Regnes de la Mancomunidad
_(3).jpg)
Els regnes de la Mancomunidad (Commonwealth realms, en anglés) són els quinze països de la Mancomunidad de Nacions constituïts com monarquies constitucionals que el seu cap d'Estat és el monarca del Regne Unit.
Encara que compartixen cap d'Estat, els països i els seus governs estan totalment separats i són independents. En cada nació (a excepció del Regne Unit), el monarca és representat per la figura del governador general, el qual nomena al primer ministre del país.
El poder polític en cada país és eixercit pel primer ministre, mentres que la funció del governador general i del monarca és la realisació d'activitats simbòliques, formals, culturals i ceremoniales, ademés de la promoció de la cultura i l'identitat de cada país. El governador general firma totes les lleis nacionals també, pero fa açò solament en el consell dels membres del Govern elegit.
L'actual monarca del Regne Unit i d'estes atres nacions és Carlos III. En alguns regnes de la Mancomunidad, el rei té un estandart real oficial que s'usa quan ell està en el país. Ademés, en varis regnes s'usen imàgens de la monarquia en freqüència en monedas, sagells postals, i la paraula “real” (royal) s'utilisa en els títuls de vàries institucions del govern.
Atres Estats membres de la Commonwealth eren regnes de la Mancomunidad en el passat pero ara són repúbliques. Alguns eixemples són: Suràfrica, Índia o Malta. El cas més recent és Barbados, que va ser regne de la Mancomunidad des del 30 de novembre de 1966 fins al 30 de novembre de 2021.[1]
En alguns països, com Jamaica o Austràlia existixen moviments republicans significatius. Pero en uns atres, com Canadà, Nova Zelanda o les Bahames, la majoria de la població recolza o té indiferència passiva en favor de la monarquia.
Regnes de la Mancomunidad de Nacions
[editar | editar còdic]Són qualsevol dels quinze Estats sobirans de la Mancomunidad de Nacions (en inglés: Commonwealth of Nations) que per separat reconeixen al rei Carlos III com el seu monarca. En cada regne ell és el monarca i cap d'Estat i és titulat en conseqüència. Per eixemple, en Belize és conegut com "Carlos III, per la gràcia de Deu, rei de Belize...", o, simplement, el rei de Belize. Per lo tant, els regnes de la Mancomunidad de Nacions són una unió personal l'un en l'atre, sobirà i Estat. El seu representant en cada país, llevat el Regne Unit, és el governador general.
Els quinze regnes de la Mancomunidad són:
Amèrica
[editar | editar còdic]| Bandera | Nom | Data d'independència | Estandart real |
|---|---|---|---|
|
Antigua y Barbuda | 1 de novembre de 1981 | |
|
Bahames | 10 de juliol de 1973 | |
|
Belize | 21 de setembre de 1981 | |
|
Canadà | 1 de juliol de 1867 | 
|
|
Granada | 7 de febrer de 1974 | |
|
Jamaica | 6 d'agost de 1962 | |
|
Sant Cristóbal i Nieves | 19 de setembre de 1983 | |
|
Santa Lucía | 22 de febrer de 1979 | |
|
Sant Vicente i les Granadines | 27 d'octubre de 1979 |
Europa
[editar | editar còdic]| Bandera | Nom | Dia històric | Estandart real |
|---|---|---|---|
.svg)
|
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort | 1 de maig de 1707 |  .svg)
|
Oceania
[editar | editar còdic]| Bandera | Nom | Data d'independència | Estandart real |
|---|---|---|---|
|
Austràlia | 1 de giner de 1901 | 
|
|
Nova Zelanda | 6 de febrer de 1907 | |
|
Papúa Nueva Guinea | 16 de setembre de 1975 | |
|
Illes Salomón | 7 de juliol de 1978 | |
|
Tuvalu | 1 d'octubre de 1978 |
Antics regnes mancomunats
[editar | editar còdic]Llesta d'entitats
[editar | editar còdic].svg)
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Ademés, l'Estatut de Westminster de 1931 va reconéixer a Terranova en l'estatus de domini i regne de la mancomunitat; no obstant, Terranova mai va assumir lo dispost per l'estatut, perdent la seua condició de regne de la comunitat en 1934. Posteriorment, l'Assamblea General de Terranova, davant problemes financers locals, va demanar al Regne Unit que suspenguera l'estatus de domini, per lo que el parlament britànic va aprovar l'Acta de Terranova de 1933 establint govern directe, que es va implementar en 1934. Més alvance, despuix de la Segona Guerra Mundial, en lloc de buscar tindre de nou l'estatus de domini, es va convertir en 1949 en una província de Canadà.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Fi de la monarquia en Barbados: "Nos llevem el jou colonial, pero mantenim l'amistat en Regne Unit"». Consultat el 28 de decembre de 2021.
- ↑ «Resolution No. 26 of 1969». Parliament of the Co-operative Republic of Guyana.
- ↑ J. K. Hiller. (2002). The Newfoundland Royal Commission, 1933 (The Amulree Commission). Government and Politics Bibliography. heritage.nf.ca
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- V. Bogdanor, The Monarchy and the Constitution (Oxford, 1995)
- P. McIntyre, "The Strange Death of Dominion Status", Journal of Imperial and Commonwealth History 27:2 (1999) 193-212
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reinos de la Mancomunidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.