Criollo haitiano

El criollo haitiano (en criollo haitiano: kreyòl ayisyen; i en francés: créole haïtien), també conegut com creole simplement, és l'idioma criollo de base francesa parlat en Haití i per emigrants haitianos en atres zones del Carib i països com França, Estats Units i Canadà.

Està estructuralment basat en el francés, pero mesclat en llengües d'Àfrica Occidental com el wolof i algunes llengües gbe. Mostra també influències d'atres llengües africanes com el fon, ewé, kikongo, yoruba i igbo. Aixina mateix, presenta influències del portugués, espanyol, anglés i taíno.

El criollo haitiano va evolucionar com un pidgin en base francesa parlat per la població negra, pero el francés i el criollo haitiano ya no són inteligibles entre sí, per lo que és incorrecte referir-se al criollo com un dialecte del francés. El creole haitiano té dos dialectes principals, coneguts com fablas i plateau.^{cita requerida}

Història

Divisió colonial de l'illa de Sant Dumenge despuix de l'inici de la colonisació francesa.

Pel Tractat de Ryswick de 1697, Espanya li reconeix a França la possessió de l'illa de la Tortuga i les terres en L'Espanyola que voregen dita illa, aixina com el dret d'ocupar la costa occidental de l'Illa. En 1776 i 1777 pels tractats de Sant Miguel de l'Atalaya i Aranjuez, respectivament, s'establix la llínea fronteriça entre abdós colónies, consolidant-se el Saint Domingue francés.

Entre 1764 i 1771, el promig d'importació d'esclaus africans va variar entre 10 000 i 15 000 fins a 1786 i al voltant de 28 000 en 1787, pero en avant, la colónia va rebre més de 40 000 esclaus a l'any. La població d'esclaus —que en 1789 era de 500 000— va créixer per damunt de la població blanca que en eixe mateix any era de sol 32 000. La cultura africana va seguir sent forta entre els esclaus a finals del periodo francés, en particular les de Guinea, Congo i Dahomey. La majoria dels esclaus procedien de la Costa d'Or i la Costa dels Esclaus, seguit pels bantúes de la regió del Regne del Congo i del Regne de Ngola.

L'història del criollo haitiano és incerta. La primera referència coneguda del créole es troba en una alusió que es fa en el text en francés de Voyage d'un Suisse dans différentes colonies d'Amérique pendant la dernière guerre, del suís Justin Girod-Chantrans, editat en 1785 i reeditat en 1786.^{cita requerida}

Conscient de que la majoria d'haitianos no parlaven francés, Louis Borno va ser el primer president en autorisar l'us del criollo haitiano en el sistema educatiu en 1924^{cita requerida}, encara que el seu us en les escoles va tornar a ser illegalisat poc temps despuix. La prohibició d'usar creole en les escoles va ser revocada en 1979, i en 1982 es va iniciar un ambiciós pla per iniciativa del ministre Joseph C. Bernard per a convertir al creole en la principal llengua d'educació primària, no obstant este pla va entropeçar en numerosos problemes per falta de recursos.

La primera ortografia tècnica per al criollo va ser desenrollada en 1940 per Ormonde McConnell, revisada posteriorment en l'ajuda de Frank Laubach, resultant la que va ser coneguda com "ortografia McConnell-Laubach".

A partir de 1961, gràcies als esforços d'escritors i llingüistes com Félix Morisseau-Leroy i Pradel Pompilus, el criollo haitiano va passar a tindre un estatus més llegítim en Haití. No obstant, no va ser fins a la Constitució de 1964, en el seu artícul 34, que es va fer per primera volta referència al criollo haitiano de forma oficial. El règim de François Duvalier, no obstant, va forçar a l'exili a alguns dels intelectuals promotors de l'idioma. La seua ortografia va ser estandardisada en setembre de 1979 pel Institut Pédagogique National, a petició de Joseph C. Bernard (Secrétaire d'État de l'éducation nationale) a l'hora que es promulgava la Loi autorisant l'usage du créole dans els écoles comme langue d'enseignement et objet d'enseignement. La seua condició de llengua oficial es va explicitar per primera volta en la Constitució de 1983, i es va mantindre i va potenciar en la Constitució de 1987, treballant en el seu desenroll Pierre Vernet, actualment vigent, quan per fi va ser reconeguda com a segona llengua oficial del país.

