Anar al contingut

Altar de Choc Chinchay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Altar de Choc Chinchay

L'altar de Choc Chinchay és un monolit en forma de paralelepípede de 10 tonellades ubicat en el cantó suroest de la plaça Quadrada del lloc arqueològic de Chavín de Huántar, en Perú.[1] És de pedra calcàrea i medix 2,77 m de llarc, 2,30 m d'ample, 60 cm de gruixa. Conta en sèt clots semiesfèrics en el seu costat superior. Va ser descobert l'1 de decembre de 1934 per Martín Flores García i Humberto L. Hidalgo.[2]

Segons Federico Kauffmann Doig, la seua funció deu associar-se a contexts de «ritos pluviomágicos en els que els pocitos varen deure constituir espills d'aigua». [3]

Orige del nom

Va ser denominat Choc Chinchay per Luis Guillermo Lumbreras i Marí Gonzáles Moreno en 1970 per la semblança de la distribució dels sèt clots en el cúmul d'estreles denominat les Pléyades (o les Sèt Cabrillas),[4] en tres clots «en llínea i quatre en el seu entorn, pero sobretot un orde que sugerix la figura d'un felino, en dos clots en els punts corresponents a les pates, cap a l'oest i un en el lloc corresponent al cap, al noreste, dos en el llom i dos en la coa, en l'extrem suroest».[5]

D'acort a Tom Zuidema, Choque Chinchay en el món andino fa referència a un felino sobrenatural que emergix del Inframón (Uku Pacha) i ascendix als cels per a assegurar l'abundància del Món Superior (Hanan Pacha).[6]

D'acort a un text anònim de 1586, Choc Chinchay (en quechua Chuqi Chinchay) fa referència a una estrela venerada per les persones del món andino. El vocable arcaic i en desús Chuqi fa referència a or d'alta calitat o a alguna cosa sumament valorat.[7] D'acort a Yamqui Salcamaygua en la seua obra Relació de las antigüedades del Reino del Perú del XVII, Choc Chinchay està relacionat en el planeta Venus en el moment de la vespradeta, i un felino que escopinya graniç.[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ «The New Temple and the Black and White Portal». www.evl.uic.edu. Consultat el 2025-05-31.
  2. ↑ Ravines, 2012, pp. 50-51.
  3. ↑ Kauffmann Doig, 2012, p. 169.
  4. ↑ «Els petroglifos de Cerro La Calç: un santuari formatiu en la vall de Chancay (Lambayeque)».Actes deI Primer Simpòsium Nacional d'Art Rupestre.Cusco:Consultat el 2025-6-3.
  5. ↑ Lumbreras y Gonzáles, 2012, p. 99.
  6. ↑ «Andean Taules and Cosmologies».Ethnobotany Research and Applications.21ISSN 1547-3465.Consultat el 2025-06-01.
  7. ↑ Torres, Eunice Cortez (2008). Informe llingüístic (en és), Institut français d’études andines, pp. 213–225. ISBN 978-2-8218-4426-1.
  8. ↑ Giraldo, 2015, p. 132.

Bibliografia

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • «Arquitectura de Chavín de Huántar en Suma».Bolletí de Llima.XXXIV(169/170)
159-194.
  • Lumbreras, Luis Guillermo; González Moreno, {{{nom2}}}. Chavín de Huántar. Els descobriments arqueològics de Marí Gonzáles Moreno, Llima: Proyecte d'Investigacions Arqueològiques i Conservació Chavín de Huántar.
  • «Chavín Retrospectiu. Antologia Introductòria».Bolletí de Llima.XXXIV(169/170)
19-102.


Referències