Doctor Who

Doctor Who (anteriorment coneguda com a Doctor Misteri en alguns països d'Hispanoamèrica) és una série de televisió britànica de ciència ficció produïda per la BBC. Està dividida en dos etapes: la denominada série clàssica, emesa entre 1963 i 1989, i la série moderna, iniciada en 2005 i que continua emetent-se en l'actualitat. Forma partix també de la série oficial una película per a televisió emesa en 1996 titulada Doctor Who: La película produïda entre Regne Unit, Estats Units i Canadà. La série narra les aventures d'un ser extraterrestre cridat «el Doctor», part d'una espècie humanoide cridats els Senyors del Temps. El Doctor explora l'univers en el seu TARDIS, una nau espacial en consciència pròpia capaç de viajar a través del temps i l'espai. Per fòra, sembla una cabina de policia blau, que era un element comú dels carrers del Regne Unit quan la série va escomençar en 1963. En l'ajuda de distints acompanyants, el Doctor s'enfronta a una varietat d'enemics mentres salva civilisacions, llibera pobles oprimits i visita tant el passat com el futur, ajudant a gent comuna i corregint injustícies. Escomençant en William Hartnell, catorze actors o actrius han protagonisat la série com el Doctor, sent el més recent és Ncuti Gatwa, qui va interpretar al Quinzé Doctor entre 2023 i 2025. La transició entre actors està integrada en la trama de la série per mig del concepte de regeneració en una nova encarnació, un recurs argumental en el que, quan un Senyor del Temps resulta ferit de mort o debilitat per la vellea, les seues cèlules es regeneren i es reencarna en un cos diferent en nous gests i comportament, pero conservant els mateixos recorts. Açò explica l'interpretació distintiva de cada actor, ya que tots representen diferents etapes en la vida del Doctor i, junts, conformen una sola vida en una narrativa contínua. La naturalea dels viages en el temps de la trama permet que diferents encarnació del Doctor es troben ocasionalment. El Doctor pot canviar d'apariència ètnica o de gènero: en 2017, Jodie Whittaker es va convertir en la primera dòna en interpretar el paper principal, i en 2023, Gatwa es va convertir en el primer actor negre en protagonisar la série. Les diferents encarnació visten trages distintius, creats per dissenyadors com Alexandra Tynan i Barbara Lane.

Doctor Who figura en el Llibre Guinness dels Récorts com la série de televisió de ciència ficció de major duració del món i és també un icon de la cultura popular britànica. Ha segut reconeguda per les seues històries imaginatives, efectes especials creatius de baix cost durant la série original i l'us pioner de la música electrònica. A lo llarc dels seus 60 anys d'història, s'ha convertit en una série de cult que ha influït en vàries generacions de professionals de la televisió britànica. Ha rebut el reconeiximent per part tant de crítica com de públic com un dels millors programes britànics de televisió, guanyant un BAFTA a la Millor série dramàtica en 2006, varis Premis Hugo i varis National Television Awards. Doctor Who també ha creat varis productes derivats, com les séries de televisió Torchwood o The Sarah Jane Adventures, l'episodi pilot K-9 and Company i una infinitat de noveles, audiolibros, videojocs, recopilatoris de la banda sonora de la série en discs compactes, còmics i joguets. La série original es produïa en el BBC Television Centre de Londres i va cessar la seua realisació en 1989. Posteriorment es va filmar una película en 1996, que es va produir en Canadà en l'objectiu de rellançar la série en capital de BBC i Universal, pero la baixa audiència que va rebre en Estats Units no va propiciar la producció d'una nova série. Finalment, la série moderna voria la llum el 26 de març de 2005, en producció de BBC Wals i la Canadian Broadcasting Corporation (CBC) i Cardiff com a principalloc de rodage. Posterior es cancele l'especial de nadal de 2026.

Premissa

Doctor Who narra les aventures del personage principal, un Senyor del Temps renegat que es fa cridar «el Doctor». El Doctor va fugir de Gallifrey, el planeta dels Senyors del Temps, en una TARDIS furtada («Temps i Dimensió Relativa(s) en l'Espai»), una màquina del temps que viaja materialisant-se i desmaterializándose en el vórtice temporal. La TARDIS té un interior immens, pero per fòra sembla més chicoteta, i està equipada en un «circuit camaleónico» dissenyat per a que la màquina adopte l'apariència d'objectes locals com camuflage. Per un fallo, la TARDIS del Doctor permaneix en la forma d'una cabina de policia britànica blava.