Encara que el francés i el creole són els dos idiomes oficials d'Haití, el govern haitiano ha favorit l'us del francés durant décades, a pesar de que només un 10% de la població nacional parla francés, mentres que el 90% restant només parla creole. Esta disparitat nutrix la narrativa de que el francés és l'idioma de l'èlit i el creole, al contrari, és reservat per a comunitats en poc accés a l'educació, puix esta no els és oferida en un idioma que entenen. En l'objectiu de rectificar esta jerarquia llingüística i fomentar l'integració del creole en el sistema educatiu, el Ministeri Nacional d'Educació d'Haití, en colaboració en l'Oficina Internacional d'Educació de l'UNESCO en 2022, va iniciar una revisió integral del currículum educatiu nacional.

Us fòra d'Haití

Molts emigrants haitianos usen el criollo en el seu lloc de residència. En Estats Units, per eixemple, el seu us és comú en Nova York, Boston i el sur de Florida. El comtat de Miami-Dade (Florida) utilisa al criollo haitiano en els mijos de comunicació junt en l'espanyol i l'anglés. També existix un cert número de parlants de criollo haitiano en Canadà, les Illes Caiman i la República Dominicana (sent est el país a on més es parla el criollo haitiano fòra d'Haití), Cuba i Puerto Rico. En Chile ha anat aumentant en gran manera l'immigració haitiana, sobretot en Santiago i el nort del país, fent-se cada volta més comú ahí també.

Existixen diversos criollos de base francesa, similars al criollo haitiano, en atres llocs del Carib i l'Oceà Índic:

• Criollo de Guayana Francesa
• Criollo de Martinica
• Criollo de Dominica
• Criollo de Seychelles
• Criollo de Maurici
• Criollo de Reunió
• Criollo de Guadalupe
• Criollo de Santa Lucía
• Criollo de Turques i Caicos

Ortografia i fonètica

L'ortografia del criollo haitiano és majorment fonètica, molt propenca al Alfabet Fonètic Internacional. A continuació es presenta un llistat dels fonema utilisats:

