Anar al contingut

Parc nacional Machalilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc nacional Machalilla
Per a atres usos d'este terme vore Machalilla (desambiguación).

El parc nacional Machalilla (PNM) forma part del Sistema Nacional d'Àrees Protegides de l'Equador, ubicat en la costa sur de la província de Manabí en Port Machalilla i en els cantones de Jipijapa, Port López i Montecristi. És una de les àrees protegides més extenses de la costa equatoriana i comprén dos zones: una terrestre (56 184 ha) i una marina (14 430 ha). El parc va ser establit en juliol de 1979. Pren el seu nom de l'antiga cultura precolombina que va habitar part de la zona, Machalilla. Entre els seus principals atractius turístics es troba l'illa de l'Argent i la plaja dels Flares. Forma part del corredor hidrogeográfico de la cordillera Chongón-Colonche. L'altura de la zona varia de 0 a 840 m s. n. m., i el clima és sec no obstant, masses d'aire marí produïxen humitat. La temperatura mija anual fluctua entre 23,5 i 24,5 °C. Es mostren diferències de climes: tropical àrit, des de la desembocadura del riu Bona Vista, a subcálido premontano (sobre els 840 m) en els cerros Gos Mort i Punta Alta.

El PNM és important entre atres coses per:[1]

  • Única àrea marina protegida en l'Equador continental.
  • Únics secs de coral en la costa de l'Equador.
  • Llímit sur de secs en el Pacífic Oriental i llímit de distribució de moltes atres espècies marines tropicals.
  • Major biodiversitat en tota la costa continental.
  • Importants zones d'aflorament.
  • Ubicat en les rutes de trànsit d'espècies migratòries.

La diversitat faunística, en les àrees marines i terrestres, està representada per 81 espècies de mamífers, 270 d'aus i 143 de peixos. La principal via d'accés és la carretera que unix Port López-Jipijapa cap al nort i La Llibertat cap al sur.

Característiques biològiques

[editar | editar còdic]

Cobertura vegetal

[editar | editar còdic]
Archiu:Isladelaplata. caps block 3
Illa de l'Argent
La plaja dels Flares
El Lloc Aigua Blanca

En el parc existixen quatre zones:

  • xara desértico tropical
  • mont espinós tropical i premontano
  • bosc sec tropical
  • mont espinós premontano

El territori és discontinu i comprén tres sectors:

  • Sector nort, entre el sur de Port Cayo i nort de Machalilla (12 290 ha, més de 3 km paralels a la costa).
  • Sector sur, entre el sur de Machalilla i el nort de Port López, incloent l'illa Salango (34 393 ha, més de 3 km paralels a la costa i al voltant de l'illa).
  • l'illa de l'Argent, que s'ha considerat com una IBA separada del restant del parc per les diferències en composició d'espècies i en hàbitat.

Dins de la IBA[2] Machalilla s'inclouen ademés atres remanentes de vegetació localisats en les afores del parc. Cerro Achi, es troba en la via entre Jipijapa i Port Cayo, i forma part de la cordillera de la Costa cap al nort de l'àrea protegida.

També s'inclou part de la conca del riu Ayampe, en la part central de la cordillera Chongón-Colonche. Esta última conca està en el llímit entre Manabí i Guayas, i en ella es localisa la reserva natural Cantalapiedra, de 320 ha manejada per la Corporació Amingay, En ella es realisen activitats de conservació independent a les del parc. Cal destacar que en esta zona es troben restants arqueològics de les més importants cultures de la costa equatoriana, com la cultura Valdivia.


Els hàbitat marins inclouen penya-segats, plages arenenques, vores rocoses baixes i accidentades i illes continentals. Dins del parc es troben algunes poblacions humanes, les quals presenten àrees agrícoles i ganaderes de subsistència. Els seus pobladors es dediquen principalment a la peixca i, en varis casos, al turisme, activitat que té gran importància en l'economia local.