A través del temps i l'espai, les numeroses encarnació del Doctor a sovint es troben en events que desperten la seua curiositat i intenta impedir que les forces del mal danyen a persones inocents o alteren l'història, utilisant únicament el seu ingeni i recursos mínims, com el versàtil destornillador sónico. El Doctor rara volta viaja sol i sol estar acompanyat per un o més acompanyants en estes aventures; estos acompanyants solen ser humans, per la fascinació del Doctor pel planeta Terra, lo que també ho du a colaborar freqüentment en la força militar internacional UNIT quan la Terra està amenaçada. El Doctor ha vixcut per varis sigles i, com a Senyor del Temps, té la capacitat de regenerar-se quan el seu cos sofrix danys mortals o es debilita per la vellea. Les diverses encarnació del Doctor han acumulat numerosos enemics recurrents durant els seus viages, incloent als Daleks, el seu creador Davros, els Cybermen i el Senyor del Temps renegat conegut com l'Amo.

Argument original

L'història comença en Londres, en l'any 1960. Dos professors de l'institut Coal Hill, Ian Chesterton i Barbara Wright, estan estranyats pel comportament d'una alumna comuna, que sembla mostrar coneiximents més allà dels que una chica de 15 anys com ella deuria tindre, al mateix temps que mostra un estrany torpor absolut en atres matèries que contrasta en eixes aparents dotes intelectuals que posseïx. Susan, que viu en el seu yayo, es nega a que la seua professora la visite en la seua casa per a parlar en ell, ya que el seu yayo no soporta als estranys, i quan Barbara va intentar anar pel seu conte a la direcció, allí solament hi havia un vell depòsit de ferralla. Aixina que, Ian i Barbara decidixen una vesprada seguir a Susan a l'eixida de l'institut, observant que entra en el depòsit i no ix. Preocupats, entren despuix d'ella i no la troben. En el seu lloc, entre multitut de carraques velles, solament troben una cabina de policia, lo que els estranya, ya que estes cabines solen estar en el carrer i no dins d'edificis. Llavors irromp un vell en elloc, i quan li pregunten sobre Susan, ell contesta en evasivas. En sentir a Susan dins de la cabina, irrompen dins d'ella, i descobrixen que es tracta d'una espècie de nau espacial, moltíssim més gran per dins que per fòra. El vell, únicament conegut com el Doctor, resulta ser el yayo de Susan, i revela que la seua neta i ell són alienígenas d'un atre món i un atre temps i que fa temps varen fugir del seu planeta en eixa nau, la TARDIS (sigles de «Clave And Relative Dimension In Space», «Temps i dimensió relativa en l'espai»), capaç de viajar en l'espai i el temps, encara que tenien l'intenció de retornar algun dia. Al no poder deixar marchar a Ian i Barbara per por a que revelen a la gent el secret de la TARDIS, el Doctor decidix desapegar, duent-li'ls seqüestrats. El dispositiu de direcció de la TARDIS està estropejat, per lo que el Doctor no pot controlar elloc ni l'época en que aterrisaran, aixina que no pot tornar a Ian i Barbara a la seua época per més que vullga, i deu conformar-se en anar botant aleatoriamente d'un destí a un atre esperant tindre sòrt d'aterrisar de nou en la Terra del XX algun dia. És aixina com arranca una série de viages en l'espai i el temps en la qual el Doctor i els seus acompanyants visiten distintes époques passades, presents i futures de la Terra i d'atres móns, vivint moltes aventures, i coneixent a múltiples aliats i enemics.

Història

Doctor Who es va estrenar en BBC Television, actual BBC One, el 23 de novembre de 1963 a les 17:15 (GMT), despuix de discussions i planificacions que havien durat un any. Sydney Newman, de BBC Drama, va anar el responsable principal del seu desenroll, en les contribucions del Cap del Departament de Guions, Donald Wilson, l'escritor Anthony Coburn, l'editor David Whitaker i la productora inicial Verity Lambert. El tema musical del títul va ser compost per Ron Grainer, i produït i arreglat per Delia Derbyshire del BBC Radiophonic Workshop. Es va intentar que el programa fora interessant per a chiquets i adults.