Consonante orals

• b: [ b ], sempre en els llavis junts, com en ambas o invocar, i no com en habas o ivocar.
• ch: [ ʃ ], com CH en les paraules en francés chambre i chanter (sò SH, similar a la CH portuguesa i francesa, i la SH anglesa).
• d: [ d ], sempre en la punta de la llengua contra les dents, com en ballendo, i no com en ballado. Seguida d'I o d'I, es pronuncia /dz/, similar al francés quebequés.
• f: [ f ], sempre escrita d'esta forma, a diferència del francés, que en ocasions també pot aparéixer com PH.
• g: [ g ], sempre contraent la gola, com en mango, i no com en mago. Esta lletra sempre es pronuncia aixina, inclús seguida d'I, d'I o d'I, a diferència de la manera com estes tres combinacions es lligen en francés: /ʒ/.
• h: [ h ], com a H en les paraules en anglés hau i hide.
• j: [ ʒ ], semblant a la pronunciació francesa en jardin, genou, girafe i gymnastique (similar a la manera en que I consonàntica i LL es diuen en l'espanyol rioplatense, a la J portuguesa i francesa, i a la S anglesa en paraules com treasure o vaig voresion). Sempre escrita d'esta forma, a diferència del francés, que en ocasions també pot aparéixer com GE, GI i GY, mostrat en alguns eixemples en este apartat.
• k: [ k ], com la C forta de les paraules ctorra, corazón i cubo. Este sò sempre s'escriu d'esta forma, i mai C o QU, més comunament usats en francés.
• l: [ l ], sempre en la punta de la llengua contra les dents, igual que en francés i espanyol
• p: [ p ]
• r: [ ɣ ], sò G suau, sense contraure la gola, com en mago, i no com en mango. Sempre s'escriu d'esta forma, a diferència del francés, que en ocasions també pot aparéixer com RH. I també, a comparació de l'idioma original, no es pronuncia al final de sílaba o de paraula, aplegant a ometre's en l'escritura en criollo haitiano.
• s: [ s ], sempre pronunciada d'esta manera, encara que estiga una sola lletra S entre vocals. A diferència del francés, jamai s'escriu SS, Ç (ÇA, ÇO, ÇU), C (CE, CI), o els casos en que TU es pronuncia en este sò.
• t: [ t ], seguida d'I o d'I, es pronuncia /ts/, similar al francés quebequés. Sempre escrita d'esta forma, a diferència del francés, que en ocasions també pot aparéixer com TH.
• v: [ v ], com la V en les paraules franceses vague i vouloir (sò llavi dental, similar a la V portuguesa, francesa i anglesa).
• z: [ z ], com la Z en les paraules franceses zéro, zoo, rosi i vaig voresiter (sò zumbante, similar a la Z portuguesa, francesa i anglesa). Sempre s'escriu d'esta forma, a diferència del francés, que en ocasions també pot aparéixer com una sola S entre vocals, mostrat en alguns eixemples en este apartat.

Consonante nassals

• m: [ m ]
• n: [ n ]
• ng: [ ŋ ], com la NG anglesa, sò també existent en espanyol, en paraules com banco, ángulo, conquista o pingüino.

Semiconsonants i semivocals

• w: [ w ], semblant a la pronunciació de l'O espanyola quan es troba com a primera lletra d'un diptongo (agoa, aollar, foego, Ioroba, coidar, inocoo).
• i: [ j ], semblant a la pronunciació de la I espanyola quan es troba com a primera lletra d'un diptongo (historia, hielo, biología). Al final de sílaba, es pronuncia com en espanyol (aislar, rei, hoi, cuidonar).

Vocals orals

• a: [ a ]
• i: [ i ], sò similar a l'I de té. A diferència del francés, esta lletra es pronuncia sempre, inclús en posició final.
• è: [ ɛ ], sò similar a les I de pirdir.
• i: [ i ]
• o: [ o ], sò similar a l'O de cosa.
• ò: [ ɔ ], sò similar a l'O en porque
• ou: [ o ], igual a l'O espanyola.
• ui: [ ɥi ], com la paraula francesa aujourd'hui.
• Els sons vocals composts existents en francés (O /i/ i /ɥ/ en diptongos; EU o ŒO, abdós pronunciats /œ/ o /ø/ segons la paraula); no s'apliquen en criollo haitiano. Els dos primers sons, per a la lletra O, se simplifiquen a /i/ i /j/, respectivament. Per la seua banda, els sons corresponents a les combinacions EU i ŒO se simplifiquen a /ɛ/ o /i/, respectivament.
• Com es va mencionar anteriorment, el sò R s'omet al final de sílaba o de paraula. Si la vocal anterior és I o O, s'escriuen È i Ò, respectivament.

Comparació entre paraules en criollo haitiano d'orige francés i la versió en l'idioma de l'antiga metròpoli