En el PNM s'han registrat cent cinquanta espècies endèmiques, en les zones altes del parc existixen espècies d'arbres maderables com Simira standleyi (Rubiaceae), el qual està en perill crític i possiblement extint localment; ademés, la tagua o cade (Phytelephas aequatorialis), el molinet (Matisia grandifolia, Capparis heterophylla), el chalá (Croton rivinifolius) estan catalogades en perill per la UICN. Les famílies representatives que es registren en la zona són: Bombacaceae, Boraginaceae, Burseraceae, Cactaceae, Caesalpinaceae, Capparaceae, Caricaceae, Convolvulaceae, Euphorbiaceae, Fabaceae, Mimosaceae (dicotiledóneas), Arecaceae, Araceae i Bromeliaceae (monocotiledóneas).[3]

En les ales més baixes, el bosc es torna semicaduco i caduc i, cap a la costa, es convertix en xara seca a on la vegetació és arbustiva i achaparrada, existixen espècies de cactus cardones o cactus candelabro i els arbres més representatius corresponen a les famílies Mimosaceae i Capparidaceae.

En el bosc primari, hi ha grups de canya guadua i arbres grans com matapalos (Ficus spp.). Atres zones estan dominades per palmes de cade o tagua i en general són zones més intervingudes.

Els remanentes al voltant del parc estan immersos en una matriu d'àrees alterades, dominada per cultius de dacsa, banano, canya de sucre i pasturages per a ganado.

La diversitat faunística de el PNM, en les àrees marines i terrestres, està representada per 81 espècies de mamífers, 270 d'aus i 143 de peixos. S'han identificat sesenta y nueve espècies de mamífers terrestres. La major diversitat es concentra en els boscs secs tropicals pero es diferencien per zones. L'orde més abundant i divers en esta zona és el dels rat penat, en vintiuna espècies[3]

Ballena jorobada en l'illa de l'Argent
Archiu:Ecuador Nationalpark Machalilla 1. caps block 14
Plaja rocosa del parc

El parc nacional té una important diversitat de mamífers, incloent espècies que en l'actualitat són prou rares en la costa equatoriana.

Con relación a la herpetofauna, existix una espècie d'amfibi casi endèmica de l'àrea, la granota nodriça de Machalilla (Epipedobates machalilla), ademés dels escurçons de Manabí (Porthidium arcosae), també endèmica, junt en una notable diversitat d'atres amfibis i réptiles. Es registren vintiuna espècies de rat penat. Tortugues marines anidan en les plages del parc i la ballena jorobada, visita les costes, a on ademés és important la diversitat de peixos, en particular aquells associats a secs de coral.

En l'illa de l'Argent, trobem una gran diversitat d'espècies animals vinculats a l'ecosistema costanero i marí, per eixemple, vàries espècies de alcatraz, incloent el alcatraz cridat piqueros de pates blaves, Alcatraz patirrojo, i l'alcatraz de Naixca. Una atra espècie que es troben ací és el llop marí suramericà. Els delfins, com el delfí tacat tropical es poden trobar en les aigües propenques a l'illa.

Recursos culturals

[editar | editar còdic]

El parc nacional Machalilla és ric en recursos culturals, en vintiun llocs coneguts que representen cinc mil anys d'història humana.[4] La diversitat faunística de el PNM, en les àrees marines i terrestres, està representada per 81 espècies de mamífers, 270 d'aus i 143 de peixos.

Programes i investigacions

[editar | editar còdic]

Vàries són les normes programades per a preservar la vida i la reproducció de la flora i la fauna; Erradicació i control d'animals, introduïts per la colonisació, que hui es troba en estat salvage, com chivos, gats, porcs, gossos, rates, ganado vacunat, que propaguen greus danys a la flora i fauna. Protecció d'ous i tortugues recent naixcudes, que són guardades en llocs especials com l'infraestructura necessària, para quan els animals estiguen llests per a la seua solta en llibertat. Control de turisme. Varis yates estan al servici del turiste per a la navegació baixe la vigilància de guies especialisats en ecologia i turisme.

En el parc nacional, es realisen treballs d'investigació, ciència i educació. El parc nacional es presta per a que investigadors, científics, docents i estudiants propaguen activitats prenent consciència del valor universal de les illes.

La zona marina del parc nacional Machalilla va ser declarat lloc Ramsar en l'any 1990.

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. NOAA. «Parc Nacional Machalilla Llimite Sur de Secs en el Pacífic Oriental» (en espanyol). Consultat el 18 de giner de 2014.
  2. International Bird Area
  3. 3,0 3,1 ECOLAP i MAE. 2007. Guia del Patrimoni d'Àrees Naturals Protegides de l'Equador. ECOFUND, FAN, DarwinNet, IGM. Quito, Equador.
  4. MAE. «Pla Gerencial Parc Nacional Machalilla 2010 - 2012» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 24 de març de 2013. Consultat el 18 de giner de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]