Francés quebequés


El francés del Quebec, cridat aixina mateix "quebequés" (québécois en francés), és la varietat més estesa del francés en Canadà i, per tant, es diu també francés canadenc, pero este terme comprén igualment al francés acadiano, l'atra varietat del franc-canadenc. Abdós modalitats descendixen de la llengua duta pels colon vinguts de distints punts del regne de França a partir de el XVI fins a mediats de el XVIII.
La majoria dels seus parlants residixen en la província canadenca de Quebec. Per tant, esta varietat s'usa igualment per les minories francoparlantes en les demés províncies canadenques a l'oest de Quebec (sobretot Ontario i Manitoba), aixina com Nou Brunswick a l'est. També ho utilisen les minories francoparlantes en la regió nortamericana de Nova Anglaterra, com ocorre en l'estat de Maine.
Si ben el francés de Quebec i el francés metropolità parlat en França posseïxen distintes pronunciacions, l'accent tònic és igual i els usuaris d'una i una atra varietat de la llengua es poden comprendre entre sí en normalitat.
Hui dia hi ha casi 7 millons de parlants de la varietat quebequesa del francés.
En l'actualitat, per lo general, els parlants de francés residents en Estats Units parlen francés cajún, i els parlants de francés residents en Canadà parlen francés quebequés.
Història
[editar | editar còdic]La base del francés de Quebec és el francés popular parlat en París en els sigles XVII i XVIII. Encara que els colon francesos provenien de diferents regions de França (principalment Normandia i Bretanya) i parlaven molts patois, eren molt propencs entre sí i devien entendre's entre veïns. En l'arribada de les cridades Filles del Rei de França (òrfenes parisino destinades a casar-se en els colon i poblar Nova França), el francés popular de París es va impondre com la koiné de les colónies franceses en Amèrica del Nort; de manera que, en la conquista britànica de 1763, més del 80 % dels colon d'orige francés parlaven una forma de francés localment estandardisada; unificació llingüística que França no va acceptar oficialment fins a 1910.
Gramàtica
[editar | editar còdic]Les següents indicacions s'usen en el parla informal.
- A diferència del model original; en esta varietat del francés els signes d'interrogat i els de exclamació, ademés de les comillas, s'escriuen sense deixar espai en la paraula prèvia o següent.
- Us de la partícula la teua en preguntes polars (que solament es poden contestar afirmativa o negativament).
| Francés quebequés | Francés metropolità | Traducció a l'espanyol |
|---|---|---|
| El teu as-el teu unix blonde? | El teu as unix petite-amie ?
Est-ce que el teu as unix petite-amie ? |
¿Tens nóvia? / ¿Tenés nóvia? / ¿Tenéi nóvia? |
| C'est-el teu prêt? | C'est prêt ? /
Est-ce que c'est prêt ? |
¿Està (això) llest? |
- En ocasions esta partícula s'utilisa per a emfatisar el mensage.
| Francés quebequés | Francés metropolità | Traducció a l'espanyol |
|---|---|---|
| C'est-el teu choquant! | C'est si choquant ! | ¡És molt chocant! |
- En la varietat quebequesa s'usa més comunament el pronom relatiu que.
| Francés quebequés | Francés metropolità | Traducció a l'espanyol | ||
|---|---|---|---|---|
| Je cherche li livre que j'ai besoin. | Je cherche li livre dont j'ai besoin. | Estic buscant el llibre que necessite. | ||
- S'utilisa el pronom interrogativo en enunciats que contenen una pregunta.
| Francés quebequés | Francés metropolità | Traducció a l'espanyol | ||
|---|---|---|---|---|
| Je fais qu'est-ce que je veux. | Je fais ce que je veux. | Faig lo que vullc. | ||
- S'inclou al pronom que referix al subjecte de l'enunciat. També s'usa en el francés estàndar, pero no tant com en la varietat nortamericana.
| Francés quebequés | Francés metropolità | Traducció a l'espanyol | ||
|---|---|---|---|---|
| Mon boss, il em met tellement en colère. | Mon patron em met tellement en colère. | El meu cap m'enfurix. | ||
| Són pla, c'est de voyager autour du monde. | Són projet est de voyager autour du monde. | El seu pla és viajar al voltant del món. | ||
- Hi ha diferències en la posició dels pronoms secundaris en enunciats imperatius.
| Francés quebequés | Francés metropolità | Traducció a l'espanyol | ||
|---|---|---|---|---|
| Dis-moi-li! | Dis-li-moi ! | ¡Dímelo! / ¡Decímelo! | ||
| Dis-moi-li pas! | Ne em li dis pas ! | ¡No m'ho digues! | ||
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Quebec|20px|Vore el portal sobre Quebec]] Portal:Quebec. Contingut relacionat en Quebec.
- Francés canadenc
- Este artícul conté una traducció derivada de «Francés quebequés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.