Anar al contingut

Carlos III del Regne Unit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carlos III del Regne Unit

Plantilla:Família real britànica

Carlos III del Regne Unit[1] (Carlos Felipe Arturo Jorge[2][3];Charles Philip Arthur George; Londres, 14 de novembre de 1948) és el rei del Regne Unit i sobirà dels atres catorze regnes que formen part de la Mancomunidad de Nacions,[nota 1][nota 2] des del 8 de setembre de 2022, despuix de la mort de la seua mare, la reina Isabel II. Ha segut l'hereu de la Corona i el príncip de Gals en més anys de servici i, als 73 anys, es va convertir en la persona de major edat en accedir al tro britànic, superant al rei Guillermo IV, qui havia segut proclamat als 64 anys, en 1830. Carlos va nàixer en el Palau de Buckingham durant el regnat del seu yayo matern, el rei Jorge VI. En 1952, quan Carlos contava tres anys d'edat, la seua mare va ascendir al tro, lo que li va convertir en hereu. En 1958, va ser nomenat príncip de Gals, i la seua investidura va tindre lloc en 1969. Va rebre la seua educació en les escoles Cheam i Gordonstoun, seguint els passos del seu pare, el príncip Felipe, duc d'Edimburc. Ademés, va passar sis mesos en el campus Timbertop de Geelong Grammar School en Victoria, Austràlia. Despuix d'obtindre una llicenciatura en Arts de l'Universitat de Cambridge, Carlos va servir en la Força Aérea i la Marina des de 1971 fins a 1976. En 1981, va contraure matrimoni en lady Diana Spencer, en qui va tindre dos fills, Guillermo i Enrique. No obstant, en 1996, la parella es va divorciar despuix de vore's envolta en relacions extramatrimonials àmpliament divulgades pels mijos. Tràgicament, Diana va fallir en un accident automovilístic a l'any següent. En 2005, Carlos va contraure matrimoni en la seua parella de molts anys, Llitera Shand (anteriorment coneguda com Parker Bowles). Com a príncip de Gals, Carlos va assumir responsabilitats i compromisos oficials en nom de la reina. En 1976, va fundar l'organisació benèfica jovenil The Prince's Trust, la qual ha segut un punt de respal crucial per a la joventut. Ademés, patrocina The Prince's Charities i és un defensor de més de 400 atres organisacions benèfiques i entitats, mostrant aixina el seu compromís en el benestar de la societat britànica. Carlos ha segut un fervent defensor de la conservació d'edificis històrics i ha destacat l'importància de l'arquitectura en la societat. Criticant l'enfocament moderniste, va dedicar esforços significatius en la creació de Poundbury, una innovadora ciutat experimental que reflectix les seues preferències arquitectòniques. Ademés del seu treball filantrópico i arquitectònic, Carlos és un prolífic autor i coautor de més de 20 llibres. El seu compromís en el mig ambient es reflectix en el seu respal a l'agricultura orgànica i el seu activisme en la lluita contra el canvi climàtic durant la seua gestió com a administrador de les propietats del Ducado de Cornualles. Este compromís li ha valgut premis i reconeiximent per part de grups ambientalistas.

Primers anys

Naiximent

Telegrama que va anunciar en Nova Zelanda el naiximent del príncip Carlos. Els governadors de varis territoris britànics varen rebre papers d'este tipo.

Carlos va nàixer el 14 de novembre de 1948 en el Palau de Buckingham, ubicat en Londres. Fill de la llavors princesa Isabel, qui més vesprada es convertiria en la reina Isabel II, i del príncip Felipe, duc d'Edimburc. El seu yayo matern era el monarca reinante Jorge VI del Regne Unit. Carlos va ser batejat en el Saló de Música del Palau de Buckingham el 15 de decembre d'eixe mateix any,[6] en una cerimònia presidida pel arquebisbe de Canterbury, Dr. Geoffrey Fisher. Entre els seus padrins es trobaven el seu yayo, el rei Jorge VI, la seua besyaya, María, la regna mare, aixina com la princesa Margarita, la marquesa de Milford Haven, el seu tio yayo David Bowes-Lió, Lady Brabourne, el rei Haakon VII de Noruega i el príncip Jorge de Grècia. Segons la palesa real emesa pel seu besyayo, el rei Jorge V, els títuls de príncip i princesa de Gran Bretanya, junt en el tractament d'alteza real, es reservaven exclusivament per als fills i nets per llínea paterna del monarca, aixina com per als fills del fill major del príncip de Gals. Com a descendent per llínea materna, en el seu naiximent, Carlos deuria haver ostentat el títul de cortesia de comte de Merioneth, com primogènit del duc d'Edimburc. No obstant, eixos títuls varen ser otorgats als fills de la princesa Isabel i el príncip Felipe per mig d'una palesa real emesa per Jorge VAIG VORE el 22 d'octubre de 1948. Esta acció va permetre que els fills de l'hereua presuntiva al tro reberen un ranc real, encara que açò no es va aplicar a la filla menor del rei, la princesa Margarita. Per lo tant, des del seu naiximent, Carlos va ser conegut com El seu Alteza Real el príncip Carlos d'Edimburc.

