Alpenföhn

Alpenföhn és el nom en alemà que s'utilisa per a denominar a un tipo de vent característic de la regió dels Alps i que va donar nom a el "efecte Föhn". Este vent origina en ocasions tormentas que poden alcançar velocitats de fins a 150 km/h, en efectes molt amoladors per a edificis i boscs.

Etimologia

"Alpen" significa "Alps". Per la seua banda, "Föhn" procedix de Favonio, el deu romà que encarna el vent de l'Oest (en llatí "Favonius", favorable). Del llatí va passar al retorrománico ("favuogn", abreviatura dialectal "fuogn"); d'ahí ho va fer al Antic alt alemà ("phōnno") i a l'alemà modern, a on també s'ha estés el terme per a nomenar als secadors de pèl.

Efecte Föhn al nort dels Alps (Alpenföhn del Sur)

Archiu:Foehn - Fonh.png

Diagrama de l'efecte Föhn.

La teoria termodinàmica del efecte Föhn explica que quan un vent templat i humit bufa contra una cordillera alta es veu obligat a ascendir per a salvar l'obstàcul, fent que el vapor d'aigua es gele i es condense, produint pluges a barlovent de la cordillera i un vent sec i càlit a sotavent (vore diagrama). Esta teoria sembla fallar a l'hora d'explicar el Alpenföhn, puix una part considerable dels dies en els que es percep este tipo de vent sí hi ha un aument de temperatura al nort de la cordillera alpina, pero no ve acompanyat per precipitacions al sur de la mateixa. L'explicació a este fenomen radica que els vents càlits que apleguen a les valls al nort dels Alps, no procedixen en realitat de les ales del sur, sino de cotes més altes. En estos casos, durant el seu ascens, la massa d'aire fret alcança un estat d'estabilitat estàtica que li impedix aplegar fins a lo alt de l'obstàcul. Solament a través dels profunts desfiladeros, part d'este aire fret bloquejat conseguix aplegar al nort en forma de Föhn.

Al nort dels Alps i per la baixa humitat ambiental, el Alpenföhn sol anar unit a cels espectaculars, i en hivern i primavera accelera en les seues altes temperatures el procés de desgel.

Archiu:Lenti bayern 190604-2.jpg

Núvols lenticulares en Baviera.

El llímit que marca de forma prou aproximada la regió en la qual el Föhn aplega a ser perceptible és el Danubio. En el Sur és més difícil de determinar. Al peu de la massa montanyosa, per eixemple en la vall del Eno, el Föhn pot ser responsable de variacions de temperatura de fins a 25 graus Celsius un dia d'hivern (Brannenburg am Inn, 29 de novembre de 2000 a les 23 hores, 22 °C; 30 de novembre de 2000 a les 6 hores, -3 °C).

A sotavent dels Alps es produïxen en ocasions núvols lenticulares cridades Föhnlinsen, semblades a les de la foto, que en condicions de suficient humitat són visibles. Estos núvols permeten als planejadorés ascendir a altituts de més de 10 000 metros.