El departament de dramàtics de la divisió de séries va produir el programa durant 26 temporades, emeses per BBC One, lo que es coneix com la "série clàssica", a lo llarc de les quals varen desfilar sèt actors interpretant les sèt primeres encarnació del protagoniste. A partir dels huitanta es va iniciar una decadència en l'èxit de la série. Les sifres d'audiència en descens, una deterioració en la percepció del públic del programa i un horari d'emissió menys destacat varen provocar que Jonathan Powell, llavors director de BBC One, decidira paralisar la producció de la série en 1989. Encara que a tots els efectes estava cancelada, com l'última coprotagonista Sophie Aldred va mencionar en el documental Doctor Who: More Than 30 Years in the TARDIS, la BBC mantenia que la série solament estava en pausa i que el programa retornaria vesprada o primerenc. Encara que la producció interna havia cessat, la BBC va escomençar a buscar una companyia de producció independent per a rellançar la série. Philip Segal, que treballava per a la secció de televisió de Columbia Pictures en els Estats Units, va fer una proposta a la BBC sobre la série. Les negociacions de Segal varen culminar en la creació d'una película per a televisió. Doctor Who: La película es va emetre per Fox Network i BBC One en 1996 com una coproducció entre Fox, Universal Pictures, BBC i BBC Worldwide. Tal película feya les voltes d'episodi pilot per a una hipotètica nova série que es tenia planejat desenrollar seguint el mateix esquema de coproducció i que haguera estat protagonisada per l'octau intérpret del Doctor despuix d'haver-se produït el relleu en la película entre l'última encarnació clàssica del mateix i ell. No obstant, encara que la película va ser un èxit rotunt d'audiència en el Regne Unit en 9,1 millons d'espectadors, no va ocórrer lo mateix en Estats Units, lo que va fer perdre l'interés a Fox i Universal, cancelant-se la proposta de série. Entretant, productes llicenciats com a noveles, audiodramáticos i una série d'animació no varen deixar de proporcionar noves històries, pero el programa de televisió Doctor Who va permanéixer inactiu fins a 2003. En setembre d'eixe any, BBC Television va anunciar la producció interna d'una nova série, una volta expirats els antics compromisos en Fox i Universal i recuperats tots els drets de la franquícia. La nova série seria produïda per l'escritor Russell T Davies i la directora de dramàtics de BBC Wals, Julie Gardner.

Doctor Who en el XXI

La série moderna va debutar en BBC One el 26 de març de 2005 —començant en la novena encarnació del protagoniste interpretada per Christopher Eccleston i Billie Piper com el seu acompanyant Rose Tyler— i el programa es va vendre a atres països. En el rotunt èxit d'audiència del primer episodi, Rose, en més de 10 millons d'espectadors, la BBC va encarregar immediatament dos temporades més, ya protagonisades pel dècim actor en el paper principal, David Tennant, i es va constituir la tradició de fer un episodi especial nadalenc cada any, ademés de seguir encarregant-se temporades anuals. Tennant va debutar en la série en l'escena de regeneració de l'últim capítul de la primera temporada el 18 de juny de 2005, i més extensament en un especial nadalenc el 25 de decembre de 2005, mentres que la segona temporada s'iniciava el 15 d'abril de 2006. En la tercera temporada, que va escomençar el 31 de març de 2007 en BBC One, a David Tennant se li uniria Freema Agyeman com la seua companyera Martha Jones qui a la seua volta seria substituïda en 2008 per Catherine Tate interpretant a Donna Noble, personage que ya havia aparegut en l'especial de Nadal de 2006. A finals de 2008, David Tennant va anunciar en directe en l'emissió dels National Television Awards que quan la série retornara en 2010, ell no formaria part d'ella. Russel T Davies també va abandonar la producció, no sense abans crear i rodar en Tennant com a protagonista, cinc especials durant 2009 per a narrar la transició entre el final de la temporada de 2008 i el principi de la de 2010, aixina com per a donar l'eixida al Dècim Doctor i rebre al nou Undècim Doctor, el jove Matt Smith, la primera aparició del qual es va produir en l'últim d'estos especials, El fi del temps. Tennant també va fer una aparició com invitat en la série spin-off de Doctor Who, The Sarah Jane Adventures, en l'episodi The Wedding of Sarah Jane Smith, que, encara que es va emetre abans de El fi del temps, es va rodar posteriorment a est, i per tant constituïx l'última gravació de David Tennant com a Doctor titular. El 3 d'abril de 2010 es va estrenar la quinta temporada de la série, presentant oficialment al nou Doctor en Karen Gillan interpretant al seu acompanyant, Amy Pond, als que s'uniria el promés i despuix marit d'esta, Rory Williams (Arthur Darvill) a mitat de la mateixa temporada. Gillan i Darvill varen deixar la série el 29 de setembre de 2012, al final de la primera part de la sèptima temporada, i Jenna Coleman es va convertir en la nova acompanyant del Doctor, Clara Oswald, a partir de l'especial nadalenc del mateix any.

