Anar al contingut

Estats d'Àfrica, del Carib i del Pacífic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Integrants d'OEACP.
Erro al crear miniatura:
Bandera d'OEACP.

Estats d'Àfrica, del Carib i del Pacífic (OEACP) és una associació de països format per a coordinar activitats de la Convenció de Lomé de 1975.

Objectius

[editar | editar còdic]

Els objectius de la OEACP són:

  • Drets humans, democràcia i gobernanza en societats centrades en les persones i basades en els drets
  • Pau i seguritat
  • Desenroll humà i social
  • Creiximent econòmic i desenroll inclusivos i sostenibles
  • Sostenibilitat migambiental i canvi climàtic
  • Migració i movilitat

Estructura de la OEACP

[editar | editar còdic]

Segons l'Acort de Georgetown (2003) els organismes de la OEACP són:

  • Cim de Caps d'Estat i Govern. La qual dicta les polítiques generals de la OEACP
  • Consell de Ministres. Està format per un representant dels Estats de la OEACP. Està encarregat d'eixecutar les polítiques de la ACP i evaluar periòdicament l'estat d'eixecució. Es reunix ordinàriament cada 6 mesos o sessions especials. Les seues decisions s'adopten per consens
  • Comité d'Embaixadors. Integrada per un representant de cada u membres de la OEACP. Assistix al Consell de Ministres en les seues tasques, monitorear els acorts entre l'UE i la OEACP
  • Comité Parlamentari de la OEACP. De futura implementació
  • Secretariat de la OEACP. El secretari general de la OEACP és nomenat pel Consell de Ministres. Està encarregat del funcionament administratiu i d'eixecutar totes les accions decidides pels organismes de la OEACP i monitorear la seua eixecució. La seua sèu està en Brusseles, Bèlgica.

Han segut Secretaris Generals: Tieoule Kontate (Mali, 1976-1980), Edwin W. Carrington ( (Trinitat i Tobago 1985-1990), Ghebray Berhane (Etiopia 1990-1995), Ng'andu Peter Magande (Zàmbia, 1996-2000), Jean-Robert Goulongana (Gabon, 2000-2005) i a la data Sir John Kaputin (Papúa Nueva Guinea, des del 2005).

Idiomes oficials són l'anglés, francés, portugués i espanyol.

Vore també

[editar | editar còdic]