Anar al contingut

Tamarix canariensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tamarix canariensis (Tamarix canariensis)

Tamarix canariensis, el tarajal, taraje o taray de Canàries, és un menut arbre de la família de les tamaricáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Menut arbre de branques purpúreas o pardo rojoses. Les fulls presenten moltes glándulas secretoras de sal. Les bràcteas són iguals o majors que el cáliz. Disc nectarífero carnoso, del que naixen 5 estams.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es localisa entorn al Mediterràneu occidental i en les Illes Canàries. Es desenrolla en sols salinos del llitoral i de l'interior, en #depressió i vores de rieres. Florix en primavera i estiu.[1] En esta espècie és possible que ocórrega lo mateix que en Quercus canariensis que les mostres d'herbario en que es basa el nom no vengen de Canàries, sino del noroest d'Àfrica (les va descriure el mateix autor i les va recolectar el mateix senyor, de manera que va poder haver ocorregut el mateix canvi d'etiquetes que en el quejigo andalús).[2]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]
Usos

Les espècies del gènero Tamarix actualment són molt utilisades en la reforestació de talussos i mijanes de carreteras en bona part de la península ibèrica, per lo que s'han aplegat a naturalizar algunes espècies exòticas. En general totes elles reben el nom vulgar de taray. El considerable aument d'espècies introduïdes dificulta la seua determinació, per ad açò és fonamental l'estudi del disc nectarífero en el que s'inserten els estams.

Atres espècies que s'utilisen com a ornamentals són Tamarix gallica, Tamarix africana, Tamarix parviflora (flor primerenca) i Tamarix pentandra (flor en estiu).[3]

Eixemplars sobreixents

Entre els eixemplars de major tamany d'Espanya es troba els Tamarices del Prat, un grup de varis arbres en la localitat de Sant Esteban de Llitera, en Osca, en perímetros de 2,45 i 2,70 metros.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Tamarix canariensis va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Abh. Akad. Berlin Physik. 1812–1813: 79. 1816.[4][5]

Etimologia

El nom d'este gènero conserva el que li donaven els romans i es creu derivat del riu Tamaris de la Tarraconense —segons pareix l'actual riu Tambre— en les vores del qual creixien en profusió estos arbusts.

Canariensis és un epítet que aludix a la seua localisació geogràfica en les Illes Canàries.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Galà Cela (2003). , 4ª edició, Madrit:Jaguar. ISBN ISBN 84-95537-50-8.
  2. López González (2007). , 3.ª edició, Madrit: Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
  3. Prieto-Puga (1993). , Madrit:Piràmide. ISBN ISBN 84-368-0694-8.
  4. Tamarix canariensis en Tròpics
  5. Tamarix canariensis en PlantList

Moreno Rodríguez, J.D. (2005). Arbres Singulars de la Llitera. Soc. Coop. Joaquín Costa. ISBN 84-609-6117-6

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Données dones Plantes à Fleurs d'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons