Successió al tro britànic

La successió al tro britànic seguix des de 2015 (llei de 2013) les regles de la primogenitura absoluta: tenen preferència els fills naixcuts en primer lloc en independència del seu sexe. Fins a esta data havia seguit les regles de la primogenitura, pero en preferència del varó sobre la dòna: tenien prioritat els fills sobre les filles i els germans sobre les germanes. Ya que la reforma de 2013 sobre la primogenitura absoluta no té efectes retroactius, es va mantindre la prioritat successòria establida (la princesa Ana hauria alvançat als seus dos germans menors; pero va anar d'aplicació immediata per a tots els membres de la família real naixcuts despuix del 20 d'octubre de 2011).

La successió

La successió en el Regne Unit s'ha vingut regulant pel Acta d'Unió (1800), que va restablir les previsions del Acta d'Establiment de 1701 i la Declaració de drets (Bill of Rights de 1689). Les regles de la primogenitura, s'apliquen, pero els que no siguen descendents llegítims de Sofia, electora d'Hanóver, aquells que hagen segut alguna volta catòlics, o nàixer de pares que no hagen estat casats al moment del seu naiximent, resulten eliminats en la llínea de successió a la Corona. Contraure matrimoni en un catòlic també resultava en eliminació de la llínea de successió, pero despuix de l'aplicació de la llei de 2013 este requisit es va eliminar, en efecte retroactiu.

Els primers quatre individus (de 21 anys d'edat o majors), en la llínea de successió, aixina com el consorte del sobirà, poden ser nomenats consellers d'Estat. Els consellers d'Estat són individus que eixerciten alguns dels deures del monarca mentres es troba fòra de la nació o temporalment incapacitat. Fòra d'això, els individus en la llínea de successió no necessiten tindre uns deures llegals o oficials específics (encara que els membres de la família real britànica a sovint els tenen).

baix les circumstàncies per les que la monarquia és compartida pels quinze països de la Mancomunidad de Nacions, la llínea britànica de successió està separada, pero és simètrica a les llínees de successió en els atres catorze països, a menos que la constitució del regne, específicament es remeta a les regles de successió del Regne Unit.

Totes estes normes funcionaven de la forma i modo descrits fins que, el 28 d'octubre de 2011, els llavors setze països membres de la Commonwealth que tenien a la reina d'Anglaterra com a sobirana varen aprovar la proposta del llavors primer ministre britànic, David Cameron, d'eliminar la preferència masculina en l'accés al tro. La reforma va entrar en vigor el 26 de març de 2015, pero sense efectes retroactius: solament es va aplicar als membres de la família real naixcuts en posterioritat a l'any 2013. La primera volta que esta norma va tindre conseqüències va ser en nàixer en 2018 el príncip Luis de Cambridge (tercer refillol del príncip Guillermo), que va continuar en la llínea de successió per darrere de la seua germana la princesa Carlota (naixcuda en 2015), en lloc de precedir-la, com hauria succeït de continuar en vigor l'antiga norma.

Llínea de successió

Actual titular de la Corona: Carlos III, rei del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort i sobirà dels Regnes de la Mancomunidad de Nacions.

Successor al tro: Guillermo, príncip de Gals.

Vore també

• Monarquia britànica
• Monarca britànic

Bibliografia

• Blackstone, W. (1765). Commentaries on the Laws of England. Oxford: Clarendon Press.
• Bogdanor, V. (1995). The Monarchy and the Constitution. Oxford: Clarendon Press.
• Bryant, A. (1975). A Thousand Years of British Monarchy. Londres: Collins.
• Cox, N. (1999). "The Law of Succession to the Crown in New Zealand." Waikato Law Review. (Vol. 7, pp. 49-72).
• Demoskoff, I. (2004). "Frequently Asked Questions for Alt. talk. royalty: British Royal and Noble Families."
• "Noves regles en la successió"