Província de Loja
Loja és una de les vintiquatre províncies que conformen la República de l'Equador, situada en el sur del país, en la zona geogràfica coneguda com regió interandina o serra. La seua capital administrativa és la ciutat de Loja, la qual ademés és la seua urbs més gran i poblada. Ocupa un territori d'uns 11.062,73 km², sent la novena província del país per extensió. Llimita en les províncies de L'Or al noroest; en la província de Zamora Chinchipe a l'est; en la província del Azuay al nort; al sur en les províncies peruanes de Sullana i Ayabaca, i a l'oest en les províncies de Zarumilla i Tombes, també pertanyents al Perú.
En el territori lojano, habiten 485.421 persones, segons l'últim cens (2022), sent la dècima província més poblada del país. La província de Loja està constituïda per setze cantones, dels quals es deriven les seues respectives parròquies urbanes i rurals. Segons l'últim ordenament territorial, la província de Loja pertanydrà a una regió compresa també per les províncies de L'Or i Zamora Chinchipe, encara que no estiga oficialment conformada, denominada Regió Sur.
És un dels més importants centres administratius, econòmics, financers i comercials del sur d'Equador. El desenroll de l'indústria en la província, en general, es va basar en les destrea manuals dels seus habitants. Té una importància molt singular per a l'història del sur de l'Equador, per ser un punt mig entre la costa i la Amazonía. Des de temps ancestral, es va constituir com una zona de trobada entre cultures i comerciants, i events de connotació religiosa.
Va tindre distints periodos migratoris provinents de la serranía com els paltas i malacatos. Més alvance, va ser conquistada pels incas al mando de Túpac Yupanqui. La colonisació espanyola es va donar quan es va alçar, en 1546, la ciutat de Loja en el nom de L'Albarzer, baix orde de Gonzalo Pizarro. Durant eixe periodo, l'entitat màxima i precursora de la província seria la corregimiento de Loja. Despuix de la guerra independentista i l'anexió d'Equador a la Gran Colòmbia, es crea la província de Loja, una de les sèt primeres províncies de l'Equador.
Història
[editar | editar còdic]Primeres civilisacions
[editar | editar còdic]Els primers pobladors de Loja varen ser nómades, la seua activitat principal va constituir la caça, la peixca i la recolecció de fruts, els primers habitants fixos es varen donar en el periodo paleo indígena, en esta fase s'estima va començar a cultivar-se la dacsa, abans de la conquista dels incas varen dominar la regió de Loja els Paltas, una confederació de tribus molt afins sobre idioma i organisació social que comprenia als següents grups ètnics (Garrochambas, Malacatus, Ambocas, Chaparras, Calbes, els qui tenien com a llímits d'ocupació territorial, pel nort a Saraguro, per l'oest Zaruma, pel sur el riu Calbes i a l'est la cordillera de Sabanilla.
El poble Palta i l'imperi Inca
[editar | editar còdic]La conquista del Imperi Inca, realisada en innegable resistència dels Paltas, dur pocs anys fins a l'arribada dels espanyols a penes 50 anys. El poble Palta va ser desplaçat forçosament pel Inca una volta conquistada esta regió.
Loxa durant la colónia espanyola
[editar | editar còdic]La regió va ser un pol miner important des de mediats de el XVI fins a ben entrat el XVII. Això ho demostra la presència notable d'espanyols i l'establiment dels mateixos en la zona. Loja es va convertir en aquell moment en el corredor imprescindible del comerç entre la Nova Granada i el Virreinato del Perú, i en el seu sen circulaven enormes cantitats de diners, per la raó dels quals va tindre caràcter de capital regional posseïdora d'una Casa Real encarregada de registrar l'entrada a les mines, existix molta abundància de acarreto i farina, pa cuit, va vindre, conserves, cuixots, perniles, carns fines i mercaderies de Castella, entre les que destaquen estores i sedes fines, aixina com vaixelles d'argent i adorns. Els centres miners d'esta regió generaven el major impuls econòmic, convertint-se en els principals centres de consum tant dels bens importats com els que es produïen en la regió.
L'auge miner i l'ubicació estratègica de Loja per a servir de nexe comercial entre Quito i Lima varen fer d'ella una vila molt pròspera i animada, dita prosperitat econòmica va dur en si una cantitat molt gran de nobles espanyols i esclaus. Després el boom de la cascarilla va dur en si un nou periodo de prosperitat econòmica, generant ingressos fins a ben entrat el XX.
La província de Loja per la seua especial ubicació geopolítica i la seua prematura perduda d'importància econòmica, ha quedat a la saga del restant del país; la seua economia que otrora era de bonança, es va deprimir notablement deixant que l'inèrcia dels grups dominants locals perguen de vista les possibilitats que esta presentava per a desenrollar-se.
Establiment de Comunitats Judeues en Loja
[editar | editar còdic]La presència de comunitats judeues en Loja, Equador, carix de documentació històrica explícita, lo que va dur a l'historiador Dr. Haim Avni a referir-se a elles com "comunitats d'individus muts". No obstant, la tradició popular i les investigacions històriques tiren llum sobre el seu assentament i característiques. Segons la memòria popular, esta població d'orige judeu va aplegar fugint dels autos de fe de l'Inquisició limeño. Varen ingressar a les terres del Corregimiento a través de les riberes dels rius Chira i Catamayo, establint-se en els seus vegas. Varen formar grups menuts, molts dels quals encara conserven la memòria d'haver aplegat des de Perú i mantenen llaços en els seus similars en el nort d'eixe país.[1]
En la hoya del riu Catamayo, es troba un barri cridat "Carmona", en la parròquia Lourdes del Cantón Paltas. Este nom evoca l'antiga judería de Sevilla, a on varen ocórrer els primers alçament antijudíos en Espanya en 1391. Molts dels enjuïciats en "La Gran Complicitat" eren judeus de Sevilla o Portugal. Els denominats "sucos del riu", a els qui la tradició senyala com d'orige judeu, es varen assentar en les màrgens del riu Catamayo, formant els pobles de Carmona, Les Cochas, Sant Vicente de Riu, Llima Vega i La Concepció. El seu aïllament els va convertir en un grup social separat, a sovint endogàmic, contrari a integrar-se a la vida provincial fins a l'actualitat. Una costum important que va perdurar en Conca i Loja era colocar una vela en la finestra per a que atres judeus que aplegaven de Perú pogueren identificar-los. La forma de treball en esta regió, diferent als obrajes del nort d'Equador, es va caracterisar per la "arrimazgo": el propietari d'una facenda entregava terra als treballadors a canvi de que estos cultivaren el restant de la propietat i cuidaren el ganado, una pràctica similar a les d'Andalusia i els Balcans. Entre les costums, es destaca la preparació dels "cemas" o "semas", pans sense rent.[1]
Més allà de la relació general entre el ladino i l'espanyol, la regió de Loja conserva paraules molt característiques que són rezagos d'esta història. Dos sustantius ladinos comuns són "buraco" (forat) i "huerco" (diable). Atres térmens inclouen "Jorupe" per a coses menudes, "muchicas" per a pedres redones de moldre, "Lambedero" per a quebrades en poc cabal i "Sayos" per a faldes o quebrades a on es llava roba. Les costums funeràries també mostren similituts notables que varen persistir fins a el XX. El difunt era despullat de alhajas i calcer, amortajado en un llançol nou o l'hàbit de la seua confraria. L'ataüt era auster, de taules sense espalmar i cobert en un pany negre, en un ciri o velón a la capçalera.[1]
Loja durant la Gran Colòmbia
[editar | editar còdic]L'estructura polític-administrativa de l'actual província de Loja, s'inicia a partir del desmembramiento d'Equador de la Gran Colòmbia. (Maldonado, Vivar i Vélez, 2005:21):
· El 23 de juliol de 1824, el Senat i la Cambra de representants de la República de Colòmbia, creen la província de Loja adscrita al departament del Azuay, integrada per quatre cantones: Loja, Zaruma, Cariamanga i Catacocha. Azuay, en Conca com la seua capital; Loja, en la seua capital la ciutat de Loja.
Loja durant l'época republicana
[editar | editar còdic]
Durant la guerra civil equatoriana de 1859-1860, Loja va declarar la seua naturalea federal el 18 de setembre de 1860. La ciutat de Loja el 18 de setembre de 1859 decidix reconstituirse com a estat federat al mando de Manuel Carrión Pinzano, per un atre costat la ciutat de Conca imitant a Loja decidix reconstituirse com a estat federat al mando de Ramón Borrero.
