L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Anguilla (dependència)


Anguilla[1][2] (en anglés Anguilla)[3][4] és un territori britànic d'ultramar localisat en el Carib, específicament en l'extrem nort de les illes de Barlovent, en les Antilles Menors. És un dels 17 territoris no autònoms baix supervisió del Comité de Descolonisació de les Nacions Unides, en la finalitat d'eliminar el colonialisme.[5] La seua capital és The Valley. l'archipèlec comprén l'illa d'Anguilla i alguns illots propencs i posseïx fronteres marítimes en l'illa de Sant Martín al surest. A l'oest es troben les Illes Vérgens Britàniques.[6] Forma partix del Carib anglófono.

En els últims anys Anguilla es va convertir en un dels paraisos fiscals més populars a nivell internacional, puix l'Estat no recapta cap classe d'imposts o comissions a individus i corporacions.[7][8] En abril de 2011, en vista del seu dèficit creixent, va introduir un "Impost Interí d'Estabilisació" del 3 %, la primera forma d'impost en l'illa.[9]

Etimologia

El nom prové d'anguila, un peix el cos del qual és de forma allargada semblant a una serp, en llatí: anguis.[10]

La forma allargada i baixa de l'illa, va donar orige al nom[11] que, també, pot ser una traducció del taíno: malliouhana, serp marina, nom indígena delloc.[12] S'atribuïx a Cristóbal Colón qui va avistar l'illa en 1493.[13]

En l'arribada dels britànics, va prendre la forma anglesa de Anguilla.[14]

Història

Artícul principal → Història d'Anguilla.


Precolonisació

Abans de l'arribada dels europeus l'illa es dia Malliouhana,[15] que significa ‘serp marina en forma d'arc’.[6] Estava habitada pel poble indígena Arahuaco, que es dedicaven a la producció de dacsa, cotó, batata i a la peixca.[16] Va ser descoberta en 1493 per Cristóbal Colón, i el seu nom "Anguilla" provablement es dega a la seua forma allargada.[17] La primera menció coneguda en el seu actual nom és la del navegant Pierre Laudonnaire, qui la va avistar en una expedició francesa en 1556.[6]

Colonisació neerlandesa

En 1631 la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va establir un fort en l'illa, el qual va ser destruït pels espanyols en 1633 abans de la pren de l'illa de Sant Martín.[18]

Colonisació britànica

Anguilla va ser colonisada per anglesos provinents de Sant Cristóbal i Neus en 1650. En 1656 va tindre lloc un atac per part del poble caribe. En 1698 va haver un intent de conquista per part d'Irlanda[19] i en 1745[20] i 1796[21] per part de França;[22] tots fallancs. Va ser administrada directament pel Regne Unit fins a 1825,[23] quan va passar a l'administració de Sant Cristóbal i Nieves[24] contra el desig de part dels habitants d'Anguilla. Des de llavors, en vàries ocasions, Anguilla va tractar de separar-se.[6]

Dependència

L'11 de juliol de 1967 se celebra un referèndum sobre l'autonomia guanyat pels separatistes (1813 vots contra 5) proclamant-se el 17 de juny, de forma unilateral, la seua independència. Despuix de varis dies de tensió al no concedir-se l'autonomia aprovada en el referend i l'expulsió dels quatre únics britànics que hi havia en l'illa, el 19 de març de 1969 tropes britàniques[25] varen ocupar l'illa, sense que hi haguera resistència,[26][27] situació que va durar fins al 15 de setembre.[6]

Finalment en 1971, en virtut de la llegislació denominada Anguilla bill, l'illa va quedar administrada per un comissari britànic i un Consell de l'Illa. Va obtindre la condició de dependència britànica en 1976 en autonomia administrativa, gràcies alíder del Consell de l'Illa Ronald Webster, i es consolida en 1980 separant-se formalment de l'Estat associat en Sant Cristóbal i Nieves.[6]

En 1992 és admesa com a membre associat en la Comunitat del Carib (CARICOM).[28] En 1995, l'huracà Luis causa grans estralls a l'archipèlec, sobretot al sector agrícola.[29]

Govern i política

 
Wallake House, en The Valley, la capital administrativa d'Anguilla.
Artícul principal → Governe i política d'Anguilla.


Anguilla està baix l'Orde Constitucional de l'1 d'abril de 1982, esmenada en 1990.[6]

el cap d'Estat és el rei Carlos III del Regne Unit, representada pel Governador qui és designat pel Rei. El cap de Govern és el ministre Cap, qui és designat pel governador dins del bloc majoritari de l'Assamblea, qui deu formar un Consell Eixecutiu aprovat per dita cambra.[6] A partir de 2020 el càrrec de cap de Govern va ser renombrado com a primer ministre.[30]

L'Assamblea és unicameral en onze escans; sèt elegits per vot popular, dos membres d'ofici i dos designats pel governador; per a un periodo de cinc anys. Existix una Gran Cort (en un juge enviat de la Cort Suprema del Carib Oriental).[31]

Dileeni Daniel-Selvaratnam ocupa el càrrec de governador des del 18 de giner de 2021. Ellis Webster és el primer ministre des del 30 de juny de 2020.[17]

El Consell de la Seguritat Social (Social Security Board) d'Anguilla és un membre de ple dret en la Conferència interamericana de seguritat social (CISS) des de 1993.

 
Victor Banks, llavors Ministre Principal d'Anguilla, en la reunió del Consell Ministerial Conjunt dels Territoris d'Ultramar de 2016, junt en Boris Johnson ex Primer ministre britànic

Partits polítics

Els principals grups polítics són:[17]

  • Aliança Nacional d'Anguilla (ANA)
  • Alternativa Estratègica d'Anguilla (ANSA)
  • Front Unit d'Anguilla (AUF)
  • Moviment Unit d'Anguilla (AUM)
  • Partit Democràtic d'Anguilla (ADP)
  • Partit Progressiste d'Anguilla (APP)
  • Partit Unit d'Anguilla (PUA)
  • Unió de Mestres d'Anguilla (ATU)

Lleis

el dret d'Anguilla és una combinació de dret consuetudinari i estatutari, i es basa en gran mida en el dret anglés.

El Dret d'Anguilla tendix a ser una combinació de lo molt antic i lo molt nou. Com centre financer extraterritorial en ciernes, Anguilla conta en una série d'estatuts extremadament moderns que aborden el dret de societats, l'insolvència, el dret bancari, el dret fiduciario, els segurs i atres assunts relacionats. Ha adoptat el model de llei de compensació de l'Associació Internacional de Swaps i Derivats. No obstant, en atres àmbits del Dret, com el Dret de família, les lleis d'Anguilla es basen en estatuts anglesos més antics que poden causar algunes dificultats en els temps moderns. Atres àrees del dret, com el dret internacional, es regulen essencialment de forma externa a través del Ministeri d'Assunts Exteriors i de la Commonwealth en Londres per mig d'una Orde del Consell. Una gran part de la llegislació d'Anguilla està constituïda pel Dret consuetudinari, que s'actualisa contínuament per mig de precedents judicials en el Territori i en atres països de Dret consuetudinari.

 
El Primer Ministre d'Anguilla, Dr. Ellis Webster, firmant ellibre de Condolences en memòria de la Regna Isabel II en Lancaster House el 17 de setembre de 2022

Anguilla és un Territori britànic d'ultramar (territori depenent) del Regne Unit. Encara que el poder llegislatiu i els tribunals locals són independents del Regne Unit, l'últim tribunal d'apelació d'Anguilla és el Comité Judicial del Consell Privat de Londres,[32] i el Govern britànic s'ocupa de totes les relacions internacionals en nom del Territori. Anguilla no té vot propi en les Nacions Unides. La llei de fallida d'Anguilla regula la situació de les persones físiques i jurídiques que no poden fer front a les seues obligacions financeres.

En Anguilla, la fallida de persones físiques sol denominar-se "fallida personal", mentres que la fallida d'empreses es denomina "insolvència empresarial". la llegislació tracta en gran mida abdós per separat, encara que existixen algunes disposicions comunes.[...]

La fallida de persones físiques sol denominar-se "fallida personal" en Anguilla, mentres que la fallida de societats es denomina "insolvència empresarial". La llegislació tracta en gran mida abdós per separat, encara que existixen algunes disposicions comunes.

La llegislació d'Anguilla sobre l'insolvència corporativa està actualment molt fragmentada, en vàries parts diferents que apareixen en la Llei de Fallida (Cap B.15) o en la Llei de Companyies (Cap C.65). No obstant, la matriu de lleis és fragmentaria i incompleta. En l'actualitat, la llegislació d'Anguilla no conté disposicions relatives a l'insolvència empresarial que aborden la compensació per insolvència o l'anulació de disposicions despuix de l'obertura de la liquidació. Tampoc existixen facultats conferides al liquidador específicament en relació en l'impugnació de transaccions realisades en el periodo "crepuscular" que perjudiquen al conjunt dels acreedors, pero existix un marge llimitat per a solicitar la reparació de dites transaccions fòra del règim d'insolvència en virtut de la Llei de Disposicions Fraudulentes (Cap F.60).