En 2013, en motiu del 50 aniversari de la série, BBC va produir un episodi especial de la série en 3D titulat El dia del Doctor, (protagonisat per Matt Smith, Jenna Coleman, David Tennant, Billie Piper i el veterà actor John Hurt i en el que Tom Baker va tornar a interpretar un paper en la série) aixina com un docudrama cridat An Adventure in Space and Clave sobre els orígens de la producció de la ficció, en David Bradley interpretant a l'actor William Hartnell. Abdós es varen emetre en autumne del mateix any, en l'especial 3D estrenant-se ademés en més de 1500 sals de cine i emés simultàneament en 94 països, consumant aixina un nou récort Guiness per a la série.

L'1 de juny de 2013, Matt Smith va anunciar que no estaria present en l'octava temporada de la série, i que abandonaria Doctor Who en l'especial de Nadal de 2013. L'identitat de l'actor que li va succeir com el Duodècim Doctor a partir d'eixe mateix especial es va donar a conéixer en un programa especial emés en directe en BBC One titulat Doctor Who Live: The Next Doctor, el 4 d'agost de 2013. Allí es va revelar que el Duodècim Doctor seria Peter Capaldi, que ya havia aparegut anteriorment en la série en l'episodi Els fòcs de Pompeya. Peter Capaldi va pilotar la TARDIS des de l'any 2014 fins a l'1 de juliol de 2017, puix segons va deixar transcendir el carismàtic actor, eixa seria la seua última temporada [10]. La Tretzena Doctora, Jodie Whittaker, ha protagonisat les temporades 11, 12 i 13. El 8 de maig de 2022 la BBC va anunciar que Ncuti Gatwa es convertirà en la catorzena encarnació del Doctor; va assumir el paper una volta que Jodie Whittaker va deixar el rol a finals de 2022.

Consciència pública

La TARDIS té forma externa de cabina de policia.

S'ha sugerit que l'emissió del primer episodi va ser retardat dèu minuts per l'extensió dels informatius per la cobertura d'assessinat del president dels Estats Units John F. Kennedy, que va succeir el dia anterior; mentres que de fet, varen anar solament huitanta segons de retart.Degut a que es creu que la cobertura dels acontenyiments de l'assessinat, aixina com una série d'apagons en tot el país, va poder haver causat que massa espectadors es pergueren esta introducció a una nova série, la BBC va transmetre de nou el primer episodi el 30 de novembre de 1963, abans de l'emissió del segon episodi.

El programa es va convertir ràpidament en una institució nacional i tema d'innumerables bromes, mencions en periòdics o atres referències de la cultura popular britànica. Actors de renom s'oferien a aparéixer com a estreles invitades en vàries històries.

No obstant, en la popularitat va aplegar la controvèrsia sobre l'idoneïtat del programa per als chiquets. La defensora de la moral Mary Whitehouse va fer una série de queixes a la BBC durant la década dels setanta sobre el seu contingut espantós o sanguinós. Les seues accions, no obstant, varen fer al programa més popular, especialment entre els chiquets. John Nathan-Turner, que va produir la série durant els anys huitanta, observava cóm els comentaris de Whitehouse influïen en els nivells d'audiència que s'incrementaven poc despuix de realisar-els. Durant els setanta, Radi Claves, la revista d'events de la BBC, va anunciar que una mare va dir que la música del títul havia esglayat al seu fill. Encara que Radi Claves va demanar perdó, la música del títul va permanéixer. Va haver més queixes sobre el contingut del programa. Durant la segona temporada de Jon Pertwee com el Tercer Doctor, en el serial Terror of the Autons (1971), imàgens de ninots de plàstic, narcisos matant a víctimes confiades i androides disfrassats de policies varen marcar el cim de l'habilitat del programa per a esglayar als chiquets. Un atre moment que va destacar especialment per la seua violència en eixa década va ser l'intent d'assessinat contra el Doctor en The Deadly Assassin (1976) quan li varen afonar el cap baix l'aigua per a crear un cliffhanger al final d'un episodi, i també va ser motiu de protesta un supost retrat negatiu dels chinencs en The Talons of Weng-Chiang (1977). Una enquesta d'audiència de la BBC realisada en 1972 en la que la seua definició de violència com "qualsevol acte que pot causar dany físic o sicològic, dolor o mort a persones, animals o propietats, ya siga intencionades o accidentals", va mostrar que Doctor Who era el programa dramàtic més violent de tots els que havien produït. El mateix informe va senyalar que el 3% de l'audiència pensava que el programa era "molt inadequat" per a vore-ho en família. No obstant, en resposta a l'enquesta de The Times, el periodiste Philip Howard va sostindre que "comparar la violència de Dr. Who, engendrada per una risotada d'un malensomi, en la violència més real d'atres séries de televisió, a on actors que semblen sers humans sagnen pintura que sembla sanc, és com comparar el Monopoly en el mercat immobiliari de Londres: abdós són fantasies, pero poden prendre's sériament".

