Pseudalbizzia multiflora
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La Pseudalbizzia multiflora, encara reconeguda i àmpliament citada com Albizia multiflora, és un arbre semicaducifolio dels boscs secs neotropicales suramericans de la vertent del Pacífic, estenent-se des del sur de Panamà fins al noroest de Perú en la regió biogeográfica del hotspot Va chocar-Magdalena-Tombes que inclou al Bosc sec equatorial. Coneguda comunament com angolo (en Loja i Piura), compoño (Puná i Guayas), cano cano o vainillo; esta leguminosa que en un inici va ser classificada per Carl Kunth com Acacia multiflora, ha segut recentment reclasificada despuix d'estudis filogéneticos i filogenómicos en 2022 per Koenen i Duno dins del gènero Pseudalbizzia per a reflectir en major precisió la seua linaje evolutiu americà ya que es demostrava la no monofilia del gènero Albizia de les espècies del Nou Món (Amèrica). Té 2 subespecies acceptades que són P. multiflora multiflora i P. multiflora sagasteguii.[1][2][3][4][5][6]
La seua importància radica en una dualitat excepcional: és una espècie pionera clau per a la restauració de sols degradats gràcies a la seua capacitat de fixar nitrogen, i al mateix temps, posseïx una fusta d'alta densitat i durabilitat que ha segut històricament valorada en la fusteria fina i la construcció rural.[5]
Descripció morfològica
[editar | editar còdic]És un arbre semicaducifolio que pot alcançar una altura notable de fins a 18 m. El fuste té forma cilíndrica molt irregular en una circumferència fins a 60 cm mentres la seua corfa externa és de color pardo a pardo obscur, fisurada i en moltes lenticelas. Les seues fulles són composts alternes, bipinnadas i en la seua peciol presenten una glándula menuda de color marró. Les seues flors són menudes i hermafroditas en numerosos estams (flors estaminadas) agrupades en una inflorescència de cabezuela de color blanca-groguenca que després fructifica en unes llegums de 8 a 12 cm de llarc, 1.2 a 1.5 cm d'ample, de color vert (inmadura) i pardo rojós (madura), comprimit entre llavor i llavor de color marró rojós. [5]
Usos
[editar | editar còdic]Usos no maderables
[editar | editar còdic]Els fulls i fruts, aparte de servir de biomassa al sol, són aliment de ganado caprino, vacú i equí. Els fulls presos en infusió s'usen per a desinflamar ferides d'humans i en animals. Ademés es considera un arbre melífero d'abelles i melíponas. També s'usa com sege viu i rompevientos.
Usos maderables
[editar | editar còdic]La fusta és usada en fusteria per a fer taules, postes, ferramentes i com llenya para carbó vegetal.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pseudalbizzia multiflora (Kunth) I.J.M.Koenen & Duno | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-09.
- ↑ «Re-establishment of the genus Pseudalbizzia (Leguminosae, Caesalpinioideae, mimosoid clade): the New World species formerly plagau in Albizia».PhytoKeys.205
- 371–400.ISSN 1314-2003.doi:10.3897/phytokeys.205.76821.Consultat el 2026-03-09.
- ↑ «Albizia multiflora (Kunth) Barneby & J.W.Grimes» (en és). www.gbif.org. Consultat el 2026-03-09.
- ↑ «Pseudalbizzia multiflora (Kunth) I.J.M.Koenen & Duno» (en és). www.gbif.org. Consultat el 2026-03-09.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Tobias Fremout, Claudia Gutiérrez Miranda, Jessica Cerrón Macha, Eduardo Cova, José Luis Marcelo Penya, Jeremy Flanagan, Cristhian Saldarriaga Sanchez, Rachel Atkinson, Verónica Carrasco, Evert Thomas (2023). el_Paisage_Forestal/links/6516dd69321ec5513c1ea0b7/Arboles-i-Arbustos-de-els-Boscs-Secs-Fronteriços-entre-Peru-i-Equador-Propagacion-i-Us-en-Restauracion-del-Paisage-Forestal.pdf , Llima: Bioversity International.
- ↑ Aguirre Mendoza (2012). [1], Quito: Ministeri de l'Ambient d'Equador.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudalbizzia multiflora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.