Desert de Tavernes
El desert de Tavernes és un desert localisat en la província d'Almeria, Andalusia (Espanya), en els térmens municipals de Tavernes, Gádor, Santa Creu de Marchena, Alboloduy i Gérgal i protegit com parage natural en una extensió de 280 km². És catalogat com l'únic desert d'Europa pròpiament dit, ya que el restant es consideren zones semidesérticas.[1]
Les poques pluges solen ser torrencials, en lo que el pobre sol de margas i areniscas sedimentarias que posseïx molt poca vegetació no conseguix retindre humitat, sino que al contrari sofrix major erosió formant els característics paisages de badlands.
Des dels anys 60, el desert de Tavernes ha segut l'escenari de mils de rodages cinematogràfics i publicitaris, lo que li ha dut a ser conegut com el Hollywood europeu. Pels seus àrits parages han passat alguns dels més prestigiosos actors i directors del món del cine, com són els casos de Steven Spielberg, Sergio Leone, Clint Eastwood, Siguen Connery, Harrison Ford, Arnold Schwarzenegger, Sophia Loren i un llarc etcétera. cal mencionar que en l'any 2020 l'Acadèmia de Cine Europeu va otorgar al Desert de Tavernes i de manera unànim la distinció de Tesor de la Cultura Cinematogràfica Europea.[2]
Clima
[editar | editar còdic]El clima en el desert de Tavernes és des de semiárido a mediterràneu i inclús templat fret. La seua situació entre la serra dels Filabres al nort i serra Alhamilla al surest ho aïllen de les corrents humides del propenc mar Mediterrànea, en una zona de poca pluviosidad com és Alce espanyol de la península ibèrica.
En el desert de Tavernes la temperatura mija anual és d'uns 17,9 °C.[3] Les miges mensuals oscilen entre els 9 °C de giner i els 24,5 °C d'agost.[3] Les temperatures en hivern rara volta cauen per baix de zero graus en la nit mentres que durant l'estiu, les temperatures màximes absolutes poden superar els 45 °C i aproximar-se als 50 °C a l'ombra en els dies més extrems. La precipitació mija anual és llaugerament per damunt de 200 mm en només 1/3 caent en la temporada de calor (maig a octubre). El sol de mija anual és d'aproximadament 3000 h.
Aixina, el clima de Tavernes, entre 400 i al voltant de 800-900 metros, és: a) en la vora dels climes templats i subtropicals (el 18 °C promig anual isoterma separa abdós climes), b) semiárido de tipo "síria",[4] uns atres criden mediterràneu sec, lo que significa que l'estació seca es produïx durant la temporada de calor (= 6 mesos més calorosos l'any).
Totes estes característiques es veuen, ademés, agravades pel efecte Foehn.
Per damunt d'aproximadament 800-900 metros aumenta la precipitació, lo que reduïx la temporada d'estiu sec i la temperatura és més baixa. En estes altures, el clima de la conca de Tavernes no és semiárido sino mediterràneu o, en els punts més alts, inclús més fret templat, experimentant gelades en alguns mesos d'hivern.
En el municipi de Tavernes la mija anual de precipitació és de solament 243 mm.cita requerida
Fauna
[editar | editar còdic]_d1.jpg)
Les zones de solà i d'umbría condicionen també la distribució. Poden distinguir-se dos hàbitats principals, monts i rambles.
L'abundància d'insectes conforma la dieta principal de les aus de la zona, com l'abejaruco, que construïxen els seus nius en profundes cavitats foradades en els talussos de les rambles, per a aixina protegir-els de depredadors com la culebra de ferradura.
La perdiu roja anida junt als espartals del mont i alguns falcons pelegrins i àguiles perdiceras i reals, que viuen en serra Alhamilla, utilisen estes zones com a territoris de caça. El muçol real caça conills i menuts rosegadors. També hi ha rabosots que cacen a la vespradeta i de nit.
En els talussos que rodegen les rambles nidifican gran cantitat d'aus com la coloma zurita, la carraca, el cernícalo vulgar, el mochuelo comú, la grajilla, l'avió roquero, el falcia real, la collalba rossa, el cheu chillón (petronia petronia) o el camachuelo trompetero (bucanetes githagineus), que normalment habita en els oasis saharians. Els bosquecillos de tarajes (tamarix gallica) i la vegetació de les màrgens del caixer són el lloc elegit per diverses espècies de pardals, com currucas, jilgueros, verdecillos i oropéndolas, i inclús aus aquàtiques com andarríos, chortilejos i garzas. També hi ha aus esteparias com cogujadas, terreras, alcaravans, sisons i ortegas.
