Tamarix gallica
Tamarix gallica, cridada vulgarmente taray,[1] taraje, tamariz o tamarisco, és una espècie vegetal de la família de les Tamaricáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un arbust o menut arbre caducifolio de 6 o 8 metros d'altura; branques llargues i flexibles, alguna cosa llorón, difícils de trencar, de corfa pardo-rojosa obscura. Les branques més jóvens són alguna cosa lustrosas i lampiñas. Fulls molt menudes, escamiformes, de forma ovado-agudes, molt menudes, i abrazaderas en la base; medixen d'1,5 a 4 mm i són de color vert glauco. Florés blanques o rosa pàlit; s'agrupen per mechons grossos i cilíndriques de 3 a 6 cm de llarc, que naixen sobre les ramillas de l'any i que apareixen al mateix temps que els fulls. Posseïxen 5 pétals i 5 estams. Bràcteas florals triangulars, càpsula aovada. Frut en càpsula dehiscente de 3 valvas, contenint llavors en un penacho plumoso.
Florix
[editar | editar còdic]En primavera, per abril i en estiu.
S'crío
[editar | editar còdic]En els sols humits i alguna cosa salinos: en les arenes i estanys costers, a lo llarc dels rius i corrents d'aigua, sobretot en les que travessen margas i atres depòsits subsalinos; s'associa en la baladre, sauces i sauzgatillo.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Preferix climes secs i calorosos, s'estén per l'oest de la zona mediterrànea, sur de França, Península ibèrica, aplegant pel nort fins a Anglaterra, pel sur al Sahara i Argentina.
Observacions
[editar | editar còdic]La fusta és molt apreciada com a combustible i les seues branques varen servir, per lo flexibles, per a fer maromas per a les nòries i com ataderos. Els tarayes es reproduïxen fàcilment de estaca i acodo; són molt indicats per a fixar les dunas i les màrgens dels rius.
Espècies
[editar | editar còdic]Hi ha atres espècies de tamariscos en la península ibèrica i són:
- Tamarix boveana Bunge, molt escàs, habita en el surest (Alacant, Múrcia, Almeria) i noreste (saladares de Chipiona), reconeixible per tindre solament quatre sàpia-hos i pétals, bràctees més llargues que el cáliz i arracades espiciformes grossos.
- Tamarix parviflora DC. flors de quatre peces per verticilo, de racimillos molt gráciles, és una de les més freqüentment cultivada en jardineria.
- Tamarix canariensis Willd i Tamarix gallica L., són les més freqüents, abdós de florés de cinc sépals i pétals i en moltes races difícils de diferenciar.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tamarix gallica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 270–271. 1753.[2]
El nom d'este gènero conserva el que li donaven els romans i es creu derivat del riu Tamaris de la Tarraconense -segons pareix l'actual riu Tambre- en les vores del qual creixien en profusió estos arbusts.
Gallica, aludix a Gallia, la França dels romans, lloc a on la planta és nativa.
- Tamariscus gallicus (L.) All.
- Tamariscus narbonensis Garsault
- Tamariscus pentander Lam.[3]
- Tamarix indica Willd.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- atarfe, talaya, tamariz, taraje, taray europeu.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Taray del Gall
- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la botànica
- Característiques de les tamaricáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Tamarix gallica en Tròpics
- ↑ Tamarix gallica en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
- Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Tamarix gallica.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tamarix gallica.- Tamarix gallica en Waste magazine
- Pàgina informativa sobre Tamarix gallica.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tamarix gallica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.