Chiquea i joventut

Carlos en la seua mare, pare i germana. Foto de la seua chiquea presa en 1957

En 1952, Carlos va presenciar l'ascens de la seua mare al tro britànic com la reina Isabel II, quan ell tenia a penes tres anys d'edat. La seua participació en un dels moments més emblemàtics de l'història de la monarquia britànica, la coronació de la seua mare en 1953 en l'Abadia de Westminster, va ser significativa. Durant la cerimònia, Carlos es va assentar junt a la seua yaya, Isabel, la regna mare, i la seua tia, la princesa Margarita. Una volta que es va convertir en l'hereu directe al tro, Carlos va rebre de colp i repent el títul de duc de Cornualles, conforme a un estatut establit pel rei Eduardo III per al primer fill varó d'un monarca, en el tractament de "la seua alteza real". Posteriorment, el 26 de juliol de 1958, va ser investit en el títul de príncip de Gals. En Escòcia, ostentava el títul de duc de Rothesay, ademés dels títuls de comte de Carrick, baró Renfrew, senyor de les Illes i príncip i gran senescal d'Escòcia. Seguint la costum típica de la classe alta en aquelavors, es va designar a una institutriz, Catherine Peebles, per a supervisar l'educació de Carlos des dels cinc fins als huit anys. No obstant, en un notable canvi, en 1955 el Palau de Buckingham va anunciar que assistiria a l'escola en lloc de continuar en un tutor privat, convertint-ho aixina en el primer príncip hereu en ser educat d'eixa manera. El 7 de novembre de 1956, va iniciar la seua educació en l'escola Hill House, ubicada en l'oest de Londres. Durant el seu temps en l'escola, Carlos no va ser objecte de tracte preferencial per part del fundador i director, Stuart Townend. De fet, Townend va aconsellar a la reina que Carlos participara en jocs de fútbol, argumentant que en el camp de joc els chiquets no feyen distincions entre sí. Despuix, va completar la seua educació en dos de les institucions educatives a on el seu pare havia estudiat: primer en Cheam Preparatory School en Berkshire, Anglaterra, a partir de 1958, i despuix en Gordonstoun en el noreste d'Escòcia a partir de 1962. Gordonstoun, reconeguda pel seu exigent pla d'estudis, va ser descrita per ell com una espècie de «Castell de Colditz pero en kilt». Més vesprada va elogiar l'experiència en Gordonstoun, afirmant que li va proporcionar una profunda comprensió sobre sí mateixa, les seues habilitats i llimitacions. En una entrevista de 1975, va expressar la seua satisfacció per haver assistit a Gordonstoun, desmentint les crítiques sobre la severitat de l'ambient educatiu en descriure-ho com exagerat. Durant 1966, Carlos va passar dos semestres en el campus Timbertop de Geelong Grammar School en Victoria, Austràlia. Durant la seua estància, va tindre l'oportunitat d'explorar més allà de les aules en visitar Papúa Nueva Guinea en un viage escolar organisat pel seu tutor d'història, Michael Collins Persse. Més vesprada, en 1973, va reflexionar sobre eixe temps en Timbertop, descrivint-ho com la part més gratificant de la seua educació. En retornar a Gordonstoun, va seguir l'eixemple del seu pare en assumir el rol de prefecto en l'escola abans de la seua partida en 1967. En parlar sobre la seua experiència educativa inicial, Carlos va comentar posteriorment: «No vaig gojar l'escola tant com podria haver-ho fet. Pero solament va ser perque goge més estar en casa que en qualsevol atre lloc». Despuix de completar la seua educació secundària en Gordonstoun, Carlos es va matricular en el Trinity College, a on inicialment va estudiar antropologia i arqueologia. No obstant, en el segon semestre dels anys 1967-1968,[7] va decidir canviar el seu enfocament acadèmic a l'història. Durant este temps, també va dedicar un semestre en l'Universitat d'Aberystwyth, a on va treballar en el professor Edward Millward per a deprendre galés.[8] Millward era reconegut pels seus punts de vista nacionalistes. Despuix de finalisar els seus estudis, Carlos va obtindre el títul de Master of Arts, convertint-se aixina en el primer membre de la família real britànica i el primer príncip hereu britànic en posseir un títul universitari.[9]

Vida pública com a príncip de Gals

Carlos en el president nortamericà Richard Nixon durant una visita oficial a Estats Units en juliol de 1970.

