Anar al contingut

Boris Johnson

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Alexander Boris de Pfeffel Johnson (Nova York, 19 de juny de 1964),[1] conegut com Boris Johnson, és un polític i periodiste britànic. Va ser líder del Partit Conservador i primer ministre del Regne Unit des de 2019 fins a 2022.[2][3]

Va ser alcalde de Londres des de 2008 fins a 2016. Es va convertir en una de les figures prominents a favor de l'eixida del Regne Unit de l'Unió Europea (brexit), que seria l'opció triumfadora en el referèndum de 2016. Immediatament i despuix de declinar la seua candidatura per a succeir a David Cameron com a líder del Partit Conservador i, per tant, i per a ser el nou primer ministre del Regne Unit,[4] el 13 de juliol de 2016 va ser nomenat secretari d'Estat per a Relacions Exteriors i de la Mancomunidad en el primer Gabinet format per la llavors primera ministra, Theresa May.[5]

Quan en 2019 May va anunciar la seua renúncia com a líder del Partit Conservador, Johnson es va postular i va guanyar l'elecció partidària. En les eleccions generals de 2019, Johnson va dur al Partit Conservador a la seua major victòria parlamentària des de 1987, obtenint el 43,6 % dels vots, el major percentage obtingut per algun partit des de 1979, eixercint en el càrrec de primer ministre des del 24 de juliol d'eixe any. Baixe el seu govern es va conseguir un acort que va permetre que el Brexit es concretara el 31 de giner de 2020.[6]

Despuix d'una gran cantitat d'escàndals dins del seu equip de govern, Boris Johnson va anunciar la seua dimissió com a líder del partit conservador el 7 de juliol de 2022.[7]


El 19 de juny de 2023 la Cámara va aprovar un informe que declarava que Johnson en cinc ocasions havia mentit deliberadament al Parlament,[8] una de les transgressions més greus segons el sistema Westminster de govern. En l'aprovació de l'informe Johnson va perdre el dret d'entrar en el Parlament en condició d'exdiputat[9] i de no haver renunciat hauria segut suspés per 90 dies, ademés de tindre que sometre's a una elecció especial en la que els seus constituents decidirien si permaneixia en el seu escan.[10]

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en el barri Upper East Side de Manhattan (Nova York), de pares britànics, en nacionalitat doble. En 2015 va renunciar al seu ciutadania nortamericana.[11] El seu pare és Stanley Johnson[12] i la seua mare és Charlotte Johnson Wahl.[13] Entre els seus tres germans es destaquen Rachel[14] i Jo.[15] Durant la seua chiquea sofria de sordera i va necessitar vàries #cirugia per a insertar-li tubos de timpanostomía en els oïts.[16]


Va estudiar Clàssics en l'Universitat d'Oxford i va començar la seua carrera com periodista en The Times, d'a on va ser despedit per inventar-se una cita[17] i després va treballar en el Express & Star de la ciutat de Wolverhampton. En 1989 va ser enviat per The Daily Telegraph a Brusseles com corresponsal per a l'Unió Europea (UE). El seu artícul «El Pla Delors per a governar Europa» li va convertir en el periodiste favorit de la primera ministra Margaret Thatcher,[18] encara que la seua relació en el successor de Thatcher, John Major, va anar molt més controvertida.

cita requerida

Carrera política

[editar | editar còdic]

Com MP de 2001 a 2008 va ser tornat per l'electorat d'Henley a la cámara. Va ser elegit alcalde de Londres en les eleccions del 5 de maig de 2008 derrotant a Ken Livingstone, anterior alcalde.[19] Johnson va ser reelegit alcalde per un segon mandat el 4 de maig de 2012.[20]

En 2001 va ser elegit per a representar la circumscripció d'Henley en el parlament del Regne Unit. Durant l'any 2004 va servir com a vicepresident del partit Conservador. En 2005, el nou líder del partit, David Cameron, va elegir a Johnson per al lloc de Shadow Minister (portaveu de l'Oposició Parlamentària) d'Educació Universitària.

