Hanan Pacha

El concepte de Hanan Pacha (en aimára Hanaq Pacha), des de les cosmovisió i estudis andinos, fa referència al món superior, o món de dalt. Des d'algunes perspectives, el cosmos andino és tripartit, compost pel Ukhu Pacha (món interior), el Hanan Pacha (món superior), i el Kay Pacha (este món).

Etimologia

En general, el concepte Hanan Pacha fa referència als 'móns de dalt'. El terme està compost per dos paraules quechua:

• Hanan que es traduïx normalment com 'dalt'
• Pacha que es pot traduir com:
  • 'lloc, terra, sol, regió, época'
  • 'moment-món'

Característiques

Un aspecte que apareix en les cròniques sobre el Hanan Pacha és que este va ser el lloc a on s'ubicaven els "arquetips" de l'existència comprenent des d'animals, conceptes, elements, fins als mateixos deus; una força primordial o potència primera que ho va crear. Per eixemple, una flama posseïa una forma primera de creació, és dir, la "mare de les flames", la "mare de l'aigua", etc. Al respecte, el croniste Cristóbal de Molina va escriure lo següent:

"..l'orde per a on fundaven les seues huacas, que ells cridaven a les idolatrías, era perque dien que totes criava el sol, i que els donava mare per mare; que mochaban a la terra perque dien que tenia mare i teníanle fet el seu bulto i els seus adoratorios; i al fòc dien que també tenia mare, i al maiz i a les atres sementeras i a les ovelles i ganados decian que tenian mare; i a la chicha, que és el brevaje que ells usen, decian que el vinagre d'ella era la mare i lo reverenciaban i ho cridaven mama, aigua mare del vinagre, i cada cosa adoraven d'estes de la seua manera, i li tenian fet, com dic, les seues cases i posat el seu servici, molt complida i particularment; a la mar dien que tenia mare i que es dia Mamacocha, que és mare de la mar i li tenien gran respecte..."

Relació de moltes coses ocorregudes en el Perú

Totes les senyes, nos fan comprendre que el cel es podria haver concebut com a habitàcul albergador de les "energies que custodien" als sers del Kay Pacha. Al respecte, la crònica Anònima va recopilar la següent informació:

"...a cada u d'estos deus o estreles hi havia les idees i models d'aquelles coses que tenien per conte i ofici; i aixina dien que tal estrela tenia figura de corder, perque el seu ofici era guardar i conservar les ovelles; tal estrela figura de leon; tal estrela figura de serp. I que convenia que ací en la terra es feren estàtues o imàgens d'aquelles idees o coses, segons l'ofici que tenia cada u. I per esta via varen escomençar els idolos de pedra, de fusta, d'or, d'argent, etc., que dien ells representar als deus que estaven en el cel; encara que despuix varen dir que també aquells eren les mateixes idees..."

Relació de les costums antigues dels naturals del Pirú

Sembla ser que tots els sers mundans estaven formats per part d'essència mundana i part d'essència celest; no obstant, els arquetips d'estos es trobaven en el Hanan Pacha. AI respecte, el pare Blas Valera va escriure que Viracocha per al bon govern:

"...va repartir a cada u d'estos deus o estreles, hi havia les idees i models d'aquelles coses que tenien per conte i ofici; i aixina dien que tal estrela tenia figura de corder perque era ofici de guardar i conservar les ovelles; tal estrela figura de lleó; tal estrela figura de serp..."

Relació de les costums antigues dels naturals del Pirú

En els texts es dona a entendre que en el cel existix una forma arquetípica de lo creat, i que ademés, resguarda aquells sers que provenen del seu ser. El cel, d'esta manera, no és només un habitàcul que alberga les formes del Hanan Pacha, sino que alberga l'ampara d'aquelles formes que es materialisen en el pla terrenal, en el Kay Pacha.

Bibliografia

• Sharon (1980). El chaman dels quatre vents, 1 edició, Ciutat de Mèxic: Sigle Veintiuno Editors. ISBN 9682310067.

• «De l'image de Wiraqucan segons les oracions arreplegades per Joan de Santa Cruz Pachacuti Yamqui Salcamaygua».Històrica.9(2)

247–264.ISSN 2223-375X.doi:10.18800/historica.198502.004.

• (1996) La visió còsmica dels Vages, Quito, Equador: Editorial Abya Yala, p. 147, pp. 39, 61, 65, 72-73, 75, 92- 93, 97, 128, 138. ISBN 9789978042090.
• (2006) Qhapaq Ñan: La ruta inka de saber, Quito, Equador: Editorial Abya Yala, p. 196, pp. 22, 40, 82, 101, 121, 150, 152-153, 155, 170, 175, 183. ISBN 9789978225943.
• «Pacha: un concepte andino d'espai i temps».Revista espanyola d'antropologia americana.(24)

155–190.ISSN 0556-6533.Consultat el 2024-07-08.

• (28 de juny de 2020) Ensajos d'etnografia teòrica: Andez, Madrit, Espanya: Nola Editors, p. 412, pp. 210. ISBN 9788418164019.