Ecorregión
Una ecorregión o regió ecològica és un àrea biogeográfica relativament gran que es distinguix pel caràcter únic del seu ecologia, clima, geomorfología, sols, hidrologia, flora i fauna. Si ben el concepte es basa en la delimitació de regions fitogeográficas o biogeográficas, la seua circumscripció inclou ademés atres valors que van més allà dels biològics, com les activitats i la cultura humana que modelen el gran paisage.
Introducció
[editar | editar còdic]El Fondo Mundial per a la Naturalea (World Wildlife Fund for Nature o WWF) definix una ecorregión com un àrea extensa de terra o aigua que conté un conjunt geogràficament distintiu de comunitats naturals que compartixen la gran majoria de les seues espècies i dinàmiques ecològiques, compartixen condicions migambientals similars i interactuen ecològicament de manera determinant per a la seua subsistència a llarc determini. Les ecorregiones més conegudes són les de el WWF, no obstant, la delimitació de les mateixes pot variar segons els autors i les institucions ambientals governamentals.
L'us del terme ecorregión és conseqüència d'una onada d'interés pels ecosistemas i el seu funcionament. En particular, s'està prenent consciència de l'influència de l'escala espacial en l'estudi i la conservació dels paisages. Se sol reconéixer que els ecosistemes interconectados es combinen per a formar un tot que és "major que la suma de les seues parts". Hi ha moltes tentatives de respondre als ecosistemes d'un modo integrat per a conseguir paisages "multifuncionales"; des d'investigadors agraris fins a ecologistes usen les "ecorregiones" com a unitat d'anàlisis.
El WWF dividix la superfície terrestre en huit ecozonas, dividides a la seua volta en un total de 867 ecorregiones terrestres. S'ha propost utilisar esta divisió com a base per a iniciatives de democràcia biorregional. Les ecozonas estan aparentment ben definides, pero els llímits de les ecorregiones estan subjectes als canvis biogeoquímics i a la delimitació com a resultat de la controvèrsia social. Sobre la catalogació de les ecorregiones marines i d'aigua dolça, encara no ha segut publicada.
El WWF ha elegit 238 ecorregiones com les més representatives dels diferents biomas del nostre planeta. Estes 238 regions s'agrupen en el proyecte Global 200.
Biomas
[editar | editar còdic]Ecorregiones terrestres
[editar | editar còdic]Les 867 ecorregiones terrestres es distribuïxen també entre catorze biomas diferents:[1]
- selva plujosa
- bosc sec
- bosc subtropical de coníferes
- bosc templat de frondoses
- bosc templat de coníferes
- taiga
- sabana
- praderia
- sabana inundada
- praderia de montanya
- tundra
- bosc mediterràneu
- desert
- manglar
Ecorregiones d'aigua dolça
[editar | editar còdic]Les ecorregiones d'aigua dolça es cataloguen en dotze biomas:
- grans llacs
- grans deltes
- aigües polars
- rius de montanya
- costas templades
- planures aluvials i chapullés templats
- replanells templades
- costes tropicals i subtropicales
- planures aluvials i chapulls tropicals i subtropicales
- replanells tropicals i subtropicales
- conques endorreicas i xerófilas
- illas oceàniques
Ecorregiones marines
[editar | editar còdic]Les ecorregiones marines es repartixen en cinc biomas:
- marés polars
- mars i plataformes continentals templats
- corrents templades
- corrents tropicals
- secs de coral
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecorregión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.