Tillandsia usneoides

verdet espanyol (Tillandsia usneoides)

El verdet espanyol, barba del vell, fenaç, paste, salvajina, salvajino, cuarque, guajaca (Cuba), barbes de úcar (Puerto Rico), pèl de bruixa, cabellam (Colòmbia), agavepalo, pascle, paxtle, paistle, fenaç (Mèxic), barbasco, huayhuaco, sagopra, sahopra o salvagina (Perú), barba de pal (Veneçola), barbón o fenaç (Chile), (Tillandsia usneoides) és molt semblat al nom que evoca l'espècie Usnea, un liquen. Encara que Tillandsia no guarda relació biològica en Usnea; sino que és una fanerógama de la família de les bromeliáceas, que viu en branques d'arbreés a ple sol o a mija ombra. Es pot trobar des del surest d'EE. UU. a Argentina i Chile, creixent en clima tébeu, i preferentment en alta humitat.

Descripció

La planta té un talle flexible en fulls prims, curvades o arremolinar, de 2-6 cm de llarc. i 1 mm de gruixa, que creix vegetativamente encadenant-se formant estructures colgantes d'1-2 m de llongitut, ocasionalment més. No té raïls i les seues florés són molt menudes, encara que rarament florix. Es propaga majorment per fragments que els du el vent i es peguen a atres arbres, o duts per aus com a material de nius.

Hàbitats

Està present en Mèxic, Centroamérica, i països suramericans com Colòmbia, Perú, Argentina i Equador. En el sur de EE. UU., la planta té preferència per créixer en Quercus virginiana i en Taxodium distichum, i pot colonisar atres spp. arbòrees com Liquidambar, Lagerstroemia, inclús pi.

Esta espècie hostaja a numeroses criatures: lauchas, culebras i tres espècies de #rat penat.

Epífita de bloqueig del sol

És una epífita (planta que viu sobre atres plantes; del grec "epi"=dalt "phyte"=planta), absorbint nutrients (especialment calcio) i aigua d'aire i de plujas. Li la coneix coloquialment com "planta de l'aire". No és un paràsit biològic com el muérdago (no perfora l'arbre ni extrau nutrients)- no obstant pot aplegar a bloquejar el sol, impedint parcialment la fotosíntesis de l'hoste. La cantitat de llum solar bloquejada és proporcional a la cantitat que reduïx el creiximent de l'arbre. En alguns casos les branques ocupades moren, pero l'arbre subsistix creixent a una taxa menor.

Pot créixer en les branques lo que li dona a l'arbre una apariència gòtica, pero rarament mata l'arbre. Incrementa la resistència al vent, que li serà fatal a l'hoste en cas d'huracà.

Cultura

Pel seu clim a créixer en zones humides del sur nortamericà com Luisiana, Mississipi i Alabama li l'associa en l'imagineria gòtica del sur nortamericà.

Usos humans

És usada en arts i #artesania, o per a farcidura de jardins de flors. Com la planta en el seu hàbitat natural sol contindre centenars de llavors viables de malezas, deu manejar-se en molt conte.

En Colòmbia, Costa Rica, Perú, Mèxic, Equador i Veneçola és utilisada massivament en l'época nadalenca com a adorn dels pesebres.

Li la coneix com a vegetal que es du molt mal en les dònes de la nació Timucua.

En el seu moment, unes 5000 t es collien i usaven en EE. UU. solament. És susceptible a la polució de l'aire.

Sinònims d'esta espècie varen ser Dendropogon usneoides (L.) Raf. i Renealmia usneoides L. En Hawái, este verdet espanyol és conegut com cabell de Pele, per la mitologia Pele dels deus hawaianos.

Usos etnomédicos

Tillandsia usneoides en planta sancera ha segut usada per a tractar diabetis tipo II (mellitus), malaltia coronaria, edema, hemorroides.^{cita requerida}

Folklore

Charleston, South Carolina, han escoltat l'història del cubà que va vindre en la seua nóvia espanyola en els 1700s per a començar una plantació prop de la ciutat. Ademés d'atres qualitats femenines de la dòna, es destacava per la seua bella rullada cabellam. Quan la parella recorria caminant el bosc buscant un lloc apropiat per a la plantació, varen ser atacats i morts per la nació Cherokee, que no desijaven usurpadores de la seua terra. I com un avís li varen tallar tot el seu pèl, i ho varen penjar d'un arbre. Ells tornaven cada dia descobrint que eixos cabells es engrisaron i varen créixer en les branques, cobrint tot l'arbre. Quan els Cherokees es varen anar, el verdet va continuar creixent i creixent. Hui dia, si un permaneix al costat d'un d'estos arbres coberts de tal verdet, sentirà una suau remor d'esta dama.

El cantant de balades canadenca Gordon Lightfoot té una cançó anomenada "Verdet Espanyol".

Taxonomia

Tillandsia bulbosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 411. 1762.

Etimologia

Tillandsia: nom genèric que va ser nomenat per Carlos Linneo en 1738 en honor al mege i botànic finlandés Dr. Elias Tillandz (originalment Tillander) (1640-1693).

usneoides: epítet llatío que significa "pareguda al liquen Usnea

Sinonímia

• Dendropogon usneoides (L.) Raf.
• Renealmia usneoides L.
• Strepsia usneoides (L.) Nutt. ex Steud.
• Tillandsia crinita Willd. ex Beer
• Tillandsia filiformis Lodd. ex Schult. & Schult.f.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica

Bibliografia

• Mabberley, D.J. 1987. The Plant Book. A portable dictionary of the higher plants. Cambridge University Press, Cambridge. 706 p. ISBN 0-521-34060-8.
• ITIS 42371
• A brief history of the Timucua people of Northern Florida [2]

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Tillandsia usneoides.
• Verdet espanyol: Història, Naturalea i Usos -- Beaufort County Library
• Florida Forest Plants