Modernitat
La Modernitat[1] és una categoria que fa referència als processos socials i històrics que tenen els seus orígens en Europa a partir de l'emergència ocasionada des del Renaixença. El moviment propon que cada ciutadà (home lliure) fixe les seues metes segons la seua pròpia voluntat. Esta s'alcança d'una manera llògica i racional, és dir, sistemàticament donant-li sentit a la vida. Per qüestions de maneig polític i de poder, es tracta de fer vore la llògica i la raó, negant-se la pràctica dels valors tradicionals o imposts per l'autoritat.
La Modernitat és un periodo que principalment antepon la raó sobre la religió. Es creen institucions estatals que busquen que el control social estiga llimitat per una constitució i al mateix temps es garantisen i protegixen les llibertats i drets de tots com a ciutadans. Sorgixen noves classes socials que permeten la prosperitat i la movilitat de classes. Es industrialisa la producció per a aumentar la productivitat i desenrollar l'economia. Es caracterisa per ser una etapa d'actualisació i canvi permanent.[2]
Significat
Per a comprendre els axioma de la Modernitat, es deu analisar la característica principal de la Renaixença, ya que este periodo és un pont entre les dos époques. La Renaixença marca en ser humà com un individu simbòlic, és dir, la seua pròpia base de creències i que el significat cognitiu textual major o ben dita comprensió del món està basada en la religió. En canvi, en la Modernitat s'abandona la creència de que tot pot ser explicat per mig de la religió, i es procedix a elaborar explicacions científiques dels fenomens.[3]
El significat de Modernitat bàsicament residix en un nou comportament (un ethos) de l'home front a la seua vida. Este nou ethos residix en la confiança que té el ser humà per a apropiar-se de la naturalea per mijos productius científic-tecnològics;[4] és dir, els mijos productius deixaren d'aparéixer com a daus i sagrats, ara són reconeguts com produïts pels hòmens mateixos.[5]
Analisada la contraposició entre Renaixença i Modernitat es pot donar pas a definir i explicar esta etapa. La Modernitat és entesa com un procés de canvis que busquen homogeneïsar a la societat. Dona pas a la creació d'individualitats i permet que els fets i objectes es facen de coneiximent i apropiació universal. Li la considera com un procés que necessita una actualisació permanent.
La Modernitat és similar al concepte [[Immanuel Kant|kantiano] ] d'Ilustració (la «majoria d'edat» de l'individu, que eixercix la seua raó de forma autònoma: el Sapere aude), i abans que esta a l'antropocentrisme humaniste del Renaixença (per eixemple la Oratio de hominis dignitate de Pico della Mirandola), que va ser molt important, per a entendre la diferent concepció de lo nou entre l'Edat Mija i l'Edat Moderna, i el debat dels antics i els moderns.[6]
La modernitat és un canvi ontològic del modo de regulació de la reproducció social basat en una transformació del sentit temporal de la llegitimitat. En la modernitat el pervindre reemplaça al passat i racionalisa el juí de l'acció associada als hòmens. La modernitat és la possibilitat reflexiva de canviar les regles del joc de la vida social. La modernitat és també el conjunt de les condicions històriques materials que permeten pensar l'emancipació conjunta de les tradicions, les doctrines o les ideologies heretades, i no problematizadas per una cultura tradicional.
També s'ha introduït el terme transmodernidad per al món caracterisat per la globalisació.
L'Edat Moderna estaria situada entre l'Edat Mija i la Contemporànea. Pero és des de la segona mitat del XV quan es comença a utilisar el concepte d'Edat Mija per a senyalar un segon periodo, ya superat, de l'història de la humanitat. El advenimiento de la Modernitat és, no obstant, un procés llent, que dura sigles; la Renaixença, com hem vist, seria eixe primer pas, el que marca la separació en l'época posterior. Per Modernitat entenem, per lo tant, una série de traces, de característiques, que definixen a dit periodo, i que suponen una certa ruptura, l'aparició d'un nou clima intelectual. Fites històriques com la conquista d'Amèrica, l'invenció de l'imprenta, l'enfortiment de la burguesia, l'escissió de l'Iglésia a partir de la Reforma impulsada per Luter i el progressiu distanciament entre poder polític i poder religiós, entre raó i fe, poden ajudar a comprendre el esperit de l'época moderna.[7]
Orígens
La Modernitat sorgix en el XV en acabant de que es provocaren canvis emblemàtics a nivell mundial com: la Conquista d'Amèrica pels europeus, el desenroll de l'imprenta, la Reforma Protestant, el Renaixença i la Revolució Científica. Segons quines accepcions, solament s'alcança plenament despuix de la transformació de la societat preindustrial, rural, tradicional, en la societat industrial i urbana moderna que es produïx en la Revolució industrial i el triumfo del capitalisme.