· El 29 de maig de 1861, el govern d'Equador decreta que la província de Loja conste dels cantones citats anteriorment més el cantón Jambelí, este últim integrat per la parròquia de Santa Rosa, les Illes de Jambelí i els terrenys de la costa sur que pertanyen a l'antiga Presidència de Quito. El Art. 10 del Decret en referència s'anota que el cantón Loja es compon de les parròquies de la Matriu, El Valle, Sant Sebastià, Chuquiribamba, Sant Pedro, Santiago, Saraguro, Gonzanamá, Malacatos, Vilcabamba, Chito, Zumba i les tribus i terrenys compresos en el govern de Jaén de l'Antic Regne de Quito. Açò significa que, en les décades dels anys xixanta de el XIX, la província de Loja comprén pràcticament tota la Regió Sur de l'Equador, integrada per les actuals províncies de l'Or, Loja i Zamora-Chinchipe.
El 30 d'agost de 1869, es desmiembra del territori de Loja el cantón Jambelí i es decreta el canvi dels noms dels cantones Cariamanga per Calbes i Catacocha per Paltas. I el 4 d'abril de 1897, per resolució de l'Assamblea Nacional, se separa el cantón Zaruma per a integrar-ho a la província de l'Or (creada en 1884), quedant la província conformada per tres cantones: Loja, Paltas i Calbes.[2] Divisions administratives posteriors en l'era republicana varen definir l'actual constitució de 16 cantones.
A inicis de el XX l'estructura econòmica gravitaba sobre la facenda i el poder polític ho eixercia el hacendado, el govern en la força pública i el clero. Cap a la sexta i sèptima década de el XX l'estructura evoluciona cap a la dissolució de la facenda i l'instalació del modo de producció capitalista.
Geografia
[editar | editar còdic]La província de Loja pertany a dos grans conjunts geogràfics de l'Equador: la cordillera andina i les seues estribaciones costeres; en Loja la Cordillera Andina descendix en altitut formant part de la Depressió de Huancabamba, que conforma una conexió biogeográfica entre els boscs secs i els deserts de la costa del Pacífic en les parts humides de l'Amazonía, aixina com una barrera biogeográfica entre els Vages Meridionals i els Vages centrals.
El relleu lojano és part del volcanismo antic que es desprén des del Nuc del Azuay cap al Sur. En la província de Loja els Vages equatorians formen un colze andino, la qual cosa ha donat lloc a la conformació de cinc hoyas en les que se situen un sinnúmero de valls, replanells, cordilleres, depressió, zones llacustres i zones planes; la major part del territori esta dominat pel bosc sec equatorial, per les seues característiques geogràfiques presenta un clima majorment de sabana tropical, subtropical i templat; i dona lloc a una gran varietat d'ambients i atractius turístics.
Este territori és el més baix en altitut dins de la Regió Interandina d'Equador, per l'ubicació dins de la depressió, gran part de la província de Loja està exposta a una forta aridez, les elevació són baixes i els ramals de major importància són el nuc de Guagrahuma, Cajanuma, les derivació montanyoses de Santa Rosa i de Alamor i Celica; en els seus 11 065 km alberga una gran diversitat que varia des de montanya fins a sabana, és una de les zones més diverses en espècies de reptils, mamífers, aus i amfibis. I és ademés objecte d'estudi de naturalistes per la multiplicitat d'hàbitats que es poden trobar en dit territori.
Esta regió és predominantment montanyosa, abunden les valls i conques aluvials a on es troben els assentaments humans més importants, per la situació geogràfica la part oriental esta dominada per cordilleres i en el suroccidente esta la zona de terres baixes que formen part de la planura costera del nort de Perú.
Posició i relleu, una frontera climàtica
Deu considerar-se a la província de Loja com un Sahel, és dir una vora, un escaló, una transició cap al desert coster del Nort del Perú. Són justament estes imàgens “sahelianas” les que deuríem dur fins a ací per a evocar els paisages del sur lojano, imàgens tan característiques i ya descrites per a atres regions americanes o d'atres continents, tals com les de la ganaderia extensiva baix bosc o la del cultiu de decreixcuda en els llits dels rius’. Els principals desaguaderos, el Riu Puyango i el Riu Chira, es dirigixen cap a Tombes i Piura
Els Vages no posseïxen ací la mateixa estructura ya coneguda en el centre i nort del país. La Cordillera Occidental s'estretix i divergix baixant cap al suroest mentres que la Cordillera Oriental manté el seu aspecte i direcció nort-sur, de la mateixa manera que en la part central de l'Equador; és, no obstant, menys ampla i menys alta que en atres llocs. A l'est de la ciutat de Loja i al sur de Yangana no alcança els 3000 m s. n. m. En general els relleus baixen regularment d'est a oest.
La ret hidrogràfica marca les grans direccions de ruptura. Estes sor, ortogonals (SE-NE/NE-SO) i determinen vàries conques profundament encañonadas en l'excepció de l'eix Saraguro-Loja, d'orientació nort-sur, paralel a la Cordillera Oriental.
La menor elevació dels Vages provoca en el Sur de l'Equador una situació original. La desaparició de la Cordillera Occidental deixa a tota la província baixe les influències climàtiques del Pacífic, de ritme contrastante en alternança d'una curta estació de pluges torrencials i una atra prolongada d'una sequia total.
La província de Loja presenta una zona calenta i seca, i una zona humida i fresca, unides per mig d'una franja "tébea", temperada, és sobre la base d'estos ritmes pluviométricos i de les seues conseqüències directes sobre el desenroll de la vegetació natural i de l'agricultura que la zona humida lliga a la província en els Vages equatorians i la zona seca l'unix al desert coster del Perú, del com constituïx al mateix temps transició. La província de Loja participa de dos mijos diferents, el món andino pròpiament dit i les planicies costaneras.
Es troba també en posició de frontera entre les influències amazónica i pacífica, que ahí es prenen fàcilment diferenciables en raó de la topografia particular característica de la província.
Hoyas de Loja
[editar | editar còdic]En la Província de Loja es trenca el típic esquema geogràfic de carreró de la zona andina equatoriana, donant lloc a un enmarañado relleu compost per cinc hoyas de baixa altitut, dins d'un sistema de transició geogràfica i climàtica particular, que es constituïx en la Depressió de Huancabamba, la Zona dels Vages més baixos en Amèrica del Sur. Les hoyas més importants són:
- Hoya de Jubones
- Hoya de Puyango
- Hoya de Catamayo
- Hoya de Macará
- Hoya de Zamora
Principals valls de la Província de Loja
- Valle de Loja o de Cuxibamba, en la hoya de Zamora.
- Valle de Catamayo
- Valle de Casanga
- Valle de Malacatos
- Valle de Vilcabamba
- Valle de Piscobamba
- Valle de Guancolla o l'Ingeni
- Valle de Sabiango
- Valle de Puyango
- Valle del riu Alamor. Ubicat en la part occidental i en la frontera en el Perú.
De les cinc hoyas de la Província de Loja es desprenen vàries valls principals i un sinnúmero de chicotetes valls, canons, replanells i hoyadas. En esta orografia lojana, es destaquen els nucs de Guagrahuma, Cajanuma i Sabanilla.
Fitogeografia
[editar | editar còdic]La província de Loja, presenta una gran varietat d'ecosistemes; i, segons la classificació de Holdridge es determinen diferents zones de vida, distribuïts en els diferents pisos climàtics: pis baix, que va des dels 100 als 1200 m s. n. m.; pis mig que va des dels 1200 a 2000 m s. n. m. i pis alt que va des dels 2000 fins als 3788 m s. n. m., és dir fins a la cota màxima de la província.
En la província de Loja, la Cordillera Real dels Vages no està clarament definida, en esta zona existix la depressió dels Vages, accident geográfico que s'accentua cap al sur, reprenent la seua existència real al nort del Perú en Cajamarca. Esta àrea es conforma per una série de cadenes montanyoses entre-creuades denominades nucs (Cajanuma, Guagrahuma i Sabanilla).
No existixen volcans cuaternarios en el sur del Equador. El cerro més alt és Fierro-Urco en 3788 m s.n.m., ací i en totes les parts altes de les cordilleres s'aprecia la formació de roques ígneas, en terrenys metamórficos en les faldes, mentres que les hoyas posseïxen sols d'orige sedimentario. Les cadenes montanyoses més representatives són: les cordilleres de Cordoncillos, Sabanilla, Santa Rosa, Ramos, Guachanamá i Cap de Bou, esta última declina cap a la part més occidental. Els principals sistemes fluviales que s'originen en esta regió i desemboquen en l'Oceà Vaig pasturarfico són Jubones, Puyango i Catamayo, i cap a l'Amazones el riu Zamora, sent esta província una zona constant de transició de la vegetació, ya que esta zona pertany a la regió fitogeográfica Huancabamba.
Els canvis climàtics ocorreguts des del Pleistoceno fins al present, han influenciado la conformació de diferents tipos de flores aixina com també la migració i l'establiment d'espècies en la regió. Evolució de tipo aïllada, s'ha identificado en la província de Loja en el cerro Guachanamá, el qual és una formació elevada en mig de les valls seques de Casanga i Puyango, que denota característiques d'endemisme i associacions en la flora, aixina com en la avifauna. Característiques florísticas simi-lares s'observen en Tacamoros i Utuana en els cantones de Sozoranga i Calbes respectivament. En el cerro de FierroUrco també observem diversa en-formació de microhábitats, a on existixen registres únics per a la regió.
