarrobo (gènero Prosopis).[1]

Fauna

Erro al crear miniatura:
Pava aliblanca.

La fauna la constituïxen el gose formiguer, el rabosot, el rata de Sechura, vizcachas, fardes nuca blanca, còndors, pavas aliblancas, pardals carpinteros, boes, el cocodril americà i iguanas.

Hi ha sis órdens de mamífers, dos órdens de reptils i un orde d'amfibis. La fauna típica inclou la tamandúa del sur (Tamandua tetradactyla), la farda de Guayaquil (Sciurus stramineus) i la iguana verda (Iguana iguana). Els reptils en perill d'extinció són la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga carey (Eretmochelys imbricata). El fals tegu (Callopistes flavipunctatus) està casi amenaçat. Entre els amfibis en perill es troba la granota venenosa fantasma (Epipedobates tricolor).[1]

Hi ha 14 órdens d'aus, en un important endemisme. Entre les espècies d'aus es troben el perico de l'Or (Pyrrhura orcesi) i la oropéndola (Icterus graceannae). Entre les aus en perill d'extinció es troben el perico de galtes grises (Brotogeris pyrrhoptera), el gavilà d'esquena grisa (Pseudastur occidentalis), el papamoscas rufo (Myiarchus semirufus), el becardo pizarroso (Pachyramphus spodiurus) i la pava aliblanca (Penelope albipennis), el tallador de plantes peruà (Phytotoma raimondii), el perico de l'Or (Pyrrhura orcesi), el semillero de pancha groga (Sporophila nigricollis), el gaviotín peruà (Sternula lorata) i el pijuí de cap negre (Synallaxis tithys). El loro d'ales de bronze (Pionus chalcopterus) i el lúgano azafranado (Spinus siemiradzkii) també estan en perill. Les aus de distribució llimitada són el gayo de coa blanca (Cyanocorax mystacalis) i la cotorra de caraça roja (Psittacara erythrogenys).[1]

Ecosistemes

Segons la seua altura els ecosistemes principals són els següents:

Atres classificacions més detallades grafican millor la gran varietat d'ecosistemes i espècies biològiques. Segons la vegetació tenim:[2]

  • Bosc sec semidenso de montanyes
  • Bosc sec ralo a molt ralo de montanyes
  • Bosc sec semidenso de tossals
  • Bosc sec ralo de tossals
  • Bosc sec ralo de lomades
  • Bosc sec molt ralo de lomades i tossals
  • Bosc sec molt ralo de superfícies disectades
  • Bosc sec ralo de planura aluvial
  • Bosc sec ralo de planura eòlica
  • Bosc sec molt ralo de planura eòlica
  • Algarrobal ribereño
  • Manglar
  • Xara
  • Àrea de cultius
  • Sol nuet

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Southwestern Equador and Northwestern Peru | Ecoregions | WWF» (en en). World Wildlife Fund. Consultat el 2021-07-24.
  2. ↑ Pennington R. T., Prat D. I. & Pendry C. A. 2000. Seasonally dry forests and Quaternary vegetation changes. Journal of Biogeography Neotropical 27(2): 261-273.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bosc_sec_de_Tombes-Piura&oldid=1408348»