L'image de la màquina de temps del protagoniste, la TARDIS, es va convertir en un icon en la cultura britànica. En 1996, la BBC va registrar com a marca comercial el disseny de cabina de policia blau per al merchandeig associat en Doctor Who. En 1998, la Policia Metropolitana va presentar una objecció a la petició de marca registrada, i en 2002 l'Oficina de Paleses va dictaminar a favor de la BBC senyalant que l'image de la cabina de policia estava més associada a Doctor Who que a la pròpia policia. Per eixemple, en la cançó de Radiohead "Up On The Ladder", pot escoltar-se "I'm stuck in the TARDIS" (Estic atrapat en la TARDIS). La resurrecció del programa en el XXI s'ha convertit en la peça central de la programació del dissabte en BBC One i "definix al canal". Des de la seua tornada, Doctor Who ha rebut altes sifres en audiència, tant en número de tele-espectadors com en les medicions de l'Índex d'apreciació. En 2007, Caitlin Moren, crític de televisió de The Times, va escriure que Doctor Who és la "quinta essència de ser britànic". El director Steven Spielberg ha comentat que "el món seria un lloc més pobre sense Doctor Who".

Episodis

Artícul principal → Anexe:Episodis de Doctor Who.

Doctor Who es va emetre originalment durant 26 temporades en BBC1, des del 23 de novembre de 1963 al 6 de decembre de 1989. Durant l'emissió original, cada episodi semanal formava part d'una història o serial, generalment de quatre a sis parts en els primers anys i de tres a quatre parts més vesprada. Hi ha tres excepcions notables: l'èpica The Daleks' Master Pla que es va emetre en 12 episodis més un episodi de llançament, Mission to the Unknown, a on no apareixia el repartiment regular; el serial The War Games de 10 episodis; i The Trial of a Clave Lord que va durar 14 episodis, que contenia quatre històries a voltes referides de forma individual i conectades per seqüències emmarcades durant la temporada 23. Ocasionalment, els serial estaven conectats de forma indirecta per un argument com la busca en la temporada 16 en The Key of Clave. El programa pretenia ser educatiu i per a ser vist en família en horari de vesprada de dissabtes. Inicialment, s'alternaven històries en el passat per a ensenyar història a l'audiència jove en històries en el futur per a ensenyar sobre ciència. Açò es reflectia en els companyers originals del Doctor, un era un professor de ciència i l'atra una professora d'història. No obstant, les històries de ciència ficció varen escomençar a dominar el programa i els històrics, que no eren populars en l'equip de producció, es varen eliminar despuix del serial The Highlanders (1967). Mentres el programa va continuar utilisant escenaris històrics, s'utilisaven generalment com a teló de fondo per a contes de ciència ficció, en l'excepció del serial Black Orchid ambientat en el Regne Unit de 1920.

Les primeres històries tenien una naturalea més pareguda al serial, en el relat d'una història fluint a la següent, i cada episodi tenia el seu propi títul, encara que produïts com a distintes històries en els seus propis còdics de producció. Despuix de The Gunfighters (1966), cada serial va rebre el seu propi títul, i les parts individuals solament eren assignades com a números d'episodi. Entre els guionistes de la série original es trobaven Terry Nation, Henry Lincoln, Douglas Adams, Robert Holmes, Terrance Dicks, Dennis Spooner, Eric Saward, Malcolm Hulke, Christopher H. Bidmead, Stephen Gallagher, Brian Hayles, Chris Boucher, Peter Grimwade, Marc Platt i Ben Aaronovitch. El format de serial va canviar en la seua reaparició de 2005, en el que les séries duraven en 13 episodis de 45 minuts. Açò inclou tres episodis en dos parts i un argument per temporada que utilisa els elements per a unir-els al final de la temporada. Com en les primeres temporades del programa original, els episodis de dos parts tenen títuls separats. Des de 1963 s'han emés 845 episodis de Doctor Who, variant des del format més comú d'episodis de 25 minuts fins als episodis de 45 minuts per a l'única temporada de 1985 i la nova série de 2005, dos produccions de llarcmetrage, The Five Doctors de 1983 i la película per a televisió de 1996, i sis especials de Nadal de 60 minuts. Doctor Who va sobrepassar a la saga Star Trek, en 726 episodis en cinc programes, en el seu tercer episodi de la série de 2007.

Episodis perduts

Artícul principal → Episodis perduts de Doctor Who.