Una característica important de la província de Loja és l'absència de capes superficials en el sol, que ho fa erosivo i àrit, produït en la zona de vulcanisme antic que comprén el austro del país, pero que s'accentua en la província de Loja i el nort del Perú. No conta en grans elevació, els seus cims són redonejats i baixes, la qual cosa significa que l'activitat volcànica es va desenrollar en anterioritat. Ha desaparegut la capa de cendra i atres materials que fertilizaban la regió; prop de la superfície es troben varis minerals en el marbre, carbó de pedra, calcàrea, entre uns atres; per esta i atres raons el panorama pot semblar àrit i desértico, no obstant posseïx un règim de pluges estable durant tres o quatre mesos a l'any, per la qual cosa la vegetació es torna exuberante.
La Província de Loja es troba en l'anomenada zona tumbesina, en la que predominen boscs secs, xares i estepas costeres i andinas; ací es troben espècies emblemàtiques de flora com guayacán, ceibo, algarrobo, faique, cactus, pal sant, acacia, aliso i roure (vegetació arbustiva, espinosa i xerófila en general). Este ecosistema ha segut fortament intervingut i degradat per l'utilisació del sol per a fins agrícoles i expansió urbana, lo que produïx l'erosió d'estos i un procés de desertificación agravat per l'entorn climàtic i el calfament global.
Loja alberga un ecosistema de bosc sec neotropical caracterisat per una marcada estacionalidad i un periodo d'escassea de pluges de més de sèt mesos. Este periodo de sequia fa que estos boscs tinguen un fort component caducifolio i una fisonomia característica, a on les espècies adaptades a ambients secs, especialment cactáceas i leguminosas, estan particularment representades; aproximadament quinze dels setze cantones de la província posseïx boscs secs en Loja que comprén des de tumbesino xara espinosa fins a bosc sec premontano i montano.
Formació vegetal predominant
En la província de Loja, el bosc sec equatorial és l'ecosistema predominant, el 31 % de la superficie total està considerat com a bosc sec tropical o equatorial i el 60 % de la superfície provincial podria considerar-se com un dels cinc tipos de bosc sec que existixen en la província; estos ecosistemes en el sur de l'Equador mantenen un alt número d'espècies endèmiques sent els més diversos i variables del país degut a que existixen en Loja tant boscs secs de la costa com a boscs secs interandinos.
Els boscs d'esta zona del país són considerats com la continuació de formacions àrides i semiáridas del Nort de Perú. Per eixemple, el bosc sec de Tombes-Piura, que forma part del bosc sec equatorial, s'estén dins del cantón de Zapotillo.
Els remanentes de vegetació semihúmeda montana baixa de la Costa estan representats en les estribaciones al nort de la província de Loja llimitant en L'Or i els de bosc sec tropical estan representats en la part central i suroccidental de la província, abdós en una marcada estacionalidad.
Els remanentes de vegetació interandina de clima templat i fret es troben en les valls i cordilleres a major altitut en la província de Loja en els gradient naturals de vegetació que existixen d'acort a l'altitut i zona climàtica.
Existix també en la Província de Loja compartint en la província de Azuay el desert de Jubones, l'eixemple més notable del tipo desert tropical en el país; la seua morfologia física es compon d'un terreny accidentat a on predominen arenals i zones en vegetació arbustiva xerófila i cactáceas, que contrasten en una série d'oasis, a on existixen assentaments humans i cultius.
Els diferents tipos de formació vegetal presents en Loja són; xara seca espinosa, bosc molt sec occidental, Desert, bosc humit sempre vert, bosc sec caduc i semicaduco, xara humida montano, xara seca montano, bosc sec montano, bosc de boira terrera montano, páramo arbustivo i páramo herbáceo.
Boscs secs de Loja
| Boscs secs de la província de Loja | ||
|---|---|---|
| 1. Xara seca espinosa | ms | Xara seca espinosa |
| 2. Bosc sec deciduo | de | Bosc molt sec occidental |
| 3. Bosc sec semideciduo | sd | Bosc sec semicaduco |
| 4. Bosc sec montano baix | sm | Bosc semicaduco montano baix |
| 5. Bosc sec interandino del sur | i-s | Xara & bosc sec montano |
Els boscs secs es troben continus en la part baixa, ales i les valls o depressió secs de les cordilleres; els boscs secs interandinos es troben des dels 1300 m cap a dalt, lo que provablement facilita un major intercanvi entre boscs secs de la part baixa i els boscs interandinos.
Es distinguix i descriu a cinc formacions de boscs secs en la província de Loja en que es varen registrar 275 espècies d'arbres i arbustos. La formació més extensa és el bosc sec caduc de la costa i xara seca.
Els boscs secs de la província de Loja presenten característiques particulars que els diferencien d'atres boscs tropicals. La pluja és marcadament estacional, en quatre o cinc mesos de pluges abundants i torrencials, dita cantitat de pluja contrasta en les sifres dels mesos corresponents a una estació molt seca, produïda per un domini anticiclònic ininterromput per prop de sèt o huit mesos, en general el promig de pluja anual és inferior a 700 mm, en anys molt secs en total poden acumular-se de 100 mm a 300 mm. La temperatura varia entre 19 i 40 °C i la taxa anual de evapotranspiración potencial a precipitació excedix a l'unitat.
La fisionomia i distribució dels distints boscs secs estan influenciades no solament per la variació en la precipitació anual, sino també per la profunditat del sol i la seua textura; l'ubicació geogràfica, les diferències d'altitut i l'influència que reben d'atres ecosistemes, tals com el bosc humit tropical.
Els boscs secs del sur-occident de l'Equador estan ubicats en àrees a on viu gran cantitat de població humana, aproximadament el 60 % de la població rural de la província de Loja. Es desenrolla sobre sols aptes per a cultius, i per tal raó han segut molt intervinguts i destruïts. Els boscs secs de la província són poc coneguts, molt amenaçats i tenen gran importància econòmica pels múltiples recursos (forestals i no maderables) que la població obté d'ells. (Aguirre, Z., L. Kvist, 2005)
Les principals amenaces que enfronten els boscs secs de Loja són: la sobrepoblación, l'extracció selectiva de fusta, el sobrepastoreo de chivos i vaques, l'expansió de la frontera agrícola, la cacera, i la recolecció de mel que implica cremar i tombar els arbres que alberguen les colmenas.
Erosió
L'aspecte físic natural de la Província de Loja favorix el desenroll d'una forta erosió, la qual es manifesta en l'ocurrència de moviments en massa i en una acció de denudació per escurrimiento difuso i concentrat. La província es dividix des del punt de vista geomorfològic en: àrees montanyoses, colinosas i ondulades.
L'influència dels canvis bruscs de temperatura, com també els periodos sec i plujós, són factors que ajuden a que els diferents tipos de roca es meteoricen ya siga mecànica (física), química, o biològicament. Com a conseqüència s'observa que es formen capes de sol en gruixa que varien des d'alguns centímetros fins a metros.
L'erosió és el producte de la concurrència de tot un procés integrat de varis factors, entre els quals estan: material parental suau i fràgil, forts pendents, clima sec, pluges fortes, poca coberta vegetal natural, a lo que se sumixca l'acció depredadora de l'home en activitats de sobrepastoreo, deforestación i laboreo inadequat. El procés anotat es reflectix en la deterioració creixent de la producció d'aigua en calitat i cantitat. L'infiltració de l'aigua s'ha vist reduïda, incrementant-se la escorrentía superficial, que dona com resultat les abruptes i fluctuantes riuades en el conseqüent arrastre de sol.
En Loja el procés erosivo és molt particular ya que qualsevol grau d'erosió es dona en terrenys de tota pendent. S'han identificat tres graus d'erosió: a) zones d'erosió molt lleu a lleu d'orige eòlic, b) zones d'erosió llaugera d'orige pluvial, i c) zones d'erosió severa a molt severa d'orige antrópico.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Casi tots els rius de la província de Loja naixen en les cordilleres i descendixen cap al Oceà Pacífic en Perú. Existixen cinc grans conques que a la seua volta són alimentades per atres rius (subcuencas), estes conques i els seus afluents són el pilar bàsic a on s'han assentat ciutats i pobles i a on l'home ha cultivat la terra i pastado el seu ganado des d'époques prehispánicas.
Existixen en la seua majoria cabals intermitents més coneguts com quebrades seques que són alimentats per les constants pluges d'hivern i es convertixen en caixers buits durant l'estació seca, este tipo de sistema hidrogràfic típic dels deserts i zones àrides del món té en Loja una bona representació i es troben escampats per tota la província.