El 26 de juliol de 1958, va ser proclamat príncip de Gals i comte de Chester. No obstant, la cerimònia d'investidura no va tindre lloc fins a l'1 de juliol de 1969, quan la seua mare, la reina, ho va coronar en una cerimònia televisada celebrada en el castell de Caernarfon. En 1970, va assumir el seu assent en la Cambra dels Lores i va pronunciar el seu discurs inaugural en juny de 1974. A mida que alvançava en el seu paper real, va escomençar a eixercitar un paper més actiu en l'esfera pública. Va fundar The Prince's Trust en 1976 i va realisar un viage a Estats Units en 1981. En la década de 1970, va manifestar el seu interés en servir com governador general d'Austràlia, a sugerència del primer ministre australià Malcolm Fraser. No obstant, per la falta de respal públic, la proposta no va aplegar a concretar-se. Sobre este rebuig, va expressar la seua resignació davant la falta d'entusiasme del públic, comentant: «Llavors, ¿qué se supon que deus pensar quan estàs preparat per a fer alguna cosa que ajude i simplement et diuen que no et volen?»[10]

El 9 de setembre de 2017, Carlos, príncip de Gals, va establir un nou récort en superar la marca prèviament ostentada per Eduardo VII com el príncip de Gals en més anys de servici. En 70 anys i 214 dies de servici, es va convertir en l'hereu britànic en major edat i més anys de servici en l'història. Ademés, al ascendir al tro del Regne Unit, es va convertir en la persona de major edat en fer-ho, superant aixina a Guillermo IV, qui tenia sesenta y cuatro anys en assumir el regnat en 1830.

Regnat

Artícul principal → Mort i funeral d'Estat d'Isabel II del Regne Unit.


El 8 de setembre de 2022, el palau de Buckingham va emetre un comunicat oficial anunciant el decés de la reina Isabel II mentres es trobava en el castell de Balmoral en Escòcia.[11] Seguint la tradició britànica, el príncip Carlos de Gals va assumir el tro de forma immediata i sense cerimònia prèvia. Dos dies despuix, el 10 de setembre de 2022, el Consell d'Ascensió del Regne Unit va proclamar oficialment l'ascens al tro del nou rei. Posteriorment, l'11 d'octubre de 2022, el Palau de Buckingham va anunciar a través d'un comunicat que la coronació del rei Carlos III es portaria a terme el 6 de maig de 2023 en l'Abadia de Westminster en Londres,[12] complint aixina en la data prevista. la Coronació de Carlos III del Regne Unit i Camila es va portar a terme en l'Abadia de Westminster el 6 de maig de 2023,[13] despuix d'anys de planificació baix el nom en clau Operació Orbe Dorat.[14] Encara que s'havia anticipat que la coronació de Carlos seria més simple que la de la seua mare en 1953,[15] s'esperava que la cerimònia fora «més breu, més íntima, menys costosa i representativa de diverses religions i grups comunitaris», reflectint el desig del rei d'honrar la diversitat ètnica de la Gran Bretanya moderna.[16]

No obstant, la coronació seguia sent un ritual de l'Iglésia d'Anglaterra, que incloïa elements com el jurament de coronació, l'unció, l'entrega de l'orbe i l'entronisació.[17] En juliol, varen assistir a un servici nacional d'acció de gràcies en la Catedral d'Edimburc, a on se'ls varen otorgar els Honors d'Escòcia.[18]

Carlos III i Llitera varen realisar tres visites d'Estat i varen rebre a dos líders estrangers en Gran Bretanya. En novembre de 2022, varen rebre al president surafricà, Cyril Ramaphosa, en la primera visita d'Estat oficial a Gran Bretanya durant el regnat de Carlos.[19] En març de l'any següent, el rei i la reina varen mamprendre una visita d'Estat a Alemània, a on Carlos es va convertir en el primer monarca britànic en dirigir-se al Bundestag.[20] De manera similar, en setembre, es va convertir en el primer monarca britànic en pronunciar un discurs des de la cambra del Senat de França durant la seua visita d'Estat al país.[21]

En maig de 2024, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, va solicitar al rei la convocatòria d'eleccions generals; posteriorment, es varen pospondre els compromisos reals que podrien haver desviat l'atenció de la campanya electoral. En juny de 2024, Carlos i Camila varen viajar a Normandia per a assistir a les commemoracions del 80.º aniversari del Dia D. Eixe mateix més, el rei va rebre a l'emperador Naruhito de Japó durant la seua visita d'Estat al Regne Unit. En juliol, la Semana d'Holyrood, que sol celebrar-se en Escòcia, es va acurtar per a que Carlos poguera retornar a Londres i nomenar a un nou primer ministre despuix de les eleccions generals. Despuix de la derrota del Partit Conservador de Sunak front al Partit Laborista, liderat per Sir Keir Starmer, Carlos va nomenar a Starmer primer ministre.

