Senyor de les Illes
Senyor de les Illes és un títul nobiliario escocés, encara que originalment feya referència a una série de governants hiberno-nòrdics dels territoris vikingos de les Illes del Nort i Escòcia durant l'Edat Mija, que es varen constituir en una potència naval en grans flotes. Encara que en certs periodos varen ser vassalls del rei de Noruega o del rei d'Escòcia, els Senyors de les Illes varen permanéixer funcionalmente independents durant molts sigles. El seu territori incloïa les Hébridas, (Skye i Ross des de 1438), Knoydart, Ardnamurchan, la península de Kintyre, l'illa d'Arran i el comtat d'Antrim en Irlanda.[1]
.jpg)
Orige
La costa oest i les illes de lo que ara és Escòcia formaven part dels territoris dels pictos del nort que varen sofrir una invasió per part de tribus gaèliques d'Irlanda que va començar cap al IV. Estes tribus es varen establir entre els pictos i finalment el seu idioma (gaèlic) va prevaldre sobre el d'estos. En el VII i el VIII esta àrea, com unes atres, va sofrir les invasions i atacs dels vikingos de Noruega i Dinamarca, i les illes varen escomençar a ser conegudes per als gaèlics com Innse-Gall, les illes dels forasters. Cap a l'any 875, els jarls, o príncips (lliteralment comtes) noruecs, varen aplegar a les illes per a evitar perdre la seua independència en l'intent del rei Harald I de Noruega d'unificar Noruega, pero Harald els va perseguir i va conquistar les Hébridas aixina com l'Illa de Man, les Shetland i Orcades. L'any següent, el poble de les illes, tant gaèlics com a nòrdics, es varen rebelar. Harald va enviar al seu cosí Ketil Nas Chata per a reprendre el control pero Ketil es va declarar a sí mateix Rei de les Illes. Escòcia i Noruega varen continuar la disputa sobre la possessió de la zona, en els Jarls d'Orkney declarant-se en vàries ocasions gobernant independents.
En l'any 973 Marcus, Rei de les Illes, Kenneth III d'Escòcia, rei dels escocesos (Scots), i Malcolm, rei de Cumbria, varen acordar una aliança defensiva mútua, pero posteriorment els escandinaus varen derrotar a Gilledomman de les Illes i li varen expulsar a Irlanda. El noble hiberno-nòrdic Godred Crovan, governant de Man i de les Illes, va animar a les Illes a separar-se i convertir-se en un regne independent (Godred Crovan se cita en fonts contemporànees com Rex Manniae et Insularum, o rei de Mann i les Illes) pero en 1095 el nou rei Magnus III de Noruega arrebata el poder a Lagman, un dels fills de Godred Crovan; aixina finalisa l'Era vikinga i s'inicia un atre capítul en l'Edat Mija de l'illa. Magnus va continuar usant l'amenaça d'una invasió per a pressionar al rei Edgar I d'Escòcia a que li cedira les Hébridas i Kintyre a Noruega.
Fundació de les dinasties
Somerled, el net de Gilledomman, va arrebatar les Illes als noruecs en 1156 i va fundar la dinastia dels Senyors de les Illes. Somerled tenia tant sagne celta, per part de pare, com a noruega, per la seua mare: els seus contemporàneus ho coneixien com Somerled Macgilbred, Somhairle o en noruec Sumarlidi Höld (Somerled significa "rodamons d'estiu", que era el nom donat als vikingos). Est va prendre el títul de Rex Insularum (Rei de les Illes) aixina com Rei de l'Illa de Man.
Despuix de la mort de Sommerled en 1164, tres dels seus fills es varen repartir el regne:
- Dughall, ancestro del clan MacDougall
- Ragnald o Ranald, un dels seus fills Donald MacRagnald seria ancestro del clan Donald que posteriorment lluitaria pel territori en els MacDougalls.
- Aonghus.
El rei Haakon IV de Noruega (que va regnar entre el 1217-1263) va confirmar al fill de Donald, Angus Mor (el vell) Mac Donald (el primer MacDonald) com a Senyor d'Islay, i abdós varen participar junts en la batalla de Largs en 1263. Esta va supondre una victòria per als escotos i Angus Mor va acceptar al rei Alejandro III d'Escòcia com el seu senyor nominal mantenint el seu propi territori.
Referències
Vore també
Bibliografia
- The Lion in the North, John Prebble, Penguin Books 1973
- Maritime Scotland, Brian Lavery, B T Batsford Ltd., 2001, ISBN 0-7134-8520-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Señor de las Islas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.