Vent foehn
El vent foehn o föhn[1] (del alemà Föhn, pres d'un característic vent del nort dels Alps) és un tipo de vent sec que baixa per l'ala i que apareix en el costat de sotavent d'una cordillera. Es produïx en relleus montanyosos quan una massa d'aire càlit i humit és forçada a ascendir per a salvar eixe obstàcul. Açò fa que el vapor d'aigua es gele i sofrixca un procés de condensació o sublimació inversa, precipitant-se en les ales de barlovent, a on es formen núvols i pluges orogràfiques. Quan açò ocorre, existix un fort contrast climàtic entre dites ales, en una gran humitat i pluges en les de barlovent, mentres que en les de sotavent el temps està rebujat i la temperatura aumenta pel procés de compressió adiabàtica. Este procés està motivat perque l'aire ya sec i càlit descendix ràpidament per l'ala, calfant-se a mida que aumenta la pressió en descendir i en una humitat sumament escassa. L'efecte foehn és el procés descrit en les ales de sotavent i resulta ser un vent «secante» i molt calent.
Com a conseqüència, és un vent que impedix la pluja, que és el resultat del subsegüent calfament adiabàtic de l'aire que ha cedit la major part de la seua humitat en les ales de barlovent. A causa dels diferents gradient adiabàtics de la humitat i l'aire sec, l'aire del costat de sotavent es fa més càlit que les elevació equivalents de les ales de barlovent. Els vents foehn poden alçar les temperaturas fins a en 30 °C (54 °F) en solament unes hores.[2] Europa Central goja d'un clima més càlit pel foehn, conforme els vents humits del mar Mediterrànea bufen per damunt dels Alps.
En molta freqüència, tota la humitat procedent de les ales de barlovent no es convertix en núvols i pluja, sino que gran part d'eixos núvols passa cap al costat de sotavent, a on es «desparraman» en un procés totalment invers a l'ocorregut en barlovent. En efecte, les núvols orogràfics que descendixen pel costat de sotavent es calfen i desapareixen en aplegar a certa altura quan se supera la temperatura del punt de rocío. Es forma aixina un tipo de núvols estables que formen una espècie de «sostre» en el que els contrasts de temperatura poden ser molt fortes, en una variació d'altura molt escassa.
Efectes
[editar | editar còdic]Archiu:La Palma - El Paso - Cumbre Vieja+Foehn (Calle Virgen del Pino) 02 ies.webm Vents d'este tipo són "devoradores de neu" per la seua capacitat per a fer que la neu es funda o sublim ràpidament. Esta capacitat per a eliminar la neu no solament és produït per les temperatures més càlides, sino també per la humitat relativament baixa de la massa d'aire que ha segut privada de la seua humitat per la precipitació orogràfica que passa per les montanyes.
La massa d'aire es gela primer segons el gradient adiabàtic sec (GAS) a raó d'1 grau Celsius per cada 100 metros d'ascens (uns 180 m per cada grau en la zona intertropical). Despuix d'esta fase, una volta superat el punt de rocío seguix gelant-se més pero ara segons el gradient adiabàtic humit (GAH), a raó de 0,6 °C per cada 100 metros, produint-se la precipitació. Una volta, reobteniendo per simple càlcul matemàtic una temperatura de 15 °C reglotant el punt de rocío a uns 2000 metros (per eixemple), la massa d'aire es gela segons el GAH, obtenint-se una massa d'aire propenca als 0 °C en aplegar al cim. Superat el relleu, la massa d'aire comença a descendir, calfant-se segons el GAS, que tira un resultat de més de 30 °C en aplegar a la zona d'ombra de la pluja.
cal destacar que els efectes d'este fenomen són a sovint molt localisats i depenen en gran mida de l'orografia. El foehn sol canalisar-se en les valls més àmplies que descendixen directament de l'eix central de la cordillera i és ací a on les seues conseqüències són més notables. A poca distància, els efectes són molt manco evidents. Per esta raó, viajant en direcció paralela a l'eix de la cordillera afectada, és freqüent constatar un continu puja i baixa dels valors de temperatura i humitat segons entrem i ixcam de les valls.
Els vents foehn són célebres entre els montanyencs en els Alps, especialment aquells que ascendixen la cara septentrional del Eiger, per a els qui els vents d'este tipo afigen més dificultat a l'ascens d'un pico que ya per sí és difícil.
També es relacionen en la ràpida difusió dels incendis forestals, fent d'algunes regions que experimenten estos vents particularment propenses als incendis.
Estos vents s'associen a sovint en malalties que van des de les migranyas fins a les psicosis. El primer artícul clínic d'estos efectes va ser publicat pel mege austríac Anton Czermak en el XIX.[3] Un estudi elaborat per la Universitat de Munich va trobar que s'incrementaven els suïcidis i els accidents en un 10 % en l'época en que bufava el foehn en l'Europa Central. També en les Montanyes Rocoses dels Estats Units i Canadà s'ha estudiat este fenomen.[4] Les causes de la Föhnkrankheit («malaltia de foehn» en alemà) encara no s'han provat fefaentment. L'etiquetage de preparacions d'aspirina combinat en cafeïna, codeína i atres principis actius semblants inclouen la Föhnkrankheit entre les indicacions.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom föhn (en alemà, Föhn) es va originar en la regió alpina. Prové del llatí (ventus) favonius, un vent tébeu de l'oest del que Favonio va ser la personificació romana.[5]
La paraula alemana "Föhn" es traduïx com "secador de pèl" des de la reforma ortogràfica de 1996 (abans era "Fön").cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Monkhouse, F. J. Diccionari de térmens geogràfics. Barcelona: Oikos-Tau Edicions, 1978, pp. 199-200.
- ↑ SD Weather History and Trivia for January.
- ↑ 47
- 22-25.
- ↑ «El chinook i les migranyes.». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2020. Consultat el 2 de juliol de 2021.
- ↑ Concise Oxford Dictionary, 10.ª edició, Oxford University Press, artícul föhn.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viento foehn» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.