Conques hidrogràfiques
La província de Loja es troba compartida entre els alvertents del Pacífic i de l'Atlàntic, la qual es subdivide en quatre conques hidrogràfiques. En l'alvertent del Pacífic es té les següents conques:
- Jubones: es troba ubicada al nort del territori de la província, és comuna per a les províncies de Loja, Azuay i L'Or.
- Puyango: es troba ubicada al noroest i forma part del territori de les províncies de Loja i L'Or, s'estén fins al territori peruà en el departament de Tombes, conformant la conca transfronterizo Puyango – Tombes.
- Catamayo: es troba disposta d'orient a occident en el sur de la província, compon l'unitat hidrogràfica transfronterizo Catamayo – Chira, ocupant una extensió de 17 199,18 km². Dels quals 7 212,37 km² estan en territori equatorià i 9 986,81 km² en territori peruà(POMD, 2008). A partir de l'unió dels rius Catamayo i Macará pren el nom de riu Chira que recorre gran part de la llínea de frontera fins a internar-se en el territori peruà i desembocar en l'oceà Pacífic
- En l'alvertent de l'Atlàntic es té:
- Santiago o Zamora: esta es troba ubicada a l'extrem est de la província, les poblacions ubicades en esta subcuenca corresponen a les parròquies de Sant Lucas, Santiago, Jimbilla; i, la ciutat de Loja.
Subcuencas hidrogràfiques
La Ret Hídrica de la província de Loja està conformada per sis subcuencas, de les quals la més representativa és la Subcuenca del Riu Catamayo, seguida per la subcuenca del Riu Puyango, la del Riu Macará, la del Riu Jubones i una de les més chicotetes és la del Riu Zamora dins de la qual s'ubica la capital provincial.
| CUENCAS | SUBCUENCAS | AFLUENTES | |
|---|---|---|---|
| Catamayo - Chira | Ric Alamor
Riu Catamayo Riu Macará |
Riu Colay, Matalanga, Quillusara, Quebrada Gran, Malves
Ric Boqueró, Trapichillo, Guayabal, Malacatos, Campana, Uchima, Chamba, Palmira, Piscobamba, Yunguilla, Plages, Santa Rosa, Tangula, Quiroz Riu Calbes, Espíndola, Pindo, Chiriyacu, Badogrande, Sabiango |
|
| Jubones | Ric Jubones | Riu León, Uchucay, Taronger | |
| Puyango - Tombes | Riu Puyango | Riu Pindo, Ambocas, Grocs, Salatí, Cochurco, Quebrada Leonera, Cazaderos, Mangahurquillo | |
| Santiago | Ric Zamora | Ric Malacatos, Jipiro, Juntes |
Aixina mateix la província de Loja presenta una infinitat de cursos d'aigua, quebrades i rius que a la seua volta són afluents de les conques mencionades.
Clima
[editar | editar còdic]
La Loja té molts climes diferents, pero esta dominat segons Koppen per Aw (Tropical Sabana), BSh (Semiárido Càlit), Cfb (Templat) i Csb (Mediterràneu d'estiu càlit). Esta ubicació té un clima situat en la zona de transició del clima desértico del nort peruà en la de clima templat i suau dels Vages, lo que la fa molt solejada, ventosa i de grans variacions de temperatura entre el dia i la nit. climáticamente està dividida en dos estaciones ben definides com l'estació seca i l'estació humida. Les cadenes montanyoses també influïxen en el clima que es veu afectat per l'ubicació en la depressió Andina de Huancabamba, existixen diferents règims tant de tipo costa i règim típicament andino. En els Vages equatorians Loja posseïx els climes més càlits i templats, per la puja dels Vents Alisios en els oragets marins del desert coster de Sechura del nort del Perú, i l'efecte de la Corrent Càlida del Chiquet i la Corrent Freda de Humboldt.
En la província de Loja es presenten totes les condicions meteorològiques extremes com: anys d'extremes sequies, anys en forts hiverns, elevades o baixes temperatures, vent i alta radiació solar permanent, per a açò juga un factor molt important la posició geogràfica en la zona tumbesina lligada estretament en el factor d'alta radiació solar, ademés, el relleu influïx en el fenomen d'abric o de Föhen; creant un efecte tèrmic de calfament, és dir que la terra calenta puja en altura en la mida que aumenta la aridez.
En les valls i les seues cordilleres adjacents apareixen mesoclimas tropicals semidesérticos com a conseqüència de la presència de fenomens climàtics lligats al relleu, donant lloc a una vintena de valls interandinos calentes. Les Valls de la Hoya de Catamayo i Puyango, són els més característics, són els més secs i els més calents, en rec el sol és intensament utilisat en plantacions de canya, dacsa i arròs, sense rec la sequia impedix tota explotació agrícola i forestal, és la diferència essencial que els distinguix, de les valls de l'alvertent oriental com Loja i Saraguro, més humits i fresca, en estos últims tenen característiques menys accentuades i la transició entre els climes és progressiva i l'ambient és el de la serra.
Presenta tres zones climàtiques ben diferenciades: una zona molt calorosa i seca en el suroccidente, una zona intermija de valls càlides i secs i un sector oriental templat més humit i estable
En les parts altes de la zona oriental el clima és suau i estable i en les valls centrals i suroccidentales el clima és fortament estacional i marcat, estenent-se en menor medida estes característiques a les zones altes de les afores de dits valls
Les valls reflectixen les condicions de sobrecalentamiento imperants en valls baixes i encañonados (abric, reverberació i la radiació dels alvertents). Les parts altes, pel contrari, estan expostes als vents violents que agranen els alvertents i descendixen de la cordillera oriental, atrets per la depressió escalonada de la província d'est a oest. El relleu influïx puix, a dos nivells: de la mateixa manera que en atres llocs dels Vages, provocant forts contrasts en curtes distàncies; pero ací per l'existència de dos conjunts climàtics pot notar-se una “acceleració”, una “accentuació” de dits contrasts entre la part baixa i seca de l'oest de la província i la part alta i humida de l'est, a la qual es pot unir les ramificacions de les cordilleres i els cims aïllats que són com a illots sobre les terres baixes. Entre les dos zones es intercala una franja mijana, més calenta que les terres altes, més humida que les terres baixes: és el pis del café l'altura del qual varia en funció de les condicions locals d'exposició, i que constituïx un cinturó rodejant tota la província.
Aspectes climàtics
.jpg)
L'ubicació de la Província de Loja en la depressió Andina és un dels factors més importants que influïxen en el clima, la Corrent Freda de Humboldt aumenta l'oscilació tèrmica (la diferència entre les temperatures màximes i mínimes diàries supera els 15 °C), en este cas la Província de Loja presenta en alguns llocs els rancs més alts del país (en alguns casos fins a 20 °C) i ademés manté una humitat relativament baixa.
Les masses d'aire humit d'orige amazónico choquen en les barreres que configuren les cordilleres més altes de la Cordillera oriental impedint el pas d'humitat a les valls centrals i suroccidentales, produint llarcs periodos secs; en l'etapa hivernal l'ingrés d'humitat del Pacífic genera fortes precipitacions que s'estenen en un periodo de 4 mesos.
L'aspecte més peculiar del clima de la província de Loja, que ho fa diferent al restant del País, és l'absència de la Cordillera Occidental i el fenomen de la desertificación, que alvança des del Sur, o situació de "Sahel", és dir, de transició entre la zona montanyosa dels Vages Meridionals de l'Equador i el desert de Sechura del Perú.
La Província de Loja presenta condicions climàtiques estables: alta oscilació tèrmica, el cel generalment presenta poca nuvolositat, la humitat relativa està compresa entre el 50 i el 80 % i la insolación sempre supera les 1500 hores per any, sent la més alta del país.
| Pisos tèrmics de la província de Loja | ||
|---|---|---|
| Temperatures Promig | ||
| Fret | 0 - 5,9 °C: Superfície: 511 km² 4 %. | |
| Subtemperado | 6 - 14,9 °C: Superfície: 611 km² 5,6 %. | |
| Temperado | 15 - 20,9 °C: Superfície: 2179 km² 20 %. | |
| Subtropical | 21 - 24,9 °C: Superfície: 2836 km² 25,2 %. | |
| Tropical | + 25 °C: Superfície: 4826 km² 45,6 %. | |
La classe de clima tropical representa la mitat del territori de Loja mentres el clima subtropical detenta la quarta part del mateix en estes dos zones climàtiques, que en conjunt comprenen el 70,8 % del territori lojano, s'ha creat un paisage de estepa seca o llançol i de estepa moderada que, a la postre, ha configurat l'essència de la cultura particular del poble lojano.
