Anar al contingut

Grau Fahrenheit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Termómetro en escala principal de graus Fahrenheit i escala secundària en graus Celsius

El grau Fahrenheit (representat com a °F) és una escala de temperatura proposta pel físic i ingenier polac d'orige alemà Daniel Gabriel Fahrenheit en 1724.[1] L'escala establix les temperatures de congelació i ebullició de l'aigua, 32 °F i 212 °F, respectivament. El método matemàtic és similar a l'utilisat per al grau Celsius (°C).Plantilla:Clarificar

Colocant el termómetro en una mescla de sal d'amoni o aigua salada, gèl i aigua, vaig trobar un punt sobre l'escala al com vaig cridar zero. Un segon punt ho vaig obtindre de la mateixa manera, si la mescla s'usa sense sal. Llavors vaig denotar este punt com 30. Un tercer punt, designat com 96, va ser obtingut colocant el termómetro en la boca per a adquirir el calor del cos humà.[2]

Existixen varis relats sobre cóm va definir originalment la seua escala, pero el document original sugerix que el punt definitorio inferior, 0 °F, es va establir com la temperatura de congelació d'una solució de salmorra feta d'una mescla d'aigua, gèl i clorur d'amoni (una sal).[3][4] L'atre llímit establit va ser la seua millor estimació de la temperatura corporal humana mija, fixada originalment en 90 °F, i després en 96 °F (uns 2.6 °F menys que el valor modern per una redefinició posterior de l'escala).[3]


Durant gran part de el XX, l'escala Fahrenheit es va definir per mig de dos punts fixos en una separació de 180 °F: la temperatura a la que es congela l'aigua pura es va definir com 32 °F i el punt d'ebullició de l'aigua es va definir com 212 °F, tant a nivell de la mar com a baix pressió atmosfèrica estàndar. Ara es definix formalment utilisant l'escala Kelvin[5][6] i, per tant, en última instància per la constant de Boltzmann, la constant de Planck, i el segon (definit com un número específic de cicles de l'estat bàsic no pertorbat de la transició hiperfina de l'àtom de cesi-133).[7]

Se seguix utilisant oficialment en Estats Units (inclosos els seus territoris no incorporats), els seus Estats lliurement associats en el Pacífic Occidental (Palaos, els Estados Federados de Micronesia i les Islas Marshall) i les Illes Caiman. L'escala Fahrenheit s'utilisa junt en l'escala Celsius en Antigua y Barbuda i atres països que utilisen el mateix servici meteorològic, com Sant Cristóbal i Nieves, Bahames i Belize. Un grapat de Territoris Britànics d'Ultramar, com Illes Vérgens, Montserrat, Anguilla i Bermudes, seguixen utilisant abdós escales.[8] Tots els demés països utilisen ara Celsius («centígrats» fins a 1948), una escala formalisada uns vint anys despuix de l'escala Fahrenheit. El Regne Unit va escomençar a canviar de Fahrenheit a Celsius en 1962, i molta gent seguix coneixent les temperatures en Fahrenheit; els graus Fahrenheit s'utilisen a voltes en els titulars dels periòdics per a sensacionalizar les ones de calor.[9]

Història

[editar | editar còdic]
Mapa de països segons l'us de:     Fahrenheit (°F)      Fahrenheit (°F) i Celsius (°C)      Celsius (°C)


Existixen algunes versions de l'història de cóm Fahrenheit va aplegar a establir eixa escala de temperatura. D'acort en el propi Fahrenheit, en l'artícul que va escriure en 1724,[10] va determinar tres punts de temperatura. El punt zero està determinat en posar el termómetro en una mescla de gèl, aigua i clorur d'amoni. Est és un tipo de mescla frigorífica, que s'estabilisa a una temperatura de 0 °F. Es posa després el termómetro d'alcohol o mercuri en la mescla i es deixa que el líquit del termómetro obtinga el seu punt més baix. El segon punt és a 32 °F en la mescla de gèl i aigua, esta volta sense la sal d'amoni. El tercer punt, els 96 °F, és el nivell del líquit en el termómetro quan li'l posa en la boca o baix el braç (en l'aixella). Fahrenheit va notar que en utilisar esta escala el mercuri podia hervir prop dels siscents graus.

