Conzattia multiflora

El guayacán (Conzattia multiflora) és una dels arbres característics del tròpic sec de Mèxic. Esta espècie pertany a la família Fabaceae; i a la subfamília Caesalpinioideae. En l'estat de Morelos, es coneix en el nom comú de guayacán, no obstant en Chamela, Jalisco, i en Costa Rica, este nom comú referix a Tabebuia rosea.

guayacán (Conzattia multiflora)

Talla

És un arbre de 10 a 20 m d'altura, i el seu tronc té un diàmetro d'entre 30 i 50 cm.

Morfologia

El tronc té una corfa plana, de color pardo-grisáceo. Les fulles són de 20-50 cm de llongitut, en 10 a 20 parells de pinas i 20 a 50 folíols, d'entre 5 a 15 mm de llongitut. Els folíols són apiculats i redonejats en abdós costats. Les inflorescències són de 10 a 20 cm de llongitut; en flors grogues i pedicels de 5 a 10 mm de llongitut. Els sàpia-hos són glabros d'aproximadament 5 mm de llongitut i els pétals són elíptics-ovados de 7 a 10 mm de llongitut, un d'ells és oblonceolado, engrossat i estret. Els pétals tenen alguns punts rojos que podrien constituir guies de néctar. Els estams són de 6 a 9 mm de llongitut, en filaments subtubulats i pilosos prop de la base. L'ovari és densament piloso en un estil elongado.

A pesar de que les flors són perfectes, funcionalment són protándricas, és dir, madura primer el polen i posteriorment el pistil (McVaugh, 1987). Esta característica podria disminuir la provabilitat de autofecundación.

El frut és una baïna pendent, dehiscente, de color rojós-café, de 5 a 10 cm de llongitut i 1 a 8 cm d'ample. Les llavors són oblongas i comprimides, de color café obscur, d'1 a 1.2 cm de llongitut. En les figures 1a, 1b i 2 s'ilustra a C. multiflora.

Aun cuando esta planta pertany a la família de les leguminoses, no s'han trobat nòduls en les raïls (Sprent 2001), no obstant una característica interessant és que s'han trobat estaminódulos, és dir, nòduls dins de les branques o (I. Martínez, Com. Pers.).

Distribució i història natural

El gènero Conzattia és endèmic de Mèxic i està compost per tres espècies. Es distribuïx en el sur de la Península de Baixa Califòrnia, i en terra continental des de Sinaloa fins a Chiapas (Sousa i Prim, 1997). El guayacán és una espècie colonizadora, molt abundant en Serra de Huautla (Morelos). Este aspecte li conferix especial importància, ya que podria ser una espècie clau dins d'esta selva seca (Mangel et al., 1996).

Els arbres creixen principalment en àrees en roca calcàrea i sols bàsics poc evolucionats (rendzina), encara que també es poden trobar en terrenys en roques ígneas i sols que presenten una capa superficial molt rica en matèria orgànica i #nutrició, en una textura que va de franca arcillosa a franca (feozem) (Boyas 1992). En Serra de Huautla es troba extensament distribuïts tant en ales com en vegetació de riera, i en la serra de Guerrero es reporta predominantment en bosc de galeria (Martínez Gordillo et al. 2004).

És interessant destacar que la fusta de C. multiflora posseïx una gravetat específica (densitat de la fusta) mijana (GE = 0.47), característica dels arbres en requeriments hídrics majors als típics de xares xerófilos (Aguilar-Rodríguez et al. 2001).

En la Reserva de la Biosfera Serra de Huautla les poblacions de guayacán mostren una estructura de tamanys dominada per individus jovenils (0.6-1 m d'altura). En esta població menys del 40% dels individus reproductius varen produir fruts en el periodo 1996-1998 (Leyva, 2000).

Fenologia

Els arbres perden les seues fulles per complet durant el periodo de sequia, (decembre a maig), la floració ocorre abans de la temporada de pluges (maig-juny). Alguns individus apleguen a presenten fulls i flors durant esta temporada.

Polinisadors

En Serra de Huautla els visitants florals més freqüents de C. multiflora són abelles solitàries dels gèneros Xylocopa, Megachile i Centris encara que també pot ser visitada per l'abella europea Apis mellifera (Leyva, 2000).

Taxonomia

Conzattia multiflora va ser descrita per (B.L.Rob.) Standl. i publicat en Contributions from the United States National Herbarium 23(2): 427. 1922.

Sinonímia

• Caesalpinia multiflora Robinson
• Conzattia arborea Rose

Lliteratura

• Leyva, I. 2000. Estructura Genètica del Guayacán (Conzattia multiflora) en la Serra de Huautla, Mor. Tesis de llicenciatura, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos, Mèxic. 66 pp.
• Mangel, M., L.M. Talbot, G.K. Meefe, M.T. Agardy, D. L. Alverson, J. Barlow, D.B. Botkin, G. Budowsky, T. Clark, J. Cooke, R.H. Croizer, P.K. Dayton, D.I. Elder, C.W. Fowler. S. Funtowicz, J. Giske, R.J. Hofman, S.J. Holt, S.R. Kellert, L.A. Kimball, D. Ludwing, K. Magnusson, B.S. Malayang III, C. Mann, I.A. Norse, S.P. Northridge, W.F. Perrin, C. Perrings, R.M. Peterman, G.B. Rabb, H.A. Regier, J.I. Reynolds III, K. Sherman, M.P. Sissenwine, T.D. Smith, A. Starfield, R.J. Taylor, M.F. Tillman, C. Toft, J.R. Twiss, Jr., J. Wilen i T.P. Young 1996. Principles for the conservation of wild living resources. Ecological Applications 6: 338-362.
• McVaugh, R. 1987. Flora Novo-Galiciana, a descriptive account of the plants of western Mèxic. Vol. 5 Leguminoseae. University of Michigan. USA. 60-61 pp
• Sousa, M.S. i A.S. Prim 1997. Leguminosas mexicanes: fitogeografia, endemisme i orígens. En: T.P. Ramamoorthy, A. Lot i J.Fa (Eds) Diversitat biològica de Mèxic. Institut de Biologia-UNAM. Mèxic. 449-500 pp.
• Sprent, J.I. 2001. Nodulation in legumes. Royal Botanic Gardens, Kew