Chazos

Chazo durant el florecimiento dels guayacanes

Chazos són els habitants rurals del austro equatorià, en concret de la Província de Loja, L'Or i Zamora Chinchipe. Encara que el seu orige és incert, possiblement relacionat en la "chacina" que tradicionalment elaboren, va més allà d'una simple denominació geogràfica, comprenent una identitat cultural. Els chazos han segut definits i identificats per les seues qualitats com l'ànim elevat, voluntat mamprenedora, força, dignitat, sinceritat i un profunt sentit de l'honor, que s'associen en l'herència hispana i la vida llauradora. Esta identitat es manifesta en el seu idioma distintiu ("lojanismos"), una profunda devoció a la Verge del Cisne, i una idiosincràsia que valora la família, la propietat privada i un fort orgull pels seus orígens europeus, i una històrica desconfiança cap al govern.

Etimologia i identificació

El terme "chazo" s'utilisa en la província de Loja, Equador, per a referir-se als habitants de les àrees rurals o, a nivell nacional, a tots els lojanos. Encara que el diccionari de la RAE no ho definix, s'especula que el seu orige podria estar relacionat en la paraula "chacina", un tipo de carn seca que els chazos tradicionalment elaboren. Més allà d'una simple denominació geogràfica, "chazo" implica característiques culturals i de comportament, associades a costums llauradores o "chabacanes" en contrast en les urbanes. No obstant, diversos intelectuals lojanos han buscat redefinir i dignificar este calificatiu.

Intelectuals com Eduardo Mora Moreno, en "Fisonomia de Loja", i Pío Jaramillo Alvarado, en "Cròniques i Documents al Marge de l'Història de Loja i la seua Província", han explorat les particularitats de el "chazo". Mora Moreno destaca el seu ànim elevat, voluntat mamprenedora, força, vigor i un profunt sentit de dignitat, especialment en els habitants del sur de la província. Jaramillo Alvarado, per la seua banda, resalta una "distinguida ascendència colonial" que es manifesta en gests caballerosos i una forma de parlar en accent espanyol. Estes descripcions sugerixen una identitat lligada a l'herència hispana i a una série de valors distintius.

Atres autors com Clodoveo Jaramillo Alvarado i Rebuig Carrión, encara que no sempre usen explícitament el terme "chazo", descriuen traces que s'alineen en esta identitat: sinceritat, reflexió, heroísmo, naturalitat en el llenguage i les costums, celosia per l'honor i una dignitat que rebuja el servilisme. Ángel Felicísimo Rojas, en el seu personage "Bartolomé", ho presenta com un llaurador greu, reservat pero bo i fornido. En essència, la concepció de el "chazo lojano" ha evolucionat, transcendint una mera ubicació geogràfica per a comprendre una identitat cultural, caracterisada per la fortalea, la llealtat, la senzillea i un profunt sentit de pertinença.

Geografia

El Austro equatorià

Paisage en El Cisne, a on es porta a terme la processó de la Verge del Cisne

Cerro Mandango en Vilcabamba

La geografia de l'extrem sur d'Equador en la província de Loja, L'Or i Zamora Chinchipe, Azuay i algunes regions de Cañar. es caracterisa per una recalcada montanyosa, a on la cordillera principal sembla fragmentar-se en numeroses ramificacions secundàries, creant un paisage abrupte i complex. En este entorn geogràfic accidentat del sur d'Equador, habita el chazo. Metafòricament descrit com un element més del paisage inanimado de la cordillera, el chazo és un llaurador arraïlat a la seua terra, producte d'un mestiçage integral. La seua presència és fonamental en esta "bronca geografia austral". Històricament, estes províncies del sur varen ser llocs clau per a l'explotació aurífera, en importants jaciments en Zamora, Santa Bàrbara i Portovelo. Esta activitat minera va propiciar l'establiment d'un considerable número d'espanyols i criollos en les zones rurals, donant lloc a concentracions humanes que varen influir en la conformació social i racial de la regió.

Erro al crear miniatura:

Regió cultural dels Chazos

La presència dels chazos es concentra principalment en els cantones del sur de la província de Loja, especialment aquells que colindar en Perú, encara que també se'ls pot trobar en atres cantones com Vilcabamba, Malacatos, Catamayo i La Pren. Esta distribució geogràfica, que comprén des d'àrees rurals fins a valls antigues, evidencia una dispersió que, no obstant, manté conexions en els seus llocs d'orige. La movilitat de la població de la província, sobretot des de les regions del sur, cap a centres més urbanisats com Catamayo, ha contribuït a la mescla i difusió de les característiques chazas.

Segons Pío Jaramillo Alvarado, en la província de L'Or, particularment en la regió de Zaruma, la majoria dels llauradors són propietaris de terres, una característica que els distinguix d'atres zones. Les seues vivendes, d'estil rústic, són cómodes i ben mantingudes, i no es registren indicis de desnutrición o hambruna. Un rol destacat en esta àrea és el del arriero zarumeño, una figura a sovint associada en l'identitat de el "chazo". Estos arrieros són reconeguts per la seua força, caballerosidad i honestitat. La seua perícia per a transitar els difícils camins de montanya en les seues mules va ser històricament crucial per al desenroll i abastiment de la ciutat de Loja, facilitant el comerç i la comunicació en la regió.

El seu territori va ser descrit de la següent manera:

Finalment, sobre este mateix desplegament geogràfic –el austro–, nos entreguem plens a la viva irradiació del Matanga i el Pedra Blanca, breviario del chazo (…). Sobre Paucarbamba –la gran planura de la protohistòria-, mentres els nostres passos andariegos reposen en el recodo més llarc del camí, en policromía de rialles i colors, desfila en pintoresca romeria el chazo, gallardo, dur, audaç; la dolça, l'esquiva i somiadora chola de macana, la llapanga àgil que sembla esgolar-se sobre les penes en busca de somis no alcançats. I allí la macana, el poncho, com pintats pel paisage en una dansa de colors i formes, deixen relleus místics en el cos de la terra

Continuació del sentiment popular andino és la vora del chazo