Estela del portador del cactus

Estela del portador del cactus

L'estela del portador del cactus és un monolit o estela d'una sola peça de granit, pertanyent a la cultura chavín del Perú antic i que permaneix en el seu emplaçament original, en el costat noroest de la plaça circular en el lloc arqueològic denominat centre ceremonial de Chavín de Huántar en la regió de Áncash, Perú. Va ser descoberta en la temporada d'excavacions de 1972 per l'arqueòlec peruà Luis Guillermo Lumbreras.

En 2001 es va trobar en la plaça circular un fragment d'una atra estela que mostra una image espill exacta de l'estela del portador del cactus. Este fragment sugerix que existien quatre esteles en esta mateixa representació: dos en el quadrant noreste i dos en el quadrant surest, totes mirant cap a l'escala que du a la galeria del Lanzón de Chavín.

L'importància d'esta estela radica principalment en que és la troballa iconográfico més clar respecte a l'us ancestral i ritual del cactus Echinopsis pachanoi en els Vages. La presència d'este cactus enteógeno en l'art lítico chavín ubicat en una de les estructures principals del centre ceremonial ha generat vàries interpretacions sobre la funció del lloc arqueològic.

Ubicació

Plaça circular en Chavín de Huántar, de 21 metros de diàmetro. En el quadrant noroest s'ubiquen hui les sis làpides trobades en 1972.

L'estela del portador del cactus s'ubica en el seu emplaçament original, açò és, en el quadrant noroest dins de la plaça circular en el lloc arqueològic de Chavín de Huántar. El lloc es troba en el districte homònim, en la província de Huari, en la regió Áncash.

La plaça circular s'ubica front a l'edifici denominat "B", Temple Vell o Temple Antic. És semihundida en una profunditat de 2,5 metros, conta en dos accessos (a l'est i oest) i té un diàmetro de 21 metros.

La làpida del portador del cactus va ser trobada en 1972 junt a atres cinc làpides i s'estima que en total deuen haver segut 28 esteles de similars dimensions en els quadrants nort i sur del hemicicle oest de la plaça.

Les làpides trobades del quadrant noroest mostren sers antropomorfos com si caminaren en una processó de dreta a esquerra cap a l'escala este, la majoria portant algun objecte en la seua mà.

Baix d'eixa hilada de làpides de 80 x 70 cm es troba una atra hilada de làpides rectangulars de 36 x 69 cm en representacions de felinos en motas, també alvançant en la mateixa direcció que els sers representats en l'hilada superior.

Descobriment i cronologia

Descobriment

La làpida va ser part del descobriment de la plaça circular per l'equip liderat pel arqueòlec peruà Luis Guillermo Lumbreras en la campanya de 1972, el 14 de novembre, dins del Proyecte Chavín d'Investigacions Arqueològiques portat a terme entre 1966 i 1973.

El 2001, durant la temporada d'excavació del Programa d'Investigació Arqueològica i Conservació Chavín de Huántar de l'Universitat de Stanford i liderat per l'arqueòlec John W. Rick, es va trobar en la plaça circular un fragment d'una atra estela que mostra una image espill exacta de l'estela del portador del cactus del quadrant noroest. Este fragment mostra la major part de la cama esquerra de l'individu, una serp colgante que descendix del cinturó de l'individu, i l'estructura inferior del brot i la raïl del cactus.

L'evidència trobada en el fragment del 2001 sugerix que l'hilada superior de les làpides també estaven presents originalment en el quadrant suroest i que les plaques poden haver segut parells emparellats, totalisant quatre esteles en la mateixa representació: dos mirant cap a la dreta i dos mirant cap a l'esquerra, abdós mirant cap a l'escala que descendix cap a l'oest des de la galeria del Lanzón.

Cronologia

La cronologia del lloc ha segut discutida a lo llarc de les investigacions durant vàries décades. En 1989, Lumbreras va situar l'inici de la cultura chavín en el 1200 a. C. Després, en 2001, d'acort a l'arqueòlec John W. Rick i el seu equip de l'Universitat de Stanford, el lloc arqueològic com a centre cultural hauria iniciat les seues activitats cap a 1500-1300 a. C. Les últimes investigacions de 2019 de l'arqueòlec i antropòlec Richard Burger de l'Universitat Yale —sobre la base d'anàlisis dels resultats d'espectrometria de masses en accelerador (AMS, sigles de l'anglés per a Accelerator mass spectrometry) en ossos obtinguts en el lloc— situen l'inici de l'ocupació de Chavín de Huántar en el 950 a. C.

Sí existix consens entre els investigadors en que el centre ceremonial va ser construït a lo llarc de vàries seqüències constructives. Alguns investigadors establixen tres fases com Burger (basant-se en la datació per radiocarbono en material ceràmic), atres quatre fases i alguns fins a cinc com Rick. És després de les primeres fases de construcció quan s'agrega a les construccions existents —al voltant del 750 a. C.— la de la plaça circular (en totes les seues làpides), la galeria de les Caracolas, la galeria de les Ofrenes i les escales d'accés este i oest.