En 2006 Johnson va ser criticat per una relació romàntica en una periodista de 29 anys. No obstant, el líder del partit Conservador, David Cameron, va dir a la prensa que Johnson «continuarà en el seu lloc».[21] Es va fer públic que havia segut pare en 2009 d'una chiqueta d'una relació adúltera en Helen Mcintyre, una consultora d'art.[22]

El 16 de juliol de 2007 Johnson va anunciar la seua intenció de ser el candidat conservador a l'alcaldia de Londres.[23] La seua candidatura va ser confirmada pel partit el 27 de setembre,[24] i Johnson va dimitir com diputat per Henley.

Va ser elegit el 2 de maig de 2008 per 1 168 738 vots front als 1 028 966 del fins a llavors alcalde, Ken Livingstone.[19] Va ser reelegit per al càrrec en l'any 2012. Johnson no es va presentar per a un tercer mandat per a l'alcaldia de Londres i va renunciar el 5 de maig de 2016 despuix de l'elecció de l'exministre de Transport, Sadiq Khan. Quan Johnson va deixar el càrrec la seua popularitat encara era alta, segons una enquesta de YouGov encarregada al final del seu mandat que va revelar que el 52 % dels londinencs creïa que va fer un "bon treball" com a alcalde de Londres, mentres que solament el 29 % senyalava que havia fet un "mal treball".[25]

Des de 2015 és diputat en la Cámara pel circumscripció d'Uxbridge i South Ruislip en Gran Londres.


Despuix del referèndum europeu del 23 de juny de 2016, en el qual la majoria dels britànics varen votar eixir de l'UE, davant la decisió de Michael Gove, ministre de Justícia del Regne Unit, de presentar-se com a candidat per a la direcció del Partit Conservador i com a primer ministre, va decidir recolzar a Andrea Leadsom.

A penes dos anys despuix de la seua designació com a ministre, el 9 de juliol de 2018 va presentar la seua dimissió a la primera ministra Theresa May. Les raons de la seua dimissió semblen estrebar precisament en la gestió que May va fer durant el procés de l'eixida britànica de l'Unió Europea, que va generar un intens malestar entre els euroescépticos més durs.[26]

Primer ministre del Regne Unit

[editar | editar còdic]

El 24 de juliol de 2019 es va convertir en el primer ministre del Regne Unit despuix de rebre l'encàrrec formal de la reina Isabel II per a formar govern.[27]

En les eleccions generals del Regne Unit de 2019 celebrades el 12 de decembre va conseguir per als conservadors una gran victòria, la major des de l'época de Margaret Thatcher. Entre tant es va conseguir un acort que va permetre que el Brexit es concretara el 31 de giner de 2020.[6] Des de llavors, es desenrollen les negociacions sobre la futura relació comercial en l'Unió Europea,[28] mentres els Estats membres de l'organisació europea prenen vàries mides emmarcades dins la seua la refundació post-Brexit.[29]


El 27 de març de 2020, Johnson va anunciar a través del seu conte de Twitter que era portador de COVID-19, per lo que va anunciar que es reclouria en la seua casa.[30] El 5 d'abril de 2020, va ingressar en el Hospital Saint Thomas de Londres pels efectes de COVID-19, i se li va auxiliar en oxigen, puix tenia dificultats per a respirar i el dia següent és traslladat a l'unitat de contes intensius per la agravación dels seus síntomes.[31][32][33][34][35] Recuperat despuix de la seua convalescència, va reprendre les regnes del govern a finals d'eixe mateix més.[36]

Boris Johnson va anunciar en novembre de 2020 la seua decisió d'aumentar el presupost del Eixèrcit britànic en un 10 % (o 16 500 millons de lliures) en els pròxims quatre anys. En eixe moment, la sifra ascendia a uns 41 500 millons de lliures esterlines a l'any. El primer ministre va dir: "Hem decidit que l'era de les retallades ha terminat. Estos diners extres] nos permetrà tindre una despesa militar d'a lo manco el 2,2 % del nostre producte interior brut [PIB]: més que el nostre compromís en l'OTAN, més que qualsevol atre país europeu i més que qualsevol atre país de l'Aliança Atlàntica aparte d'Estats Units".[37] El govern va decidir en 2021 aumentar la seua atarassana de caps nuclears en un 45 % (de 180 a 260), justificant esta decisió per la "amenaça activa" que supon Rússia.[38]

#Controvèrsia

[editar | editar còdic]

