Xara xerófilo
La xara xerófilo o semidesierto és un ecosistema conformat per xaraés en zones d'escasses precipitacions, per lo que predomina la vegetació xerófila. El WWF ho considera un bioma denominat deserts i xares xerófilos i ho agrupa conjuntament en els ecosistemes de desert.
La vegetació és freqüentment de tipo espino com les cactàcees i bromelias, presentant-se també arbusts achaparrados, arbres caducifolios i pasturage semidesértico.
Desert i xara xerófilo (bioma)
El Fondo Mundial per a la Naturalea reunix en el bioma denominat Deserts i xares xerófilos tant als deserts com als semidesiertos. En estos últims és a on es desenrollen plantes llenyoses o arbusts que són característics d'estes regions: Per damunt de tot, estes plantes han evolucionat per a minimisar la pèrdua d'aigua. La fauna està igualment ben adaptada i és molt biodiversa. Esta riquea biològica s'observa principalment en els deserts de Namib-Karoo, Chihuahua, Mèxic central i en la xara xerófilo d'Austràlia.[1]
Regions de xara xerófilo
Norteamérica
Els cridats deserts de Mèxic i Estats Units, són en realitat semidesiertos que per continuïtat, constituïxen la més important regió de xara xerófilo del món, en diferents tipos d'ecosistemes de xerófilo. Esta regió està conformada pels deserts de Sonora, Mojave, Chihuahua, Arizona, Baixa Califòrnia i Colorat.
Sudamérica
Algunes regions en xara xerófilo que destaquen en Sudamérica són:
- Caatinga, situada en la regió Nordest de Brasil.
- La serranía esteparia, situada en els Andes peruans a una altitut promig de 3000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar)
- El monte argentí, en predomine de formacions arbustivas xerófilas.
- El Nort chic de Chile.
En atres països es troba xara xerófilo aisladamente, com en la península de Paraguaná i Cordillera de la Costa (Veneçola), en la península de la Guajira i desert de la Tatacoa (Colòmbia), i en les illes Galápagos (Equador).
Carib
Es troba xara xerófilo en les Antilles Menors en illes com Curazao, Bonaire, Aruba, Margarita, Barbados, Martinica, Marigalante, Guadalupe, Antiga, Barbuda, Anguilla, San Martín, Santa Creu, etc.
Àfrica
- El Sahara: Les zones que rodegen al gran desert del Sahara conformen extenses ecorregions de vegetació xerófila, com són les estepas i boscs nord-sahariano, el Sahel i les costes de la mar Roja. També les àrees centrals de mont xerófilo del Sahara occidental, Sahara oriental, Tibesti i mont Uweinat.
- El Banya d'Àfrica: Es troben les ecorregions de xara xerófilo d'Etiopia, de Somàlia i dels masáis.
- El Kalahari: En Àfrica austral destaca la ecorregió del Kalahari, que es relaciona en les ecorregions de Karoo nama i Namíbia, estenent-se la xara xerófilo fins als deserts del Namib, Karoo suculent i Kaokoveld.
Europa
Al sur d'Europa la vegetació típica és xerófila, ya que té que soportar la aridez estival pròpia del clima mediterràneu sec. Destaca en el Desert de Tavernes i en zones de mont baix del Valle del Tajo en especial dins del terme municipal de Talavera de la Reina tot això en Espanya.
Propenc Orient
En el Propenc Oriente hi ha vàries ecorregions semidesérticas de xara xerófilo com la de Mesopotamia, de la costa d'Aràbia, el d'Aràbia-Sinaí, del suroest d'Aràbia, del golf d'Oman, del golf Pèrsic, d'Azerbaiyan i de Socotra.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matorral xerófilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.