Obelisc Tello

Obelisc Tello

El obelisc Tello és una escultura monolítica en granit en forma de prisma rectangular pertanyent al lloc arqueològic de Chavín de Huántar del Formatiu Tardà, periodo ubicat entre els anys 900 a. C. i 200 a. C. Va ser descobert per Trinitat Alfaro en 1908 en el lloc arqueològic de Chavín en el districte homònim de la província de Huari en Áncash, Perú. En 1919 l'arqueòlec Juliol C. Tello va ser el primer en estudiar-ho científicament, resaltant la seua importància, per lo que va ser batejat en el seu nom. La seua superfície està coberta de dissenys llaurats complexos i estilisats que mostren a dos figures principals bessones de sexe opost i representacions associades al signe de la chakana, a animals, i a elements de plantes com a flors, tallos, fruts i llavors. La funció que complia és motiu de controvèrsia entre els qui ho estudien des del seu descobriment i fins al present.

Des de 2008 es troba en una sala del Museu Nacional de Chavín en Áncash.

Descobriment

L'obelisc Tello va ser descobert pel llaurador Trinitat Alfaro en 1908, quan els seus peons removien el camp de dacsa que cultivava per damunt lo que hui és l'anomenada plaça Quadrada del lloc arqueològic de Chavín de Huántar, front a l'edifici A, cridat també Temple Nou o "El Castell". D'acort al testimoni d'Alfaro donat a Tello en 1940, l'obelisc es va trobar en el cantó suroest sobre la plaça Quadrada, «en el perímetro del tros de roca que té varis clot redons a manera de morters» (l'altar de Choc Chinchay).

L'obelisc trobat per Alfaro es trobava fracturat: era el fragment més gran d'una peça major. Este fragment va ser traslladat a la porta de l'iglésia del poble, a on en 1919 ho va trobar Juliol C. Tello, qui ho va calcar per al seu estudi. Tello després va trobar el fragment menor faltante en els voltants de l'àrea a on es va trobar la part major.

Trasllat a Lima

Eixe mateix any va ser traslladat a Llima per orde del president peruà José Pardo. Segons Tello:

El trasllat de l'obelisc es va fer per la via terrestre, a càrrec de l'ajudant de l'expedició universitària, don Ángel Torres, qui en varis hòmens ho va fer traslladar en parihuela pel camí de Cahuish a Recuay i Ajía, i d'ací fins al port de Huarmey, a on es va embarcar destí al Callao.

L'obelisc Tello es va dur al Museu d'Antropologia, Arqueologia i Història de Llima en a on va permanéixer fins al 2008.

Tornada a Chavín

El 12 de juliol de 2008 va aplegar a Chavín per a formar part del Museu Nacional de Chavín; eixe dia es va realisar un ritual d'ofrena que es va realisar en mig de l'alegria de la població. Dies més vesprada, el 18 de juliol, es va inaugurar el museu en la presència del president peruà Alan García Pérez.

Descripció

L'obelisc Tello és un monolit tallat en granit de forma de prisma rectangular, en una llaugera depressió en una de les seues cares. Medix 2,52 metros d'alt, i 0,32 d'ample en la base. La seua part inferior i més grossa va ser tallada per a colocar-se en el sol. Pesa aproximadament 400 kg. La seua superfície es troba coberta de dissenys tallats en bajorrelieve estilisats i de gran complexitat, en a on destaquen les imàgens de dos enormes figures bessones en les cares opostes del prisma de quatre costats.Les dos figures principals són molt paregudes pero també tenen vàries chicotetes diferències. Entre les similituts es troba les llargues mandíbules en dents, i les pates chicotetes en garres o salpes. El final de la figures es mostra com la coa d'un peix (segons John Rowe) o les plomes d'un au (segons Federico Kauffmann Doig).

La chakana i un felino, alguns dels ideogramas tallats en l'obelisc

Les atres representacions que es poden discernir estan associades al signe de la chakana, a animals, i a elements de plantes com a flors, tallos, fruts i llavors. Dins dels animals es poden identificar a un felino, un mullu, un pututo, un parell d'aus, un peix i alguns sers humanoides en cap, braços i cames.

Cronologia

L'obelisc va ser trobat prop de la superfície en el cantó suroest de la plaça Quadrada, una de les parts menys antigues del lloc. Es desconeix la seua ubicació original i no hi ha evidència arquitectònica o estratigráfica que ajude a determinar la seua edat. Cap de les caps claves està eixecutada a l'estil de l'obelisc Tello i només unes poques escultures se li semblen. Donald Lathrap va sugerir que l'obelisc Tello és més antic que el Lanzón i que en realitat va poder haver segut dut a Chavín de Huántar des d'un atre lloc. D'acort a Richard Burger, es necessiten senyes adicionals per a una resolució definitiva del problema pero, qualsevol que siga el seu orige, l'obelisc Tello provablement va ser utilisat en Chavín de Huántar mentres el Temple Vell era el foc d'activitat.

Vore també

• Estela Raimondi
• Lanzón monolític
• Estela del portador del cactus
• Caps claves

Bibliografia

• Kaypunku. Revista d'Estudis Interdisciplinaris d'Art i Cultura.Editorial Kaypunku.4(1)

131-181.ISSN 2410-1923.

• Bolletí de Llima.5(26)
• Dikkers, Maarten H. (2024). The Tello Obelisk, a very detailed research on his images.
• (2012).Històrica.Institut d'Estudis Peruans.XXXVL(2)

113-138.ISSN 0252-8894.

• Kauffmann Doig (2002). el_Per%C3%BA_Antic_TOMO_2 Història i art del Perú antic, 1a ed edició, PEISA : La República : Gloria. ISBN 978-9972-40-212-8.
• Chavín.Associació Museu d'Art de Llima.

185-195.

• Estudis Llatinoamericans.17

9–60.ISSN 0137-3080.doi:10.36447/Estudis1996.v17.art1.

• Arnava.9(1)

83-89.ISSN 2320-0103.

• Silva Sifuentes, Jorge E. T. (2000). «Orige de les civilisacions andinas», Història del Perú, Llima: Lexus. ISBN 9972-625-35-4.
• Tello (2019). Chavín. Cultura matriu de la civilisació andina, 2 edició, Fondo Editorial de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, i Fundació Augusto N. Wiese, pp. 505. ISBN 978-9972-46-669-4.
• Res: Anthropology and Aesthetics.29-30

237–255.ISSN 0277-1322.doi:10.1086/RESvn1ms20166952.

• RES: Anthropology and Aesthetics.(65/66)

37–54.ISSN 0277-1322.