 
Passaport britànic en Anguilla

No obstant, el poder llegislatiu està estudiant actualment una nova Llei d'Insolvència que caramullarà tots els estanys de la llegislació i consolidarà totes les lleis relacionades en l'insolvència empresarial i la fallida personal en una única llei.[33]

Anguilla no forma part de la Convenció de Nova York de 1958. No obstant, Anguilla seguix sent part de la Convenció de Ginebra sobre l'Eixecució de les Sentències Arbitrals Estrangeres i del Protocol sobre les Clàusules d'Arbitrage, abdós estesos pel Regne Unit a Sant Cristóbal i Nieves, del que Anguilla formava part originalment. La série Treeaty de les Nacions Unides mostra la següent declaració del govern britànic de 16 de decembre de 1985: "En el moment de l'adheriment, Anguilla formava part del territori de Sant Cristóbal i Nieves. En 1978, Anguilla tenia un estatus constitucional independent, com a part del grup de Sant Cristóbal i Nieves/Anguilla. Sant Cristóbal i Nieves es va independisar el 19 de setembre de 1983 i Anguilla va tornar llavors a ser un territori depenent del Regne Unit. Per lo tant, el Conveni seguix aplicant-se a Anguilla". El Dret de societats d'Anguilla està codificat fonamentalment en tres estatuts principals: la Llei de Companyies de Negocis Internacionals (Cap I.20); la Llei de Companyies (Cap C.65); i

la Llei de Societats de Responsabilitat Llimitada (Cap L.65).

La Llei de Companyies està generalment reservada a les companyies dedicades a negocis físicament en Anguilla, i a les companyies constituïdes en virtut de la mateixa se'ls coneix generalment com "CACs" (acrònim de Companies Act Companies) o "ABCs" (acrònim de Anguillan Business Company). Els atres dos estatuts es referixen a la constitució de societats no residents com a part de l'indústria de servicis financers del Territori. Les societats constituïdes a l'ampar de la Llei de societats mercantils internacionals es denominen societats mercantils internacionals (o, més habitualment, "IBC", per les seues sigles en anglés). Les IBCs representen el major número d'empreses en Anguilla.[34] Les empreses constituïdes baix la Llei de Societats de Responsabilitat Llimitada es denominen Societats de Responsabilitat Llimitada, i també es coneixen comunament pel seu acrònim de tres lletres, "LLCs".[35]

En la pràctica, totes les societats constituïdes en Anguilla són normalment constituïdes per una societat fiduciaria. Degut a que a totes les companyies se'ls exigix que tinguen un agent registrat autorisat, i solament les companyies fiduciarias estan autorisades per a això, en la pràctica controlen el procediment de constitució.

Tècnicament, qualsevol persona pot constituir una IBC o una CAC subscrivint i presentant els Artículs d'Incorporació,[36] pero com a totes les IBC i CAC se'ls exigix per llei que mantinguen un agent registrat en tot moment,[37] en la pràctica l'agent registrat invariablement s'ocuparà del procediment d'incorporació. D'igual forma, qualsevol persona pot constituir una LLC subscrivint els Artículs de Formació,[38] pero com a totes les LLC se'ls exigix en tot moment que tinguen un agent registrat, este procés usualment ho porta a terme eixe agent.

Totes les IBC deuen constituir-se com societats llimitades per accions. Una CAC pot ser constituïda com (1) una companyia llimitada per accions, (2) una companyia llimitada per garantia, o (3) una companyia llimitada per accions i per garantia.

 
Pegat per al muscle de la Real Força de Policia d'Anguilla

Policia

La Real Força de Policia d'Anguilla (Royal Anguilla Police Force,[39][40] RAPF), coneguda com a Força de Policia d'Anguilla (Anguilla Police Force)[41] fins a 1990, és el cos nacional de policia d'Anguilla, un Territori Britànic d'Ultramar situat en el Carib.

El Cos de Policia d'Anguilla es va crear el 28 de giner de 1990,[42] despuix de la separació d'Anguilla de Sant Cristóbal i Nieves (ara un país independent en les Antilles Menors). Va rebre el prefix "Real" en 1990. La Policia Real d'Anguilla té la seua sèu en The Valley (Anguilla). Des de 2015, el cos està dirigit pel comissari Paul C. Morrison, procedent de la Policia de Sussex (Anglaterra). A partir de giner de 2021, el cos estarà dirigit per David Lynch.[43]

En decembre de 2022, la RAPF contava en 111 agents. La RAPF eixercita funcions policials, mantenint la llei i l'orde en les illes.

Els reclutes de la RAPF porten a terme la seua formació en el Centre de Formació de Reclutes de la RAPF d'Anguilla, que inclou:[44]

 
Mapa d'Anguilla.

Els reclutes visten un uniforme similar al dels agents de policia de les RAPF, pero duen una gorra de béisbol en l'entrenament, fins que superen la formació, moment en el que obtenen el seu tocat normal. Esta formació la porten a terme internament els oficials de les RAPF.

Organisació polític-administrativa

 
L'illa de Scrub posseïx 3,48 km² (poc més gran que Mónaco)

No posseïx una divisió polític-administrativa pròpiament dita. Encara que es poden senyalar les illes com la divisió més representativa. Les illes que conformen el territori són:[31]

Són 9 districtes els que componen l'archipèlec.

Geografia

Artícul principal → Geografia d'Anguilla.
 
Vista de Sandy Ground, Anguilla.

L'archipèlec es localisa en el Carib,[54][55] específicament en l'extrem nort de les illes de Barlovent en les Antilles Menors;[56][57] comprén l'habitada illa d'Anguilla i les deshabitades illes Scrub, Dog i Capell; i alguns illots propencs, també deshabitats.

El terreny és, en general, rocós i de poca elevació. Només hi ha algunes chicotetes estanys en l'illa d'Anguilla.

Clima

el clima és tropical, en una temperatura promig de 27 °C. El periodo més càlit és de juliol a octubre i el més fret és de decembre a febrer. El promig de precipitacions anuals és de 900 mm, els mesos més humits són setembre i octubre i els més secs són febrer i març. L'illa rep a dos tormentes tropicals per any i a huracans que vénen de forma repentina, que es produïxen entre juliol i novembre. L'illa va sofrir danys en 1995 pel huracà Luis, greus inundacions pel huracà Lenny i danys devastadors en 2017 pel huracà Irma.[31][30][17]

 
Veta Juluca

Les riuades repentines es produïxen quan la velocitat d'acumulació de les precipitacions supera la velocitat d'infiltració del sol i de drenage superficial. Existixen llindars de precipitació més allà dels quals l'aparició de periodos humits es correlaciona be en les inundacions repentines en gran part del Carib. En tot el Carib, estos periodos humits extrems es definixen com un periodo de tres dies durant el qual els totals de precipitacions se situen entre l'1 % superior de tots els totals de precipitació de tres dies en el registre històric d'una estació meteorològica propenca. Encara que el registre d'inundacions és incomplet i el número d'inundacions registrades és massa baix per a un anàlisis estadístic sòlit, l'us d'estes senyes com a indicador del potencial d'inundacions repentines està validat regionalmente per resultats similars en països en una mostra molt major d'inundacions.

Geologia

Anguilla és la més septentrional de les illes de Sotavent, en les Índies Occidentals, les Antilles. Està situada a 150 milles a l'est de Puerto Rico i onze milles al nort de l'illa franc-holandesa de Sant Martín. L'illa és estreta i baixa. Té unes quinze milles de llarc i de dos a tres milles d'ample.

 
Baïa de Shoal

La seua superfície total és de 102 quilómetros quadrats (poc més de la mitat del tamany d'Aruba). No hi ha montanyes, rius ni boscs. És una illa àrida, en escàs potencial agrícola. El punt més alt, Crocus Hill, està a poc més de 600 metros sobre el nivell de la mar. L'illa s'estén d'est a oest. La seua superfície està inclinada cap al sur, de modo que la major part de l'illa s'inclina en eixa direcció. Al peu de les ales sur, la superfície calcàrea passa suaument per baix del nivell d'el mar. d'el mar. En l'extrem superior de l'ala, al nort, hi ha penya-segats trencats per alguna plaja ocasional.

La major part de la superfície de l'illa no té terra vegetal. Està formada per lloses fisurades de pedra calcàrea. El poc sol calcáreo es troba en els buits i valls que esguiten l'illa.1 Este sol sol tindre un color roig lluent, com l'argila, i pot ser prou fèrtil. El sol en realitat no és argila, sino calcàrea erosionada coloreada per les sals insolubles que va deixar la pluja en dissoldre la calcàrea blanca. Geològicament, Anguilla consistix en una capa de més de calcàrea sedimentaria sobre una base ígnea. Només en dos llocs, Crocus Bay i Road Bay, queda al descobert la base volcànica de l'illa.

 
Les costes d'Anguilla destaquen per les seues aigües cristalines

Este basamento volcànic de l'illa és més visible en l'extrem nort de la plaja de Sandy Ground. Allí, una gran roca obscura, de color negre, marró o púrpura és travessat per vetes de calcita que descolla del penya-segat a uns sis metros sobre el nivell de la mar i és fàcil de trobar. Damunt està la capa calcàrea que cobrix tota l'illa.

Fa uns quatrecents millons d'anys, durant el periodo Devónico, lo que hui és Anguilla era una chicoteta part d'un Vell Continent prehistòric conegut pels geólogos com Pangea. Esta antiga massa de terra es va cobrir de pantans i marismas. Cap al periodo Carbonífero, Pangea va escomençar a disgregarse. Parts d'este continent prehistòric es varen afonar baix el mar. Atres parts varen escomençar a separar-se per a convertir-se en els continents actuals, separats per l'Atlàntic i atres oceans. Europa i Àfrica a un costat de l'Atlàntic, i Amèrica del Nort i Amèrica del Sur de l'atre. Anguilla va nàixer com a part dellavi de la Placa tectònica del Carib, que descansa sobre la placa atlàntica a l'est més pesada.