La superació de la societat industrial per la societat postindustrial s'ha donat en cridar postmodernitat. La crisis de la modernitat va començar cap al final de la Primera Guerra Mundial canviant la mentalitat i les consciències aixina com atres profunts canvis socials que varen derivar en canvis polítics.
Impacte social
La Modernitat promou transformacions en l'organisació de les nacions. Es secularizaron els estats per a donar pas al poder republicà, la racionalitat administrativa i l'industrialisació. Ademés, en l'aparició dels Estats nació es deuen reorganisar els territoris i es procedix a la creació de la urbs, per a conseguir un desenroll industrial capitaliste i un progrés econòmic i tecnològic.
Per la creació de la urbs el poder republicà deu establir una constitució que tanca el conjunt de lleis que controlen la societat. Per a que es facilite este control es creen tres poders estatals que eixercixquen les lleis en la ciutadania: el poder eixecutiu, el poder llegislatiu i el poder judicial. Cada u d'estos posseïx una funció específica: el primer s'encarrega de dictar les lleis que conformen la constitució, el segon d'aprovar dites lleis, i el tercer d'administrar la justícia en la societat per mig de l'aplicació de la constitució.[8]
La racionalitat administrativa permet que naixca una nova classe social: la burguesia; mateixa que treballa en les diferents entitats públiques i colabora en l'Estat per a eixercir i fer complir la constitució, és dir, les lleis que demostren el poder de l'estat per mig de l'orde i el control.
L'industrialisació és el procés que busca expandir l'economia d'un lloc específic per mig del desenroll industrial. Va començar en el modele T de Henry Ford, el qual operativiza la producció de bens comercials (transformar la matèria primera en productes terminats), permetent un aforro de temps i un increment en els guanys. L'industrialisació, va representar un canvi tecnològic i econòmic significatiu per a l'Estat; en canvi, per a la població una oportunitat utòpica de benestar i prosperitat; posat que la seua remuneració econòmica i les seues condicions laborals no eren ecuánimes. Este sector de la població va conformar al proletariat: classe social encarregada de la producció massiva de bens comercials en les fàbriques.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Calinescu, Matei. 1987. "Five Faces of Modernity: Modernism, Avant-garde, Decadence, Kitsch, Postmodernism". Durham: Duke University Press. ISBN 0822307677.
- ↑ «La modernidad como proceso histórico». Archivat des de l'original, el 8 de julio de 2013. Consultat el 10 de junio de 2013.
- ↑ Echeverría, Bolívar (2016). «1», Modernidad y blanquitud (en español), México: Era, p. 14. ISBN 978-607-445-434-5.
- ↑ Pérez Soto, Carlos (2008). «V», Desde Hegel (en español), México: Itaca, p. 59. ISBN 978-968-9325-11-6.
- ↑ Saul, John Ralston. 1992. Voltaire's Bastards: The Dictatorship of Reason in the West. New York: Free Press; Maxwell Macmillan International. ISBN 0-02-927725-6
- ↑ «¿Qué entenem per modernitat?». Archivat des de l'[http://e-ducativa.catedu.es/4 4700165/aula/archius/repositori/3750/3989/html/1_la_modernitat_context_histrico_cultural_i_filosfico.html original], el 20 de novembre de 2017. Consultat el 25 d'octubre de 2017.
- ↑ «¿Es realmente la modernidad un proyecto de emancipación y progreso?». Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016. Consultat el 5 de septiembre de 2012.