En decembre de 2021, la prensa britànica va revelar que Boris Johnson havia organisat una festa en decenes de persones en el número 10 de Downing Street el dia de Nadal de l'any anterior, a pesar de que el seu govern havia prohibit als britànics assistir a reunions familiars i funerals. L'11 de giner de 2022, els mijos de comunicació varen informar de que en maig de 2020 s'havia celebrat una festa en el jardí de la residència de Boris Johnson en varis membres del personal i assessors ministerials. El 12 de giner, durant una sessió en el parlament, el primer ministre va reconéixer la seua presència en estes festes i va demanar disculpes. L'oposició va demanar llavors la seua dimissió. Açò va ser durament criticat tant per membres del Partit Conservador com del Partit Laborista.[39]

El govern ya estava debilitat per les revelacions sobre l'accés privilegiat als ministres per part d'empresaris que feyen grans donacions al Partit Conservador,[40] aixina com pels grans contractes públics adjudicats en secret a familiars de membres del govern i l'escàndal dels grups de pressió que impliquen a diputats i ministres. L'ex primer ministre conservador John Major va calificar al govern de Johnson de "corrupte".[41]

Un informe de l'Oficina Nacional d'Auditoria (National Audit Office) publicat en novembre de 2020 va revelar que el Govern va adjudicar contractes relacionats en la pandèmia per valor de 18.000 millons de lliures a empreses privades de forma opaca i, en ocasions, en conflicte d'interessos. Persones pròximes a membres del Govern, inclosa el ministre de Sanitat, varen obtindre discretament contractes públics i varen guanyar millons de lliures, lo que va alçar sospites d'amiguismo.[42]

Despuix d'haver segut sindicat per haver organisat una festa en plena Pandèmia per COVID-19 en Downing Street conegut com el Partygate i fent cas omís al duel que vivia el país durant el decés del príncip Felipe d'Edimburc en abril del 2021, va ser qüestionat pels seus partidaris i rivals, pel qual el Parlament anglés, va realisar una moció de censura del càrrec de primer ministre, a la qual va sobreviure per un escàs marge.[43]

Crisis política de 2022

[editar | editar còdic]

En giner de 2022 la policia metropolitana de Londres va anunciar que havia obert una investigació formal per a investigar les reunions que s'havien portat a terme durant la pandèmia de COVID-19 en Downing Street, d'igual manera es va anunciar que la funcionària Sue Gray lideraria en paralel una investigació interna. El reporte final de Gray, develado en maig del 2022, va revelar que vàries reunions havien tingut lloc en el número 10 de Downing Street entre maig de 2020 i abril de 2021,[44] en a on els assistents ademés de no respectar els protocols sanitaris imposts per la COVID-19 varen mostrar actituts reprobables cap al personal de neteja i seguritat. Els resultats de l'investigació varen causar gran indignació entre la població britànica impactant la popularitat del govern de Johnson.

En maig d'eixe mateix any es varen celebrar eleccions municipals en les que el Partit Conservador, al com pertany Johnson, va ser castigat per l'electorat britànic encara molest pels escàndals recents del exmandatario perdent bastions històrics davant el Partit Laborista.[45] El desastrós resultat en les eleccions i la pèrdua de confiança dels conservadors en el liderat de Johnson orillaron al Partit Conservador a celebrar una votació interna per a evaluar la continuïtat del llavors primer ministre al front del partit, guanyant per un chicotet marge, no obstant l'esclat de les acusacions en contra del diputat conservador Chris Pincher per conductes sexuals inapropiats en contra de dos hòmens i l'omissió delliberada d'esta informació per part de l'ex primer ministre al moment de nominar-ho per al lloc de Cap Adjunt de l'Estat Major varen resultar en una ona de renúncies per part del seu gabinet i a la seua eventual dimissió del càrrec a pesar de la seua negativa inicial de fer-se a un costat.