La diversitat de mamífers és menor encara que abunden els rabosots, conills, llebres, lirones[5] i erizos morunos i comunes.[6]
En les rambles del desert l'efecte de vora es mostra en tot el seu esplendor: amfibis, com granota comuna o sapo corredor, reptils, com la lagartija colirroja, el fardacho ocelado, i la culebra d'escala, són abundants, trobant en elles un hàbitat adequat. També viu en el desert una de les últimes poblacions importants de la tortuga mora.
Flora
[editar | editar còdic]El Euzomodendron bourgeanum, arbustillo leñoso, perenne, de la família de les Brassicàcees o Crucífera, és un endemisme del desert de Tavernes. Únic representant d'este gènero, és una relíquia del Jurásico, de la tribu de les Brassiceae. Catalogada en perill d'extinció per la Junta d'Andalusia.
Algunes formes vegetals solen desenrollar fulls durs i molt chicotetes per a reduir l'evapotranspiración, com la Salicornia, que colonisa gran part dels màrgens de les rambles. Algunes plantes efímeres carixen dels mecanismes suficients per a sobrellevar els llarcs periodos de sequia, no obstant disponen d'un metabolisme molt accelerat i de periodos vegetatius molt curts, aixina les seues llavors germinen i creixen en suma rapidea, completant el seu desenroll en breu temps, suficient com per a florir i generar noves llavors a l'espera d'un atre periodo humit, com el cas de la raspalengua, matagallos o gamonita.
Atres espècies afronten el rigor del mig per mig de la suculencia o capacitat d'almagasenar aigua en el seu interior, com la chumbera. Un atre procediment consistix en desenrollar amplis sistemes radiculares per a captar aigua, de caràcter superficial, lo que produïx distanciament entre les plantes o ben horisontals aprofitant l'existència d'aigües subterrànees, i dotant-se d'òrguens aliens a la radiació solar, com bulbos, tubèrculs i rizomes. La formació d'espines és un dels sistemes defensiu que presenta gran número de xares i arbusts. També existixen plantes paràsites que aprofiten els decorreguts de les raïls d'atres xares o arbusts, com el jopillo de llop. Entre les espècies més freqüents destaquen la granereta, l'esparto i diferents aromàtiques com l'artemisa o el tomello, que contribuïxen a fixar el sol. En les vores de les rambles i aprofitant les corrents subterrànees s'assenten diferents espècies com el taray, la retama, la baladre, l'higuera i diferents xares com la clavelina, la siempreviva morada o la jarrilla blanca almeriense, endemisme provincial molt estés en la zona llitoral. Han aparegut noves plantes de gran interés científic, com la siempreviva rosa, en perill d'extinció pel valor ornamental de les seues inflorescència i l'escassa moricandia foetida, que florix en les primaveres plujoses sobre els talussos margosos. Les numeroses rambles que s'encaixen sobre estos paisages telúrics i abrasadores constituïxen l'únic element ecològicament diferenciat del desert.
Al socaire dels microclima existents en elles ya a favor de les corrents subálveas, s'ordenen bosquecillos de tarajes i baladres, en a on troba covil la avifuana nidificante, com el verdecillo, curruca cabecinegra o la tórtola. En este espai també existixen autèntics oasis entorn a floramientos d'aigua, casi sempre salinos, i establixen denses formacions de vegetació halófila en els que carrizos i tarajes disputen el substracto front a plantes barrilleras, salsolàcees i chenopodiàcees, dominant uns o uns atres en funció dels gradient d'humitat i salinitat del sol.
El desert de Tavernes i el cine
[editar | editar còdic].jpg)
El desert de Tavernes va ser la principal zona de rodage de películes en la província d'Almeria quan esta era coneguda com «L'Hollywood europeu» en els anys 60 i 70. El rodage de películes en este desert va començar a finals dels anys 50, sent el moment de major número de rodages els anys 60 i 70. El decliu va començar en els anys 80, encara que se seguia rodant un bon número de películes, aplegant inclús a rodar-se unes quantes superproduccions.
En l'actualitat, es roden molts videoclips i anuncis de televisió, encara que de tant en tant seguix sent escenari per a alguna película o série de televisió aprofitant el fotogénico paisage del desert almeriense i gràcies als poblats de l'oest que encara seguixen en peu. Des de finals dels anys 1950 fins a l'actualitat, s'han rodat en este desert més de 300 películes, la majoria westerns.[7]
El desert de Tavernes va ser la «capital» del spaghetti western o western italià dels anys 60 i 70, encara que també es varen rodar molts westerns nortamericans despuix de l'èxit de les películes del director italià Sergio Leone. Els westerns més famosos rodats en este desert són els de Sergio Leone en la mítica Trilogia del dólar en Clint Eastwood com a protagoniste: Per un grapat de dólars (1964), La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el mal (1966). També destaquen les películes Fins que va aplegar la seua hora -protagonisada per Henry Fonda, Charles Bronson, Jason Robards i Claudia Cardinale- i Sol roig, que es va rodar parcialment en el desert de Tavernes i en la que varen participar Charles Bronson i Toshiro Mifune.
