Tamarix
El gènero Tamarix (taray, taraje o talaya)[1] comprén 60 spp. de fanerógamas, de la família Tamaricaceae, natives de les àrees més seques d'Eurasia i Àfrica.
Descripció
[editar | editar còdic]Poden ser arbustos caducifolios o perennifolios, o menuts arbreés entre 1 i 15 m d'altura, formant denses arboledas o mates. El més gran, Tamarix aphylla, és un arbre perenne que pot alcançar 15 m d'alt.
Generalment poden viure en sols salinos, tolerant fins a 15.000 ppm d'ix soluble, i tolerar álcalis.
Es caracterisen per branques fines i fullage gris verdoso. La corfa de les branques jóvens és plana i rojosa parda. En l'edat, es fan pardo púrpura, i rugosas. Les fulls d'1 a 2 mm de llongitut, solapadas unes en unes atres. Freqüentment estan incrustades en secrecions de sal. Les florés de roses a blanques apareixen en denses masses de 5 a 10 cm de llongitut. En les puntes de les branques, entre la primavera i l'estiu, mentres algunes atres spp. (i.g. T. aphylla) florixen en hivern.
Es multiplica vegetativament, per les seues raïls adventicias o brots enterrats, i sexualment, per llavors. Cada flor pot produir mils de diminutes (1 mm diàmetro) sement, contingudes en una chicoteta càpsula usualment adornada en un penacho de pèls que ajuden a la seua dispersió anemófila. També poden dispersar-se per l'aigua. La germinació exigix periodos llarcs de sol saturat.
El gènero Tamarix està adaptat al fòc, ya que posseïx llargues raïls que penetren fins a la capa freàtica, aprofitant aigües subterrànees. Llimiten la competència en atres plantes per mig de l'absorció de la sal de les capes, la qual acumulen en el seu fullage i des d'allí van depositant en la superfície del sol, a on es concentra, sent eixa sal letal per a moltes atres plantes.
Les espècies de Tamarix són aliment de larvas d'algunes espècies de Lepidoptera: Coleophora asthenella exclusivament sobre T. africana.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 270. 1753.[2]
Tamarix: nom genèric que deriva del llatí i que pot referir-se al riu Tamaris en la Hispania Tarraconensis (Espanya).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Tamarix». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de novembre de 2013.
- ↑ (2000).«CRC World Dictionary of Plant Names».Taylor & Francis US.4 R-Z
- 2628.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tamarix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.