En juny de 2023, un comité de llegisladors va determinar que Johnson va enganyar deliberadament al Parlament sobre les seues festes.[46]

Tornada al Parlament i conferències

[editar | editar còdic]

Per a complementar el seu salari anual de diputat de 84 144 lliures (96 000 euros), Boris Johnson firma en setembre de 2022 en a lo manco dos agències, entre elles la Premium Speakers Agency, que li permet donar lucratives charrades. The Times senyala que les seues expectatives d'honoraris són "elevades" i que "no accepta totes les ofertes". La seua primera conferència, en el Insurance Leadership Forum de Colorat Springs (EE. UU.), poques semanes despuix de deixar el càrrec de primer ministre, li va reportar 150 000 dólars.[47]

En 2023, va firmar un acort en l'editorial HarperCollins per a escriure la seua autobiografia.[48]

Membres del Gabinet britànic

[editar | editar còdic]

Els següents varen ser membres del Gabinet de Boris Johnson despuix de l'eixida de Theresa May com a primera ministra el 24 de juliol de 2019:[49]

Gabinet de Boris Johnson

[editar | editar còdic]

Atenen el gabinet sense ser membres plens

[editar | editar còdic]

Vida privada

[editar | editar còdic]

Havent naixcut en Nova York i de pares britànics, Johnson tenia la doble nacionalitat britànica-nortamericana. En 2014, va reconéixer que es trobava disputant una demanda per imposts sobre els guanys de capital de les autoritats nortamericanes en una propietat que va heretar en el Regne Unit,[51][52] que va acabar pagant.[53] En febrer de 2015, va anunciar la seua intenció de renunciar a la seua nacionalitat nortamericana per a demostrar la seua aliança en el Regne Unit,[54][55] lo que va acabar fent en 2016.[56] Johnson té coneiximents de francés, italià, alemà, espanyol, llatí i grec antic,[57] en freqüència usant i aludint a referències clàssiques tant en columnes periodístiques com en els seus discursos.[58] La seua película favorita és El padrí, per "tots els assessinats retribuïts al final de la película".[59]

En 2007, Johnson va admetre haver fumat cànnabis quan assistia a l'universitat.[60] També va dir haver consumit cocaïna.[61]


Johnson va ser batejat com catòlic i després va ser confirmat en l'Iglésia d'Anglaterra, pero va declarar que "la seua fe ve i va"[62] i que no practica el cristianisme en sério.[63] El polític grec i orador Pericles és el seu héroe personal.[64][65] Segons el seu biógraf personal, Andrew Gimson, segons el politeisme grec i romà: "està clar que [Johnson] està inspirat pels romans, i molt més pels grecs, i repudiat pels primers cristians".[66] Johnson veu el humanisme secular positivament i ho veu com més pertanyent al món clàssic que el pensament cristià.[67]

Relacions i matrimonis

[editar | editar còdic]

En 1987, Johnson es va casar en Allegra Mostyn-Owen, filla de l'historiador d'art William Mostyn-Owen i de l'escritora italiana Gaia Servadio.[68] El matrimoni va ser anulat en 1993[69] i dotze dies despuix, Johnson es va casar en Marina Wheeler, una advocada, filla del periodiste i locutor Charles Wheeler i la seua dòna, Dip Singh.[70] Cinc semanes més tart, el primer fill de Wheeler i Johnson va nàixer.[71][72] Les famílies Wheeler i Johnson es coneixien des de feya décades,[73] i Marina Wheeler assistia a l'Escola Europea, Brusseles, al mateix temps que el seu futur marit. Tenen quatre fills en total: dos dònes anomenades Lara i Cassia i dos varons, Milo i Theodore.[74]

Entre 2000 i 2004, Johnson va tindre una aventura en la columnista Petronella Wyatt quan ell era editor, lo que va resultar en dos aborts assistits.[75] En abril de 2006, el periòdic News of the World va alegar que Johnson estava tenint una aventura en Anna Fazackerley, periodista de The Guardian. Cap dels dos va fer comentaris pero poc despuix, Johnson va amprar a Fazackerley.[76]


En 2009, Johnson va tindre una filla en Helen MacIntyre, una consultora d'art. En 2013, la Cort d'Apelacions va rebujar prohibir que es parlara de l'existència de la seua filla en els mijos. El juge va argumentar que el públic tenia dret a saber sobre el comportament "temerari" de Johnson.[77][78] Johnson no ha parlat de quants fills té en total.[79][80][77]

En setembre de 2018, Johnson i Wheeler varen declarar que es divorciaven despuix de 25 anys de matrimoni en un comunicat i que vivien separats "des de feya varis mesos".[81] Varen aplegar a un acort econòmic en febrer de 2020.[82]