Una atra teoria indica que Fahrenheit va establir el 0 °F i els 100 °F en la temperatura en gravar les més baixes temperatures que ell va poder medir i la seua pròpia temperatura corporal, en trobar-se en un llauger estat de febra (100 °F és la temperatura rectal que indica el començ de febra en els chiquets). I va prendre la temperatura més baixa medint (durant el dur hivern de 1708 a 1709 en la seua ciutat de Dánzig, Polònia) la temperatura de congelació de la salmorra en una concentració a parts iguals d'aigua i clorur d'amoni (–17.8 °C), com a punt 0 °F. És provable que volguera crear una escala relacionada en les diferents temperatures que afecten a l'organisme, tant interna com externament, prova d'això són algunes senyes ya expostes i uns atres com els 25 °F a on els teixits exteriors del cos comencen el procés de congelació, els 50 °F la temperatura exterior en la que el sur humà comença a detectar fret real, els 75 °F la temperatura exterior idònea per al ser humà, els 100 °F exposts anteriorment, els 125 °F temperatura exterior màxima a la que pot el nostre organisme permanéixer expost ans que comencen els efectes com a marejos, convulsions,... Estaríem parlant llavors d'una escala de temperatura que seria de vinticinc en vinticinc graus en senyes relacionades en el cos. Solament no coincidix la més baixa (0 °F) pero perque ell va forçar la busca d'una temperatura molt baixa per a esta senya en la pretensió d'eliminar les temperatures d'orde negatiu que semblaven en l'escala del seu predecessor (Ole Rømer) en qui es va inspirar, i això només té sentit si tenim en conte que existixen habitualment, en diferents llocs temperatures per baix dels 0 °F, la qual cosa deixa clar que solament li interessaven les temperatures directament relacionades en el nostre organisme. Esta teoria nos deixa ademés una senya curiosa, a nivell antropològic, i és que, encara quan han transcorregut varis sigles des de llavors, la sensibilitat del cos humà a les condicions externes (a lo manco de temperatura) no han canviat res, els 75 °F se seguixen utilisant hui dia en tots els sistemes d'aire acondicionat com a temperatura idòneu per a la vivenda, i els 100 °F se seguixen usant com a referència per a detectar possibilitat de febra en chiquets (temperatura rectal).

Una variant d'esta versió és que la mescla de gèl, sal i aigua registrada en l'escala Fahrenheit la va obtindre en el seu laboratori i la més alta la va prendre de la temperatura del seu cos a 96 °F.[11]

Fahrenheit volia abolir les temperatures negatives que tenia l'escala Rømer. Va fixar la temperatura del seu propi cos en 96 °F (a pesar de que l'escala va tindre que ser recalibrada a la temperatura normal del cos, que és propenca als 98.6 °F, equivalent a 37 °C); va dividir l'escala en dotze seccions i subsecuentemente cada una d'eixes seccions en huit subdivisions iguals, lo que va produir una escala de 96 graus. Fahrenheit va notar que en esta escala el punt de congelació de l'aigua estava a 32 °F i el punt d'ebullició a 212 °F.

Conversió a atres unitats

[editar | editar còdic]
Archiu:Thermometer caps block 24 .svg
Diagrames un al costat de l'atre de dos termómetros en escales de Celsius i Fahrenheit, en els punts d'ebullició congelació de l'aigua marcats.

Les diferents conversió possibles, entre elles cap a grau Celsius, grau Réaumur, Rankine i Kelvin són:


Fòrmules de conversió d'increments de graus Fahrenheit
De !

style="background-color:#;" |a ! style="background-color:#;" |Fòrmula

Fahrenheit Celsius C=F321,8
Celsius Fahrenheit F=1,8×C+32
Fahrenheit Kelvin K=F321,8+273,15
Kelvin Fahrenheit F=1,8×(K273,15)+32
Fahrenheit Rankine Ra=F
Rankine Fahrenheit F=Ra
Fahrenheit Réaumur Re=F2,25
Réaumur Fahrenheit F=2,25×Re

Note's la diferència entre conversió de temperatures (la temperatura d'un cos és 180 °F = 82.22 °C) i la conversió d'increments de graus (la temperatura d'un cos ha aumentat en 180 °F = 100 °C).

Conversió (punt específic de temperatura)

[editar | editar còdic]

Per a una conversió exacta entre graus Fahrenheit i Celsius, i kelvins de un punt específic de temperatura, es poden aplicar les següents fòrmules. Ací, f és el valor en graus Fahrenheit, c el valor en graus Celsius, i k el valor en kelvins: c el valor en graus Celsius, i k el valor en kelvins:

  • f °F → c °C: c = Plantilla:Sfrac
  • c °C → f °F: f = c × 1.8 + 32
  • f °F → k K: k = Plantilla:Sfrac
  • k K → f °F: fk × 1.8 − 459.67

També existix una conversió exacta entre les escales Celsius i Fahrenheit utilisant la correspondència −40 °F ≘ −40 °C. De nou, f és el valor numèric en graus Fahrenheit, i c el valor numèric en graus Celsius.


Referències

[editar | editar còdic]