Museu Nacional de Chavín
El Museu Nacional de Chavín (MUNACH) és un museu peruà d'arqueologia, situat en el districte de Chavín de Huántar, en la província de Huari en la regió Áncash. Va ser reconegut en el distintiu d'accessibilitat turística “TUR4All”, otorgat pel Ministeri de Comerç Exterior i Turisme[1]i declarat per UNESCO com a Patrimoni Cultural de l'Humanitat en l'any 1985.[2]
El museu està principalment dedicat a la cultura chavín i va ser inaugurat el 18 de juliol de 2008.[3][4]
Història
[editar | editar còdic]Primer museu
[editar | editar còdic]El primer museu va ser inaugurat per Juliol César Tello l'11 de decembre de 1940 i va contar en 119 peces. No obstant va ser destruït pel torrentada de Chavín cinc anys despuix el 17 de giner de 1945, en eixe llavors contava en 155 peces.[5][6] Este primer museu de lloc es va ubicar en la Capella Cruz de Maig, sobre l'edifici C (abans cridat Cerro de la Capella), al costat nort de la plaça Circular. D'acort a Wilhelm Diessel i les fotos de l'época, l'espai interior no deu haver segut major a 25 m2, en parets construïdes sobre la base de pedres, el sostre cobert en teixixques i l'entrada cap a l'oest.[7]
Segon museu
[editar | editar còdic]Després de 30 anys, es va implementar un segon museu de lloc al costat de les oficines administratives i prop al riu i l'entrada al temple.[8]
Tercer museu
[editar | editar còdic]El 14 de juliol de 2006 el Proyecte Museu Nacional Chavín del llavors Institut Nacional de Cultura va ser declarat viable per la Direcció general de Programació Multianual del Ministeri d'Economia i Finances. El 28 de juliol de 2006 el govern de Japó va aprovar la donació a través del Fondo Contravalor Perú-Japó. La coordinadora del proyecte va ser l'antropòloga i museóloga Giuliana Borea Labarthe en la participació d'arqueòlecs com Christian Mesía Montenegro i Iván Falconí Jiménez, ademés del museógrafo Rodolfo Vora Loayza.[9][10] Posteriorment la coordinació del proyecte va recaure en el arqueológo Christian Mesía Montenegro.
El museu va ser inaugurat el 18 de juliol de 2008 gràcies a la donació del govern del Japó,[11] havent segut construït en el lloc de l'antic Hotel de Turistes, tancat des d'un atac en dinamita per part de Sendera Lluminosa en la década de 1980.[10][12] L'inauguració va ser criticada en haver-se-li prohibit l'entrada a la població local.[13]
Directors:
- Christian Mesía Montenegro (2008-2010)
- Iván Faconí Jiménez (i)
- Marcela Olives Weston (2012-2017)
- Natalia Haro Carrasco (2018 a l'actualitat)
Renovació museográfica
[editar | editar còdic]L'1 de setembre de 2016 el museu va tancar les seues portes per a l'implementació de la renovació museográfica, la construcció del sege perimétrico i la construcció del Centre Internacional d'Investigació, Conservació i Restauració.[14][15]
L'11 d'abril de 2017 va reobrir les seues portes després de la renovació museográfica.
Colecció
[editar | editar còdic]
El museu, conta en tretze sales d'exposició permanent i dos destinades a exposicions temporals. Compost per una gran diversitat de bens de la cultura Chavín, una de les més importants del Perú prehispánico i provinents del Monument Arqueològic Chavín.[2]
Ademés, la colecció de museu conta en l'Obelisc Tello, traslladat a Chavin des del Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú. Aixina mateix, conta en 19 de les 20 trompetes de caracola o pututos (Lobatus galeatus) descoberts per l'arqueòlec John W. Rick en el 2001,[16] aixina com una reproducció del Lanzón de Chavín i 282 peces de ceràmica formen part del acervo museográfico del Museu Nacional de Chavn.[17][18]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Museus de Áncash obtenen Distintiu d'Accessibilitat Turística otorgat per Mincetur» (en és). andina.pe. Consultat el 2026-07-03.
- ↑ 2,0 2,1 «Museu Nacional Chavín | Museus» (en és). museus.cultura.pe. Archivat des d'el original, el 2026-05-17. Consultat el 2026-07-03.
- ↑ EFE (ed.): «President Alan García inaugura Museu Nacional Chavín» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 5 d'octubre de 2013.
- ↑ Varietats.Editora Perú.(199)
- 12-13.Consultat el 12 d'abril de 2023.
- ↑ Mesía, 2008, p. 40.
- ↑ «Recordant els 70 anys de la torrentada que va sepultar a Chavín de Huántar». http://www.chimbotenlinea.com/. Chimbote en Llínea. Consultat el 11 de giner de 2017.
- ↑ Diessl, 2004, p. 507.
- ↑ Diessl, 2004, p. 509.
- ↑ Orige, Bolletí Especial del Museu Arqueològic de Áncash.1(1)
- ↑ 10,0 10,1 «a-les-maravelles-chavin-184629.aspx Inauguren "vitrina" per a les maravelles de Chavín» (en és). andina.pe. Consultat el 14 de setembre de 2019.
- ↑ Associated Press (ed.): «Japó fa donatiu per a construir museu en el Perú» (en espanyol). Consultat el 5 d'octubre de 2013.
- ↑ «[1]».
- ↑ Hernándes Asencio (2012): 114.
- ↑ «Remodelació del Museu Nacional Chavín». http://bibliovirtualchavin.blogspot.pe/. Consultat el 24 de decembre de 2016.
- ↑ «Museu Nacional de Chavín ya conta en sege perimétrico». Ministeri de Cultura. Consultat el 24 de decembre de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 24 de decembre de 2016.
- ↑ EFE (ed.): «El Museu Nacional Chavín obri les seues portes en Perú en finançació de Japó» (en espanyol). Consultat el 5 d'octubre de 2013.
- ↑ RPP (ed.): «Conega el modern Museu Nacional Chavín en Áncash» (en espanyol). Consultat el 5 d'octubre de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Diessl, Wilhelm (2004). Catastre de llocs arqueològics en els districtes Huantar, Sant Marcos, Chavín, Institut Cultural Rvna. OCLC 61178390. ISBN 9972969428.
- (2012).Històrica.Institut d'Estudis Peruans.XXXVL(2)
- 113-138.ISSN 0252-8894.
- El Museu Nacional Chavin.Institut Nacional de Cultura.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Nacional de Chavín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.