Zona de vida

Una zona de vida és una regió biogeográfica que està delimitada per paràmetros climàtics com la temperatura i precipitacions, per lo que es presumix que dos zones de clima similar desenrollarien formes de vida similars.

El concepte de zona de vida va ser desenrollat pel naturaliste nortamericà Clinton Hart Merriam en 1889 com una forma de descriure àrees en similars comunitats de plantes i animals. Merriam va observar que els canvis en estes comunitats en l'aument de la latitut, per a una elevació constant, eren similars als canvis observats en un aument en l'elevació, per a una latitut constant.

El sistema de Merriam

Les zones de vida que Merriam va identificar són en la seua majoria aplicables a l'oest d'Amèrica del Nort, sent desenrollat en els picos de Sant Francisco, Arizona i la cordillera de les Cascades del noroest dels EE. UU. Després va tractar de desenrollar un sistema que s'aplicarà en tot el continent nortamericà, pero que rara volta és mencionat.

Les zones de vida que Merriam va identificar, junt en les plantes característiques, varen ser les següents:

• Sonoriana Baixa («Lower Sonoran») (baixa, desert calent): creosotera (Larrea tridentata) i arbre de Josué (Yucca brevifolia);
• Sonoriana Alta («Upper Sonoran») (estepa desértica o chaparral): artemisa, roure arbustiu (Quercus berberidifolia), pi de Colorat (Pinus edulis) i junípero d'Utah (Juniperus osteosperma);
• Transició (boscs oberts): Pi ponderosa (Pinus ponderosa);
• Canadenc (bosc d'avets): Avet Douglas de les Rocoses (Pseudotsuga menziesii var. glauca), temblón de Aspen (Populus tremula);
• Hudsoniana (bosc de piceas): Picea de Engelmann (Picea engelmannii), pi de les Montanyes Rocoses (Pinus aristata);
• Àrtica-Alpina (praderies alpines o tundra): líquenes i praderias;

Les zones de vida Canadenca i Hudsoniana es varen combinar en una zona de vida boreal.

Este sistema ha segut criticat per ser massa imprecís. Per eixemple, la xara de roure en el chaparral d'Arizona té relativament poques espècies de plantes i animals comuns en el desert de artemisa de la Gran Conca, encara que abdós es classifiquen com Sonoriana Alta. No obstant, encara a voltes es fa referència a ell per biòlecs (i antropòlecs) que treballen en l'oest dels Estats Units. Ara existixen classificacions de la vegetació i de les zones de vida molt més detallades i en una base empírica per a la majoria de zones del món.

Sistema de Holdridge

Archiu:Lifezones Pengo, by ecology.svg

Diagrama triangular de classificació de zones de vida de Holdridge.

Archiu:Zonas térmicas de la Tierra.png

La biotemperatura pot delimitar zones que coincidixen aproximadament en diversos biomas.-  Polar:  capa de gèl.  Subpolar:  tundra.  Boreal:  taiga.  Templat fret:  bosc caducifolio, bosc mixt, bosc plujós coster, estepa.  Templat càlit:  vegetació mediterrànea, diversos boscs templats, praderia.  Subtropical  i  tropical:  selva, bosc monsònic, bosc sec, xara xerófilo, sabana i grans deserts.

Artícul principal → Sistema de classificació de zones de vida de Holdridge.

El sistema de classificació de Holdridge és un proyecte per a la classificació de les diferents àrees terrestres segons el seu comportament global bioclimàtic. Va ser desenrollat pel botànic i climatólogo nortamericana Leslie Holdridge (1907-99) i va ser publicat per volta primera en 1947 (en el títul de Determination of World Plant Formations from Simple Climatic Data) i posteriorment actualisat en 1967 (Life Zone Ecology). Utilisa el concepte de zona de vida i es basa en els següents factors:

• la biotemperatura mija anual (en escala logarítmica). En general, s'estima que el creiximent vegetatiu de les plantes succeïx en un ranc de temperatures entre els 0 °C i els 30 °C, de modo que la biotemperatura és una temperatura corregida que depén de la pròpia temperatura i de la duració de l'estació de creiximent, i en el que les temperatures per baix de la de congelació es prenen com 0 °C, ya que les plantes es aletargan a eixes temperatures.
• la precipitació anual en mm (en escala logarítmica);
• la relació de la evapotranspiración potencial (EPT) —que és la relació entre la evapotranspiración i la precipitació mija anual— és un índex d'humitat que determina les províncies d'humitat («humidity provinces»).

En este sistema les zones biogeográficas es classifiquen segons els efectes biològics de la temperatura i les precipitacions en la vegetació, suponent que estos dos factors abióticos són els principals determinants del tipo de vegetació que es troba en una zona. Holdridge utilisa 4 eixos (biotemperatura, precipitació, pis altitudinal i regió latitudinal) per a definir les cridades 30 «províncies d'humitat», que són clarament visibles en el diagrama de Holdridge. Ya que la seua classificació ignora en gran medida el sol i l'exposició al sol, Holdridge va reconéixer que estos elements, eren factors importants, a voltes massa, en la determinació dels biomas.