D'acort a les investigacions de Burger de 2019, la construcció de la plaça circular, les seues làpides en bajorrelieve (inclosa l'estela del portador del cactus) i les galeries associades varen ser desenrollades en la segona fase constructiva denominada fase ceràmica Chakinani, del 800 al 700 a. C. Esta fase Chakinani és posterior a la primera fase constructiva denominada fase ceràmica Urabarriu, del 950 al 800 a. C., i anterior a l'última fase constructiva cridada fase ceràmica Janabarriu, del 700 al 400 a. C.

Bibliografia

• «Sacred Center at Chavín de Huántar».The Ancient Americas: art from sacred landscapes.Art Institute of Chicago, i Museum of Fine Arts (Houston).Chicago (Estats Units):

265–277.

• Burger, Richard L. (1995). Chavín and the origins of Andean civilization, 1ra edició (en en), Thames and Hudson. OCLC 32704056. ISBN 0-500-27816-4.

• «What kind of hallucinogenic snuff was used at Chavín de Huántar? An iconographic identification».Ñawpa Pacha.31(2)

123–140.ISSN 0077-6297.doi:10.1179/naw.2011.31.2.123.

• «Understanding the Socioeconomic Trajectory of Chavín de Huántar: A New Radiocarbon Sequence and Its Wider Implications».Latin American Antiquity.30(2)

373–392.ISSN 1045-6635.doi:10.1017/laq.2019.17.

• (2015).el_Nort_de el_Peru «Plantes Medicinals dels Vages i l'Amazonía - La Flora màgica i medicinal del Nort del Perú».William L. Brown Center, Jardí Botànic de Misuri.St. Louis:doi:10.13140/RG.2.1.3485.0962.

• (1982).«Psychoactive Painted Peruvian Plants: The Shamanism Textile».Journal of Ethnobiology.Sant Diego Museum of Man, Universitat de Sant Diego.Sant Diego:2(2)

144–153.ISSN 2162-4496.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFEliade2009">Eliade (2009). El chamanisme i les tècniques arcaiques de l'èxtasis, 8va edició, Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica.

• «Alucinogens i religió Aproximacions cap a l'art Chavín».Històrica.Departament de Humanitats de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP).11(1)

1-24.ISSN 0252-8894.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLau2016">Lau (2016). An archaeology of Ancash : stones, ruins and communities in Andean Peru, Londres i Nova York: Routledge. ISBN 978-1-317-48215-4.

• .

• «Festins i poder en Chavín de Huántar durant el periodo Formatiu Tardà en els Vages centrals».Chungará, Revista d'Antropologia Chilena.Universitat de Tarapacá.46(3)

313-343.ISSN 0717-7356.doi:10.4067/S0717-73562014000300002.

• «Sistema mèdic tradicional en Sanpedro i l'ensenyança a curanderos del mestre Marque Mosquera Huatay».Revista Cultura i Droga.Universitat de Caldas.Manizales:14(16)

89-102.ISSN 0122-8455.

• «Chavín de Huántar: Evidence for an Evolved Shamanism».Taules & Cosmologies in the Central Vages.

101-112.

• «The Evolution of Authority and Power at Chavín de Huántar, Peru».Archeological Papers of the American Anthropological Association.14(1)

71–89.doi:10.1525/ap3a.2004.14.071.

• «Context, construction and ritual in the development of authority at Chavín de Huántar».Chavin: Art, Architecture, and Culture.Cotsen Institute of Archaeology, Universitat de Califòrnia, Los Àngeles.Los Àngeles:

3-34.

• «Religion and Authority at Chavín de Huántar».Chavín: Peru's Enigmatic Temple in the Vages.Verlag Scheidegger and Spiess.Rietberg:

166-175.

• (2014).«Aspectes i Problemes de l'Arqueologia de les Drogues Suramericanes».Revista Cultura i Droga.Mestrage en Cultura i Droga, Universitat de Caldas.Manizales:21

13-34.ISSN 0122-8455.doi:10.17151/cult.drog.2014.19.21.2.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSchultesHofmann2010">Schultes; Hofmann, Albert (2010). Plantes dels Deus, Orígens de l'Us dels Alucinogens (en és), Mèxic D. F.: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 9789681663032.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSharon2000">Sharon (2000). Chamanisme i el cactus sagrat: evidència etnoarqueológica per a l'us de Sant Pedro en el nort de Perú (en és), Museu del Home de Sant Diego.

• (2008).«Chavin's Psychoactive Pharmacopeia: The Iconographic Evidence».Chavin - Art, Architecture and Culture.Cotsen Institute of Archaeology, Universitat de Califòrnia, Los Àngeles.Los Àngeles:

239-259.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWatson2012">Watson (2012). The Great Dividix: History and Human Nature in the Old World and the New (en en), Londres: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 978-0-29785857-7.