A majors altituts es presenten els climes temperados o templats, que cobrixen un atre terç de la província i que, en la superfície de climes subtemperados i fredor (10 % de l'àrea), estesa sobre els cims conformen lo que podria cridar-se en Loja, el sector serrà.
| Clima anual en la Província de Loja | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Cantón | Ciutat | Temperatura | Altitut | Variació | Extrems |
| Calbes | Cariamanga | 20 °C | 1880 msnm | 14 °C - 25 °C | 11 °C - 29 °C |
| Catamayo | Catamayo | 24 °C | 1230 msnm | 16 °C - 30 °C | 12 °C - 36 °C |
| Celica | Celica | 17 °C | 1950 msnm | 12 °C - 22 °C | 08 °C - 26 °C |
| Chaguarpamba | Chaguarpamba | 22 °C | 1000 msnm | 17 °C - 27 °C | 12 °C - 33 °C |
| Espíndola | Amaluza | 21 °C | 1750 msnm | 16 °C - 26 °C | 10 °C - 30 °C |
| Gonzanamá | Gonzanamá | 18 °C | 2000 msnm | 13 °C - 23 °C | 10 °C - 28 °C |
| Loja | Loja | 17 °C | 2060 msnm | 12 °C - 22 °C | 09 °C - 27 °C |
| Macará | Macará | 26 °C | 425 msnm | 19 °C - 33 °C | 15 °C - 39 °C |
| Olmedo | Olmedo | 22 °C | 1100 msnm | 16 °C - 27 °C | 12 °C - 32 °C |
| Paltas | Catacocha | 20 °C | 1708 msnm | 15 °C - 26 °C | 11 °C - 31 °C |
| Pindal | Pindal | 25 °C | 680 msnm | 17 °C - 31 °C | 14 °C - 37 °C |
| Puyango | Alamor | 22 °C | 1300 msnm | 15 °C - 27 °C | 12 °C - 33 °C |
| Quilanga | Quilanga | 19 °C | 1880 msnm | 14 °C - 24 °C | 10 °C - 27 °C |
| Saraguro | Saraguro | 15 °C | 2500 msnm | 10 °C - 20 °C | 08 °C - 25 °C |
| Sozoranga | Sozoranga | 21 °C | 1582 msnm | 15 °C - 27 °C | 11 °C - 33 °C |
| Zapotillo | Zapotillo | 27 °C | 135 msnm | 20 °C - 35 °C | 15 °C - 41 °C |
Precipitacions
Les precipitacions en la província presenten marcades variacions en el temps i l'espai, en la part baixa els periodos plujosos són curts i escassos, a excepció dels Anys Chiquet; els mesos de pluja són de febrer a abril en una mija anual que va de 100 a 800 mm; en la zona mija el periodo de pluges es prolonga de giner a abril en precipitacions miges anuals que van de 300 a 1000 mm, en la part alta les pluges ocorren d'octubre a maig en miges anuals superiors a 800 mm i en este mateix espai hi ha zones d'excepció com la Cordillera Oriental en els cantones Loja i Saraguro a on plou tot l'any en forma regularment distribuïda, aplegant a miges anuals que fluctuen entre 1000 a 2000.
Les zones a menys de 1800 m s. n. m. tenen generalment climes secs i en les parts ubicades a més de 2000 m s. n. m. existixen climes templats mantenint un règim de pluges més unimodal que generalment té sis o sèt mesos plujosos, sent més sec en les parts més occidentals i més humit en les parts més orientals
En els mesos de giner a abril, el Fenomen del Chiquet es presenta en casi tota la província de Loja a excepció d'una menuda àrea ubicada al voltant de la població de Jimbilla en el cantón Loja, que presenta marcada influència amazónica.
La corrent freda de Humboldt transporta aire fret des del sur, durant els mesos restants de l'any, com a conseqüència del desplaçament d'un gran anticiclón sobre l'oceà Pacífic Austral. Este aire, per la seua baixa temperatura, dificulta el procés de convecció, per la qual cosa el periodo entre maig a decembre es caracterisa per cels rebujats i baixa humitat, una alta radiació solar i insolación, absència de precipitacions, i núvols en garúa en les parts més altes del sector oriental de la Província de Loja.
L'estació plujosa en la província presenta generalment valors baix els normals en especial al sur i centre de la província. L'estació seca és molt marcada i les temperatures elevades gràcies als efectes abans mencionats.
Dèficit Hídric
En la província de Loja s'aprecia major incidència d'este fenomen en la part occidental, en els cantones de Zapotillo, Macará, Puyango, Celica i Pindal i en la part central de la província en els cantones Paltas i Catamayo, generant una afectació total en la Hoya de Catamayo, Jubones i Puyango. Els valors mijos de dèficit hídric d'estes Hoyas Lojanas van de 200–400 mm en promig anual.
Evaporament
La variació temporal de l'evaporament en la província de Loja és menuda pero la seua variació espacial és gran, oscila des de 6,0 mm/dia en la zona baixa fins a 3,0 mm/dia en la zona alta. Esta variació es dona per la variació de la temperatura i atres elements meteorològics.
Segons el PHILO, 1994. El règim de evapotranspiración potencial de la província de Loja senyala que el segon semestre de l'any (particularment els mesos d'octubre i novembre) constituïx el periodo crític per al desenroll i creiximent dels cultius (ací coincidix també l'agotament de la vegetació arbòrea natural), des del punt de vista de la humitat atmosfèrica i del sol.
En atres paraules, en molt poques localitats de la província es pot realisar agricultura sense rec durant el periodo juliol-decembre, que a voltes es prolonga fins a giner.
Govern i política
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governadors de Loja.
El poder eixecutiu del president de la República està representat en la província per la Governadora o el Governador, qui és nominat directament pel president i pot durar en les seues funcions indefinidament mentres aixina ho decidixca el primer mandatari del país. Actualment, la governadora de la província és Alexandra Monserrate Jara.
Administració pública provincial
[editar | editar còdic]
El Consell provincial té la seua sèu en la ciutat de Loja, està integrat per una prefecta o prefecte i una viceprefecta o viceprefecte elegits per votació popular; per 16 alcaldeses o alcaldes, o regidores o regidors en representació dels cantones; i per 5 representants elegits d'entre els qui presidixquen les juntes parroquials. La prefecta o prefecte és la màxima autoritat administrativa, i presidix el Consell en vot diriment.
Per al periodo 2023-2027, el Prefecto és Mario Mancino.
El Govern provincial té les següents competències exclusives, sense perjuí de les atres que determine la llei:
- Planificar el desenroll provincial i formular els corresponents plans d'ordenament territorial, de manera articulada en la planificació nacional, regional, cantonal i parroquial.
- Planificar, construir i mantindre el sistema vial d'àmbit provincial, que no incloga les zones urbanes.
- Eixecutar, en coordinació en el govern regional, obres en conques i micro conques.
- La gestió ambiental provincial.
- Planificar, construir, operar i mantindre sistemes de rec.
- Fomentar l'activitat agropecuaria.
- Fomentar les activitats productives provincials.
- Gestionar la cooperació internacional per al compliment de les seues competències. En l'àmbit de les seues competències i territori, i en us de les seues facultats, expediran ordenances provincials.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Alcaldes de la Província de Loja.
.svg)
Loja està conformat per dèu i sis cantones, que a la seua volta estan dividits en parròquies urbanes i ruralés. Cada u dels cantones són administrats a través d'una municipalitat i un consell cantonal, els quals són elegits per la població dels seus respectius cantones. La responsabilitat d'estos cantones és realisar el manteniment de carreteres, administrar els presuposts del govern de l'estat per a programes d'assistència social i econòmica, i administrar, infraestructures tals com a parcs i sistemes de sanejament bàsic.
Es dividix en setze cantones:
Turisme
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Com a principals centres d'atracció turística, es resalten les catedrals que prosperen per tota la ciutat de Loja, les valls i els bells paisages omplin a esta província, ompli d'encant i vert. El Bosc Petrificado de Puyango el qual és compartit conjuntament en la província de l'Or posseïx un gran valor científic, i forma part d'uns dels pocs boscs secs tropicals del món.
- Vilcabamba, situada al sur de la ciutat de Loja, posseïx un encant especial, els seus habitants són menys de mil, i tenen un excelent promig de vida, els turistes s'acosten buscant trobar i tindre els beneficis d'esta longevitat. Més de la mitat dels residents són estrangers.
- La vall de Malacatos es troba entre un de les valls més belles sobre el paisage i la flora; de clima tropical és un lloc de recree i per a vacacionar, conta en una excelent infraestructura hotelera i balnearis naturals; aixina mateix és el lloc de residències de classe alta i finques de descans.
- Una atra atracció turística elegida pels peregrins és la parròquia del Cisne que queda a una hora de Catamayo. En esta troba el temple religiós de la verge del Cisne d'estil gòtic i que és un dels més grans de la província de Loja. Les festes en El Cisne són en agost, comencen el 17 i terminen el 17 de novembre. Durant eixos quatre mesos la població aumenta en Loja i molt més en El Cisne. El recorregut escomença en Sant Pedro de la Beneïda després passa a Catamayo a on la reben en festes pirotècniques despuix d'estar tres dies passa a Loja a on la major part dels turistes es queden a vore la verge i després la verge en novembre retorna al Cisne.