En Llitera al front del Sydney Harbour Bridge, 2024

En octubre de 2024, el rei i la reina varen realisar una gira per Austràlia i Samoa; Austràlia va ser el primer regne de la Commonwealth que Carlos va visitar des del seu ascens al tro. En Samoa, va assistir a la Reunió de Caps de Govern de la Commonwealth per primera volta com a Cap de la Commonwealth. La gira es va reduir significativament pel seu diagnòstic de càncer, i una visita planejada a Nova Zelanda es trobava entre els events cancelats. Carlos va suspendre temporalment el seu tractament contra el càncer durant la gira. La parella real va cancelar inicialment una visita planejada a la Ciutat del Vaticà durant la seua visita d'estat a Itàlia, pero el 9 d'abril de 2025, el seu 20.º aniversari de bodes, varen visitar al papa Francisco en la Domus Sanctae Marthae mentres es recuperava d'una neumonia.[22][23] Francisco va fallir 12 dies despuix.[24]

Durant la visita, va inaugurar el 45.º Parlament Canadenc i va pronunciar el Discurs del Tro, la primera volta que un monarca canadenc ho feya en persona des de 1977, quan ho va fer la seua mare, la reina Isabel II del Regne Unit.[25][26]

En juny de 2025, el rei va aprovar el desmantellament del tren real britànic ans que el seu contracte de manteniment finalisara en 2027. Descrita pel Guardià de la Bossa Privada com a part d'un compromís en la "disciplina fiscal", la decisió va marcar el fi de 180 anys d'us d'un tren real exclusiu per part de la família real. En octubre de 2025, durant una visita d'Estat a la Santa Sèu en Camila, Carlos es va convertir en el primer monarca britànic en resar junt a un papa des de la Reforma, unint-se al papa León XIV per a un servici religiós en la Capella Sixtina del Palau Apostólico de la Ciutat del Vaticà.[27]

Salut

En giner de 2024, es va donar a conéixer que el rei Carlos III se sometria a un «procediment correctiu» per a tractar l'engrandiment benigno de la próstata.[28] Este procediment i el seu periodo de recuperació durien a la prorrogació d'alguns dels seus compromisos públics.[28] No obstant, el 5 de febrer de 2024, la Casa Real va anunciar que durant el tractament de la próstata es va descobrir la presència de càncer. Encara que el comunicat no especificava el tipo de càncer diagnosticat, es va indicar que no es tractava de càncer de próstata.[29] En conseqüència, el rei suspendria les seues aparicions públiques mentres rebia tractament.[30]

Interessos socials

Filantropia i caritat

Des de que va fundar The Prince's Trust en 1976, va establir setze organisacions benèfiques més. Eixercita el càrrec de president de totes elles. Juntes, formen una aliança flexible anomenada The Prince's Charities, que es descriu a sí mateixa com «L'empresa benèfica de causes múltiples més gran del Regne Unit; va recaptar més de 100 millons de lliures esterlines a l'any... [i està] activa en una àmplia branca d'àrees que inclouen l'educació i els jóvens, la sostenibilitat ambiental, la construcció d'un millor mig ambient, i negocis i empreses responsables i internacionals».[7]

En 2010, The Prince's Charities es va establir en Canadà per a les mateixes causes per les que ya recolzava en Regne Unit. També és patrocinador de més de quatrecentes organisacions benèfiques i organisacions, i porta a terme tasques relacionades en estes en tots els països de la Mancomunidad; per eixemple, utilisa els seus gires per Canadà com una forma d'ajudar a cridar l'atenció sobre els jóvens, els discapacitats, el mig ambient, les arts, la medicina, els vells, la conservació del patrimoni i l'educació.[31] En Canadà, va recolzar proyectes humanitaris. Junt en els seus dos fills, va participar en les cerimònies que varen marcar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de 1998. En 2014 també va crear The Prince's Charities en Austràlia. The Prince's Charities Austràlia proporcionarà una presència coordinadora per als esforços benèfics internacionals i australians del príncip de Gals.[32]

Vida privada

Carlos príncip de Gals fotografiat per Allan Warren en 1974.

En la seua joventut, va estar vinculat sentimentalmente a vàries jóvens. Entre les seues nóvies figuren: Georgiana Russell, la filla de John Russell, embaixador britànic en Espanya; lady Jane Wellesley, la filla de l'octau duc de Wellington; Davina Sheffield; lady Sarah Spencer, germana de lady Diana Spencer (qui seria la seua primera esposa); i Llitera Shand, la seua futura segona esposa. A principis de 1974, recomanat pel seu tio yayo Luis Mountbatten, va escomençar a mantindre correspondència sobre un possible matrimoni en Amanda Knatchbull, que era, a la seua volta, neta del propi Luis. Carlos li va escriure a la mare d'Amanda, Lady Brabourne, qui també era la seua padrina, expressant interés en la seua filla, a lo que ella va respondre en aprovació, encara que va sugerir que era prematur un festeig en la jove que encara no tenia dèsset anys. Quatre anys despuix, el seu tio yayo va organisar que Amanda i ell acompanyaren a Carlos en el seu gira de 1980 per l'Índia. Abdós pares, no obstant, varen objectar; Felipe temia que Carlos fora eclipsat pel seu famós tio (que havia segut l'últim virrey britànic de l'Índia i el seu primer governador general), mentres que Lord Brabourne va advertir que una visita conjunta concentraria l'atenció dels mijos en els cosins ans que pogueren decidir convertir-se en parella. No obstant, en agost de 1979, abans de la seua partida solament cap a l'Índia, el seu tio yayo va ser assessinat. Quan va retornar, li va propondre matrimoni a Amanda, pero ademés del seu yayo, ella havia perdut a la seua yaya paterna i al seu germà menor Nicolás en l'atac en bomba i ara es mostrava contrària a unir-se a la família real. En 1977, un informe d'un periòdic va anunciar per error el seu compromís en la princesa María Astrid de Luxemburc.