Paraula en francés	Paraula en criollo haitiano	Observacions
oniversité	inivèsite	Sò /i/ simplificat a /i/. Sò /ɣ/ omés.
histoire	istwa	Lletra H omesa, per ser muda. Representació fonològica del sò /wa/. Sò /ɣ/ omés.
marvaig donar	mavaig donar	Sò /ɣ/ omés.
Port-au-Prince	Pòtoprens	Sò /ɣ/ omés.
coriosité	kiryozite	Sò /i/ simplificat a /i/. Representació fonològica del sò /z/.
jeuvaig donar	jivaig donar	Sò /ø/ simplificat a /i/.
corps	kò	Sò /ɣ/ omés.
cœor	kè	Sò /œ/ simplificat a /ɛ/. Sò /ɣ/ omés.
organe	ògàn	Sò /ɣ/ omés. Accent greu en A per a indicar la no nasalisació al final de paraula.
peut-être	pitèt	Sò /ø/ simplificat a /i/. Sò /ɣ/ omés.
hôpital	lopital	Pres lliteralment de l'expressió l'hôpital.
eau	dlo	Pres lliteralment de l'expressió de l'eau.
propre	pwòp	Substitució del sò /ʁɔ/ per /wɔ/. Pronunciació solament del primer sò consonant al final de la paraula, comuna en totes les varietats del francés americà.
intilligence artificielle	entèlijans atifisyèl	Representació fonològica dels sons següents: /ɛ̃/, /ɛ/, /ʒɑ̃s/ i /sjɛl/ Sò /ɣ/ omés.

Vocals nassals

• an: [ ɑ̃ ] com el AN en les paraules en francés an i blanc.
• en: [ ɛ̃ ] com el IN en les paraules en francés intérieur ivin.
• on: [ ɔ̃ ] com el ON en les paraules en francés on i bon.
• oun: [ ũ ] com l'UN espanyola

Tots estos sons es pronuncien més nasalmente (permetent que l'aire ixca tant pel nas com per la boca), comparats en els de l'espanyol.

Notes ortogràfiques

1. La W seguida d'O, Ò, ON o OU pot escriure's en una R, pero no és la forma correcta. Naturalment es fa en la W.
   1. Les vocals AN, EN i ON, seguides d'una vocal, no es nasalizan.
   2. Les vocals AN, EN i ON, seguides d'una consonant, es pronuncien nasalizades.
   3. Per a trencar una nasalisació al final de la paraula, es coloca un accent greu en les vocals A, I o O, respectivament, quedant ÀN, ÈN i ÒN.

Per eixemple, en la paraula Antananarivo el primer parell an (en vert) es pronuncia nasalizado, mentres que el segon i tercer (en sirimomo i roig respectivament) no es pronuncien nasalizados més be en ser una paraula estrangera es guarda la seua ortografia.

Gramàtica

El criollo haitiano, a pesar d'haver-se originat a partir del francés, posseïx una gramàtica molt distinta ya que és molt més simple, principalment en els següents punts:

• Els verps no es conjuguen segons temps o persona.
• Carix de gènero gramatical, és dir, els adjectius no es flexionan per a concordar en gènero en el sustantiu al que califiquen.
• Us de sufixos de persona per a indicar possessió dels sustantius.
• Us de modificadores o auxiliars per a indicar tots els temps verbals.

El criollo utilisa un orde bàsic de constituents de tipo Subjecte Verp Objecte (SVO), de la mateixa manera que el francés.

Moltes característiques gramaticals, particularment la pluralisació de sustantius i la possessió, són indicades afegint certs sufixs (posposiciones) com yo, a la paraula principal. És un tema de discussió quina signe de puntuació deuria usar-se per a conectar els sufixos a la paraula: els alternatives més populars són el guion, l'apòstrof, o inclús un espai. El cas es complica quan el "sufix" es contrau, inclús podent-se tornar una sola lletra (com a m o w).

La següent és una simplificació de la gramàtica haitiana. Per a més informació, vore la secció d'enllaços externs.

Sustantius

Els sustantius en criollo haitiano no tenen gènero.

El plural d'un sustantiu s'indica agregant la partícula yo despuix del sustantiu (yo també funciona com artícul definit plural).

liv yo (els llibres)

machin yo (els carros)

Pronoms

Existixen sis pronoms, un per a cada combinació de número i persona. No hi ha diferència entre directes i indirectes. Alguns pronoms tenen un orige francés evident, uns atres no.

