Anar al contingut

Viage

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Redirige

Ilustració de viagers en un tren al començament de {{el XX
Primer viage de Don Quixot.

Un viage[1] és el canvi en l'ubicació de les persones que es realisa a través dels mijos de transport mecànics, de tracció animal, o a peu.[2]

Els viages poden portar-se a terme per recreació (com a part del turisme o per a visitar amics i família), pero també per moltes atres raons, com la pràctica artística o la migració, per a fugir d'una guerra o per motius de salut com per eixemple per a rebre un tractament mèdic o visitar un balneari.

En els països desenrollats, existix una amplísima ret de transport públic a tots els nivells, en l'àmbit de la pròpia ciutat, dins d'una nació i per supost de forma internacional, coberta principalment pel ferrocarril i l'aviació, o en vehículs apropiats a través de carrers, carreteres, i camins. Es pot viajar a través del cel, com pot ser el cas de dirigibles, helicòpters, avions, globos... a través de l'oceà, rius i mars, per mig d'embarcacions, en profunditats submarines per mig del submarí (encara que és un vehícul primordialmente de guerra), per l'espai per mig d'eixides espacials i transbordadors, i el més estés, per terra, principalment pels trams asfaltats per l'home (carreteres), casi exclusivament en l'ús d'algun vehícul (automòvil, autocar, bicicleta, etcétera), aixina com en trens usant la ret de ferrocarril.


Viages i turisme

Molts estudis han determinat que el turisme i els viages han estat històricament lligats. Empero, a diferència d'atres tipos de desplaçament, el turisme adquirix una naturalea comercial. El viage turístic seria conseqüència d'un aument en el temps lliure i de millores salarials produïdes per les lluites sindicals i l'alvanç tecnològic en matèria de movilitat.[3][4][5][6]

Esta visió du a qüestionar l'idea de que abans de la modernitat existiren pràctiques turístiques en atres societats o civilisacions ya extintes. Hi ha proves suficients per a afirmar que atres civilisacions han tingut les seues pròpies pràctiques turístiques, al marge del turisme modern. Alguns acadèmics, com Theodor Mommsen, afirmen que el primer turiste en l'història va ser l'emperador romà Adrià, qui va nàixer en Italica en la romana Iberia i va recórrer en els seus viages tots els racons del seu imperi (vejau Adriano#Viages).


Història

Edat Antiga

Artícul principal → Viages en l'Antiguetat clàssica.

Els viages es remonten a l'antiguetat, a on els grecs i romans rics viajaven per oci a les seues cases i viles d'estiu en ciutats com Pompeya i Baiae.[7]

En l'Edat Antiga, civilisacions de l'Àrea Mediterrànea es desplaçaven per terra (a peu a cavall o en carruages) o per mar (en barco de rem i de vela). Eren viages comercials (fenicios) o en objectius militars (Imperi romà). Gràcies a l'establiment de rutes comercials com les de l'àmbar o de l'estany i a campanyes militars com les d'Aleixandre Magne, es va aplegar a tindre un bon coneiximent geogràfic dels territoris compresos entre l'oceà Índic i el Mar Bàltica.


Els viages solitaris de l'Edat Mija i les primeres expedicions

En l'Edat Mija s'establixen rutes comercials (per a productes com les espècies, la seda, l'or i les pedres precioses) estables entre el món àrap i el cristià. Va ser l'época dels viagers solitaris, entre els que cal destacar, en el XIII, Marco Polo, que va aplegar fins a l'Índia i China, i, en el XIV, Ibn Battuta.

La primera ona d'expedicions va començar en Portugal baixe el príncip Enrique el Navegant. Viajant cap a l'Atlàntic varen descobrir les illes Madeira en 1419 i les Azores en 1427, que es convertirien en colònies portugueses. L'objectiu principal d'Enrique el Navegant era l'exploració de la costa occidental d'Àfrica.[8] Castella, el rival de Portugal no va escomençar les seues exploracions marítimes sino fins a finals del XV, data en la que els navegants castellans varen escomençar a competir en els navegants portuguesos. La primera prova va ser la lluita pel control de les Illes Canàries, que varen ser preses per Castella.


Els viagers transoceànics de la Renaixença

Primer viage al voltant del món, de Magallanes i Elcano.

En l'unió de Castella i Aragó, i terminada la colonisació d'al-Ándalus, en 1492, els governats de Castella i Aragó varen patrocinar el viage de Cristóbal Colón en l'intenció d'aplegar a l'Índia navegant cap a a l'oest. Pero Colón no va aplegar a Àsia, sino al Nou Món. En 1501, el navegant portugués Pedro Álvares Cabral també va aplegar al Nou Món, l'estat actual de Brasil. Es va requerir l'intervenció papal per a definir les àrees d'influència en 1494, data en la que es va firmar el Tractat de Tordesillas que dividia el món entre les dos potències. Quan els conquistadors varen aplegar al continent, varen descobrir enormes jaciments d'or i argent en els actuals Mèxic i Perú. Despuix de la conquista de l'Imperi asteca i de l'Imperi inca, les malalties europees i l'esclavitut varen devastar als pobles natius americans. En 1519, el mateix any en que Cortés va aplegar a Mèxic, la corona castellana va finançar l'expedició del portugués Fernando de Magallanes, la missió del qual era circunnavegar el món i aplegar a Àsia navegant cap a l'oest del continent americà. L'expedició de Magallanes i Juan Sebastian Elcano va conseguir esta empresa i va retornar a Espanya tres anys despuix. A lo llarc dels sigles XVI i XVII, impulsada pel comerç i l'afany imperialista, es desencadena una gran competència internacional per descobrir nous territoris. Va ser l'época dels viages transoceànics i dels grans navegants espanyols i portuguesos.