En 2019, Johnson estava vivint en Carrie Symonds, filla de Matthew Symonds i neta de John Beavan, baró Ardwick i cofundador del periòdic The Independent, i de Josephine McAfee, una jueza. Symonds treballava per al Partit Conservador des de 2009 i va treballar en la campanya de Johnson en 2012 per a ser reelegit alcalde.[83] El 29 de febrer de 2020, Johnson i Symonds varen anunciar el seu compromís i que Symonds estava esperant un fill de Johnson.[84] El seu fill, Wilfred Lawrie Nicholas Johnson,[85] va nàixer en Londres, en la matinada del 29 d'abril de 2020.[86][87]


El 29 de maig de 2021 Johnson es va casar en Carrie Symonds en una cerimònia privada en la Catedral de Westminster.[88] El 31 de juliol de 2021 varen anunciar que estaven esperant el seu segon fill junts. El 9 de decembre de 2021 varen anunciar el naiximent de la seua filla,[89] un fill cridat Frank naixcut en juliol de 2023 i recentment varen donar la benvinguda a la seua filla Poppy en maig de 2025, pel qual sumen 9 fills en total que té Johnson i en la seua actual esposa 4.[90]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Lloc oficial de Boris Johnson (en anglés)
  2. ↑ Boris Johnson news - live: New prime minister to choose cabinet after officially replacing Theresa May Publicat per The Indpenedent el 24 de juliol de 2019 i consultat el mateix dia
  3. ↑ Boris Johnson elected new Tory leader Publicat per The Guardian el 23 de juliol de 2019 i consultat el mateix dia
  4. ↑ «La retirada de Boris Johnson aviva la guerra dels ‘tories’.» El País. Consultat el 13 de juliol de 2016.
  5. ↑ «Boris Johnson made foreign secretary by Theresa May.» BBC News. Consultat el 13 de juliol de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Brexit: 1.317 dies de desencontres». El Món. Consultat el 9 de maig de 2020.
  7. ↑ << Boris Johnson anunciarà hui la seua dimissió, segons la BBC >> Publicat per Diari ABC. Consultat el 7 de juliol de 2022.
  8. ↑ «Boris Johnson: UK lawmakers approve 'Partygate' report – DW – 06/19/2023» (en en). dw.com. Consultat el 2023-06-20.
  9. ↑ «[1]». Consultat el 2023-06-20 (en en-GB).
  10. ↑ «UK Parliament approves report that Boris Johnson misled parliament» (en en). CNN. Consultat el 2023-06-20.
  11. ↑ Boris Johnson to renounce US citizenship Publicat per The Independent el 15 de febrer de 2015, consultat el 23 de juliol de 2019 (anglés)
  12. ↑ Boris Johnson's father predicts són will get along with Trump: 'They'veu got the same kind of hairstyle' Publicat per The Hill el 23 de juliol de 2019 i consultat el mateix dia (anglés)
  13. ↑ Family of influence behind Boris Johnson Publicat per The Daily Telegraph el 3 de maig de 2008, consultat el 23 de juliol de 2019 (anglés)
  14. ↑ EU elections: Boris Johnson’s sister to stand for rebel Tory and Labour MPs’ group Change UK Publicat per The Independent el 23 d'abril de 2019, consultat el 23 de juliol de 2019
  15. ↑ Boris Johnson’s brother resigns and demands second Brexit vote Publicat per Politico el 9 de novembre de 2018, consultat el 23 de juliol de 2019
  16. ↑ 5 things you may not know about Boris Johnson, UK's next PM Publicat per ABC News el 23 de juliol de 2019 i consultat el mateix dia (anglés)
  17. ↑ «All the claves Boris Johnson flat-out lied».
  18. ↑ Lloyd, J. i Marconi, C. (2015): Parlem d'Europa, Madrit, Rialp, p. 151.
  19. ↑ 19,0 19,1 Elections 2008 - London Major BBC News consultat el 2 de maig de 2008
  20. ↑ Boris Johnson wins second term by tight margin BBC News consultat el 7 de setembre de 2012
  21. ↑ «Johnson "would keep his job".» Claves Online (en anglés).