Entre 1967 i 1978, una gran cantitat de l'archiu audiovisual antic en les filmoteques i videotecas de la BBC es va destruir per a deixar lloc o senzillament es varen borrar les cintes per a reutilisar-les i gravar atres programes damunt. Doctor Who va ser una de les séries afectades per esta porga, veent-se afectades sobretot les temporades dels dos primers Doctors William Hartnell i Patrick Troughton, del periodo 1963-1969, és dir, el periodo en blanc i negre, faltant molts episodis en l'archiu d'eixos anys. De 1970 en avant, es conserven tots els episodis, si ben alguns d'ells solament es varen conservar en còpies en blanc i negre. A lo llarc dels anys, i gràcies a que la BBC va recuperar còpies venudes a països estrangers o gravacions en video de particulars, s'han anat recuperant alguns dels episodis perduts. Combinant eixes gravacions d'inferior calitat en les còpies en l'archiu i per mig de variades tècniques de restauració, s'ha anat recuperant poc a poc material de millor calitat, a voltes tornant el color a còpies en blanc i negre, i atres voltes restaurant l'apariència de video a les còpies en celoide dels episodis antics gràcies al procés VidFire. L'àudio de tots els episodis es va recuperar gràcies a gravacions en casset d'espectadors del programa. En total, tenint en conte les recuperacions i restauracions mencionades, en l'actualitat seguixen perduts 95 dels 253 primers episodis de la série, lo que afecta total o parcialment a 26 serial de 50. En abril de 2006, el programa infantil de la BBC Blue Peter va llançar un repte per a buscar els episodis perduts en la promesa de premiar en un model de Dalek a escala real. La busca en l'actualitat seguix oberta, i de fet els últims descobriments d'episodis abans perduts daten de març de 2026.

En l'aprovació de la BBC, s'estan realisant esforços per a restaurar tants episodis com siga possible en tot el material existent. La tasca va escomençar a principis dels anys noranta, quan la BBC va escomençar a posar en venda gravacions d'àudio dels serial perduts en casset i CD en narració adicional que suplira les imàgens. Les reconstrucció oficials també han aparegut en VHS i MP3 i com a contingut especial en DVD. La BBC, en l'ajuda de l'estudi d'animació Cosgrove Hall, rehízo els episodis 1 i 4 de The Invasion (1968) en format animat, utilisant les pistes d'àudio i les notes d'escena i lloc en venda en DVD en novembre de 2006. En 2011 es va anunciar que The Reign of Terror seguiria el mateix procés, veent la llum finalment en giner de 2013.

Repartiment

Senyal:      = Principals (Protagonistes)

Senyal:      = Recurrents

Senyal:       = Aparicions especials/Cameo

Série Clàssica (1963-1989)

Actor/actriu	Personage
			1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	21	22	23	24	25	26	Total
William Hartnell	El Doctor	Primer	40	36	44	7	-	-	-	-	-	4	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	133
Richard Hundall			-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	1
Patrick Troughton		Segon	-	-	-	36	38	43	-	-	-	4	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	3	-	-	-	125
Jon Pertwee		Tercer	-	-	-	-	-	-	25	25	26	26	26	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	129
Tom Baker		Quart	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	20	26	26	26	26	20	28	-	1	-	-	-	-	-	-	177
Peter Davison		Quint	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	26	23	20	-	-	-	-	-	70
Colin Baker		Sext	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	8	13	14	-	-	-	35
Sylvester McCoy		Sèptim	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	14	14	14	42
Carole Ann Ford	Susan Foreman		42	9	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	52
William Russell	Ian Chesterton		42	35	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	77
Jacqueline Hill	Barbara Wright		40	35	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	75
Maureen O'Brien	Vicki		-	39	8	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	47
Peter Purves	Steven Taylor		-	6	40	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	46
Adrienne Hill	Katarina		-	-	5	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	5
Jean Marsh	Sara Kingdom		-	-	9	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	9
Jackie Lane	Dodo Chaplet		-	-	19	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	19
Anneke Wills	Polly		-	-	4	32	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	36
Michael Craze	Ben Jackson		-	-	4	33	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	37
Frazer Hines	Jamie McCrimmon		-	-	-	29	40	44	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	3	-	-	-	-	117
Deborah Watling	Victoria Waterfield		-	-	-	7	33	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	40
Wendy Padbury	Zoe Heriot		-	-	-	-	5	43	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	49
Caroline John	Liz Shaw		-	-	-	-	-	-	25	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	26
Nicholas Courtney	Brigadier		-	-	-	-	4	8	25	21	9	10	10	4	4	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	4	100
John Levene	Sargent Benton		-	-	-	-	-	6	9	14	8	7	8	4	7	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	63
Katy Manning	Jo Grant		-	-	-	-	-	-	-	25	26	26	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	77
Roger Prim	L'Amo		-	-	-	-	-	-	-	21	12	4	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	37
Peter Pratt			-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4
Geoffrey Beevers			-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	-	-	-	-	-	-	-	-	4
Anthony Ainley			-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	8	8	3	5	2	2	-	-	3	31
Richard Franklin	Mike Yates		-	-	-	-	-	-	-	19	7	3	11	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	41
Elisabeth Sladen	Sarah Jane Smith		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	26	20	26	8	-	-	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	81
Ian Marter	Harry Sullivan		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	20	11	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	31
Louise Jameson	Leela		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	14	26	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	40
John Leeson	K-9		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	18	25	-	14	-	1	-	-	-	-	-	-	58
David Brierly			-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	12	-	-	-	-	-	-	-	-	-	12
Mary Tamm	Romana	I	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	26	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	26
lla Ward		II	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	20	20	-	-	-	-	-	-	-	-	40
Matthew Waterhouse	Adric		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	20	23	-	1	-	-	-	-	-	44
Sarah Sutton	Nyssa		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	7	24	16	1	-	-	-	-	-	48
Janet Fielding	Tegan Jovanka		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	26	23	13	-	-	-	-	-	66
Mark Strickson	Vislor Turlough		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	17	17	-	-	-	-	-	34
Gerald Flood	Kamelion		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	3	-	-	-	-	-	5
Nicola Bryant	Peri Brown		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	12	13	8	-	-	-	33
Bonnie Langford	Mel Bush		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	6	14	-	-	20
Sophie Aldred	Ace		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	3	14	14	31