Persona/número	Criollo haitiano		Francés	GLOSSA
	Forma plena	Forma curta
1/singular	mwen	m o m‘	je, moi, em	'yo, mi, em'
2/singular	ou ()	w	la teua, et, vous	'tu, et, vosté'
3/singular	li	l‘	il, elle, lui, li, es	'ell, ella, li, lo, es', etc.
1/plural	nou	n‘	nous	'nosatres, nos'
2/plural	ou o nou	n‘	vous	'vosatres, vos, vostés'
3/plural	yo	i‘	ils, elles, eux	'ells, elles, els, els', etc.

Notes:

• () a voltes ou pot estar escrit com a w-. La w indica ou.
• (**) depenent de la situació

Possessió

La possessió s'indica afegint el posseïdor despuix del posseït.

lajan li o lajan'l (els seus diners)

fanmi mwen o fanmi'm (la meua família)

kay li yo (les seues cases)

papa ou o papa'w (el teu pare)

chat Pierre (el gat de Pierre)

chèz Marie (la cadira de Marie)

zanmi papa Jean (l'amic del pare de Jean)

papa vwazen zanmi nou (el pare del veí del nostre amic)

Artículs definits

Singular

Existix un artícul definit, corresponent a l'espanyol "el"/"la", o al francés li/la (els sustantius no tenen gènero en creole). S'ubica despuix del sustantiu, i varia segons l'últim sò del sustantiu.

Si l'últim sò del sustantiu és una consonant no nassal despuix d'una vocal oral, l'artícul serà la:

kravat la (la corbata)

Si l'últim sò és una vocal oral despuix d'una consonant oral, l'artícul serà a:

kouto a (el gavinet)

mànec a (el mànec)

Si el sustantiu termina en ann, enn, òn, oun, in, m, nm, nn, gn, ng o en una consonant nassal, l'artícul serà nan:

machin nan (el carro)

telefòn nan (el teléfon)

Si el sustantiu termina en el meu, mou, ni, nou o una vocal nassal, l'artícul serà an:

chen an (el gos)

Si l'últim sò és una consonant oral despuix d'una vocal nassal, o si el sustantiu termina en an més m, l'artícul serà lan:

fanm lan (la dòna)

Plural

L'artícul plural és yo, en tots els casos (yo indica simplement que el sustantiu és plural).

lèt yo (les cartes)

chen yo (els gossos)

Artículs indefinits

Els artículs indefinits es coloquen abans del sustantiu. Hi ha dos artículs indefinits singulars en creole: youn i yon.

Si el sustantiu és monosílap i termina en -oun, s'usa youn:

youn moun (una persona)

En atres casos s'utilisa yon:

yon chen (un gos)

En plural s'usa kèk (que significa "alguns"):

kèk chen (uns/alguns gossos)

kèk moun (unixques/algunes persones)

Demostratius

Existix un demostratiu en criollo haitiano, sa.

Quan és un adjectiu, es coloca sa a (singular) o sa yo (plural) despuix del sustantiu que califica:

chen sa a (est/eixe gos/aquell gos).

chen sa yo (estos/eixos gossos/aquells gossos).

També pot funcionar com a pronom:

sa es zanmi mwen (est és el meu amic).

sa es chen frè'm nan (est és el gos del meu germà).

Verps

Marcadors de temps

El verp mateixa no es conjuga en criollo haitiano. En present d'Indicatiu, s'ampra el verp en la seua forma bàsica:

Mwen pale kreyol (yo parle creole)

En atres casos, per a indicar el temps, s'utilisen paraules especials entre el subjecte i el verp. Són les següents:

• ap: present progressiu (és dir, com en espanyol la perífrasis verbal formada per l'auxiliar "estar" + gerundi)

• et: pretérito perfecte simple
• kon: pretérito imperfecte
• fèk: pretérito perfecte compost (passat recent)
• sot: igual que fèk
• tap (o t'ap): pretérito progressiu
• a: futur (existixen llimitacions en el seu us)
• pral: futur pròxim (com en espanyol, la perífrasis verbal formada per l'auxiliar "anar" + a + infinitiu)
• ta: condicional

Per la seua facilitat i semblança, per als temps passats, és molt freqüent i pràcticament acceptat, l'us del temps tap (t'ap), sent molt poc utilisats kon, fèk i sot.