La capa de brecha visible al peu del penya-segat de Crocus Bay es va formar en cendres volcàniques d'erupció propenques durant esta época geològicament violenta. Les argila es varen depositar en aigües poc profundes quan la cendra volcànica i les roques varen ser erosionades per antics rius i la mar en forma de rovina. el lignit i l'àmbar trobats en la mateixa capa són rastres fosilizados d'esta antiga Era Carbonífera.[58]

 
Rat penat Brachyphylla cavernarum en una cova d'Anguilla

Fauna

Anguilla és l'hàbitat de la granota arborícola cubana (Osteopilus septentrionalis)[59] La tortuga de pates roges (Chelonoidis carbonaria) és una espècie de tortuga que es troba ací i que originalment procedia de Sudamérica. Els huracans de mitan dels anys 90 varen provocar la dispersió sobre l'aigua de les iguanas verdes (Iguana iguana) a Anguilla.[60] Els tres animals són introduccions.[61]

En la lliteratura es coneixen cinc espècies de rat penat d'Anguilla: el rat penat insular d'un sol full (Monophyllus plethodon), el rat penat frugívoro de les Antilles (Brachyphylla cavernarum), el rat penat frugívoro de Jamaica (Artibeus jamaicensis), el rat penat mexicà d'orelles d'embut (Natalus stramineus) i el rat penat aterciopelado de coa lliure (Molossus molossus).[62]

l'avifauna d'Anguilla incloïa un total de 181 espècies, segons Bird Checklists of the World en juliol de 2022.[63] D'elles, quatre han segut introduïdes per l'home i 100 són rares o accidentals. Una espècie d'esta llista ha segut erradicada.

Anatidae inclou els ànets i la majoria de les aus aquàtiques paregudes als ànets, com les oques i els cisnes. Estes aus estan adaptades a una existència aquàtica en pates palmeades, picos aplanados i plomes que són excelents per a desprendre's del aigua gràcies al seu revestiment aceitoso.

 
Un escarabat Amniscus praemorsus en Anguilla

Ànet silbador antillano, Dendrocygna arborea;[64] Ànet silbador, Dendrocygna bicolor; Ánsar comú, Anser caerulescens ; Porrón pardo, Aix sponsa; Cerceta aliazul, Spatula discors; Cerceta pardilla, Spatula cyanoptera; Ànet cullera, Spatula clypeata; Ánade silbón, Mareca penelope; Malvasía americana, Mareca americana Ánade rabudo, Anas bahamensis; Ánade rabudo, Anas acuta; Cerceta pardilla, Anas crecca: Ànet cuellargo, Aythya collaris; Malvasía chica, Aythya affinis; Ánade rabudo, Clangula hyemalis ; Cernícalo capuchino, Lophodytes cucullatus; Ànet colorat, Oxyura jamaicensis

Els flamencs són aus zancudas gregarias, de 0,9 a 1,5 m d'altura, que es troben tant en l'hemisferi occidental com en l'oriental. S'alimenten de moluscs i algues. Els seus estranys picos estan especialment adaptats per a separar el fanc i la rovina dels aliments que consumixen i, de forma única, els utilisen boca avall. En Anguilla es pot trobar el flamenc americà, Phoenicopterus ruber. Els somormujos són aus buceadoras d'aigua dolça de tamany chicotet a mijà. Tenen dits lobulados i són excelents nadadors i buceadores. No obstant, tenen els peus situats molt arrere en el cos, lo que els fa prou desgarbados en terra. En el territori es pot trobar el Somormujo lavanco, Podilymbus podiceps.

Les colomes i les tórtolas són aus de cos robust, coll curt i pico curt i prim en una cera carnosa. En Anguilla és possible avistar espècies com la Paloma bravía, Columba livia; Paloma escamosa, Patagioenas squamosa; Paloma coroniblanca, Patagioenas leucocephala; Tórtola turca, Streptopelia decaocto; Tórtola comú, Columbina passerina; Tórtola aliblanca, Zenaida asiàtica; Paloma zenaida, Zenaida aurita. Fins a la data, s'han registrat més de 100 espècies d'aus en Anguilla, de les quals 38 són reproductores i 101 no reproductores.

Només una espècie d'interés per a la conservació mundial, la coloma coroniblanca, casi amenaçada, figura en la llista de BirdLife International (2004). Antany era comú en Anguilla, pero no s'ha avistar des de fa més de 10 anys. Encara que existix un registre recent sobre esta, es considera desapareguda i no s'utilisa per a calificar el territori com Àrea Important per a les Aus (ANAVA). Existixen atres dos espècies de preocupació mundial per a la seua conservació, encara que la seua reproducció està per confirmar. El Vulnerable El chorlitejo patinegro és un visitant poc freqüent durant l'hivern. La Casi amenaçada Focha caribenya se sospita que es reproduïx en estanys del continent.

Anguilla està inclosa en l'Àrea 030 d'Aus Endèmiques de les Antilles Menors. Compartix quatre espècies de distribució restringida en atres illes de les Antilles. Es tracta del caribe de gola verda, el colibrí crestado de les Antilles, el rascador d'ulls perlados i el camachuelo de les Antilles Menors. En els últims anys hi ha hagut molt pocs albiraments del colibrí crestado de les Antilles, ya que va ser pràcticament aniquilat per l'huracà Luis en 1995. A lo manco 15 espècies d'aus marines crían actualment en Anguilla, i atres dos espècies, la pardela de Audubon i la Fardela Negra, varen ser declarades com espècies que es reproduïxen en l'àrea. Els estudis realisats en Anguilla i les seues illes exteriors durant 1999-2000 es varen trobar més de 10 000 parelles nidificantes de gavines i charranes, i més de 2000 parelles nidificantes de piqueros, aus tropicals i fragates magnífiques. Encara que és un de grups d'illes més chicotets de les Antilles, Anguilla alberga fins al 10 % de les poblacions antillanas de piqueros emmaixquerats i charranes bridados de les Antilles i el 30 % dels piqueros pardos.

Les aus marines d'Anguilla crian sobretot en sèt chicotetes illes deshabitades. Totes elles són fàcilment accessibles des de terra ferma, llevat el remot aflorament rocós cridat illa Capell. El continent alberga actualment chicotetes poblacions de tricópteros de coa blanca i de pico roig, que anidan en forats de penya-segats baixos, i vàries colónies de charranes comunes que crían al voltant d'estanys i estanys costers. La ret d'estanys d'Anguilla constituïx un lloc important per a la invernada i el pas d'aus zancudas neárticas com chorlitejos, andarríos i andarríos chics.

Economia

Artícul principal → Economia d'Anguilla.


El sol d'Anguilla, àrit i prim, no és apte en la seua majoria per a l'agricultura, per lo que l'illa conta en pocs recursos naturals terrestres.[65] Les seues principals indústries són el turisme, la constitució i gestió de societats offshore, la banca offshore, els segurs captius i la peixca.[66]

La moneda d'Anguilla és el dólar del Carib Oriental, encara que el dólar nortamericà també és àmpliament acceptat.[66] El tipo de canvi està fixat sobre el dólar nortamericà en US$1 = EC$2,70.

 
Banc Nacional d'Anguilla

L'economia, i especialment el sector turístic, va sofrir un revés a finals de 1995 pels efectes del huracà Luis en setembre. Els hotels es varen vore especialment afectats, pero es varen recuperar l'any següent. Un atre revés econòmic es va produir despuix del pas de l'huracà Lenny en 2000.[67]

Abans de la crisis mundial de 2008, l'economia d'Anguilla creixia en força, especialment el sector turístic, que impulsava nous i importants desenrolls en associació en empreses multinacionals. L'indústria turística d'Anguilla va rebre un gran impuls quan va ser seleccionada per a acollir els World Travel Awards en decembre de 2014. Coneguda com "els Oscar del sector dels viages", la cerimònia d'entrega de premis es va celebrar en el CuisinArt Resort and Spa i va ser presentada per Vivica A. Fox. Anguilla va ser elegida Destí Insular de Lux Líder del Món entre una curta llista de candidats de primer nivell com a Sant Bartolomé, Maldives i Maurici.[68]

el sistema financer d'Anguilla comprén sèt bancs,[69] dos empreses de servicis monetaris, més de 40 gestors d'empreses, més de 50 asseguradores, 12 corredors de bossa, més de 250 intermediaris captius, més de 50 fondos d'inversió i huit societats fiduciarias.[70]

Anguilla s'ha convertit en un popular paraís fiscal, al no tindre imposts sobre plusvalies, patrimoni, beneficis, vendes o societats. En abril de 2011, davant el creixent dèficit, va introduir una "Taxa d'Estabilisació Provisional" del 3 %, la primera forma d'impost sobre la renda d'Anguilla. Anguilla també té un impost sobre bens immobles del 0,75 %.[71]

 
Estacionament d'avions en l'aeroport d'Anguilla. St. Maarten s'ompli molt en Any Nou, per lo que molts avions de negocis tenen que volar a Anguilla per a tornar aterrisar.

Anguilla pretén obtindre el 15 % de la seua energia de l'energia solar per a dependre menys del car gasoil importat. La Ret de Coneiximent sobre Clima i Desenroll està ajudant al Govern a reunir l'informació que necessita per a canviar la llegislació del territori, de modo que puga integrar les energies renovables en la seua ret. Barbados també ha alvançat molt en el canvi a les energies renovables, pero molts atres chicotets Estats Insulars en Desenroll estan encara en les primeres fases de planificació de cóm integrar les energies renovables en les seues rets. "Per a ser una illa chicoteta, estem molt alvançats", afirma Beth Barry, Coordinadora de l'Oficina d'Energies Renovables d'Anguilla. "Tenim una Política Energètica i un proyecte de Política de Canvi climàtic, i duem varis anys centrant els nostres esforços en la qüestió de l'abastiment energètic sostenible. Com a resultat, tenim molta informació que podem compartir en atres illes".[72]

Segons un informe de Bloomberg, pel creixent interés per l'inteligència artificial, s'espera que Anguilla es beneficie en 2023 d'un aument de la demanda de direccions web que terminen en el domini de primer nivell del país ".ai". El número total de registres de noms de domini .ai ya s'havia duplicat en 2022 i, segons Vince Taste, que ha gestionat el domini de primer nivell, Anguilla ingressarà fins a 30 millons de dólars en concepte de taxes de registre de dominis en 2023.[73]

Seguritat alimentària

L'agricultura és un sector fonamental en l'economia i els mijos de subsistència de molts dels països del Carib Oriental, encara que la regió seguix depenent en gran mida de les importacions d'aliments per a satisfer les necessitats locals, en un cost considerable. El sector es compon principalment de chicotetes explotacions de subsistència de seca que cultiven múltiples productes, com ñames, batatas i diverses hortalices, com pimentons. També hi ha algunes grans explotacions comercials centrades en cultius d'exportació com bananes i bananas, coco, cítrics, mànec i albocat. Les especialitats com l'anou moscada, la canella, el gingibre i la tacha són també importants ingressos d'exportació per a algunes illes com Granada. Atres cultius importants són les frutes tropicals, el coco, el cacao, les hortalices, les herbes, els cultius arbòreus i les flors tallades.