  22. ↑ «Public has right to know Boris Johnson fathered child during affair, court rules».
  23. ↑ George Jones «Boris Johnson to run for major.» 18 de juliol de 2007. Daily Telegraph.
  24. ↑ www.bbc.co.uk
  25. ↑ "Mayor Boris: the public verdict". YouGov. Retrieved 17 July 2018.
  26. ↑ Boris Johnson dimitix com a ministre d'Exteriors per les seues discrepàncies en May
  27. ↑ «[2]». Consultat el 24 de juliol de 2019.
  28. ↑ «Michel Barnier califica les negociacions post Brexit de "decepcionants"». Euronews. Consultat el 25 de maig de 2020.
  29. ↑ Consultat el 23 de maig de 2020:
  30. ↑ «Boris Johnson dona positiu per coronavirus» (en és). EL PAÍS. Consultat el 6 d'abril de 2020.
  31. ↑ «Suministren oxigen a Boris Johnson, hospitalisat per coronavirus» (en és). abc. Consultat el 6 d'abril de 2020.
  32. ↑ «Boris Johnson, infectat per coronavirus, hospitalisat per a sometre's a exàmens» (en espanyol). Consultat el 6 d'abril de 2020.
  33. ↑ «[3]». Consultat el 6 d'abril de 2020 (en és).
  34. ↑ PM in intensive care as virus symptoms 'worsen' (in (en-GB)), BBC News.
  35. ↑ «Boris Johnson, ingressat en l'UCI per coronavirus» (en és). EL PAÍS. Consultat el 7 d'abril de 2020.
  36. ↑ «seues-funcions-gb-201cdebe-seguir201d-confinada-5888.html Boris Johnson repren/reprén les seues funcions: GB “deu seguir” confinada». La Jornada. Consultat el 25 de maig de 2020.
  37. ↑ «seua-despesa-militar-per a-preparar-se-per a-les-guerres-del-futur Londres dispara la seua despesa militar de cara a les guerres del futur» (en és). euronews. Consultat el 2021-07-03.
  38. ↑ «Boris Johnson decidix elevar un 40% l'atarassana britànica de caps nuclears». Leonoticias. Consultat el 2021-07-03.
  39. ↑ «[4]». Consultat el 2022-01-14 (en és).
  40. ↑ «[5]».
  41. ↑ «[6]».
  42. ↑ «[7]» (en en).
  43. ↑ «Boris Johnson sobreviu per escàs marge un vot de confiança del seu partit» (en és). CNN en Espanyol. Consultat el 9 de Juny del 2022.
  44. ↑ «[8]». Consultat el 2022-07-20 (en en-GB).
  45. ↑ «Els votants de Londres castiguen a Boris Johnson per l'escàndal de les festes» (en és). El País. Consultat el 2022-07-21.
  46. ↑ «Boris Johnson va enganyar deliberadament al Parlament sobre festes en confinament» (en espanyol). www.proceso.com.mx. Consultat el 2023-06-17.
  47. ↑ «Boris Johnson #faç questions about whether $150,000 speech broke rules» (en en). the Guardian.
  48. ↑ «Boris Johnson firma acort en l'editorial HarperCollins per a una autobiografia» (en és). SinEmbargo MX. Consultat el 2023-01-17.
  49. ↑ Gabinet del Regne Unit pàgina oficial de 10 de Downing Street (en anglés)
  50. ↑ Prime Minister Boris Johnson: Who's in his cabinet? Publicat per la BBC el 25 de juliol de 2019 i consultat el mateix dia
  51. ↑ Watt, Holly. Boris Johnson could be hit with six-figure tax bill. Recuperate le 16 d'abril de 2020.
  52. ↑ Siddique, Haroon. New York-born London major Boris Johnson refuses to pay US tax bill. Recuperate le 21 de novembre de 2014.
  53. ↑ London Mayor Boris Johnson agrees to pay US tax bill, BBC News. Recuperate le 15 de febrer de 2015.
  54. ↑ Crikey! Boris gives up White House to bid for No 10, The Sunday Claves. Recuperate le 16 d'abril de 2020.
  55. ↑ Мэр Лондона намерен отказаться от гражданства США [The Major of London is going to give up his US citizenship] (in (ru)). Recuperate le 15 de febrer de 2015.
  56. ↑ «Boris Johnson among record number to renounce American citizenship in 2016». Consultat el 10 de setembre de 2018.
  57. ↑ Reading into the problem of illiteracy where 'Street' is often king, The Irish Claves. Recuperate le 26 de juliol de 2019.