Primer matrimoni

Artícul principal → Boda real entre Carlos de Gals i Diana Spencer.
Diana, princesa de Gals

El 29 de juliol de 1981 va contraure matrimoni en la catedral de Sant Pablo de Londres en l'aristócrata lady Diana Spencer, filla del comte de Spencer, qui s'eixercitava com a professora de guarderia. Totes les cases reals varen assistir a l'enllaç en l'excepció del rei d'Espanya Juan Carlos I, que va ser obligat pel Govern espanyol a declinar l'invitació, ya que el viage de nóvios de la parella incloïa una escala en la colónia britànica de Gibraltar. Despuix del matrimoni, Diana es va convertir en La seua Alteza Reala princesa de Gals, i es va transformar en una estrela mediàtica, perseguida per la prensa i imitada inclús en el seu estil de pentinat. La princesa va rebre també moltes crítiques que afirmaven que posseïa una personalitat inestable. L'unió matrimonial va escomençar a deteriorar-se a fins de la década de 1980 de forma pública i per a principis de la década de 1990 el distanciament entre abdós cònjuges va ser evident. La prensa sensacionalista va aprofitar la situació per a presentar a una solitària i rebelady Vaig donar (com era coneguda popularment) i deixar al príncip de Gals com un ser avorrit subjecte a les rígides costums monàrquiques front a l'opinió pública. En 1992 el matrimoni es va separar de fet, Carlos va perdre molta popularitat, degut sobretot a l'escàndal conegut com «tampongate» en 1993 i de l'entrevista concedida a la televisió nacional britànica en 1994 de Diana en la que va fer pública la seua infidelitat abans de la separació en Llitera Parker Bowles, i que va terminar en divorç el 28 d'agost de 1996. Com a conseqüència d'este, Diana va perdre el tractament de alteza real, encara que va conservar el títul de princesa de Gals. El 31 d'agost de 1997, Diana va morir en un accident d'automòvil en París. El paper de pare en solitari del príncip Carlos, li va fer recuperar part de la popularitat que havia perdut en l'inici de la seua crisis matrimonial. per a quan va morir la seua esposa, el príncip i Camila ya estaven consolidat la seua relació de forma pública, encara que el seu matrimoni es va demorar varis anys.

Divorç

L'1 de maig de 1994, la Casa Real va anunciar la «cessació temporal de la seua convivència matrimonial» en la princesa de Gals, va afirmar que això no significava la separació definitiva i que permetia, mentres durara la separació, que Diana de Gals seguira utilisant el títul de princesa de Gals en la seua condició de consorte. Despuix de catorze anys de matrimoni, es va traslladar a un atre domicili en una urbanisació propenca a l'antic domicili de la parella. Algunes informacions al respecte varen ser motiu de polèmica mediàtica, com els presunts problemes sorgits en relació en els fills menors i, en major mida, el fet de que, segons la revista Clave, per part del príncip s'alegava contra la seua dòna «consume ocasional d'alcohol» per a justificar la solicitut de nulitat canònica. En el més de maig de 1996, diversos mijos de comunicació britànics varen afirmar que podria anunciar-se de forma imminent el divorç del príncip i Diana de Gals, notícia en la que es venia especulant des de l'any anterior. El 13 de maig de 1996 els advocats d'abdós parts varen confirmar en una nota de prensa que els príncips de Gals havien iniciat els tràmits de «mutu i comú acort» en la firma d'un conveni regulador. Encara que en este comunicat no es va fer menció a una solicitut de la nulitat eclesiàstica del matrimoni, en la prensa es va publicar que ya es podien haver iniciat els primers passos per a obtindre-la. El 3 de juny de 1996 el matrimoni va firmar la ratificació del conveni del seu divorç davant un juge en el Jujat de Família número 22 de Londres. Als príncips de Gals se'ls va concedir el privilegi d'accedir a la sèu judicial per unes dependències no obertes al públic per a evitar ser vists. Pocs dies despuix, en la firma de la sentència per part del juge, es va produir el divorç. L'expedient del divorç dels príncips de Gals va ser depositat en una caixa forta de grau de seguritat IV pertanyent al jujat en el que es va tramitar el procediment. Esta mida, poc habitual, es va adoptar per a evitar que l'expedient poguera ser sostret. El 9 de juliol de 1996 va ser inscrit, en el Registre Civil d'Anglaterra i Gals, l'acort de divorç, quedant dissolt llegalment el matrimoni des d'eixe dia, encara que això no va ser donat a conéixer per la Casa Real fins al 28 d'agost de 1996.

