Lanzón de Chavín
El lanzón de Chavín, o simplement El Lanzón, és un monolit o wanka sagrada, pertanyent a la cultura chavín del Perú antic (cap a 1000 a. C.). Està esculpido en granit irregular, en 4,54 m d'altura, i permaneix en el seu emplaçament original, en un sector d'una galeria interior del Temple Vell de Chavín, cridada «Galeria del Lanzón». Se li crida «Lanzón» puix té la forma d'una jagantesca punta de proyectil, els extrems del qual es enclavan sólidament en el sol i el sostre de la galeria.
Té tres costats, que estan coberts en motius gravats, que representen a una divinitat o ser sobrenatural en traces humanes mesclades en els de animals. És la major de les escultures o monolits conservats de la cultura chavín; uns atres són l'Estela Raimondi, l'Obelisc Tello i l'Estela de Yauya.
L'ètnia huari, que va habitar la vall de Chavín de Huántar uns 1500 anys despuix de la caiguda de la cultura chavín, va continuar adorant a esta i atres wankas en l'interior de les ruïnes del temple fins a principis de el XVII. Els huari ho consideraven el seu deidad major, el deu Huari, relacionat en el sol, l'agricultura i l'aigua. Segons les seues narracions, era un jagant del subsol materialisat en la wanka.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]La primera menció sobre esta escultura apareix en l'obra del sabio italià Antonio Raimondi, que a mitan de el XIX va visitar el Temple o Castell de Chavín. L'estudiós peruà José Toribio Pol, que en 1871 va visitar el santuari, ho va batejar en el nom de «Dios Sonriente», terme que actualment és considerat incorrecte ya que en realitat es tracta d'una huanca (en quechua ancashino: «Lanzón»)[2] o pedra sagrada, que segons una interpretació simula la forma d'un clau. Va ser l'explorador alemà Ernst Wilhelm Middendorf qui va arreplegar el nom de huanca quan va visitar el temple en 1883:
Posteriorment va ser descrita detalladament pels arqueòlecs Juliol C. Tello (1923) i John Rowe (1962). Este últim va denominar a l'image gravada com la «Lanzón» o wanka, considerant-ho com la principal deidad de la religió chavín, i per això, del món andino.[4]
El torrentada de Chavín de 1945 va obstruir l'entrada de les galeries subterrànees i per molts anys va permanéixer el Lanzón sepultat, fins que va ser netejat el lloc i es va posar novament al descobert el rostre fer del deu tallat en pedra. Es va proyectar en algun moment traure-ho del seu lloc i traslladar-ho a algun museu, pero mai es va concretar dit pla. Una creència molt arraïlada en la zona vaticina catàstrofe naturals de magnitut si s'intenta moure del seu lloc a l'imponent escultura.
Història
[editar | editar còdic]Segons John Rowe, esta escultura pertany als inicis del desenroll de Chavín i a la primera fase de la construcció del Temple (el cridat La Huanca), cap a 1100-900 a. C. La deidad representada en el Lanzón era la principal divinitat dels chavines, el cult dels quals era atés per una casta sacerdotal que tenia accés a les galeries subterrànees del Temple de Chavín. Est seria un santuari oracular i centre dels pelegrinages del món andino (com lo va ser Pachacámac en l'época inca). Allí es feyen ofrenes humanes i d'animals.[5]
Els membres de l'ètnia huari, un grup ètnic preinca que es va desenrollar despuix de la cultura chavín, adoraven esta i atres huancas en les galeries de Chavín, totes baix el nom d'Huari, associant-les en el sol, l'agricultura i l'aigua. Els huari, varen descriure al seu deidad com un jagant del subsol.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Orsini, p. 50-53
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Rowe, John H. (1962). Chavin Art – An Inquiry into its Form and Meaning, The Museum of Primitive Art.
- ↑ Lumbreras, Luis Guillermo (1993). P. von Zabern (ed.). Chavin de Huantar: Excavacions en la Galeria de les Ofrenes. ISBN 9783805315548.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Del Bust Duthurburu, José Antonio: Perú preincaico, pp. 74-75. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
- Kauffmann Doig, Federico:
- Història i art del Perú antic. Tom 2, pp. 191-192. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-214-2
- «Els ancashinos ancestrals». Inclós en la Gran Enciclopèdia del Perú. Lexus Editors, 1998. ISBN 9972-625-13-3
- Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4
- Villanueva Sotomayor, Juliol R.: El Perú en els temps antics. Història Preínca i Inca. Publicat pel diari “Ull”, edició fascicular, 2001. Edició i impressió: Quebecor World Perú S.A. Depòsit Llegal: 150103 2001 - 2408
- Orsini, Carolina (1994). Arqueologia de Chacas. Comunitats, assentaments i paisage en una vall dels Vages Centrals del Perú, Itàlia, Edizioni Pendragon.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lanzón de Chavín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.