El creole no té modo subjuntiu.

Existixen tres formes en l'imperatiu (usarem el verp pale per a mostrar-les):

• Pale! (Parla o Parlen)
• Annou pale! (Parlem)
• Kitè m pale. (Deixa'm parlar)

Negació

S'ampra abans d'un verp per a negar-ho:

Rose pa vle ale. (Rose no vol anar)

Còpula

El criollo té un sistema de còpula molt diferent al francés i a les demés lengues romançes. Existixen en criollo tres formes de còpula: es, ye i còpula zero (és dir, cap paraula per a marcar la còpula, marcarem en els eixemples l'espai a on deuria anar en un "_").

La còpula zero no existix en francés, pero per coincidència sí en llatí.

L'elecció entre es/ye/_ en una oració copulativa està basada en complexos factors sintàctics que resumirem breument en estes regles:

Primer: S'usa "_" (cap paraula) en oracions declaratives a on el complement és una frase adjetiva, preposicional o adverbial (se seguixen usant els marcadors de temps:

Li et _ an Ayiti. (Ell/Ella pretérito perfecte en Haití = Ell/Ella va estar en Haití)

Liv-la _ jòn. (Llibre-el groc = El llibre és groc)

Timoun-yo _ lakay. (Chiquets-els casa = Els chiquets estan en casa)

Segon: S'ampra es si el predicat és un sustantiu. Atenció: mentres que atres verps es coloquen despuix dels indicadors de temps i del pa, el verp es va abans que qualsevol d'eixes partícules.

Kal es ekriven. (Carlos és escritor)

Kal, ki es ekriven an, pa vini. (Carlos, que és escritor, no ve)

Tercer: S'utilisa es quan el subjecte és sa:

Sa es pa fasil. (Això no és fàcil)

Pero si l'oració és una pregunta s'usa ye (vore quinta regla).

Kouman sa ye? (¿Cóm és això?)

Quarto: Similar a la regla anterior, s'usa es en oracions sense un subjecte indicat.

Es mwen! (¡Soc yo!)

Es pa fasil. (No és fàcil)

Quint: S'ampra ye al final d'oracions interrogatives:

Kijan ou ye? (¿Cóm estàs?)

També indirectes:

M pa konnen kimoun li ye. (No sé quí és)

Sext: S'utilisa ye per a emfatisar oracions copulatives també és una forma del verp ser /estar:

Es ayisyen'w ye. (Eres haitiano)

Es yon ekriven Kal ye. (Carlos és un escritor)

La construcció és: es + predicat + subjecte + ye.

Atres verps importants

• genyen: tindre, haver. Se sol abreviar a gen:

Genyen anpil Ayisyen nan Florid. (Hi ha molts haitianos en Florida)

• konn i konnen: saber. Konnen significa conéixer o saber una informació. Konn és la forma abreviada del verp konnen.

M pa konnen kote li ye. (No sé on està)

Mwen konn fè manje. (Yo sigues fer menjar, yo sigues cuinar)

• fè: fer. Té una gran varietat de significats:

Mwen fè yon gat. (Faig una coca) té sentit o dona a entendre alguna cosa ya fet.

Kouman ou fè pale kreyol? (¿Cóm vares deprendre a parlar creole?)

• kapab: poder. Freqüentment s'abrevia a ka:

Mwen ka ale demen! (¡Puc anar matí!)