Segon matrimoni

Es va comprometre en Camila Parker Bowles i la boda va tindre lloc en el Windsor Guildhall el dissabte 9 d'abril de 2005. Les multituts es varen reunir en els carrers des de l'amanecer abans del servici i a la cerimònia varen assistir alts membres de la família real. Es va realisar un servici d'oració i dedicació per a orar pel matrimoni del seu Alteza Real Carlos, príncip de Gals i Camila Parker Bowles. El servici es va realisar segons ellibre d'Oració Comuna, encapçalat per l'arquebisbe de Canterbury Rowan Williams. Despuix del servici de bendició, la parella va saludar a les persones que s'havien alineat fòra de la capella. L'event despuix es va traslladar als apartaments d'Estat del Castell de Windsor, a on la reina va oferir una recepció per a varis invitats. Varen passar la seua lluna de mel en Birkhall, la casa de camp en Royal Deeside, Aberdeenshire, Escòcia, heretada de la regna mare d'Anglaterra, i despuix es varen establir en Clarence House en Londres, prop del Palau de St. James. El príncip Enrique va revelar en el seu llibre autobiogràfic que, junt al seu germà, el príncip Guillermo, varen pregar al seu pare que no es casara en Camila.[33]

Controvèrsia

Ha rebut cuestionamientos per algunes possibles actituts racistes referides al seu net,[34]Plantilla:Font qüestionable també s'afirma que va acceptar una donació monetària de la família Bin Laden per a la seua fundació benèfica,[35]Plantilla:Font qüestionable per la seua eventual participació en actes de corrupció i tràfic d'influències,[36] aixina com per incórrer en maltracte i violència de gènero contra la seua primera esposa, lady Vaig donar.[37]Plantilla:Font qüestionable

Medicina alternativa

Carlos i Camila en el director de NIH Elias Zerhouni (segon des de l'esquerra) i el cirugià general Richard Carmona (dreta), novembre de 2005

Carlos ha creat controvèrsia en sostindre una postura que recolza i defén l'us de la medicina alternativa.[38] Primer va expressar públicament el seu interés en la medicina alternativa en decembre de 1982 en un discurs davant l'Associació Mèdica Britànica (BMA).[39] Este discurs va ser vist com a «combatiu» i «crític» de la medicina moderna, i alguns professionals mèdics varen expressar el seu malestar en referència al mateix.[40] La "Prince's Foundation for Integrated Health" (FIH) va atraure l'oposició de la comunitat científica i meja per la seua campanya que encorajava als mèdics generals a oferir tractaments a pur d'herbes i atres tractaments alternatius als pacients del Servici Nacional de Salut Britànic.[41][42]

En juny de 2004, durant un discurs davant professionals de la salut en una conferència, va advocar per l'us de tractaments de la teràpia Gerson, com enemas de café, per a tractar a pacients en càncer i va dir que coneixia a un pacient en càncer terminal que es va curar gràcies a ells.[43][42][44] Dient: "Sé d'una pacient que va recórrer a la Teràpia Gerson quan li varen dir que sofria de càncer terminal i que no sobreviuria a un atre cicle de quimioteràpia. Feliçment, sèt anys despuix, està viva i be".[43] Estos comentaris varen generar crítiques de professionals mèdics com Michael Baum.[45] En maig de 2006, Carlos va pronunciar un discurs en l'Assamblea Mundial de la Salut en Ginebra, instant a l'integració de la medicina convencional i alternativa i advocant per l'homeopatia.[46]

En abril de 2008, The Times va publicar una carta d'Edzard Ernst, professor de Medicina Complementària de l'Universitat d'Exeter, que demanava a la FIH que retirara dos guies que promovien la medicina alternativa, dient que "la majoria de les teràpies alternatives semblen ser clínicament ineficaces i moltes són francament perilloses". Un orador de la FIH va respondre a les crítiques afirmant: "Rebugem per complet l'acusació de que nostra publicació en llínea "Complementary Healthcare: A Guide" continga afirmacions enganyoses o inexactas sobre els beneficis de les teràpies complementàries. Pel contrari, tracta a les persones com a adults i adopta un enfocament responsable en encorajar a les persones a buscar fonts d'informació confiables. ... per a que puguen prendre decisions informades. La fundació no promou teràpies complementàries".[47] Eixe any, Ernst va publicar un llibre en Simon Singh, burlonamente dedicat a "HRH el Príncip de Gals", cridat Trick or Treatment: Alternative Medicine on Trial. L'últim capítul és molt crític cap a la defensa de Carlos dels tractaments complementaris i alternatius.[48]