Película (1996)

Actor/actriu	Personage
Sylvester McCoy	El Doctor	Sèptim
Paul McGann		Octau
Daphne Ashbrook	Grace Holloway
Eric Roberts	L'Amo
Yee Jee Tso	Chang Lee

Série Moderna (2005-present)

Actor/actriu	Personage
			1	2	3	4	ESP	5	6	7	ESP	8	9	10	11	12	13	ESP	14	15	Total
Christopher Eccleston	El Doctor	Nové	13	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	13
David Tennant		Dècim	1	14	14	14	5	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	49
		Catorzé	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	3	-	-	4
Matt Smith		Undècim	-	-	-	-	1	13	14	15	2	1	-	-	-	-	-	-	-	-	46
John Hurt		Guerrero	-	-	-	-	-	-	-	1	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2
Peter Capaldi		Duodècim	-	-	-	-	-	-	-	-	2	12	14	14	-	-	-	-	-	-	42
David Bradley		Primer	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	2	-	-	1	-	-		3
Jodie Whittaker		Tretzena	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	11	11	9	-	-	1	33
Ncuti Gatwa		Quinzé	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	9	9	19
Billie Piper		Setzena	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1
	Rose Tyler		13	14	-	6	1	-	-	-	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	35
John Barrowman	Jack Harkness		5	-	3	2	1	-	-	-	-	-	-	-	-	2	-	-	-	-	13
Catherine Tate	Donna Noble		-	1	1	13	2	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	3	-	-	20
Freema Agyeman	Martha Jones		-	-	13	5	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	19
Bernard Cribbins	Wilfred Mott		-	-	-	7	2	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	10
Alex Kingston	River Song		-	-	-	2	-	4	6	2	-	-	1	-	-	-	-	-	-	-	15
Elisabeth Sladen	Sarah Jane Smith		-	1	-	2	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4
Derek Jacobi	L'Amo		-	-	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1
John Simm			-	-	3	-	2	-	-	-	-	-	-	2	-	-	-	-	-	-	7
Michelle Gomez			-	-	-	-	-	-	-	-	-	7	2	6	-	-	-	-	-	-	15
Sacha Dhawan			-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	1	-	-	-	5
Karen Gillan	Amy Pond		-	-	-	-	-	13	14	6	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-	34
Arthur Darvill	Rory Williams		-	-	-	-	-	7	14	6	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	27
Jenna Coleman	Clara Oswald		-	-	-	-	-	-	-	10	2	12	14	1	-	-	-	-	-	-	39
Matt Lucas	Nardole		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	14	-	-	-	-	-	-	15
Pearl Mackie	Bill Potts		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	13	-	-	-	-	-	-	13
Bradley Walsh	Graham O'Brien		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	11	11	-	1	-	-	23
Tosin Cole	Ryan Sinclair		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	11	11	-	-	-	-	22
Mandip Gill	Yasmin Khan		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	11	11	6	3	-	-	31
John Bishop	Donen Lewis		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	6	3	-	-	9
Millie Gibson	Ruby Sunday		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	9	3	12
Varada Sethu	Belinda Chandra		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	8	8

Personages

El Doctor

Artícul principal → El Doctor (Doctor Who).