  58. ↑ Purnell, 2011, p. 91.
  59. ↑ Britain's imperial prime minister, The Economist.
  60. ↑ Boris: I took cocaine and cànnabis. Recuperate le 8 d'octubre de 2012.
  61. ↑ Edwards y Isaby, 2008, pp. 144–145.
  62. ↑ Sanderson, Terry (26 d'abril de 2008). Who would Jesus vote for?, The Guardian.
  63. ↑ Swinford, Steven (29 de giner de 2015). Boris Johnson: I am not a serious practicing Christian, The Telegraph.
  64. ↑ Boris Johnson could prove more of a chancer than his hero Pericles (23 de juliol de 2019).
  65. ↑ Boris Johnson's magniloquent tongue reaps political gold, linguists, Reuters.
  66. ↑ Boris Johnson's confusing and contradictory religious history, The Economist.
  67. ↑ Hobson, Theo. What I learned talking to Boris Johnson about religion, The Spectator.
  68. ↑ Helyer-Donaldson, Rachel. Boris Johnson's first wife marries again, The Week. Recuperate le 4 de maig 2017.
  69. ↑ Press Association (18 de febrer de 2020). Boris Johnson agrees divorce settlement with Marina Wheeler, The Guardian. Recuperate le 19 de febrer de 2020.
  70. ↑ Doward, Jamie. No dumb blond, The Observer. Recuperate le 7 de juliol de 2010.
  71. ↑ McSmith, Andy (13 de febrer de 2016). Marina Wheeler, profile: The brains behind Boris Johnson. Recuperate le 7 de setembre de 2018.
  72. ↑ «Boris celebrates Vaisakhi in Southall». BackBoris.com. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2008. Consultat el 3 May 2008.
  73. ↑ Gimson, Andrew. Boris: The Rise of Boris Johnson, Pocket Books [Simon & Schuster], pp. 11–12, 26–27, 71, 118, 119, 254. ISBN 0-7432-7584-5.
  74. ↑ Wheeler, Brian. The Boris Johnson story, BBC News. Recuperate le 13 de maig 2008.
  75. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  76. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  77. ↑ 77,0 77,1 Halliday, Josh. Public has right to know Boris Johnson fathered child during affair, court rules, The Guardian. Recuperate le 29 d'abril de 2020.
  78. ↑ 'Boris lovechild' ca be public knowledge, appeal court rules, The Times (22 de maig 2013). Recuperate le 7 de maig 2016.
  79. ↑ Boris Johnson refuses to say how many children he has in live ràdio interview, The Independent. Recuperate le 29 d'abril de 2020.
  80. ↑ Johnson dodges LBC ràdio host's questions about his children, The Guardian. Recuperate le 29 d'abril de 2020.
  81. ↑ Boris Johnson and wife to divorce, BBC News. Recuperate le 10 de setembre de 2018.
  82. ↑ Ames, Jonathan. PM reaches financial settlement with estranged wife. Recuperate le 16 d'abril de 2020.
  83. ↑ «Carrie Symonds: Who is Boris Johnson's partner?».
  84. ↑ PM Johnson and Symonds engaged and expecting baby, BBC News. Recuperate le 29 de febrer de 2020.
  85. ↑ Braddick, Imogen. Boris Johnson and Carrie Symonds name baby boy Wilfred Lawrie Nicholas Johnson after doctors who saved PM's life, Evening Standard.
  86. ↑ Boris Johnson and Carrie Symonds announce birth of són. BBC News. 29 April 2020. Retrieved 29 April 2020.
  87. ↑ Proctor, Kate. Boris Johnson and Carrie Symonds announce birth of baby boy, The Guardian.
  88. ↑ «[9]».
  89. ↑ «seu-segon-fill-el-septimo-per a-el-primer-ministre-britanico/50901 BORIS JOHNSON I CARRIE SYMONDS ESPEREN EL SEU SEGON FILL, EL SÈPTIM PER Al PRIMER MINISTRE BRITÀNIC» (en és). Vanity Fair Espanya. Consultat el 31 de Juliol del 2021.
  90. ↑ «Ex-PM Boris Johnson and wife announce birth of their fourth child» (en en).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:The Spectator autor


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Boris_Johnson&oldid=728177»