Anar al contingut

Comunitat del Carib

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Comunitat del Carib (CARICOM) (en francés: Communauté Caribéenne, en anglés: Caribbean Community, en neerlandés: Caribische Gemeenschap) és una organisació internacional per a l'enfortiment de les relacions en la regió del Carib; la seua sèu es troba en Georgetown, Guyana. Va ser fundada en 1973[1] pel Tractat de Chaguaramas (Trinitat i Tobago) i va substituir a l'Associació Caribenya de Librecambio que havia segut creada en 1965.

És una organisació de 15 nacions del Carib (principalment del Carib anglófono) i dependències britàniques. Els membres de ple dret són: Antigua y Barbuda, Barbados, Belize, Dominica, Granada, Guyana, Haití, Jamaica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines, Surinam i Trinitat i Tobago (les Illes Vérgens Britàniques i les Islas Turcas y Caicos són membres associats).

Les Bahames pertanyen a la Comunitat pero no al mercat comú creat en el seu sen, mentres que Aruba, Colòmbia, Curazao, Mèxic, Puerto Rico, República Dominicana, Sant Martín i Veneçuela són països observadors. La sèu de la CARICOM es troba en Georgetown, Guyana. La comunitat del Carib desenrolla tres activitats principals: la cooperació econòmica a través del Mercat Comú del Carib, la coordinació de la política exterior i la colaboració de camps com l'agricultura, l'indústria, el transport i les telecomunicacions.

Els principals objectius de CARICOM són promoure l'integració econòmica i cooperació entre els seus membres, aixina com assegurar que els beneficis de l'integració es distribuïxquen equitativamente, i per a coordinar la política exterior. Les seues principals activitats inclouen la coordinació de les polítiques econòmiques i la planificació del desenroll, l'elaboració i l'institució de proyectes especials per als països menys desenrollats dins de la seua jurisdicció; funciona com un mercat regional únic per a molts dels seus membres (mercat únic del CARICOM), i la solució de controvèrsia comercials regionals.

Des de la creació de la Comunitat del Carib (CARICOM), l'anglés ha segut l'idioma oficial de l'organisació. La CARICOM s'ha convertit en plurilingüe en la pràctica en l'adició de Surinam, de parla neerlandesa, el 4 de juliol de 1995, i Haití, a on es parlen francés i criollo haitiano, el 2 de juliol de 2002. En 2001, els Caps de Govern varen firmar el Tractat Revisat de Chaguaramas, aplanant aixina el camí per a la transformació del Mercat Comú de la CARICOM en el Mercat i Economia Única de CARICOM. Part del tractat revisat entre els Estats membres inclou l'establiment i l'aplicació de la Cort Caribenya de Justícia.

Georgetown, sèu de la Comunitat del Carib.

Precedents històrics

La Comunitat del Carib (CARICOM), que originalment es va cridar la Comunitat del Carib i Mercat Comú, va ser establida pel Tractat de Chaguaramas, que va entrar en vigor l'1 d'agost de 1973. Els quatre primers signataris varen ser Barbados, Jamaica, Guyana i Trinitat i Tobago. CARICOM va substituir a l'Associació de Lliure Comerç del Carib (CARIFTA) de 1965-1972, que havia segut organisada per a proporcionar un enllaç econòmic continu entre els països de parla anglesa del Carib despuix de la dissolució de la Federació de les Índies Occidentals, que va durar des del 3 de giner de 1958 al 31 de maig de 1962. El Tractat Revisat de Chaguaramas constitutiu de la Comunitat del Carib, incloent la CARICOM Single Market and Economy (CSME) va ser firmat pels Caps de Govern de la Comunitat del Carib, el 5 de juliol de 2001 en la seua Vigèsima Segona Reunió de la Conferència en Nasáu, Bahames.

Objectius

Vore també

Referències