La marca de productes orgànics propietat de Carlos "Duchy Originals" (Hui cridada "Waitrose Duchy Organic") va produir una varietat de "productes medicinals complementaris", inclosa una "tintura de desintoxicació" que Edzard Ernst va denunciar com "explotació financera dels vulnerables" i " charlatanería absoluta".[49] En 2009, l'Autoritat de Normes de Publicitat del Regne Unit va criticar un correu electrònic que Duchy Originals havia enviat per a anunciar els seus productes Echina-Relief, Hyperi-Lift i Detox Tinctures dient que era enganyós.[49] Carlos va escriure personalment a lo manco sèt cartes[50] a l'Agència Reguladora de Medicaments i Productes per al Conte de la Salut (MHRA) poc ans que relaixaren les regles que rigen l'etiquetage de dits productes a pur d'herbes, una mida que ha segut àmpliament condenada per científics i organismes mèdics.[51] En octubre de 2009, es va informar que Carlos havia pressionat personalment al Secretari de Salut, Andy Burnham, sobre proveir una major oferta de tractaments alternatius en el NHS.[49]

En abril de 2010, despuix d'irregularitats contables, un exfuncionario de la FIH i la seua esposa varen ser arrestats per frau per una suma que es creu ascendix a 300.000 lliures esterlines.[52] Quatre dies despuix, la FIH va anunciar el seu tancament, alegant que "havia conseguit el seu objectiu clau de promoure l'us de la salut integrativa".[53] El director financer de l'organisació benèfica, el contador George Gray, va ser declarat culpable de robo per un total de 253.000 lliures esterlines i condenat a tres anys de presó.[54] La FIH va ser subsecuentemente renombrada i rellançada més vesprada en 2010 en el nom de "The College of Medicine",[54][55] i Carlos es va convertir en el seu patrocinador en 2019.[56] En 2016, Carlos va dir en un discurs que usava medicaments veterinaris homeopáticos per a reduir l'us d'antibiòtics en la seua granja.[57] Va rebre també crítiques en acabant de que el 27 de juny de 2019 es convertira en patrocinador de la Facultat d'Homeopatia britànica.[58]

Descendència

    • Príncip Archie de Sussex (naixcut el 6 de maig de 2019). Sext en la llínea de successió al tro britànic.
    • Princesa libet de Sussex (naixcuda el 4 de juny de 2021). Sèptima en la llínea de successió al tro britànic.

Títuls, tractaments, armes i honors

Títul oficial

Artícul principal → Anexe:Títuls i honors de Carlos III.

El seu majestad, Carlos III, per la gràcia de Deu, del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort, i dels seus atres Regnes i Territoris, Rei, Cap de la Mancomunidad de les Nacions, Defensor de la Fe.[59]

Va ostentar, entre uns atres, els títuls de príncip de Gals i comte de Chester, duc de Cornualles, duc de Rothesay, comte de Carrick, baró de Renfrew, senyor de les Illes i príncip i gran senescal d'Escòcia. Despuix de la mort del seu pare, es va convertir també en duc d'Edimburc, comte de Merioneth i baró Greenwich. Militarment, ostenta el ranc de mariscal de camp de l'Eixèrcit britànic, almirant de la flota de la Royal Navy i mariscal de la Royal Air Force (2012).[60]

Escut

Com a monarca del Regne Unit

Artícul principal → Escut del Regne Unit.

Despuix de la mort de la seua mare, el príncip Carlos es va convertir en el rei Carlos III i, per lo tant, va heretar l'escut d'armes real del Regne Unit.

Les armes reals: «Escut cuartelado, en el primer i el quarto, de gules, tres lleons leopardados d'or, armats i linguados d'azur; en el segon, d'or, un lleó rampante de gules, linguado, i armat d'azur, tancat en un trechor de gules; en el tercer, d'azur, un arpa d'or cordada d'argent. El tot rodejat per la Jarretera. Per soports terrazados de sinople, en la destra, un lleó rampante i guardante, d'or, coronat de la Corona Tudor, en la sinistra un unicorn rampante d'argent, linguado de gules i armat i crinado d'or, colletado i encadenat de lo mateix. Al timbre celada d'or forrada de gules, posada de front, adornada de lambrequines d'or i d'arminis i sumada de la Corona Tudor, la corona sumada d'un lleó leopardado d'or, armat i linguado de gules, coronat de la Corona Tudor, que és la cimera d'Anglaterra. Al peu, per divisa Dieu et mon Droit, d'or, en una cinta d'argent, sumada d'un trébol de sinople, una rosa de gules i argent, hojada de sinople, i una flor de penca d'azur i de sinople, hojada de lo mateix.».
Armes del rei Carlos III en Escòcia

«Escut cuartelado, en el primer i el quarto, d'or, un lleó rampante de gules, linguado, i armat d'azur, tancat en un trechor de gules; en el segon, de gules, tres lleons leopardados d'or, armats i linguados d'azur; en el tercer, d'azur, un arpa d'or cordada d'argent.