Aixina mateix, la ganaderia és una font bàsica de seguritat alimentària per a les poblacions locals del Carib. El ganado vacú, porcí, avícola i caprino està molt estés en la regió, de la mateixa manera que els productes làcteus. Este sector forma partix integrant dels mijos de subsistència rurals, ya que proporciona aliments, materials, ingressos i energia mecànica per a tirar dels carros i llaurar els camps. La major part de la producció ganadera seguix una dinàmica similar a la de l'agricultura, en chicotets productors de subsistència i comercials que abastixen principalment a un mercat intern. No obstant, els recents esforços per diversificar l'indústria agrícola en resposta al canvi climàtic i als mercats mundials han recolzat les exportacions ganaderes. la peixca es vorà greument afectada per la variabilitat i el canvi climàtics, ya que estos canvis multipliquen les amenaces que pesen sobre el sector, com la sobrepesca, la pèrdua d'hàbitats, la contaminació, la decoloració dels corals i la proliferació d'espècies invasoras.

Transport

 
Terminal de ferries, Blowing Point.
Artícul principal → Transporte en Anguilla.

Els viages a Anguilla des del Regne Unit, Irlanda i els països d'Escandinavia passen per Antigua y Barbuda, Sant Martín i Estats Units. La ruta més directa és Londres Gatwick (LGW) a Antiga (ANU) en Virgin Atlantic Airlines i British Airways a Antiga, en conexions posteriors a Anguilla en el servici regular de Trans Anguilla Airways o vols chàrter en companyies locals d'Anguilla. KLM i Air France operen vols des de Londres i aeroports regionals britànics via Ámsterdam i París, en conexions a Sant Martín. També hi ha vols a EE. UU. via Sant Joan (Puerto Rico) o directes a Sant Martín. Els visitants poden conectar per mig de Sant Martín (SXM), Sant Cristóbal i Nieves (SKB) i Antigua y Barbuda (ANU) en l'aeroport internacional Clayton J. Lloyd d'Anguilla (AXA). El transport en ferry des de Sant Martín també és una opció cómoda i econòmica.

Es Pot optar per prendre el ferry públic que ix durant tot el dia d'Anguilla a la baïa de Marigot, en la part francesa, o una de les vàries companyies privades de ferry que operen entre Anguilla i la part holandesa de Sant Martín.

Aéreu

Anguilla està servida pel Aeroport Internacional Clayton J. Lloyd (fins al 4 de juliol de 2010 conegut com a aeroport Wallake). La pista principal de l'aeroport és de 5462 pies (1664.8 m) de llongitut i pot atendre avions mijans. Conta en vols que operen a diversos destins caribenys per mig de l'operadora regional LIAT, aerollínies chàrter locals i uns atres. Encara que no hi ha vol directes a Amèrica o Europa continental, l'aeroport pot gestionar reactors de cos estret com el Boeing 727 i el Boeing 737.[30][31]

Carretera

Aparte dels taxis, no hi ha cap transport públic en l'illa. Els coches circulen per l'esquerra.[17][31]

Embarcacions

Hi ha ferries regulars des de Saint Martin/Sint Maarten a Anguilla. Hi ha uns vint minuts de travessia des de Marigot, St. Martin a Blowing Point, Anguilla. Els ferries comencen a donar servici a les 7:00 a. m. Hi ha també un servici chàrter, des de Blowing Point, Anguilla al aeroport Princesa Juliana per a permetre trasllats més fàcils. Este mig de viage és el método més comú de transport entre Anguilla i St. Martin o St. Maarten.[17][31]

Demografia

 
Cayos de Prickly Pear.
Artícul principal → Demografia d'Anguilla.


Segons estimacions fetes per la CIA, per a 2012 Anguilla contava en una població d'aproximadament 15 423 habitants. Tota la població de l'archipèlec es concentra en l'illa principal d'Anguilla. L'idioma oficial d'Anguilla és l'anglés.[74] Segons un informe etnogràfic estimatiu de 2011 la població afrocaribeña representa el 85,3 % del total d'habitants. Un 4,9 % són hispans (sense més especificació) i complementen la descripció grups minoritaris de poblacions natives.[17]

Religió

La majoria de la població és cristiana sent els grups protestants els més importants (en majories anglicana i metodista i minories adventista i batista). També hi ha catòlics (atesos per la diòcesis de Saint John's-Basseterre, en sèu en Saint John en Antigua y Barbuda 3,2 % en 1992 i 6,8 % en 2011) i una minoria rastafari.[75]

Les iglésies cristianes no varen tindre una presència consistent o forta durant el periodo inicial de la colonisació anglesa; les pràctiques espirituals i religioses dels europeus i africans tendien a reflectir els seus orígens regionals. Ya en 1813, els ministres cristians ministraban formalment als africans esclavizados i promovien l'alfabetisació entre els convers. La Societat Misionero Wesleyana (Metodista) d'Anglaterra va construir iglésies i escoles a partir de 1817.

Religions en Anguilla[75]
en percentage
Religió 1992 2001
Anglicana 40,4 29,0
Metodisme 33,2 23,9
Iglésia Adventista 7,0 7,6
Batista 4,7 7,3
Catolicisme 3,2 5,7
Episcopal - 7,6
Pentecostalisme - 7,7
Testics de Jehová - 0,7
Rastafari - 0,7
Evangèlica - 0,5
Germans de Plymouth - 0,3
Islam - 0,3
Presbiterianisme - 0,2
Hinduisme - 0,4
Judaisme - 0,1
Cap - 4,0
Atres 10,7 3,5
No declarada 0,7 0,3

Llengües

Hui en dia, la majoria de la gent d'Anguilla parla una varietat d'anglés estàndar d'influència britànica. En l'illa també es parlen atres idiomes, com a varietats del espanyol, el chinenc i els idiomes d'atres comunitats d'immigrants. No obstant, l'idioma més comú, a banda de l'anglés estàndar, és el criollo de l'illa, que es reflectix en l'anglés (no deu confondre's en el criollo antillano ("criollo francés"), que es parla en illes franceses com Martinica i Guadalupe). Se li denomina localment en térmens com "dialecte" (es pronuncia "dialek"), "Anguilla Talk" o "Anguillian". Té les seues raïls principals en les primeres varietats de l'anglés i en els idiomes d'Àfrica occidental, i és similar als dialectes que es parlen en les illes anglófonas de tot el Carib oriental sobre les seues característiques estructurals.

Els llingüistes que s'interessen pels orígens de l'anguilense i atres criollos del Carib senyalen que alguns de les seues traces gramaticals poden remontar-se a les llengües africanes, mentres que uns atres poden remontar-se a les llengües europees. S'han identificat tres zones significatives per a l'identificació dels orígens llingüístics dels migrants forçosos que varen aplegar abans de 1710: la Costa d'Or, la Costa d'Esclaus i la Costa de Barlovent. L'informació sociohistórica dels archius d'Anguilla sugerix que els africans i els europeus varen formar dos comunitats llingüístiques distintes, pero tal volta superpostes, en les primeres fases de la colonisació de l'illa. Es creu que el "anguilano" va sorgir com l'idioma de les masses a mida que passava el temps, es va abolir l'esclavitut i la població local va escomençar a considerar-se "pertanyent" a la societat d'Anguilla.

 
Chiquets en l'Acadèmia de Tenis d'Anguilla

Educació

L'educació en Anguilla és obligatòria entre els 5 i els 17 anys. En 1998, la taxa bruta de matriculació en primària era del 100,7 %, i la taxa neta de matriculació en primària era del 98,9 %. El govern ha colaborat en l'UNESCO per a desenrollar un pla d'Educació per a Tots que pretén aumentar els nivells de rendiment educatiu, millorar l'accés a servicis d'educació especial de calitat i proporcionar formació de recursos humans per a professors i gestors educatius.[76]

Hi ha una única biblioteca, el Complex Educatiu i Bibliotecari Edison L. Hughes de la Biblioteca Pública d'Anguilla.[77]

Les iglésies de la zona gestionen els centres d'educació preescolar. Hi ha sis escoles primàries estatals, una escola secundària estatal i dos escoles privada.[78]

  • Escola Primària Alwyn Allison, West End
  • Escola Primària Adrian T. Hazell, South Hill
  • Escola Primària Orealia Kelly, Stoney Ground
  • Escola Primària Valley, The

Valley * Escola Primària Morris Vanterpool, East End

  • Escola primària Vivian Vanterpool, Island Harbour

En 2017, les escoles primàries governamentals contaven en uns 1.460 alumnes en total.[78]

L'escola secundària governamental és Albena Lake Hodge Comprehensive School en The Valley.[78]

Escoles privades:

