Sistema de classificació de zones de vida de Holdridge
El sistema de zones de vida Holdridge (en anglés, Holdridge life zones system) és un esquema per a la classificació de les diferents àrees terrestres segons el seu comportament global bioclimàtic. Va ser desenrollat pel botànic i climatólogo nortamericà Leslie Holdridge (1907-99) i va ser publicat per volta primera en 1947 (en el títul de Determination of World Plant Formations from Simple Climatic Data) i posteriorment actualisat en 1971 (Life Zone Ecology).[1]
Les zones de vida és una divisió major de la superfície terrestre, un antecedent dels actuals biomas.
El Sistema de Holdridge
[editar | editar còdic]Leslie Holdridge va fer us primer d'un «Sistema Simple per a la Classificació de les Formacions Vegetals del Món», que després va ampliar per a canviar el concepte de formacions vegetals pel de zones de vida, ya que les seues unitats no solament afectaven a la vegetació sino també als animals i, en general, cada zona de vida representa un hàbitat distintiu des del punt de vista ecològic i en conseqüència un estil de vida diferent.
Holdridge, en 1971, va definir el concepte zona de vida del següent modo: «Una zona de vida és un grup d'associacions vegetals dins d'una divisió natural del clima, que es fan tenint en conte les condicions edàfiques i les etapes de successió, i que tenen una fisonomia similar en qualsevol part del món». Eixes associacions definixen un àmbit de condicions ambientals, que junt en els sers vivents, donen un conjunt únic de fisonomia de les plantes i activitat dels animals; encara que és possible establir moltes combinacions, les associacions es poden agrupar en quatre classes bàsiques: climàtiques, edàfiques, atmosfèriques i hídriques. Les associacions climàtiques ocorren quan tant la precipitació i la seua distribució mensual com la biotemperatura són normals per a la zona de vida, no hi ha aberracions atmosfèriques com a vents forts o boires terreres freqüents, i el sol és la categoria zonal; les edàfiques es donen quan les condicions del sol són més favorables (o menys favorables) que el sol normal (sol zonal) per a la zona de vida; les atmosfèriques apareixen en a on el clima s'aparta de lo normal per al lloc; les hídriques ocorren en terrenys encharcados, a on el sol està cobert d'aigua durant tot l'any o part d'est.
És un sistema relativament simple, basat en unes poques senyes empíriques que proporciona criteris objectius per a la delimitació de zones.[2] Un supòsit bàsic del sistema és que tant els tipos de sol com la vegetació clímax poden delimitar-se una volta que es coneix el clima.[3]
Holdridge, que havia realisat varis estudis en països del tròpic americà entre 1939 i 1946, estava al tant dels fallancs intents europeus d'establir un sistema de classificació ecològica mundial que fera us de la ben coneguda relació entre el clima i la vegetació. Holdridge va explicar que ell va tindre la fortuna de treballar en Amèrica a on el patró climàtic era normal —a diferència dels investigadors europeus que treballaven en Europa (i que quan analisaven les zones climàtiques i s'acostaven al sur es trobaven en l'alteració que provocava el Mediterràneu) o en Àsia, a on trobaven els climes monsònics— i en zones boscoses de montanya del tròpic, a on els canvis bioclimàtics són abruptes i succeïxen a molt curtes distàncies.[4]
Dissenyat en principi per a ser aplicat en àrees tropicals i subtropicales, el sistema s'aplica ara globalment i proporciona bons resultats en zones de vegetació tropical, mediterrànea i boreal, encara que és menys aplicable a zones de climes oceànics fredor o àrides fredor, a on la humitat es convertix en un factor determinant. El sistema ha trobat un bon us en valorar els possibles canvis en els patrons naturals de la vegetació deguts al calfament global.[5]
El sistema de Holdridge fa us de les biotemperaturas en lloc dels biaix de les zones de vida en les latitut templades del sistema de Merriam i en principi no considera l'elevació. El sistema de Holdridge es considera més apropiat a les complexitat de la vegetació tropical que el sistema de Merriam.[4]
Bases del sistema
[editar | editar còdic]El sistema es basa en la fisonomia o apariència de la vegetació i no en la composició florística. Els principals factors que té en conte per a la classificació d'una regió són la biotemperatura i la precipitació: els llímits de les zones de vida estan definits pels valors mijos anuals de dits components.
El sistema es basa en els següents paràmetros principals:
Biotemperatura
[editar | editar còdic]La biotemperatura mija anual (en escala logarítmica). En general, s'estima que el creiximent vegetatiu de les plantes succeïx en un ranc de temperatures entre els 0 °C i els 30 °C, de modo que la biotemperatura és una temperatura atmosfèrica corregida que depén de la pròpia temperatura i de la duració de l'estació de creiximent, i en el que les temperatures per baix de la de congelació es prenen sempre com 0 °C, ya que les plantes es aletargan a eixes temperatures. La biotemperatura mija anual determina les següents zones tèrmiques:
| Regions latitudinales | Biotemperatura | Pisos altitudinals |
|---|---|---|
| Polar (glacial) | 0 a 1,5 °C | Nival |
| Subpolar (tundra) | 1,5 a 3 °C | Alpí |
| Boreal | 3 a 6 °C | Subalpino |
| Templat fret | 6 a 12 °C | Montano |
| Templat càlit | 12 a 18 °C | Montano baix |
| Subtropical | 18 a 24 °C | Premontano |
| Tropical | major de 24 °C | Basal |
Precipitació
[editar | editar còdic]La precipitació anual en mm, mida en escala logarítmica.
Evapotranspiración potencial (EPT)
[editar | editar còdic]La evapotranspiración potencial és un concepte introduït pel climatólogo Charles Thornthwaite en 1948 que determina la cantitat d'aigua que s'evapora en un ecosistema. Depén de la relació entre l'evapotranspiración, la precipitació i la biotemperatura: a més calor hi ha més evapotranspiración, pero si aumenta la humitat esta es reduïx. És un índex climàtic que determina les següents províncies d'humitat dins del sistema de Holdridge:
| Evapotranspiración potencial | Províncies d'humitat |
|---|---|
| 0,125 a 0,25 | Superhúmedo o pluvial |
| 0,25 a 0,5 | Perhúmedo o molt humit |
| 0,5 a
1 | Humit | |
| 1 a
2 | Subhúmedo o sec | |
| 2 a
4 | Semiárido | |
| 4 a
8 | Àrit | |
| 8 a 16 | Perárido |
| 16 a 32 | Superárido |
Les principals innovacions del sistema Holdridge varen ser l'anàlisis dels efectes de la calor per mig de la biotemperatura; l'us de progressions logarítmiques per a obtindre canvis significatius en les unitats de vegetació natural; i la determinació de la relació directa entre la biotemperatura i la evapotranspiración potencial (humitat) i la relació entre la humitat i la evapotranspiración real (i en definitiva, entre la evapotranspiración real i la productivitat biològica).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hi ha traducció al castellà de Humberto Jiménez Saa: «Ecologia Basada en Zones de Vida». 1ª. ed. Sant Josep, Costa Rica: IICA.
- ↑ Western Ecology Division | US EPA
- ↑ Comments on the application of the Holdridge system for classification of world life zones as applied to Costa Rica
- ↑ 4,0 4,1 http://blog.pucp.edu.pe/blog/victornomberto/2013/05/29/zonas-de-vida/
- ↑ Possible Changes in Natural Vegetation Patterns Due to a Global Warming
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de clasificación de zonas de vida de Holdridge» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.