Domini de Ceilan

Entre 1948 i 1972, Ceilan va ser un país independent en la Mancomunidad de Nacions que va compartir monarca en Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i el Regne Unit, i alguns atres estats sobirans. En 1948, la colónia britànica de Ceilan va obtindre la seua independència. En 1972, el país es va convertir en una república dins de la Mancomunidad, i el seu nom es va canviar a Sri Lanka. Era un país insular en el sur d'Àsia, ubicat a uns 31 quilómetros de la costa sur de l'Índia.

Història

Independència i creiximent

Despuix de la Segona Guerra Mundial, la pressió pública per l'independència va aumentar. La colónia de Ceilan governada pels britànics va conseguir l'independència el 4 de febrer de 1948, en una constitució modificada que va entrar en vigència en la mateixa data. L'independència es va otorgar baix la Llei d'Independència de Ceilan de 1947. Els tractats militars en el Regne Unit varen conservar intactes les bases aérees i marítimes britàniques en el país; els oficials britànics també varen continuar omplint la majoria dels rancs superiors de l'Eixèrcit de Ceilan. Don Senanayake es va convertir en el primer primer ministre de Ceilan. Més vesprada, en 1948, quan Ceilan va solicitar ser membre de les Nacions Unides, l'Unió Soviètica va vetar la solicitut. Açò es va deure en part a que l'Unió Soviètica creïa que Ceilan era sol nominalment independent, i els britànics encara eixercien el control sobre ella perque l'elite educada i blanca tenia el control del govern. En 1949, en la concurrència dels líders dels tamiles de Sri Lanka, el govern de la UNP va privar dels seus drets als treballadors indis de les plantacions tamiles. En 1950, Ceilan es va convertir en un dels membres originals del Pla Colombo, i seguix sent membre com Sri Lanka.

El va morir en 1952, despuix d'un derrame cerebral i va ser succeït pel seu fill Dudley. No obstant, en 1953, després d'una folga general massiva o "Hartal" dels partits d'esquerra contra la UNP, Dudley Senanayake va renunciar. Va ser seguit pel general John L. Kotelawala, un important polític i comandant militar i tio de Dudley. Kotelawala no tenia el prestigi personal ni la perspicàcia política de D. S. Senanayake. Va posar de relleu el tema dels idiomes nacionals que D. S. Senanayake havia suspés. Isabel II, reina de Ceilan, va recórrer l'illa en 1954 del 10 al 21 d'abril. També la va visitar en 1981 (21–25 d'octubre) en acabant de que el país s'haguera convertit en una república.

En 1956, la UNP va ser derrotada en les eleccions del Mahajana Eksath Peramuna, que incloïa el Partit de la Llibertat de Sri Lanka (SLFP) liderat per Solomon Bandaranaike i el Partit Viplavakari Lanka Sama Samaja de Philip Gunawardena. Bandaranaike va ser un polític que havia promogut el grup de pressió nacionalista cingalés des de la década de 1930. Va reemplaçar l'anglés en el cingalés com a idioma oficial. Va ser el principal portaveu cingalés que va intentar contrarrestar la política comunitària desnugada per G. G. Ponnambalam. El proyecte de llei era conegut com el "Proyecte de Llei Única Cingalés", i també va fer que l'idioma cingalés s'ensenyara en escoles i universitats. Açò va causar disturbis tamiles, ya que parlaven l'idioma tamil i no havia segut reconegut com a idioma oficial. Estos disturbis varen culminar en l'assessinat del primer ministre, Bandaranaike. La seua viuda, Sirimavo, va succeir al seu espós com a líder de la SLFP i va ser elegida com la primera ministra del món. En 1957 es varen eliminar les bases britàniques i Ceilan es va convertir oficialment en un "país no alineat". La Llei de Terres d'Arròs, creació de Philip Gunawardena, va ser aprovada, otorgant a els qui treballen la terra majors drets front als propietaris absents.

Reforma

En les eleccions de juliol, Sirimavo Bandaranaike es va convertir en la primera cap de govern electa del món. El seu govern va evitar noves confrontacions en els tamiles, pero les polítiques anticomunista del govern dels Estats Units varen conduir a un tall de l'ajuda d'este país i una creixent crisis econòmica. Despuix d'un intent de colp d'Estat per part de l'eixèrcit de dreta no budista i dels oficials de policia que intentaven dur a el UNP al poder, Bandaranaike va nacionalisar les companyies petroleres. Açò va dur a un boicot al país per part dels càrtels del petròleu, que es va trencar en l'ajuda de la Cooperativa de Productors de Petròleu de Kansas.

En 1962, baix les polítiques radicals de la SLFP, molts actius comercials occidentals varen ser nacionalisats. Açò va causar disputes en els Estats Units i el Regne Unit sobre la compensació per actius expropiats. Tals polítiques varen dur a una disminució temporal en el poder de la SLFP, i la UNP va obtindre escans en el Congrés. No obstant, per a 1970, el SLFP era una volta més el poder dominant.

En 1964, Bandaranaike va formar un govern de coalició en el LSSP, un partit trotskista en el Dr. N. M. Perera com a ministre de Finances. No obstant, en acabant de que Sirimavo no va poder satisfer a l'extrema esquerra, el Front de Lliberació Popular Marxista va intentar derrocar al govern en 1971.

La rebelió va ser sofocada en l'ajuda de l'ajuda britànica, soviètica i índia en 1972, es va aprovar la constitució actual i el nom del país es va canviar a Sri Lanka. En 1972, el país es va convertir oficialment en una república dins de la Mancomunidad i William Gopallawa es va convertir en el primer president de Sri Lanka.