Lenticela
]]
Les lenticelas són formacions en funció respiratòria en forma d'obertures lenticulares, que es troben en la superfície de tallos, raïls i, més rarament pecíols i fruts, de moltes plantes gimnosperma i dicotiledóneas. Les lenticelas són porcions especialisades de la peridermis formades per un teixit en una ordenació celular prou fluixa, que permeten el pas d'aire i l'intercanvi de gasos entre la atmòsfera i els teixits interns. En les plantes que formen peridermis durant el seu creiximent secundari, la epidermis (en els seus estomes) i atres capes superficials són substituïdes per la peridermis, que té una capa de cèlules de súber impermeables, que no permetria l'intercanvi de gasos si no es formaren en algunes zones lenticelas.[1]
El nom de lenticela procedix de la seua forma lenticular (del llatí lens lentis, llentilla). La forma concreta de les lenticelas és una de les característiques utilisades per a l'identificació d'espècies d'arbres. Són masses de cèlules fluixes que descollen llaugerament de la peridermis per una fissura travessera o llongitudinal. Les lenticelas són visibles fàcilment, pero en plantes en molta peridermis poden quedar en el fondo de clavills en la peridermis.
Les lenticelas es poden observar en el corcho que s'ampra per a fabricar tapons com a conductes farcidures de pols, procedent de les cèlules mortes.[1]
Formació
[editar | editar còdic]Les lenticelas es formen durant la formació de la primera peridermis durant la primavera, tancant-se a finals d'autumne en la formació d'una nova capa de súber.[2] Les que s'escomencen a formar en capes subepidérmicas ho fan generalment baix d'un estoma. Les cèlules parenquimáticas que estan al voltant de la cambra subestomática escomencen a dividir-se i perden la clorofila originant un felógeno de la lenticela, que es dividix més, originant un teixit de farcidura, que aumenta fins a trencar a peridermis i descollar a l'exterior. Encara que les cèlules que queden a cel obert moren, són substituïdes per més cèlules formades per divisions del felógeno de la lenticela. En gimnosperma, les cèlules de farcidura de la lenticela estan alguna cosa suberificadas, pero seguixen tenint parets primes i espais intercelulares. En les dicotiledóneas poden originar-se capes de teixit no suberificado i suberificado i poden alternar capes de cèlules en disposició compacta i més fluixa segons el creiximent estacional.[3]
Algunes lenticelas no es formen baix de les estomes. En algunes plantes poden formar-se en la part profunda de la peridermis que produïx súber, en la que el felógeno deixa de produir súber i forma el teixit de la lenticela, que s'obri pas a través del súber independentment de la posició de les estomes. En el alcornoque les lenticelas tenen que obrir-se camí per tot el gros súber, i poden vore's en corts de corfa com a llínees de pols pardo.
El número de lenticelas és molt variable, depenent de l'espècie i de l'edat del vegetal, sent més abundants en plantes leñosas i poc abundants en monocotiledóneas.[2]
En fruts i tubèrculs
[editar | editar còdic]
Les lenticelas estan també presents en molts fruts, per eixemple, en pomes i peres. En alguns tipos de peres pot servir per a saber quàn és convenient arreplegar la fruta, ya que les lenticelas clares dels fruts inmaduros enfosquixen quàn estos maduren.[4] Certes infeccions bacterianes i fúngicas poden instalar-se en el frut penetrant per les lenticelas.[5]
Les lenticelas estan presents també en tubèrculs, com les creïlles, la pell de les quals deriva de la peridermis.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Strasburger, Eduard; Noll, F.; Schenck, {{{nom3}}}; Schimper, {{{nom4}}} (1985). «IV», Lehrbuck der Botanik, 32ª, 7ª edició, Barcelona: Marín S.A., p. 177. ISBN 84-7102-990-1.
- ↑ 2,0 2,1 Paniagua Gómez-Álvarez (2002). Citologia i histologia vegetal i animal, 3ª edició, Madrit: McGraw-Hill - Interamericana d'Espanya, S.A.U, p. 868. ISBN 84-481-9984-7.
- ↑ Esau, K. (1977). Anatomia vegetal, Omega, pp. 377-379. ISBN 84-282-0169-2.
- ↑ Pyzner, John. (2005-04-19.) "Pick pears before completely ripe, advises LSU AgCenter horticulturist" [1] archivat en Wayback Machine.. Louisiana State University Agricultural Center website. Retrieved on 2007-10-11.
- ↑ Irtwange, S. V. (February, 2006.) "Application of modified atmosphere packaging and related technology in postharvest handling of fresh fruits and vegetables"
- Archivat el 11 de octubre de 2006 archivat en Wayback Machine.. Agricultural Engineering International: the CIGR Ejournal. Invited Overview No. 4. Vol. VIII, page 8. Retrieved on 2007-10-11.
- ↑ Adams, M. J. (1975). "Potato tuber lenticels: Development and structure". Annals of Applied Biology 79 (3): 265. doi:10.1111/j.1744-7348.1975.tb01582.x. [2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenticela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.