  • Central Christian School, The Valley: Utilisa el pla d'estudis Abeka i té nivells de preescolar i primària.[79]
  • Omolu International School, The Valley:[80] Va ser el primer colege privat d'Anguilla, i va obrir les seues portes en 1994 com a Institut Teacher Gloria Omolu. Va adoptar el seu nom actual'1 d'abril de 2013. Utilisa el pla d'estudis del Bachillerat Internacional (IB). El nom "Omulu" significa "Fill de Deu" en llengua yoruba.[81]

El Campus Obert de l'Universitat de les Índies Occidentals té una sèu en Anguilla.[82] També té campus en Barbados, Trinitat i Jamaica. El Govern d'Anguilla contribuïx econòmicament a la UWI. En 2011 es va crear en Anguilla una sucursal de la Saint James School of Medicine,[83] una facultat de medicina privada en ànim de lucre en sèu en Park Ridge (Illinois).[84]

Sanitat

L'atenció sanitària és responsabilitat del Ministeri de Sanitat i Desenroll Social d'Anguilla. Anguilla té una policlínica, quatre centres de salut i un hospital públic, el Princess Alexandra, que és l'únic centre d'internament (OPS, 2017). Alexandra, que és l'únic centre d'admissió (OPS, 2017). També hi ha quatre centres de salut privats que presten una série de servicis no urgents. Els anguilanos deuen viajar a l'estranger per a accedir a servicis d'atenció terciaria, ya que estos no estan disponibles en el territori. En molts casos, el govern sufraga estes despeses a través del Programa de Tractament Mèdic en l'Estranger del Ministeri de Desenroll Social que s'ha convertit en una càrrega financera insostenible per a Anguilla.

En 2015, es va gastar casi un milló de dólars nortamericans en el tractament mèdic en l'estranger de 49 persones, el 25 % dels quals varen ser hospitalisades, 25 % de les quals eren casos de traumatismes (OPS, 2017). Elaboratori nacional de salut pública, ubicat en l'hospital, també és operat per l'autoritat sanitària local. Els servicis de laboratori depenen en gran mida delaboratori subregional de l'Agència de Salut Pública del Carib (CARPHA) en Trinitat i Tobago.[85]

Les condicions meteorològiques extremes, junt en l'aument de les temperatures i els canvis en les precipitacions, afecten a la població de la regió de forma directa i indirecta.

l'estrés tèrmic, per eixemple, induïx la deshidratació i s'ha relacionat en maltia renal crònica en treballadors agrícoles i de la construcció, i pot aumentar el risc de malties respiratòries i cardiovasculars. Les tormentes i els huracans poden causar la mort i provocar inundacions en atres efectes significatius en la producció de cultius, la calitat del aigua i les malties transmeses per l'aigua. Ademés, l'aument de la morbilidad i la mortalitat de les malties transmeses per l'aigua, aixina com els efectes sobre la salut mental dels fenomens extrems, junt en les repercussions sobre les afeccions cardiovasculars i respiratòries, estan tots subjectes a l'estrés climàtic.

Ademés, l'envelliment de la població de la regió la fa vulnerable a l'aument de l'estrés tèrmic. Entre els brots de malties estretament associats a les condicions climàtiques del Carib Oriental figuren les transmeses per certes espècies de mosquits. La temperatura és un determinant important de la taxa de picadures i del desenroll dels mosquits. Les precipitacions proporcionen hàbitats per a les fases aquàtiques del cicle vital del mosquit i influïxen molt en la distribució dels vectores. Els canvis climàtics ya estan alterant la dinàmica espacial i temporal de l'ecologia del dengue, aumentant potencialment l'àrea de distribució dels vectores, allargant la duració de la seua activitat i incrementant el periodo infecciós del mosquit. Atres problemes de salut pública relacionats en el clima són sargazo i la pols del Sàhara, que poden tindre conseqüències considerables per a la salut humana.

Cultura

Artícul principal → Cultura d'Anguilla.


La cultura d'Anguilla és un reflex de la mescla entre les tradicions i costums dels amerindis i els colonizadores britànics. En 1993, el govern va fundar la Anguilla National Trust, una institució encarregada de mantindre, protegir i divulgar l'herència de l'archipèlec, tant natural, històrica, arqueològica com a cultural.[86]

Festes

Data Nom en espanyol Nom local
1 de giner Any Nou New Year’s Day
Divendres* Divendres Sant Good Friday
Dilluns* Dilluns de Pasqua Easter Monday
1 de maig Dia del Treball Labour Day
Dijous* Ascensió Ascension
Dilluns* Dilluns de Pentecostés Whit Monday
30 de maig Dia d'Anguilla Anguilla Day
2.º dissabte de juny Natalici del rei King's Birthday
1 d'agost Feriado d'Estiu Summer Bank Holiday
ORD dijous d'agost Dijous d'Agost August Thursday
5 d'agost Dia de la Constitució Constitution Day
19 de decembre Dia de la Separació Separation Day
26 de decembre Dia de Sant Esteban Boxing Day
27 de decembre Dia de Sant Esteban Boxing Day
(*) Movedor

Gastronomia

La gastronomia d'Anguilla es veu influïda per la dels natius caribenys, espanyols, francesos i anglesos.[87] Els mariscs són abundants, principalment langostas, camarones, carrancs, caragols, entre uns atres.[87] la sal és un aliment bàsic en Anguilla, consumida sola o en guisos, estofats o sopes. La ganaderia és llimitada, pel chicotet tamany de l'illa. La gent consumix aus de corral, porcs, cabres i ovelles, junt a la carn importada. La carn de cabra és la més consumida, sent utilisada en varis plats.[87] Els aliments són l'arròs, ñame, batata i pa.[88]

Música

La música d'Anguilla forma part de l'àrea musical de les Antilles Menors. Els primers pobladors de l'illa varen ser els caribes i els arawaks, aplegats de Sudamérica. Posteriorment, colon anglesos, procedents de Sant Cristóbal, i irlandesos varen colonisar l'illa. No obstant, a diferència dels seus veïns regionals, en Anguilla mai va arraïlar el sistema de plantació agrícola basat en l'esclavitut, lo que va donar lloc a una composició cultural clarament independent. Les influències més recents en la vida musical d'Anguilla procedixen d'atres llocs del Carib, sobretot de la música de Trinitat i Tobago i Jamaica, aixina com de l'estranger, especialment de la música d'Estats Units i el Regne Unit. L'herència rastafari d'Anguilla ha eixercitat un paper important en la música i la cultura de l'illa i ha produït figures influents com l'activiste Ijahnya Christian i Robert Athlyi Rogers, autor de The Holy Piby.[89]

L'illa ha produït numerosos músics de reggae, calypso, soca i country. D'ells, este últim és especialment característic, ya que el gènero country no forma part de la música popular del Carib. Island Harbour, en Anguilla, un poble de colonisació irlandesa situat a l'est de l'illa, és un important centre de música country local.[90] La soca és una influència musical recent i sol anar acompanyada de balls frenètics i sexualizados cridats wukin up.[90]

Entre els músics notables d'Anguilla es troba Bankie Banx, que ha publicat més de dèu àlbums i ha tocat en músics com Bob Dylan, Jimmy Cliff i Jimmy Buffett. També va obrir un bar musical cridat Dune Preserve, construït per a salvar la duna de Rendezvous Bay; en el Dune Preserve se celebra el Festival Anual de Música Moonsplash. Atres músics notables són el grup de soca Xtreme Band, que va alcançar fama regional despuix del seu èxit en el Carnestoltes de 2001.[91]

Entre les institucions musicals d'Anguilla destaquen el Club Soroptimista i el festival anual Tranquility Jazz Festival, encara que la celebració musical més famosa de l'illa és el Carnestoltes, que se celebra a principis d'agost (el primer divendres despuix del primer dilluns); inclou competicions de calypso, j'ouvert, balls galliponters, regates, desfilades de disfrasses i zancudos, i barbacoes junt a la plaja.[92] Els anguilanos també celebren l'aniversari de l'emancipació en agost, i festes britàniques com el natalici del Rei. En 2005, Anguilla va acollir per primera volta un festival de música country, promogut per l'estrela nortamericana Billy Ray Cyrus. Atres músics populars d'Anguilla són Evan Webster,[93] que és l'intérpret recent més famós sorgit del patrimoni de música country de l'illa.

En 2015, la comunitat musical de l'illa va fer història en ser seleccionada pel magnat i productor musical Kedar Massenburg per a gravar una colecció recopilatorio titulada Sounds of Anguilla (Volume 1). La producció va ser el primer àlbum en el que varen participar artistes d'una sola illa caribenya representant una multitut de gèneros: pop, reggae, hip-hop, soca i R&B. Entre els productors eixecutius figuren Massenburg, l'ex Secretari Parlamentari responsable de Turisme Haydn Hughes, i Marvet Britto, presidenta i directora general de l'Agència Britto, que va concebre l'idea del proyecte.

L'àlbum va eixir a la venda el 30 de juny en iTunes i va contar en la següent nòmina de músics: Natalie, Amalia Watty, Raskim, Darius James de True Intentions, Jaine Rogers, Gershwin Lake i Parables, Bankie Banx, Raoul "Nyne" Vanterpool, Catriona Lake, Exodus HD, Pantha Vibes International, British Dependency, Deanna Mussington, Roxanne "Roxxy" Webster, Shara i Keria Hughes. Els beneficis de la venda del recopilatori es varen destinar a la floreciente comunitat musical de l'illa i a recolzar els seus esforços per gravar, fer gires i presentar la música de l'illa al món. Anguilla també conta en una vibrant escena d'entreteniment en directe que comprén la majoria, si no tots, dels gèneros descrits anteriorment en locals que inclouen restaurants, hotels i paradetes.

