Chacana

Chacana

Método de construcció

Artesania en forma de chacana provinent de la província de Jujuy, Argentina

La chacana, chakana, o creu andina és un símbol recurrent en les cultures originàries d'els Vages. La seua forma és la d'una creu quadrada i escalonada, en dotze puntes. Des de l'astronomia andina, el símbol en sí representa a la creu del sur en maig i és una referència al Sol i la Cruz del Sur. El seu nom prové del aimara "Jach’a Qhana," que significa "gran llum resplandeciente," i per això en molts espais dels Vages se seguix pronunciant "Achakana,"^{cita requerida} en lloc de "Chacana." En quechua, la paraula "chacana" significa "escala" o "objecte a modo de pont,"Plantilla:Font qüestionable (en aimara: pusi chakani ‘la dels quatre ponts’).

La chakana és un símbol milenari dels pobles natius d'els Vages centrals en els territoris a on es varen desenrollar tant la cultura inca (sur de Colòmbia, Equador, Perú, oest de Bolívia, Chile i Argentina) com algunes cultures preíncas (Perú i Bolívia). És possible que en Ancash, Huánuco i Nor Llima precolombinos s'haja nomenat tsakana.

La chakana posseïx una antiguetat major de 4000 anys, segons l'arquitecte Carlos Milla.

Celebració i calendari

Hui en dia, la cultura aymara seguix reproduint el gràfic de la chakana en les seues teles. Igualment, els aymara encara conserven el calendari llunar de 13 mesos en 28 dies cada més, amprat pels antepassats: 13 per 28 ix 364, el dia 365 era considerat el dia zero, alguna cosa aixina com una espècie de l'inicial de l'any nou andino. Eixe dia és el 3 de maig, que és quan la Cruz del Sur adquirix la forma astronòmica (geomètrica) d'una creu llatina perfecta.

La festivitat de la Chakana, com s'ha indicat, és el 3 de maig, moment en que la constelació de la Creu del Sur es troba en la part més alta del cel del hemisferi sur.

Etimologia

Ya que va anar un símbol àmpliament utilisat per la cultura inca, es referix clarament al concepte de "escala", el símbol en sí és un "tawa chakana", o siga una escala de quatre (costats).{{cr}p

En el quechua central, tsakana significa útil o material per a usar com a pont o unió entre dos elements o parts separats. En províncies andinas de Huánuco, als crepúsculs coneixen  en tsakaana en la vesprada; i en el matí, tsaka- tsaka, donant a entendre el víncul o lligam entre 'el món' de la nit en el 'món' del dia. L'enllaç entre la claritat i l'obscuritat.

Este símbol de "quatre escales" s'ha popularisat en els països andinos baix el nom de "chakana" o "chacana".

Des del quechua ancashino, varietat del quechua central, la paraula quechua chacana està composta per chakana (posar un pont) i el sufix nominalizador cruz andina (instrument), podent traduir-se al castellà com 'per a posar un pont'.

Vore també

• Imperi incaico.
• Mitologia incaica.
• Conopa
• Q’ero
• Taita

Bibliografia

• Harman, M; Yapita, J; Vásquez, J. i uns atres (1988) "Aymara: Compendio d'estructura fonològica i gramatical". La Pau, Bolívia. Institut de Llengua i Cultura Aymara, ILCA.
• Lozano, Alfredo (1990) "CUSCO-COSQO.-MODELO SIMBÓLICO DE LA COSMOLOGÍA ANDINA".
• Benavides Solís, Jorge (1998) "L'atre urbanisme". Sevilla, Espanya. Padilla Llibres Editors & Llibrers.
• Deler Jean Paul. (1983) "El maneig de l'espai en l'Equador, etapes claus". Quito, Equador. CEDIG. Gómez Nelson i Portais Michel.
• Saransig Picuasi, Juliol (2013) TESIS "Aportes a l'Ordenament Territorial des de la Cosmovisión dels Pobles Originaris". Quito, Equador. Universitat Catòlica de l'Equador.
• Saransig, Juliol (2007) "Els territoris indígenes dins d'un estat nació". Mestrage de Desenroll Regional i Planificació Territorial. Facultat de Ciències Humanes, PUCE.
• Saransig, Juliol i Jaramillo, Pedro (1999) "Influència dels Grups Indígenes en el Desenroll de la Morfologia Urbana de Otavalo" Treball acadèmic.
• Saransig Picuasi, Juliol (2001) TESIS "Centre Artesanal de Capacitació i Fires JATUNA PUNGO".- Eixemple dels plans andinos aplicats a l'arquitectura. Quito, Equador. Universitat Catòlica de l'Equador, depòsit llegal Tesis 725.53 Sa71c.
• Universitat Intercultural de les Nacionalitats i Pobles Indígenes de l'Equador Amawtay Wasi (2000) "Deprendre en El Saber i El Bon Viure". Quito, Equador. Uinpi Amawtay Wasi, UNESCO, CONAIE. Colecció A.R.Y. N.º 1.