El tot rodejat per Orde de la Penca. Per soports terrazados de sinople, en la destra, un unicorn rampante d'argent, linguado de gules i armat i crinado d'or, coronat, colletado i encadenat de lo mateix, sostenint la bandera d'Escòcia; i un lleó rampante i guardante, d'or, coronat de la Corona de Sant Eduardo, sostenint la bandera d'Anglaterra, en la sinistra. Al timbre celada d'or forrada de gules, posada de front, adornada de lambrequines d'or i d'arminis i sumada de la Corona d'Escòcia, la corona sumada d'un lleó de gules, coronat i sostenint una espasa i un ceptre, que és la cimera d'Escòcia. Al peu, per divisa Nemo m'impune lacessit, d'or, en una cinta d'azur, sumada de flors de penca d'azur i de sinople, hojades de lo mateix.».

Com a príncip de Gals

«Escut cuartelado, en el primer i el quarto, d'or, un lleó pasante de gules armat i linguado d'azur; en el segon i tercer, de gules, un lleó pasante d'or armat i linguado d'azur; diferenciat en un lambel d'argent de tres pendents. Sobre el tot escusón en l'escut de Gals, timbrat en la corona del seu títul; l'escut sumat de la corona del príncip de Gals».
Armes del príncip Carlos en Escòcia

Armes utilisades com duc de Rothesay, hereu de la Corona d'Escòcia:
«Escut cuartelado, en el primer i tercer, d'or, una faixa ajedrezada d'argent i azur de tres órdens i 33 peces; en el segon i quarto, d'argent, un navío de sabre, arborat de lo mateix; sobre el tot, en un escusón d'or, un lleó rampante de gules, linguado, i armat d'azur, tancat en un trechor de gules, el escusón diferenciat en un lambel d'azur de tres peus».

Estandarts

Com a monarca

Artícul principal → Estandart del monarca britànic.


Despuix de la mort de la seua mare, el príncip Carlos es va convertir en rei Carlos III i, per lo tant, va adoptar l'estandart real. Esta bandera s'usa per a representar al rei no solament en el Regne Unit sino també en l'estranger quan realisa visites d'Estat. Són les armes reals en forma d'estandart indiferenciades, que varen ser utilisades per successius monarques britànics des de 1702.

Com a príncip de Gals

Els estandarts utilisats variaven segons on es trobara. El seu estandart personal era l'estandart real del Regne Unit diferenciat en les seues armes en un label d'argent de tres peus, i al centre l'escut del Principat de Gals. S'utilisava fòra de Gals, Escòcia, Cornualles i Canadà, llocs a on posseïa un estandart diferent, i en tot el Regne Unit quan actuava a títul oficial associat en les Forces Armades britàniques.

Condecoracions

Artícul principal → Anexe:Llista de condecoracions de la família real britànica per país.


Carlos III ha segut distinguit en diverses condecoracions i nomenaments honoraris a lo llarc de la seua vida. Les cintes que el monarca utilisa habitualment en el seu uniforme de diari corresponen a les següents distincions: l'Orde del Bany, l'Orde del Mèrit, l'Orde d'Austràlia, l'Orde de Servici del Rei de Nova Zelanda, l'Orde de Canadà, l'Orde del Mèrit Militar, la Medalla del Jubileu de Diamant de la Reina Isabel II, la Medalla del Jubileu de Platí de la Reina Isabel II, la Medalla de Llarga Trayectòria i Bona Conducta Naval en tres barres, la Condecoració de les Forces Canadenques en tres tancaments, la Medalla Commemorativa de Nova Zelanda de 1990 i el Premi de les Forces Armades de Nova Zelanda. Ademés d'estes, el rei porta atres condecoracions tant nacionals com a estrangeres.

Cine i televisió

Carlos III ha segut interpretat i retratat en distintes películes i séries de televisió.

Any Película o serie Intérpret Notes
1982 The royal romanç of Charres and Diana Christopher Baines
1992 Carlos i Diana: Un palau dividit (Unhappily ever after)
1993 Diana: Her true story David Threlfall Série de TV basada en la biografia d'Andrew Morton.
2006 La Reina Alex Jennings
2006 Flushed Away En l'àlbum de fotos de El Sapo i el Príncip, apareix una image que ho retrata de chiquet.
2011 William i Kate Ben Cross
2011 Guillermo i Kate: una romanç real Victor Garber
2018 Harry i Meghan: Una romanç real (TV) Menhaj Huda
2019 Meghan i Harry: Un enllaç real (TV) Menhaj Huda
2019-2020 The Crown T3-T4 Josh O'Connor
2022 The Crown T5-T6 Dominic West

Ancestros

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carlos_III_del_Regne_Unit&oldid=1581387»