Lliteratura

La major part de la lliteratura d'Anguilla s'escriu en anglés, en algunes publicacions en la llengua criolla local. Destaquen autors com Patricia J. Adams, Robert Athlyi Rogers i Ijahnya Christian. Adams va escomençar a escriure en l'época de la seua graduació, pero va trobar molt poc respal per als escritors anguileños.[94] Va escriure un poema sobre lo que els anguileños denominen la Revolució d'Anguilla, en el que parlava de cóm Landsome, una zona que havia segut per als membres d'èlit de la societat anguileña, va passar a estar habitada pels soldats del eixèrcit. En 1969 va escomençar a treballar en la capital, The Valley, en la primera emissora de ràdio pública de l'illa, Ràdio Anguilla 95.5 FM. Va ser una de les locutoras pioneres que varen transformar l'emissora en un mig de comunicació comunitari que duya informació i educació als oyents. En 1972, Christian es va casar en Calvin B. Adams i la parella va tindre cinc fills. Va deixar l'emissora en 1973 i va tornar a treballar com a empleada de banca i telefonista en 1977. En 1981, Adams va tornar a la radiodifusió, fent anuncis per al Caribbean Beacon.[94]

En 1987, Adams va escomençar a treballar com a professora de primària, lo que li va permetre desenrollar-se com a escritora. Durant la seua carrera docent, va escriure contes infantils, obres de teatre, poesia i cançons, dos de les quals, "Oh Anguilla" i "This Is Anguilla", varen obtindre una àmplia difusió, inclús per damunt del himne nacional.[94] En 1989, es va traslladar a Sant Cristóbal per a obtindre el títul de mestra i va completar els seus estudis en el St. Kitts-Nevis Teacher Training College en 1991.[94] En 1994, durant la visita real de la regna Isabel II, les seues dos cançons varen ser interpretades per a la reina per un cor infantil.[94]

Adams va publicar el seu primer poemari, "Windows to Yesteryear", en 1998, i el seu segon, "A Gift of Fire: Cultural Writings to Enlighten and Amuse", es va publicar en 2003. En 2004, en motiu del trigèsim quint aniversari de l'invasió britànica, va estrenar la seua obra teatral "The Anguilla Revolution". A "Jewel Made of Sand" es va publicar en 2006. Les seues obres, que inclouen texts en anglés i en criollo anguilano, han contribuït a millorar la percepció del criollo local en l'illa, que en el passat estava pijor considerada i rara volta s'utilisava en l'escritura.[94] Adams va rebre l'influència de Louise Bennett, poeta jamaicana, i es va inspirar no només per a escriure les seues pròpies obres, sino també per a ensenyar la llengua criolla d'Anguilla, ademés de l'anglés estàndar, i animar als seus alumnes a sentir-se orgullosos de la seua primera llengua.[94] Es va retirar de l'ensenyança en 2005.[95]

Des de 2008, el Departament d'Educació concedix el Premi Lliterari Patricia J. Adams als alumnes de ORD, 5.º i 6.º de primària que destaquen en la composició de texts.[96] En 2012, quan Anguilla va celebrar el seu primer festivalliterari, Adams i el seu fill Dwayne Adams varen ser els presentadors principals. Eixe mateix any va rebre una insígnia d'honor i el Certificat de la Reina en el Premi del Dia d'Anguilla per la seua contribució al desenroll social de l'illa.[97] En 2015, una antologia, "Where I See the Sun-Contemporary Poetry in Anguilla", editada per Lasana M. Sekou, va incloure seleccions d'Adams, entre atres poetes de l'illa.[98] Adams va publicar la seua primera novela, també en llengua criolla d'Anguilla, en 2016. Ellibre, titulat "Blue Beans", tracta de les relacions entre pares i fills i transcorre en la década anterior a la Revolució d'Anguilla. Despuix de la seua publicació, el Ministeri de Joventut i Cultura va organisar una reunió de celebració en la que Adams va ser elogiada per la seua obra lliterària, que ha contribuït a documentar i preservar moltes de les tradicions culturals d'Anguilla.[99] A "Blue Beans" li va seguir una seqüela titulada "Yellow Doneu".

Escrit entre 1913 i 1917,[100] i publicat en 1924 en Nova Jersey, el "Holy Piby" era una resposta a la Bíblia cristiana, que l'autor descrivia com de "orige blanc". Per a Rogers, la Terra Promesa per als africans era Etiopia. Considerada per alguns "la Bíblia del negre", el "Holy Piby" va ser el primer llibre publicat per un escritor anguilense en el XX.[101]

Encara que el "Holy Piby" és generalment reconegut com un dels texts fundacionals més importants de la teologia rastafari, no és estrictament parlant un document rastafari. Rogers ho va escriure per a l'us d'una religió afrocéntrica que havia fundat, coneguda com Afro-Athlican Constructive Gaathly. Durant eixa época, el pastor Rogers va viajar a numeroses ciutats d'Estats Units, el Carib i Sudamérica predicant lo que ell cridava la "llei de la redenció i la lliberació etíope". En la ciutat de Kimberley (Suràfrica), va establir una de les seues organisacions religioses, coneguda com "Afro-Athlican Constructive Gaathly". No obstant, el govern surafricà va atacar l'assentament de Rogers en la regió. En algunes parts de Jamaica també es va interrompre la publicació d'el "Holy Piby". Charles Goodridge, un dels líders de la UNIA en l'illa, que llavors era colónia britànica, va ser encarcerat per difondre les doctrines del text religiós escrit per Rogers.[101] La fe "athlicana" de Rogers va atraure a uns pocs seguidors, la majoria en les Antilles, pero mai va alcançar la prominència que ell hi havia previst.

Deport

 
Delegació d'Anguilla en els Jocs de la Commonwealth en 2010

Un dels principals deports en Anguilla són les regates, en especiales de vés-la. Com en moltes antigues colónies britàniques el cricket és un deport molt practicat, també es practica el rugby (representat en Anguilla per Anguilla Eels RFC[102]) i el fútbol entre atres deports.

Fútbol

la selecció nacional de fútbol és considerada una de les més modestes de la Concacaf i del món, ya que no ha guanyat més de cinc partits en tota la seua història. A nivell de clubs, el seu lliga nacional va ser fundada en 1997 i l'equip més guanyador és el Roaring Lions FC, en nou títuls. Mai un equip d'Anguilla ha representat a la dependència en tornejos internacionals, com el Campeonat de Clubs de la CFU.

el fútbol de l'illa d'Anguilla està dirigit per l'Associació de Fútbol d'Anguilla des de la seua fundació en 1990.[103] L'associació administra les seleccions nacionals de fútbol d'Anguilla (masculina i femenina), aixina com les lligues (masculina i femenina).

L'associació de fútbol es va fundar en 1990, pero els primers dies del fútbol varen aplegar en els soldats britànics en 1969. El fútbol es va vore llimitat en la seua escala per la falta d'estructura organisativa durant eixe periodo, pero va seguir sent un deport popular en l'illa. En 1996, el país seria admés en la FIFA i en la CONCACAF, lo que va obrir noves oportunitats als futbolistes de l'illa.[104] Existixen proves de l'existència d'una lliga masculina ya en 1997, encara que, ya que la selecció nacional va disputar la fase de classificació per a la Copa del Carib de 1990, sembla provable que ya existira una lliga informal abans d'eixa data.[105][106] Les seleccions nacionals jovenils han jugat a tots els nivells.

 
Dee-Ann Kentish-Rogers atleta i Política d'Anguilla en els Jocs de la Mancomunidad en 2014

Mentres que el fútbol masculí havia segut en gran medida el centre d'atenció, el fútbol femení va escomençar a desenrollar-se a principis de la década de 2000, en l'arribada de les primeres jugadores inscrites en 2003, i la seua expansió fins a una lliga de cinc equips en 2006. La selecció nacional femenina i la lliga nacional es varen formar en eixe periodo, en partits internacionals no oficials i els primers dies de la lliga en 2003. En 2004 aplegaria una lliga de tamany complet i partits internacionals plenament reconeguts. A lo llarc d'este periodo també es varen celebrar partits nacionals jovenils.[107] Aparte d'una interrupció dels partits internacionals pel virus chikunguña, abdós continuen disputant-se en l'actualitat.

En 2012, Raymond Guishard, president de l'Associació de Fútbol d'Anguilla, va ser suspés per la FIFA de tota activitat relacionada en el fútbol durant 45 dies. Açò es va deure a la seua implicació en l'escàndal de corrupció de l'Unió Caribenya de Fútbol l'any anterior. Al mateix temps, existien disputes entre la AFA i varis clubs entorn als programes de desenroll jovenil i el reclutament de jugadors en l'estranger. Per això, Guishard no va explicar la seua suspensió a la AFA, ni els clubs varen dispondre d'informació sobre els informes financers de la AFA dels últims anys. Sense que ells ho saberen, la AFA havia rebut més de 3,5 millons de dólars nortamericans en fondos de la FIFA entre 2000 i 2010 i, no obstant, només va conseguir jugar 17 partits internacionals, lo que la convertix en una de les seleccions més inactives del món.[108]

En 2015, Anguilla finalment va jugar el seu primer partit internacional complet en l'illa, a pesar de que s'havia construït un estadi de 700.000 dólars més de cinc anys abans en diners de subvencions internacionals.[108]

Rugby

el rugby union en Anguilla és un deport menor en creiximent. No està classificat per la World Rugby (l'organisme rector del Rugby a nivell mundial), ya que no està afiliat per dret propi. L'orgue rector no està afiliat a la NAWIRA ni a la IRB (International Rugby Board), encara que hi ha hagut vínculs en l'Unió Anglesa de Rugby. El rugby va ser introduït en Anguilla pels britànics que varen colonisar la zona. Com a moltes illes chicotetes del Carib, Anguilla té una baixa població. El principal deport és el críquet, i la població nacional és de 13.477 habitants.