Preguntes

Els pronoms i adverbis interrogatius són:

Criollo	Espanyol
kikote	on
kilè	quàn
kijan / kòman	cóm
ki / kimoun	quí
kiyès / kilès	quin (és)
kisa	quin
konbyen	quant (s)
pouki (sa)	per qué

Eixemples:

Kijan li ye? (¿Cóm està ell/ella? ¿cóm és?)

Kiyès ki Papa'w? (¿Quí és el teu pare?)

Quan una pregunta no conté un element interrogatiu (és dir, és una pregunta que es respon per sí o per no), estarà encapçalada per apa o per eske (del francés est-ce que).

Es respon: wi (sí) o senar (no).

Frases de mostra

El Padrenuestro

Diferents versions del Padrenuestro en creole en:

• https://web. archive. org/web/20060629192012/http://www. christusrex. org/www1/pater/JPN-creole. html

Declaració Universal dels Drets Humans

S'han triat els dos primers artículs de la declaració universal dels drets humans com a text d'eixemple en criollo haitiano, en tant és un text el significat del qual pot ser conegut per casi qualsevol persona del món. La versió que s'oferix és la traducció oficial realisada per l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides.

• Atik 1

Tout moun fèt lib, egal ego pou diyite kou wè dwa. Nou gen la rezon ak la konsyans epi nou fèt pou nou aji youn ak lòt ak yon lespri fwatènite.

• Atik 2

Chak moun kapab itilize dwa ak tout libète ki pwoklame nan Deklarasyon sa a, sant yo pa fè okenn diferans ant yon moun ak yon lòt, kèl ki lan swa ras li, koulè li, seks, lang li pale a, relijyon li, opinyon politik oswa nenpòt ki lòt opinyon li ka genyen, kit li sòti nan orijin nasyonal ou gen rapò ak la sosyete a, lajan, kotel sòti oswa nenpot ki lòt sitiasyon.

Epi, yo pap fè okenn diferans kel ke swa lwa sou politik, jistis oswa Lwa entènasyonal peyi ou byen tenritwa kote moun nan sòti, ke peyi oswa tenritwa sa a li endepandan, ou byen sou lobedyans yon lòt, kel pa aji pou kòl o enkeò kel gen kek règleman ki llimite libète peyi-a.

La carta de Colón

El criollo haitiano posseïx un apreciable component de romanç francesa, havent segut traduïda a tal llengua, a partir del castellà, la célebre missiva colombina pel professor d'idiomes Jean-Claude Augustave Compere.

Frases útils

• Hola - es diu Alo, encara que no existix eixa paraula en creol. Es diu "salye".
• Bon dia — Bonjou [bõʒo] (Fr. bonjour [bɔ̃ʒoʁ])
• Bona nit — Bonswa [bõswa] (Fr. bonsoir) [bɔ̃swaʁ]
• Adeu (Fins ara)— N a wè [nawe] (o N ap wè) [napwe]
• Per favor — Silvouplè [silvuple] / Souple [suplix] (Fr. s'il vous plaît [silvuplɛ]) Tanpri
• Gràcies (moltes gràcies) - Mèsi (anpil) [mɛsi ãpil] (Fr. merci, [mɛʁsi])
• ¿Cóm estàs? — Ki jan ou ye? [kiʒãuje]
• ¿Cóm et dius? — Kòman ou rele w? [koman o relew]
• Em dic... — Mwen rele... o Yo rele m... o mwen es... [yorelem]
• T'ame — M renmen w o mwen renmen ou [m̩rɛ̃mɛ̃w]

Vore també

• Llengües del Carib
• Criollo haitiano en Chile

Enllaços externs

[[:|{{{2}}}]]

• Diccionari anglés-creole
• Declaració dels drets humans en creole
• Tele JW, ( Vídeos en creole )
• RFI — Kréyòl Palé Kréyòl Konprann (programa de radi) [2] archivat en Wayback Machine.
• Paraules i frases comunes
• Diccionari creole-anglés
• Gramàtica del creole haitiano
• Traduccions del criollo i al criollo