- Catamayo: ciutat hospitalària està presta a rebre al turiste o al viager que transita pel lloc, posseïdora d'un clima tropical envejable i en una infraestructura turística molt àmplia, és la segona ciutat més gran i important de la província i un pol econòmic i industrial, destaquen els seus fabulosos complexos turístics i resorts d'estiueig.
- Paltas: és un cantón de la província de Loja du este nom per la presència de l'ètnia preincaica Palta, que constituïx l'element fonamental de l'etnografia i història provincial. Destaca la vall de Casanga, de clima tropical en els seus balnearis i llocs d'estiueig. I pels seus complexos arqueològics d'orige prehispánico.
- El florecimiento dels guayacanes: La benvinguda al nou any la dona la naturalea, en el sur de l'Equador en el Festival pel Florecimiento dels Guayacanes, un espectàcul natural únic que succeïx en les primeres pluges de lo que cridem "Hivern", en el més de giner. En Zapotillo, província de Loja, es troben les poblacions de Mangahurco, Bolaspamba i Cazaderos, que estan rodejades per un extens bosc de guayacanes, el més gran de l'Equador. Per posseir un clima sec i estar situada a aproximadament sobre els 300 metros del nivell de la mar, és considerat un dels boscs càlits secs més importants de la regió, no obstant, en l'arribada de l'any nou inicia la temporada d'hivern, i les primeres pluges de l'any duen el florecimiento d'estos maderables, la qual cosa ha segut un motiu per a incrementar la presència de turistes en la zona cada any, tant per la bellea dels arbres com pel característic aroma de les flors de guayacán. Quan es produïx el florecimiento, el bosc cobra un intens color groc. La flor és delicada i una volta que els polinisadors han fet el seu treball, cau de l'arbre, deixant en el pis una delicada capa groga. Este event natural que dura una semana, "és incomparable, produïx pau en l'esperit i una conexió harmònica en la naturalea", segons ciutadans que han experimentat este acontenyiment únic.
- Chirimoyes natives: Les chirimoyes són arbres frutiferas, els fruts dels quals són molt saborosos i apreciats. L'orige de la chirimoya és les montanyes de la província de Loja, a on creix espontàneament en la cridada vall sagrada de Vilcabamba, Cariamanga, Gonzanamá i Amaluza.[3]
Demografia
[editar | editar còdic]Sobre la distribució de la població de la província de Loja es caracterisa per existir un predomini de la població mestiza i blanca, en un 90,8 %, seguida de la població indígena en un 3,05 %, el restant de la població es dividix entre afroecuatorianos, mulatos i uns atres.
Des de 1990, la província ha experimentat un creiximent demogràfic molt important, està habitada per aproximadament 520 000 persones a l'any 2018, 458 000 segons l'últim cens nacional (2010), sent la dècima província més poblada del país. Els índexs de pobrea rural es troben entre el 40, i en la zona urbana van des del 17 %. D'estos percentages es deduïx que la població sofrix de vàries carències, tant en salut, vivenda, educació i ocupació.cita requerida.
En l'antiguetat, els territoris de l'actual província de Loja varen estar habitats per assentaments indígenes Paltas, raó per la qual es va cridar a estes regions “Terra dels Paltas”; a esta ètnia se sumaven també els Malacatos. La seua part oriental va estar poblada per tribus feroces i salvages, per lo que el pare Juan de Velasco, en la seua “Història del Regne de Quito” la va cridar “La Feroç Nació dels Jíbaros” Als pocs anys de l'arribada dels espanyols i després de la fundació de Loja, en 1546, estos varen alvançar cap a l'orient i varen integrar la Governació de Yaguarzongo, a on varen fundar poblacions com Valladolit, Santa María de Neva, Borja i atres més que, llamentablement, varen desaparéixer per l'abandó. Proclamada l'independència, la província de Loja va ser creada d'acort en la Llei de Divisió Territorial de Colòmbia del 25 de juny de 1824, dictada pel Gral. Francisco de Paula Santander.
Les raïls de la cultura lojana es troben en els cacicazgos que varen formar les ètnia Paltas, Malacatus i Guayacunda i en els aportes de les cultures inca i espanyola; també varen habitar la província de Loja cacicazgos de la cultura chimú i Sajinos del Perú i de les cultures Valdivia i Chorrera de la costa equatoriana, les mateixes que es varen establir en les estribaciones occidentals de la província en les parts més baixes dels rius Catamayo i Macará. A açò se sumen les raïls judeues de les comunitats que es varen establir ahí durant la colónia. Un estudi sobre la diversitat genètica de Loja no va conseguir establir una estructura genètica definida en les poblacions de Saraguro i Loja, lo que podria deure's a la mescla en espanyols i judeus que es varen assentar en la província.[4] Hui en dia, els lojanos són part de lo que es denomina la cultura nacional, producte d'un mestiçage de més de cinc sigles i caracterisada per l'idioma espanyol, la religió catòlica i l'història colectiva dels habitants del país durant la seua existència com a república. La diversitat cultural implica molts aspectes i en la província de Loja és àmplia; als mestizos de la província de Loja se'ls coneix com chazos que és una denominació similar a la que es fa dels montubios en Guayas o els Chagras en la serra nort.
La província de Loja és una dels breçols del mestiçage nacional, fa varis sigles gràcies a la seua posició geogràfica, l'auge miner i l'ubicació estratègica de Loja per a servir de nexe comercial entre Quito i Lima varen fer d'ella una vila molt pròspera i animada, dita prosperitat econòmica va dur en si una cantitat molt gran de nobles espanyols i esclaus. Després el boom de la cascarilla va dur en si un nou periodo de prosperitat econòmica, generant ingressos fins a ben entrat el XX; per açò es pot deduir que en l'actualitat Loja és producte d'un mestiçage molt variat des de fa varis sigles entre Paltas, Malacatus, la fusió de vàries cultures provinents de la costa nort de Perú, Incas i espanyols.
En Loja viuen mestizos, indígenes, negres i castiços. Els indígenes viuen majoritàriament en el cantón Saraguro i en el nort del Cantón Loja; en Catamayo hi ha poblacions afroecuatorianas. Les traces particulars de la cultura lojana s'han configurat, en bona mida, per les particularitats del mig físic i l'aïllament con relación a el restant del país, esta situació provoca que la població es veja obligada a descollar. Producte d'açò es té els millors poetes, músics, lliterats, botànics; és una fàbrica de personalitats que destaquen en múltiples disciplines del coneiximent.
Chazos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Chazos.
El terme "chazo" s'usa en sur d'Equador en general i en la província de Loja en particular, per a referir-se als habitants del camp. L'identitat del chazo està profundament lligada a la geografia del sur d'Equador, un àrea en una complexa topografia de montanyes fragmentades i valls antigues. Este entorn aïllat ha contribuït al desenroll d'una cultura única i a la formació de llaços familiars forts, en llinages que es concentren en cantones específics. La població chaza es caracterisa per un mestiçage en una marcada ascendència europea, lo que els distinguix d'atres grups indígenes de la regió. La seua identitat es reforça a través de les seues tradicions, un llenguage castellà en paraules pròpies ("lojanismos") i una fe catòlica devota, especialment a la Verge del Cisne.
L'idiosincràsia del chazo es definix per un profunt respecte a la família i un fort sentit de l'honor i la propietat privada. Mantenen una desconfiança històrica cap al govern, lo que els ha ensenyat a confiar en sí mateixos i a ser mamprenedors. La lliteratura equatoriana, a través d'autors com Ángel Felicísimo Rojas i Eliécer Cárdenas, ha capturat i retratat l'essència d'esta cultura. Obres com "L'èxodo de Yangana" i "Pols i Cendra" mostren la solidaritat, l'arraïlada per la terra i la lluita dels chazos, reafirmant el seu paper com un element fonamental en l'identitat cultural del sur de l'Equador.