Pero ademés de westerns, en el desert de Tavernes s'han rodat moltes películes d'atres gèneros, entre les que destaquen: Lawrence d'Aràbia (1962), Cleopatra (1963), Patton (1970), Conan el Bàrbar (1982) o Indiana Jones i l'última creuada (1989).
En l'any 2002, es va rodar la película de comèdia i western 800 bals, dirigida per Álex de l'Iglésia i protagonisada per Sancho Gràcia. També es va rodar un capítul de la sèptima temporada de la coneguda série britànica de ciència ficció Doctor Who, titulat A Town Called Mercy, emés en BBC One el 15 de setembre de 2012, aixina com varis episodis de la tercera temporada de Penny Dreadful en 2015. A finals de 2013 Ridley Scott va rodar en este desert Exodus, película que narra la vida del personage bíblic de Moisés, interpretat per l'actor britànic Christian Bele. En 2016 es va usar el desert com a set per al vídeo Shout out to my ex de Little Mix inclós en el seu quart àlbum. El mateix any també es varen gravar escenes per a la sexta temporada de Joc de Trons, representant territori dothraki. En 2017 es varen gravar els exteriors del capítul Black Museum, de la quarta temporada de la série Black Mirror.[8]
.jpg)
Els més importants directors i actors d'Hollywood varen chafar el desert de Tavernes, entre els que es poden destacar: Steven Spielberg, David Lligguen, Orson Welles, John Huston, George Lucas, Joseph L. Mankiewicz, John Sturges, Clint Eastwood, Henry Fonda, Burt Lancaster, Richard Burton, Harrison Ford, Siguen Connery, Charlton Heston, Yul Brynner, Rex Harrison, Jack Nicholson, Gene Hackman, Charles Bronson, Peter O'Toole, Anthony Quinn, Faye Dunaway, Arnold Schwarzenegger, Rod Steiger, Michael Caine, James Coburn, Raquel Welch, Ursula Andress, i un llarc etcétera. Inclús el mític cantant de The Beatles, John Lennon, va protagonisar una película en el desert de Tavernes: Cóm vaig guanyar la guerra (1967), de Richard Lester.
En algunes zones del desert encara es conserven decorats pertanyents a algunes películes rodades ací, com la fortalea mexicana construïda per a El Còndor, que els seus decorats varen ser posteriorment reutilisats per a atres rodages com els de Una raó per a viure i una per a morir (1972) en Bud Spencer i Telly Savalas, Marchar o morir (1977) en Gene Hackman i Terence Hill, i Conan el Bàrbar en Arnold Schwarzenegger. Encara que gran part de les muralles han desaparegut per l'abandó, encara poden vore's alguns edificis i una de les torres. També poden visitar-se els restants, ya en ruïnes, del poblat Nova Frontera, utilisat per a vàries películes com Directes a l'infern (1987) en Joe Strummer, Dennis Hopper i Courtney Love, o Chinenc (1973) en Charles Bronson.
L'els últims anys, el desert de Tavernes ha tornat a servir d'escenari a múltiples rodages de nivell internacional. Entre algunes importants superproduccions rodades en este àrit parage destaquen: Assassin's Cregau (2016), Els germans Sisters (2018), Terminator: Dark Fate (2019) i un llarc etcétera.
Un atre fet important que posa de relleu l'importància d'este enclavament geològic i cinematogràfic, són les paraules del prestigiós director de cine Quentin Tarantino, qui va explicar recentment el seu enorme interés en rodar el seu propi western en Almeria.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El desert de Tavernes l'únic desert d'Europa.».
- ↑ «Desert de película: Tavernes, “Tesor de la Cultura Cinematogràfica Europea”». La Veu d'Almeria.
- ↑ 3,0 3,1 Anex IX: Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals dels Parages Naturals Serra Alhamilla (ÉS0000045) i Desert de Tavernes (ÉS0000047), pàgina 6. www. juntadeandalucia. es. Consultat el 9 d'agost de 2016.
- ↑ Georges Viers, Éléments de climatologie, Paris, Nathan, 1990.
- ↑ Desert de Tavernes. www. ayuntamientodetabernas. es. Consultat el 9 d'agost de 2016.
- ↑ Parage natural desert de Tavernes. www. juntadeandalucia. es. Consultat el 9 d'agost de 2016.
- ↑ Un desert de película. www. exteriors. gob. es. Consultat el 9 d'agost de 2016.
- ↑ «Almeria es lluïx en l'últim capítul de 'Black Mirror'». LA VEU d'ALMERIA. Consultat el 7 de giner de 2018.
- ↑ «Tarantino: “Vullc visitar Almeria siga com siga i rodar allí el meu propi western”.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desierto de Tabernas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.