Cordia lutea
Cordia lutea, coneguda com cordia groga o en espanyol muyuyo,[1] L'arbre de Cordia lutea generalment conegut com Muyuyo, nom
Descripció
[editar | editar còdic]Cordia lutea creix com arbust o un arbre menut, fins a 8 m d'alt. Les branques jóvens són peludes. Els fulls no dividits estan dispostes alternadamente, i tenen de 4 a 10 cm de llarc, de forma ovalada o redona, en màrgens molt fins i dentados. El costat superior del full és asprós en textura pero sense pèl, que si estan presents en el costat inferior.
Les flors grogues es distribuïxen en arracada i són dolçament perfumadas. Els pétals de cada flor es fonen junts en una forma de trompeta, 2-4 cm a través en la boca, que té de cinc a huit lòbuls. Dins de la flor hi ha cinc a huit estams. Despuix de la fertilisació, forma (una drupa), de 8–12 milímetros de diàmetro que conté d'una a quatre llavors. La fruta té una polpa carnosa que en esprémer-se produïx un material viscós que es torna pegajoso a l'ambient.[2]
-
En hàbitat en la vora d'una plaja, en Cryptocarpus pyriformis, Santa Fe, Galapágos
-
Flores
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cordia lutea va ser descrita científicament en 1791 pel botànic francés Jean-Baptiste Lamarck, com a originària de Perú. L'epítet específic lutea significa "groc", més normalment un profunt groc. En 1852, el botànic suec Nils Johan Andersson va arreplegar en les Illes Galápagos,[3] i en 1855 va descriure Varronia flava, ara considerada la mateixa espècie de Cordia lutea.
En regions com les Galápagos, a on hi ha vàries espècie de Cordia ocórrer, de diu que C. lutea és fàcil d'identificar, "per les seues flors grogues vistoses".[1]
Filogenia
[editar | editar còdic]Un estudi filogenético molecular en 2005 sugerix que Cordia lutea està més estretament relacionat en C. dentata, tant des del Nou Món, i que estos dos són emparentades en un gran clado d'espècies del Vell Món, formant el clan Myxa dins del gènero. Se sugerix que l'orige del clado estava en el Nou Món, des d'a on va ser dispersat a Àfrica i més allà per les aus.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Cordia lutea és nativa del Equador, tant en la part occidental de la península i les Illes Galápagos, Perú i les Illes Marqueses, en la Polinèsia. creix en regions àrides. En les Illes Galápagos es troba en les terres baixes, a sovint prop de l'mar.[1]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- membrillejo del Perú, cup del Perú, overo, overal.[4]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Flowering Plants of the Galápagos».Cornell University Press.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 McMullen, Conley K (1999). Cornell University Press (ed.). (en anglés), Ithaca, New York, p. 61. ISBN 978-0-8014-8621-0.
- ↑ McMullen, Conley K (1999). Cornell University Press (ed.). (en anglés), Ithaca, New York, p. 61-62. ISBN 978-0-8014-8621-0.
- ↑ McMullen, Conley K (1999). Cornell University Press (ed.). (en anglés), Ithaca, New York, p. 18. ISBN 978-0-8014-8621-0.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordia lutea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.