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de la província de Loja és la duodècima del país, va experimentar un creiximent promig del 3,67 % entre 2002 i 2007. Creiximent que es va ubicar per baix del promig nacional de 4,3 % durant el mateix periodo.[5] L'inflació al consumidor de giner de 2009 va estar situada al voltant del 0,60 % en la ciutat de Loja, per baix de la mija nacional de 8,83, segons el INEC.[6]
Loja és la ciutat en major influència sobre el PIB de la província homònima, d'acort en a l'estudi, efectuat pel Banc Central de l'Equador, en el 2007 l'economia Lojana va generar un PIB de 412 464 mils de dólars, lo que va representar al voltant d'1,9 de l'economia nacional.[5]
La població econòmicament activa del cantón Loja, segons el cens del 2001, està dedicada majoritàriament a l'agricultura i ganaderia (19 %), seguida del comerç (17 %) i pel grup humà que està dedicat a l'ensenyança (17 %), el restant del percentage (30 %) de la PEA està ubicat en activitats tals com a construcció, administració pública, indústries manufactureras i transport i comunicacions.[7]
La província de Loja és la sèptima major contribuent al fisc segons recaptació d'impost a la renda en 8637 mils de dólars per a les arques de l'estat,[8] ademés és considerada la novena més dinàmica segons el número de tarjetahabientes en 16 657 mils de dólars consumits a través de les targetes de crèdit.[9]
Agricultura
[editar | editar còdic]
En la província de Loja les terres aptes per a l'agricultura se situen principalment en les valls i ales que proliferen per tota la província; les zones baixes de estepa i valls intermiges són usats per a la producció agrícola de forma permanent, mentres en els terrenys inclinats i laderosos es realisa de forma estacional, gran part del terreny de cultiu extensiu es troben ubicats en zones de baix inclinament com a plans, vores de cabal, terrats i replanells.
L'agricultura en la província de Loja és una activitat que combina els cultius transitoris en els permanents, i ademés es practica l'associació de cultius. Es destaca la dacsa dura, arròs, canya de sucre, fréjol, café, maní, yuca i ceba colorada, el banano, banana i cítrics que es cultiven en les zones tropicals; i la dacsa suau, arveja, fava i chirimoya en les zones temperadas i fredes.
La canya de sucre és el cultiu de major producció agroindustrial en la província de Loja. Sobre el rendiment, el promig provincial és major que el nacional, en el cas de l'arròs i la dacsa suau. Para la sembra s'utilisen llavors certificades i de la reserva de la collita anterior, lo que permet mantindre els recursos genètics, especialment en el cas de la dacsa.
A nivell total es cultiva majoritàriament dacsa, arròs, café, ceba, frutales, canya de sucre, banana, raïm i palma de coco; la major part dels cultius a nivell provincial estan relacionats en productes agrícoles de clima tropical, mentres en les parts altes es cultiva blat, dacsa suau, ordi i hortalices. D'aproximadament 1 200 000 ha, que posseïx Loja, 279 696 s'han destinat a cultius, 400 000 a pastures i el restant són terrenys en forestación.
En una bona part de les unitats productives agropecuarias es practica la modalitat de seca o temporal. Esta forma d'agricultura presenta alts riscs per les condicions climàtiques de la província que es caracterisa per la llarga temporada seca (8 mesos) i la presència periòdica de sequies i el fenomen del Chiquet; per estes condicions la major part del terreny usat per a l'agricultura necessita rec permanent, infraestructures entre les quals es troben canals de rec, séquies i zones de rec per goteig i aspersión; durant els últims anys gràcies a l'introducció de diferents métodos de regadiu moltes zones abans desérticas actualment es troben produint de forma extensiva. El sector productiu, es veu llimitat, per la falta d'aigua, la poca fertilitat dels sols i l'orografia irregular.
A pesar d'estos alvanços la tecnificació i mecanisació de l'agricultura a nivell provincial encara és incipient pero ha conseguit posesionarse gràcies al treball conjunt de terratinents i l'Estat o empreses privades.
De les estimacions de superfície collida, producció i rendiment es deduïx que el 40 % de cultius conten en rec i en tècniques de producció agrícola intensiva; els demés són cultius en recs esporàdics, com els cafetales, horts de frutales o zones no aptes per a l'agricultura, pero que per situacions socials li les seguix cultivant en productes de baix rendiment i solament per a una agricultura de subsistència, en greu deterioració del sol, tals com: camote, tabac, cotó, i varis d'orige tropical.
Com a gran part del territori provincial es troba en l'anomenada zona tumbesina, a on predominen boscs secs s'ha donat especial conte a la protecció d'estos ecosistemes i les seues espècies maderables com guayacán, algarrobo, faique, acacia, aliso, roure, ceibo.
| Productes | Producció (Tn) | Superfície Collida (ha) |
| Canya de Sucre per a Sucre (talle fresc) | 678 872,98 | 5631,64 |
| Dacsa Dura Seca (gra sec) 13 % humitat 1 % impurees | 196 995,55 | 34 319,10 |
| Arròs (en clafoll) 20 % humitat 5 % impurees | 44 753,28 | 5342,33 |
| Banano (fruta fresca) | 13 364,41 | 1624,67 |
| Dacsa Dura Choclo (en choclo) | 9523,94 | 1084,38 |
| Dacsa Suau Seca (gra sec) | 3114,53 | 4787,26 |
| Yuca (raïl fresca) | 1400,46 | 210,48 |
| Dacsa Suau Choclo (en choclo) | 1050,61 | 196,96 |
| Fréjol Sec (gra sec) | 290,44 | 692,56 |
| Fréjol Tendre (en baïna) | 289,84 | 369,04 |
| Café (grane or) | 277,30 | 3626,43 |
| Banana (fruta fresca) | 239,76 | 52,00 |
| Fava Seca (gra sec) | 72,90 | 198,62 |
| Arveja Seca (gra sec) | 1,27 | 2,78 |
Ganaderia
[editar | editar còdic]La província de Loja és zona ganadera en tota la seua extensió, pero majorment concentrada en els cantones Loja, Gonzanamá, Paltas, Celica, Puyango, Calbes, Macará, Pindal, Zapotillo i Saraguro. Conte aproximadament en 400 000 ha destinades per a pastures, encara que la superfície aprovechable és de 600 000 hectàrees. Influïx en la capacitat ganadera de la província l'existència d'àrees ecològiques molt determinades: àrees de clima càlit sec, càlit humit, subtropical sec i humit i templat humit i sec.
- L'àrea de clima templat, en la qual es desenrolla una ganaderia de llet de categoria alta està ubicada en cantones com Loja, Gonzanama, Saraguro, Paltas i àrees altes de Celica;
- L'àrea de clima càlit i tropical esta destinada a una ganaderia de carn d'alta categoria en espècies d'importació com Brhama, Braford, Brangus; ademés en estes zones es desenrolla ganado caprino en cantones com Zapotillo, Macará, Paltas, Pindal, Catamayo, Sozoranga, Calbes, Espindola o Celica i en les valls de clima càlit del Cantón Loja com Ceibopamba, Palmira i Malacatos.
- L'àrea montanyosa de clima variat, és en a on es desenrolla una ganaderia criolla i mestiza, de rendiment no molt elevat. Bàsicament, la ganaderia lojana fomenta en hatos menuts i esporàdicament en mijans.[11]
Entre les espècies més numeroses estan el ganado vacú, porcí i caprino.
Avicultura
[editar | editar còdic]La crío d'aus de corral esta sumament estesa en la província. La producció avícola és una dels sectors de gran importància dins del pla econòmic i productiu de la regió. El sector avícola s'ha concentrat en les àrees de: ponedoras, pollets de carn i reproductors.
Acuicultura
[editar | editar còdic]La acuicultura és una opció que cada volta pren més forma en la província de Loja a través de l'introducció de diferents espècies com Tilapia, trucha, bagre i carpa comuna que es cultiven en pozas i estanys ubicats al voltant de diferents zones de la província servint de sustente a famílies i s'han conformat organisacions i empreses dedicades a la criança venda i comercialisació d'estes espècies; els cantones més representatius en esta activitat són Paltas, Calbes, Loja, Catamayo i Pindal.
Indústria
[editar | editar còdic]L'indústria manufacturera és massa embrionària en la província de Loja. Una excepció de lo analisat constituïx l'empresa Malca o Monterrey, emplaçada en la vall del Catamayo en l'any 1963 i orientada a la producció de sucre. Esta empresa agroindustrial, seguix sent una de les més importants de la província tant des del punt de vista de l'ocupació com de les inversions i de la producció que genera.
D'acort al Ministeri d'Indústries, Comerç, Integració i Peixca, la majoria de les indústries lojanas s'emmarquen dins de la menuda indústria, sent les més numeroses aquelles que es dediquen a l'industrialisació de la fusta (27 %), i aliments, begudes i tabacs (22 %).
Comerç
[editar | editar còdic]
En els registres de la cambra de comerç de Loja es troben inscrits 1100 diversos establiments de comerç, dedicats a les activitats com a importació, exportació, servicis, manufactura, rebosts, abarrotes, imprentes, representacions i agències entre uns atres.
Les ciutats més comercials de la província i els pols productius són Loja, Catamayo, Cariamanga, Macará, Catacocha i Alamor.
Indústria tecnològica
[editar | editar còdic]A partir de 2007, Loja li està apostant a desenrollar l'indústria de tecnologies, puntualment en l'àmbit del software accessible via Internet. La vall de tecnologia fundat per Nelson Pedra en el respal de l'Universitat Tècnica Particular de Loja", baixe la premissa de convertir a Loja en un pol tecnològic. És un esforç per a propender el desenroll de l'indústria, açò sumat a atres empreses que oferixen productes i servicis importants, estan aplanant el camí cap a la consecució de la meta.
