Tractat d'Aranjuez (1777)

El tractat d'Aranjuez de 1777 firmat entre Espanya i França va establir les fronteres entre els territoris espanyol i francés en l'illa L'Espanyola, en la mar Carib.

Antecedents

França va intentar prendre ventaja del Tractat de Pau de Ryswick de 1697, puix este indicava que tots els territoris tornarien als seus respectius amos abans del conflicte que va precedir al tractat, pero és important recalcar que, si ben els francesos ya habitaven en la zona occidental de l'illa de l'Espanyola (lo que actualment és Haití, deixant als espanyols l'oriental, actual República Dominicana més una porció cedida a Haití), la presència dels francesos en eixa zona era illegal, per lo que l'estància dels mateixos en eixa regió era més pròpia de relacions de tolerància per part dels espanyols que d'un tractat de pau. Durant tot el XVIII Espanya i França varen mantindre unes relacions cordials, basades sobretot en la relació de parentesc dels monarques d'abdós països, tots ells pertanyents a la casa de Borbón.

En 1773 el capità general de la part espanyola de l'illa, José Solano, i el governador de la part francesa, marqués de Valière, varen firmar un acort provisional en el que es definien els llímits entre els territoris d'abdós països en l'illa. En 1776 José Solano i el comte de Ennery ratificarien este acort en l'ajuda d'una comissió de topógrafos que senyalarien físicament els llímits establits, auxiliats per la creació d'un conjunt de piràmides que servien com a indicadors, usant el riu Dajabón en el Nort com a inici i la regió de l'actual Pedernales en el Sur com a fi de la delineació de la frontera.

El tractat

El tractat va ser firmat el 3 de juny de 1777 en la localitat madrilenya d'Aranjuez pel comte de Floridablanca, en nom de Carlos III d'Espanya, i el marqués de Ossun, en representació de Luis XVI de França.

En ell es varen relacionar minuciosament els llímits entre els territoris d'abdós països, basats en els acorts de 1773 i 1776, i recolzats per un mapa topogràfic alçat a tal efecte.

Finalment va quedar anulat pel Tractat de Basilea del 22 de juliol de 1795, en el qual Espanya va terminar cedint el restant de l'Illa a la França Revolucionària.