El principal equip és el Anguilla Eels RFC, que es va formar en abril de 2006.[109] Els Eels han segut finalistes en el torneig de Sant Martín en novembre de 2006 i semifinalistes en 2007.[110]

Críquet

L'equip nacional de críquet d'Anguilla és l'equip de críquet representatiu d'eixe territori britànic d'ultramar. L'equip participa en competicions interregionals de críquet en el Carib, pero només ha participat en el críquet absolut en dos ocasions, en els dos tornejos Stanford 20/20. A efectes del críquet nacional de primera classe i de la Llista A, Anguilla forma part de l'equip de críquet de les Illes de Sotavent. El primer anguilano que va jugar críquet de prova per a les Índies Occidentals va ser Omari Banks en 2003.

Anguilla juga críquet representatiu des de finals de la década de 1970. Els primers partits es varen disputar en el marc del Heineken Challenge Trophy (Torneig de les Illes de Sotavent patrocinat), de tres dies de duració (pero no de primera classe), encara que al principi l'equip no participava plenament i només va jugar dos partits a l'any en els tornejos de 1977, 1978 i 1979.[111] l'equip va sofrir una racha de dures derrotes en els seus primers anys; la primera victòria d'Anguilla en la competició es va produir contra Monserrat en el torneig de 1980.[112]

L'equip de críquet de les Illes de Sotavent és un equip de críquet de primera classe que representa als països membres de l'Associació de Críquet de les Illes de Sotavent, associada a la Junta de Críquet de les Índies Occidentals. Antigua y Barbuda, Sant Cristóbal i Nieves, Anguilla, Monserrat, Illes Vérgens Britàniques, Illes Vérgens Nortamericanes[113] i Sant Martín (Països Baixos).[114] són membres de la Leeward Islands Cricket Association. L'equip no participa en cap competició internacional (encara que Antigua y Barbuda va participar en els Jocs de la Commonwealth de 1998), sino en competicions interregionals en el Carib, com la Regional Four Day Competition i la Regional Super50. L'equip competix en el críquet regional baix el nom de franquícia Leeward Islands Hurricanes.[115]

Les Illes de Sotavent han guanyat un total de dèu títuls nacionals: quatre en críquet de primera classe i sis en críquet d'un dia, pero el seu últim títul va ser en 1997-98, quan varen guanyar el doblet (encara que el títul de primera classe ho varen compartir en Guyana).