Loja en este sentit té algunes ventages competitives, existix personal altament capacitat a baix cost, tal volta l'alt cost de la conectivitat frene en certa mida el desenroll de l'indústria.
Eixemples clars del desenroll tecnològic de Loja en l'àmbit de software accessible via Internet, són la UTPL qui és líder en tecnologia per a educació, el gran conglomerat d'editors de blogs i microblogs, les iniciatives obertes pioneres en el país i un conjunt ampli de emprendimientos tecnològics fundats sobre una visió oberta i de lliure accés a les tecnologies. Un atre eixemple interessant és l'empresa Tovacompu, que desenrolla i comercialisa el paquet de software VisualFac, per a gestió contable, molt difòs al punt de ser part de la currícula de formació dels contadors del país.
Cultura
[editar | editar còdic]
Entre els famosos personages naixcuts en Loja s'inclou a l'escritor i intelectual Rebuig Carrión, al docent Bernardo Valdivieso, al naturaliste Clodoveo Carrión Mora, al poeta i editorialista Alejandro Carrión, al botànic Dr. Reinaldo Espinoza Aguilar i a l'estadiste Isidro Ayora. Tampoc podem deixar a un costat lliterats tals com Carlos Carrión i Matilde Hidalgo de Procel. Un llibre important per a la cultura lojana és Pols i Cendra, escrit per Eliécer Cárdenas.
Deport
[editar | editar còdic]La ciutat de Loja s'ha vist també destacada en este àmbit, especialment en deports com l'atletisme i en especial la modalitat de marcha atlètica o caminada (race walk) destacant-se deportistes com Oswaldo Patricio Ortega, Yadira Guamán, Jeaneth Guamán, Israel Aymar, Edwin Ochoa, Washintong Alvarado, Ricardo Loján, Cristian Loján, Andrés Carrión, René Morocho, Brian Jaramillo entre uns atres no menys importants, este equip de marcha es va distinguir mundialment per la participació de 24Hores marchant cap al futur, que va anar un tipo d'homenage al millor marchista de tots els temps Jefferson Pérez i al Dia del Deporte Equatorià; tampoc podem deixar a un costat a una de les millors mediofondistas del país com és Andrea Calderón, molt manco a varis dels millors basquetbolistas de l'Equador que a forjat la nostra província Pablo Federico Portes Monteros, Gal Escudero, Álvaro Pérez, Víctor González i més.
Ademés conta en un equip en la serie B del fútbol professional equatorià, cridat Lliga de Loja, va poder ascendir a la série de privilegi en l'any 2010, el seu estadi oficial és el "Reina del Cisne".
Gastronomia
[editar | editar còdic]La província de Loja ha desenrollat una gastronomia única, entre els plats típics més destacats tenim: sec de chivo, cecina lojana, sango, repe, chivo al buit, cebiches, entre uns atres.
Atres plats típics són: el repe lojano. sopa tradicional que es prepara en guineo verda i quesillo, i es pot servir en albocat; el gra, els tamales de dacsa, les humitas lojanas, la cecina, gallina cuyada, fritada, el tamal lojano, fet a pur de dacsa madura mòlta i sazonado en diferents espècies, farcidura en carn de pollet o de porc, i en ocasions de quesillo, acompanyat d'un café ben carregat. El tamal s'ha convertit en escarapela de la gastronomia lojana.
Música
[editar | editar còdic]La música representa en la ciutat de Loja una de les experiències artístiques més importants que identifica la seua cultura. Destacats músics i compositors han resaltat a nivell nacional i internacional en el camp cultural d'esta ciutat. Fins al dia de hui la música lojana significa un gran aporte per a la cultura nacional. Els mestres que més s'han destacat en la producció musical en la ciutat de Loja són Salvador Bustamante Celi (1876-1935) en l'honor de la qual es va nomenar al conservatori de Loja, i Segon Cova Celi (1901-1969), puix varen donar orige a tota una escola musical, aportant a la música popular peces que caracterisen el repertori lojano. L'instrument més important en la música lojana és la guitarra, un dèu per cent dels seus habitants toca o a lo manco glossa la guitarra, que es va difondre ràpidament fins a en les classes més humils, i s'ha arraïlat tant, que continua sent l'instrument popular per excelència.[12]
En Loja es cultiva una diversitat de gèneros musicals tant autòctons com a populars, i d'influència estrangera pero és el passadiç el gènero més important en la música lojana. Entre els demés ritmes es destaquen el passacarrer, l'albazo, el bolero, el requinto; ritmes d'orige africà com la bomba del Chota, la marimba esmeraldeña, la salsa, guaracha, mambo; ritmes indígenes com el sanjuanito i música folklòrica andina. D'influència estrangera com el pop, el roc, el merengue, el ska, l'electrònica, el vallenato, cumbia, la bachata, el heavy metal i el merengue.
Televisió
[editar | editar còdic]Les principals ciutats de la província conten en televisió de senyal oberta de canals nacionals: Teleamazonas, TC televisió, Gamavisión, RTS, Ecuavisa, Oromar, Equador TV, UCSG Televisió, E-Telerama. Els canals locals en cobertura urbana i regional són: Ecotel, UV Televisió, Multicanal (Catamayo). Les empreses de TV de pagament per senyal de satèlit o per cable són: TVCable, CNTtv, GlobalTV, DirecTV.
Parc eòlic Villonaco
[editar | editar còdic]
Les privilegiades condicions naturals i geogràfiques de la ciutat de Loja permeten l'aprofitament de la força de l'aire a través del parc eòlic Villonaco. Es troba ubicat a 4 km de la seua capital, específicament entre els cantones de Loja i Catamayo.
La seua construcció es va realisar entre els punts més alts del cerro Villonaco, a una altura aproximada de 2720 m s. n. m. conta en 11 aerogeneradores, cada u en una altura màxima de 100 m d'altura; i un centre d'interpretació, destinat a acollir als visitants que desigen conéixer sobre el desenroll de l'energia eòlica en l'Equador.
Posseïx una potència nominal de 16,5 MW i aporta 60 millons de kWh/any al Sistema Nacional Interconectado, reduint en 35 mil tonellades les emissions de CO2/any, aixina com el consum equivalent de combustibles en 4,5 millons de galons diésel/any, lo que correspon a un aforro de 13 millons de dólars anuals per al país.
El parc eòlic Villonaco és considerat com un dels proyectes emblemàtics i estratègics del Governe Equatorià, que contribuïx en la diversificació de la matriu energètica actual. Energia neta per a l'Equador, utilisant un recurs renovable i inagotable.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ordóñez Chiriboga, Ricardo (2005). L'herència sefardita en la província de Loja, Quito: Casa de la Cultura Equatoriana. OCLC 255791862. ISBN 9789978624159.
- ↑ Pla de Desenroll i Ordenament Territorial de la Província de Loja 2015-2025, Prefectura de Loja
- ↑ Faculteit Landbouwkundige en Toegepaste Biologische Wetenschappen.Consultat el 13 de febrer de 2018.
- ↑ Revista Cubana de Ciències Biològiques.6(1)ISSN 2307-695X.Consultat el 2023-08-04.
- ↑ 5,0 5,1 https://web.archive.org/web/20120118120045/http://www.bce.fin.ec/frame.php?CNT=ARB0000175
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2010. Consultat el 11 de febrer de 2010.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ "Revista Gestió, juny de 2007, Pag 60 taula "Les més pagadores" font SRI.
- ↑ "Revista Gestió, juny de 2007, Pag 60 taula "Les més dinàmiques" font Superintendencia de Bancs.
- ↑ «Sifres agroproductivas, Ministeri d'Agricultura i Ganaderia».
- ↑ Guia turística de la Regió Sur de l'Equador, José Bolívar Castell, pag 85-86.
- ↑ Rojas, María Augusta et al. “La música com a forma de comunicació i recuperació de l'identitat en la ciutat de Loja”
- Archivat el 10 de octubre de 2014 archivat en Wayback Machine.. Tesis. Universitat Politècnica Salesiana, Facultat de Ciències Humanes, Escola de Comunicació Social. Quito, 2005.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Portal del Govern Provincial de Loja
- Pàgina de fanes de Loja en Facebook
- 15. https://www.researchgate.net/publication/233936622_los_tipos_de_bosque_en_el_sur_del_ecuador
- J. Y. Marchal, “Facteurs climatiques limitants et calamités agricoles en Région de Sane: Yatenga, Pays Mossi, Haute Volga. Terres à hautes Risques”,Hérodote, No. 24,10, trimestre 1982, pp. 68–94.
https://horizon.documentation.ird.fr/exl-doc/pleins_textes/pleins_textes_5/b_fdi_14-15/17863.pdf
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Loja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.