Els viagers exploratoris i científics de l'Edat Moderna

Un viage de Darwin, el Beagle.


A finals del XVIII varen escomençar a realisar-se viages exploratoris i científics baix la guia d'exploradors com l'anglés James Cook o l'alemà Alexander von Humboldt.

Esta corrent viagera perdurarà durant el XIX i l'inici del XX. Són eixemples els viages de Charles Darwin per Amèrica del Sur i les illes del Pacífic, i de David Livingstone per Àfrica. En 1911 el noruec Roald Amundsen va ser el primer home que va chafar el pol sur.


Evolució i viages en l'actualitat

Mentres que els primers viages tendien a ser més llents, més perillosos i més dominats pel comerç i la migració, els alvanços culturals i tecnològics a lo llarc de molts anys han tendit a significar que els viages s'han tornat més fàcils i accessibles.[9] La humanitat ha recorregut un llarc camí en matèria de transport des de que Cristóbal Colón va navegar cap al Nou Món des d'Espanya en 1492, expedició que va tardar més de 10 semanes en aplegar al destí final; fins a el XXI en el que els avions permeten viajar des d'Espanya a Estats Units de la nit al matí.

Els viages en l'Edat Mija oferien dificultats i desafius, no obstant, eren importants per a l'economia i la societat. El sector majoriste depenia (per eixemple) dels mercaders que tractaven en/per mig de caravanes o viagers per mar, el comercie minorista de l'usuari final a sovint exigia els servicis de molts venedors ambulants que anaven de poble en poble, Els giróvagos i els flares itinerants duyen la teologia i el respal pastoral a les zones desateses, els juglares ambulants practicaven la gira interminable, i els eixèrcits recorrien les distintes creuades i atres guerres.[7] Las peregrinaciones eran comunes tanto en el mundo europeo como en el islámico y conllevaban corrientes de viajeros tanto a nivel local (Cuentos de Canterbury) como internacional.[10]

A finals del XVI es va posar de moda que els jóvens aristócrates i els hòmens rics de classe alta europeus viajaren a ciutats europees importants com a part de la seua educació en les arts i la lliteratura. Açò es coneix com el Grand Tour, que incloïa ciutats com Londres, París, Venècia, Florencia i Roma. No obstant, la Revolució Francesa va dur en si el fi del Grand Tour.[7]

Els viages per aigua solien ser més cómodo s i ràpits que els terrestres, a lo manco fins a l'arribada de la ret de ferrocarrils en el XIX. Es diu que els viages en fins turístics varen escomençar en esta época, quan la gent va escomençar a viajar per diversió, ya que viajar ya no era una tasca dura i difícil. Açò va ser aprofitat per persones com Thomas Cook que venien paquets turístics en els que es reservaven trens i hotels junts.[11] Els dirigibles i els avions varen assumir gran part del paper dels viages de llarga distància per superfície en el XX, sobretot despuix de la Segona Guerra Mundial, quan va haver un excés tant d'avions com de pilots.[7] De hecho, los viajes en avión se han vuelto tan omnipresentes en el XXI que una mujer, Alexis Alford, visitó los 196 países antes de cumplir los 21 años.[12]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Viaje | Definición de la RAE». Real Academia Española. Consultat el 27 Junio 2024.
  3. ↑ Pastoriza, E. (2011): La conquista de las vacaciones, breve historia del turismo en Argentina. Buenos Aires: Edhasa, 2011.
  4. ↑ Wallingre, N. (2007): Historia del turismo argentino. Buenos Aires: Ediciones Turísticas, 2007.
  5. ↑ Woodside, A. G., y King, R. I. (2001): «An updated model of travel and tourism purchase-consumption systems», artículo en la revista Journal of Travel & Tourism Marketing, 10 (1), págs. 3-27.
  6. ↑ Guzmán, L. F. J. (1986): Teoría turística: un enfoque integral del hecho social. Bogotá: Universidad Externado de Colombia, 1986.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Una historia de por qué la gente viaja». Matador Network.
  8. ↑ Martínez Ruiz, Enrique; Guiménez, Enrique (1994). Introducción a la historia moderna, Ediciones AKAL, pp. 77. ISBN 8470902938.
  9. ↑ "A Brief Visual History of Travel"
  10. ↑ Peters, F. E. (1994). El Hajj: La peregrinación musulmana a La Meca y los lugares santos, Princeton University Press, p. 164. ISBN 9780691026190.
  11. ↑ «Una breve historia de los viajes: De la afición de las élites al turismo de masas», Deutsche Welle. Consultat el 13 de febrero de 2018 (en en).
  12. ↑ Shauna Beni (29 de julio de 2019). «Esta Gen Zer acaba de convertirse en la persona más joven en viajar a todos los países: Alexis Alford -o Lexie Limitless, como se la conoce en Instagram- ha establecido el récord con solo 21 años.». Conde Nast Traveler. Consultat el 6 de marzo de 2020. «... A los 12 años, Alexis Alford ... Alford, que ahora tiene 21 años, ha logrado su objetivo...»

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Viage&oldid=1650548»