Vore també

Referències

  1. ↑ (1996) Admissió d'Anguilla com a membre associat de la Comissió: nota de la secretaria (en és), Nacions Unides, Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib.
  2. ↑ Món (2008). Guia del Món 2009 (en és), IEPALA Editorial. ISBN 978-84-675-3225-8.
  3. ↑ (1984) The Education System in Anguilla (en en).
  4. ↑ Jones, T. P. (1985). The Fishing Industry of Anguilla 1985: A Report Prepared for the Anguillan Government and Commonwealth Secretariat (en en).
  5. ↑ «Anguilla | Les Nacions Unides i la descolonización». www. un. org. Consultat el 2021-07-13.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Hamed, et a el, 2005, p. 88.
  7. ↑ Tax Rates. «Anguilla Tax Rates» (en anglés). Taxrates.cc. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2013. Consultat el 28 de decembre de 2012.
  8. ↑ Agència Tributària d'Espanya. «Relació de països i territoris calificats reglamentàriament com a paraisos fiscals».
  9. ↑ KPMG. «Tax TIES: Anguilla - Overview and introduction» (en anglés). KPMG. Consultat el 1 d'abril de 2011.
  10. ↑ Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire latin français, Hachette, p.126
  11. ↑ Montgomery Martin, Robert (1839) Statistics of the Colonies of the British Empire ...: From the Official Records of the Colonial Office. W. H. Allen and Company, pág. 102.
  12. ↑ «Anguilla History». The Government of Anguilla. Consultat el 31 d'agost de 2020.
  13. ↑ Law, Gwillim (2015) Administrative Subdivisions of Countries: A Comprehensive World Reference, McFarland, ISBN 9781476604473 pág. 29.
  14. ↑ Governe de Anguilla. «Anguilla History» (en anglés). Gov.ai. Consultat el 3 d'abril de 2012.
  15. ↑ (2014-05-08) Education in the Commonwealth Caribbean and Netherlands Antilles (en en), A&C Black. ISBN 978-1-62356-430-8.
  16. ↑ Gonen, et a el, 1996, p. 74.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 «Anguilla - The World Factbook» (en anglés). www. cia. gov. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2022. Consultat el 2021-07-13.
  18. ↑ «Anguilla | Atles of Mutual Heritage». www. atlasofmutualheritage. nl. Consultat el 2021-02-13.
  19. ↑ Clements, John (1979). The United Kingdom, the Commonwealth of Nations, a Directory of Governments (en en), Political Research..
  20. ↑ Morgan, Gwenda; Rushton, {{{nom2}}} (2019-03-25). The British and French in the Atlantic 1650-1800: Comparisons and Contrasts (en en), Routledge. ISBN 978-0-429-51468-5.
  21. ↑ (1979) Caribbean yearbook (en en).
  22. ↑ Beruff, Jorge Rodriguez; Figueroa, J. Peter; Greene, {{{nom3}}} (1991-06-18). Conflict, Peace and Development in the Caribbean (en en), Springer. ISBN 978-1-349-11877-9.
  23. ↑ (2003-01-01) Contact Englishes of the Eastern Caribbean (en en), John Benjamins Publishing. ISBN 978-90-272-4890-9.
  24. ↑ Menjar, Brooke (2011-04-15). The Secret Caribbean: Hideaways of the Rich and Famous (en en), Hunter Publishing, Inc. ISBN 978-1-58843-157-8.
  25. ↑ Campbell, Dennis (2009-08-12). International Taxation of Low-Tax Transactions [2009 - Low-Tax Jurisdictions I] (en en), lu.com. ISBN 978-0-557-09125-6.
  26. ↑ Diari Vasc, 20 de març de 1969, pàgina 1
  27. ↑ Diari Vasc, 20 de març de 1969, pàgina 6
  28. ↑ «https://www.cancilleria.gov.co/international/consensus/caricom» (en és). Cancelleria. Consultat el 2021-07-13.
  29. ↑ Lawrence, Mills B.. «Reporte Preliminar Huracà Luis» (en anglés) (PDF).
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 «Anguilla - The World Factbook». www. cia. gov. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2022. Consultat el 2021-07-13.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 «Anguilla | island, West Indies» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-07-13.
  32. ↑ «Anguillian criminal courts system». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2014. Consultat el 21 d'octubre de 2023.
  33. ↑ «Insights | Global offshore law firm» (en en). Harneys. Consultat el 2023-10-21.
  34. ↑ «"Overview of Anguillan Company Law" (PDF). Harney Westwood & Riegels.». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 21 d'octubre de 2023.
  35. ↑ «Welcome to Anguilla Online». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 22 d'abril de 2015. Consultat el 2023-10-21.
  36. ↑ «"International Business Companies Act" (PDF)., section 2(1); "Companies Act" (PDF)».
  37. ↑ «"International Business Companies Act" (PDF)., section 37(1); "Companies Act" (PDF).».
  38. ↑ «"Limited Liability Companies Act" (PDF)., section 11(1)».
  39. ↑ Caforio, Guiseppe; Kummel, Gerhard; Purkayastha, {{{nom3}}} (2008-10-15). Armed Forces and Conflict Resolution: Sociological Perspectives (en en), Emerald Group Publishing. ISBN 978-1-84855-123-7.
  40. ↑ Griffith, Ivelaw L. (1997). Caribbean Regional Security (en en), National Defense University, Institute for National Strategic Studies.
  41. ↑ Anguilla (1982). Laws of Anguilla (en en).
  42. ↑ «"Royal Anguilla Police Force" (PDF)».
  43. ↑ «In Anguilla: NEW POLICE COMMISSIONER TO ASSUME DUTIES OCTOBER 7» (en en-us). The Anguillian Newspaper - The Weekly Independent Paper of Anguilla. Consultat el 2023-10-21.
  44. ↑ «Police Force, Royal Anguilla. "Anguilla Recruit Training Center". facebook.com». www. facebook. com. Consultat el 2023-10-21.
  45. ↑ Hidrografia, Spain Direcció de (1863). Rumb de les illes Antilles: i de les costes orientals d'Amèrica des del Rio de les Amazones fins a la Veta Hatteras (en és), Direcció d'Hidrografia.
  46. ↑ (1997) Anguilla : with Dog Island and Scrub Island : 1: 25 000 (en fr).
  47. ↑ (2023-01-24) Fodor's InFocus St. Maarten/St. Martin, St. Barth & Anguilla (en en), Fodor's Travel. ISBN 978-1-64097-556-9.
  48. ↑ (1832) The Seaman's Practical Guide, for Barbadoes and the Leeward Islands; with Observations on the Islands from Blanco to the Roques, on the Coast of Li Guayra. General Instructions and Observations on Making the Land ... All Taken from Actual Observation, by a Captain in the Royal Navy (en en), Smith, Elder & Company.
  49. ↑ Nash, K. C. (2011-01-04). Anguilla Travel Adventures (en en), Hunter Publishing, Inc. ISBN 978-1-58843-702-0.
  50. ↑ Hailey, Adrian; Wilson, Byron; Horrocks, {{{nom3}}} (2011-04-07). Conservation of Caribbean Island Herpetofaunas Volume 2: Regional Accounts of the West Indies (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-19409-0.
  51. ↑ Allen, Casey D. (2017-07-19). Landscapes and Landforms of the Lesser Antilles (en en), Springer. ISBN 978-3-319-55787-8.
  52. ↑ Appleby, Sue (2019-01-15). The Cornish in the Caribbean: From the 17th to the 19th Centuries (en en), Troubador Publishing Ltd. ISBN 978-1-78901-713-7.
  53. ↑ Blanchard, Melinda; Blanchard, Robert (2001-11-20). A Trip to the Beach (en en), Clarkson Potter/Tingues Speed. ISBN 978-1-4000-4532-7.
  54. ↑ Món (2008). Guia del Món 2009 (en és), IEPALA Editorial. ISBN 978-84-675-3225-8.
  55. ↑ Nguyen, Nam H. (2018-02-23). [1] (en és), Nam H Nguyen.
  56. ↑ (1920) Enciclopèdia vniversal ilvstrada evropeo-americana: etimologies sánscrito, hebreu, grec, llatí, àrap, llengües indígenes americanes, etc.; versions de la majoria de les veus en francés, italià, anglés, alemà, portugués, català, esperanto ... (en és), Espasa- Calp.
  57. ↑ (1907) Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana: etimologies sánscrito, hebreu, grec, llatí, àrap, llengües indígenes americanes, etc. : versions de la majoria de les veus en francés, italià, anglés, alemà, portugués, català, esperanto (en és), J. Espasa.
  58. ↑ aahsanguilla.com. «THE GEOLOGY AND BOTANY OF ANGUILLA».
  59. ↑ «Townsend, JH; Eaton, JM; Parmlee, JS (2000). "Cuban treefrogs (Osteopilus septentrionalis) in Anguilla, Lesser Antilles". Caribbean Journal of Science. 36 (3/4): 326–328. ISSN 0008-6452».
  60. ↑ «Over-water dispersal of lizards due to hurricanes».Nature.395(6702)
    556–556.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/26886.Consultat el 2023-10-26.
  61. ↑ Hailey, Adrian; Wilson, Byron; Horrocks, {{{nom3}}} (2011-04-07). Conservation of Caribbean Island Herpetofaunas Volume 2: Regional Accounts of the West Indies (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-19408-3.
  62. ↑ «Bats of Anguilla, Northern Lesser Antilles».Mammalogy Papers: University of Nebraska State Museum.Consultat el 2023-10-26.
  63. ↑ «Anguilla bird checklist - Avibase - Bird Checklists of the World». avibase.bsc-eoc.org. Consultat el 2023-10-26.
  64. ↑ Raffaele, Herbert A.; Wiley, James; Garrido, {{{nom3}}}; Keith, {{{nom4}}} (2020-06-16). Birds of the West Indies Second Edition (en en), Princeton University Press. ISBN 978-0-691-19993-1.
  65. ↑ «Anguilla».The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2023-10-26.
  66. ↑ 66,0 66,1 «Anguilla | Caribbean Island Paradise & British Overseas Territory | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2023-10-26.
  67. ↑ South America, Central America and the Caribbean 2003 (11 ed.). Routledge. 2002. p. 52. ISBN 978-1-85743-138-4.
  68. ↑ «Vivica Brings Hollywood Glam To The 'World's Leading Luxury Island Destination'» (en en). HuffPost. Consultat el 2023-10-26.
  69. ↑ «"List of Banks in Anguilla"».
  70. ↑ «Market Participants». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 2023-10-26.
  71. ↑ «"Tax TIES: Anguilla – Overview and introduction". kpmg.com. KPMG». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2018. Consultat el 2023-10-26.
  72. ↑ «Anguilla moves towards cleaner energy | Climate & Development Knowledge Network» (en en). cdkn.org. Consultat el 2023-10-26.
  73. ↑ «[2]». Consultat el 2023-10-26 (en en).
  74. ↑ CIA. «Anguilla» (en anglés). The World Factbook. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2016. Consultat el 7 d'abril de 2012.
  75. ↑ 75,0 75,1 «Persons by Religion, Census 1992 and 2001 (Table 14)». Statistics Department of Anguilla. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2007. Consultat el 16 d'abril de 2008.
  76. ↑ «"Territories and Senar-Independent Countries"».
  77. ↑ «"The Edison L. Hughes Education & Library Complex." Government of Anguilla.». www. gov. ai. Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2017. Consultat el 2023-10-25.
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 «"Schools." Government of Anguilla». www. gov. ai. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2017. Consultat el 2023-10-25.
  79. ↑ «Central Christian School Annual Open Day 2015» (en en-us). The Anguillian Newspaper - The Weekly Independent Paper of Anguilla. Consultat el 2023-10-25.
  80. ↑ «"About us." Omolu International School». Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2023.
  81. ↑ «"History Of Omolu." Omolu International School». Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2023.
  82. ↑ «The Global Campus in Anguilla | UWI Global Campus». www. open. uwi. edu. Consultat el 2023-10-25.
  83. ↑ «The Anguillian Newspaper: - SAINT JAMES MEDICAL SCHOOL OFFICIALLY OPENED». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2012. Consultat el 2023-10-25.
  84. ↑ «"Saint James School of Medicine's top MD Program". Bonaire.sjsm.org.». Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2014. Consultat el 25 d'octubre de 2023.
  85. ↑ «ANGUILLA - Caribbean Regional Climate Centre».
  86. ↑ Anguilla National Trust. «About the Trust» (en anglés). Axa National Trust.org. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2009. Consultat el 3 d'abril de 2012.
  87. ↑ 87,0 87,1 87,2 Robinson, Peg. "Foods That Llaure Important in Anguilla." [3] archivat en Wayback Machine. USA Today Travel. Accessed July 2011.
  88. ↑ Higgins, Michelle. (January 28, 2007). "For Foodies: Anguilla." The New York Claves - Travel. Accessed July 2011.
  89. ↑ «Anguilla Guide - A comprehensive directory - History of Anguilla». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2002. Consultat el 2023-10-19.
  90. ↑ 90,0 90,1 «Anguilla Vibe: www. anguillavibe. com -- News Features». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2006. Consultat el 2023-10-19.
  91. ↑ «Xtreme Band». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2012. Consultat el 2023-10-19.
  92. ↑ Internet Archive (1996). Caribbean Islands handbook, 1997 : with the Bahames, Bath, England : Trade & Travel Publications ; Lincolnwood, IL. : Published in North America by Passport Books. ISBN 978-0-8442-4907-0.
  93. ↑ "Art Guide of Anguilla". Evan Webster. 25 de juliol de 2003. Archivat des de l'original el 27 de setembre de 2007.
  94. ↑ 94,0 94,1 94,2 94,3 94,4 94,5 94,6 Walicek, Don I. WalicekDon I. (2016). Adams, Patricia Juliette (en en), Oxford University Press. doi:10.1093/acref/9780199935796.001.0001/acref-9780199935796-i-15?rskey=4bse5s&result=3. ISBN 978-0-19-993579-6.
  95. ↑ Emmanuel Publishing House 2015.
  96. ↑ «9th Annual Primary School National Awards Ceremony | The Anguillian Newspaper». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2016. Consultat el 2023-10-20.
  97. ↑ «TINGUES HONOURED ON ANGUILLA DAY | The Anguillian Newspaper». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2017. Consultat el 2023-10-20.
  98. ↑ «Think and Know: Where I See the Sun – Contemporary Poetry in Anguilla». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2016. Consultat el 2023-10-20.
  99. ↑ «PATRICIA ADAMS CROWNS LITERARY WORK WITH BLUE BEANS NOVELL | The Anguillian Newspaper». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2016. Consultat el 2023-10-20.
  100. ↑ «An overview of the books, including the Holy Piby, that have shaped Rastafari.» (en en-us). Jamaicans.com. Consultat el 2023-10-20.
  101. ↑ 101,0 101,1 «CARIBBEAN: Robert Athlyi Rogers». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2016. Consultat el 2023-10-20.
  102. ↑ Rugby in Anguilla! [4] archivat en Wayback Machine., Anguilla News
  103. ↑ «"FIFA - Anguillian FA Information"». Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2018. Consultat el 23 d'octubre de 2023.
  104. ↑ «"Anguilla - CFU". Caribbean Football Union.». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2012. Consultat el 23 d'octubre de 2023.
  105. ↑ «"Anguilla ELO Rànquings". eloratings.net».
  106. ↑ «"Anguilla Men's Champions - RSSSF". RSSSF.».
  107. ↑ «FIFA (2006). "Women's Football Today" (PDF).». Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2012. Consultat el 23 d'octubre de 2023.
  108. ↑ 108,0 108,1 «Menary, Steve. "For the good of the game? Governance on the outskirts of international football" (PDF). Global Corruption Report: Sport. Transparency International: 4–5.». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2021. Consultat el 23 d'octubre de 2023.
  109. ↑ «Rugby in Anguilla!, Anguilla News». Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2018. Consultat el 8 d'abril de 2012.
  110. ↑ «"Caribbean Games 2009 - Official Website - Participating Countries - Anguilla"». Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2009. Consultat el 23 d'octubre de 2023.
  111. ↑ «The Home of CricketArchive». cricketarchive.com. Consultat el 2023-10-23.
  112. ↑ «The Home of CricketArchive». cricketarchive.com. Consultat el 2023-10-23.
  113. ↑ «WEST INDIES CRICKET BOARD». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2003. Consultat el 2023-10-23.
  114. ↑ «The Home of CricketArchive». cricketarchive.com. Consultat el 2023-10-23.
  115. ↑ «Jamaica Franchise at home against Leeward Island Hurricanes in WICB PCL action | IRIEFM.net». web. archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2014. Consultat el 2023-10-23.

Bibliografia

Enllaços externs

Plantilla:Interwiki país Commons

Plantilla:Wikiatlas

Institucions
Turisme
Notícies
Uns atres
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anguilla_(dependència)&oldid=1589884»