El personage de El Doctor existix des dels anys xixanta, i a dia d'hui encara no se sap el seu nom (El Doctor és un renom que va triar perque és un jurament de noblea). Lo únic que se sap fins ara de El Doctor és que es tracta d'un viager alienígena excèntric de gran inteligència que lluita contra l'injustícia mentres explora el temps i l'espai en una màquina denominada TARDIS, sigles de Clave And Relative Dimension In Space (Temps i Dimensió Relativa en l'Espai). La TARDIS és molt més gran en el seu interior que en el seu exterior. Per un fallo crònic en el seu sistema de mímesis, manté la forma de cabina de policia de la década de 1960. És de color blau, té una porta doble davantera i no posseïx finestres laterals a la vista. Un atre dels objectes sempre relacionats en el Doctor és el destornillador sónico, la preferència del qual front un arma de fòc reafirma el sentit pacifiste del Doctor. Este li servix per a obrir i tancar portes, escanejar sistemes informàtics o aparats elèctrics, analisar matèria, arreplegar senyes, rastrejar formes de vida, etc. En transcórrer la série, no solament va canviar la personalitat irascible i alguna cosa sinistra del Doctor a una figura més compassiva, ingeniosa i excèntrica, sino que finalment es va revelar que estava fugint del seu propi poble, els Senyors del Temps del planeta Gallifrey. Com a Senyor del Temps, el Doctor té la capacitat de regenerar el seu cos quan està prop de la mort, recurs que permet canviar a l'actor protagoniste quan este no pot o no vol seguir en la série. El Doctor, com tots els Senyors del Temps, té un màxim de 12 regeneracions (13 encarnació), i ha realisat este procés a lo manco en dotze ocasions, sense contar al Doctor de la Guerra, quan el dècim doctor es va regenerar en sí mateix i quan va conseguir un cicle de noves regeneracions complet. Cada nova encarnació tenia la seua pròpia personalitat, gusts i habilitats. Estos són els actors que han encarnat al Doctor en les diverses etapes de la série per l'orde de l'argument:

• Primer Doctor, interpretat per William Hartnell en 29 serial de les temporades 1 a 4 (novembre de 1963–octubre de 1966) i en l'especial The Three Doctors, en decembre de 1972 i giner de 1973. Despuix de la mort d'Hartnell en 1975, seria interpretat per Richard Hurndall en l'especial The Five Doctors de 1983 i per David Bradley en l'episodi de la dècima temporada The Doctor Falls, en l'especial de Nadal Twice Upon a Clave de 2017 i breument en l'episodi The Power of the Doctor en 2022, que tanca el cicle de Jodie Whittaker com el Decimotercer Doctor.
• Segon Doctor, interpretat per Patrick Troughton en 21 serial de les temporades 4 a 6 (novembre de 1966–juny de 1969), en els quatre especials de The Three Doctors, en l'especial The Five Doctors i en les tres parts de l'especial The Two Doctors, emeses entre febrer i març de 1985.
• Tercer Doctor, interpretat per Jon Pertwee en 19 serial de les temporades 7 a 11 (giner de 1970–juny de 1974) i en l'especial The Five Doctors.
• Quart Doctor, interpretat per Tom Baker en 41 serial de les temporades 12 a 18 (decembre de 1974–març de 1981).
• Quint Doctor, interpretat per Peter Davison en 19 serial de les temporades 19 a 21 (giner de 1982–març de 1984), en l'especial The Five Doctors i el "minisodio" benèfic Choc temporal en 2007.
• Sext Doctor, interpretat per Colin Baker en 8 serial de les temporades 21 a 23 (març de 1984–decembre de 1986).
• Sèptim Doctor, interpretat per Sylvester McCoy en 12 serial de les temporades 24 a 26 (setembre de 1987–decembre de 1989) i en Doctor Who: La película (1996).
• Octau Doctor, interpretat per Paul McGann en Doctor Who: La película (1996), en el minisodio La nit del Doctor (2013) i també ha fet molta varietat d'Àudio Drames de Doctor Who en Big Finish Productions.
• Doctor Guerrero, interpretat per John Hurt en l'especial del 50 aniversari El dia del Doctor (2013) i com invitat al final dels episodis El nom del Doctor i La nit del Doctor.
• Nové Doctor, interpretat per Christopher Eccleston en els 13 episodis de la temporada 1 de la nova série (març-juny de 2005).
• Dècim Doctor, interpretat per David Tennant des del final de l'últim episodi de la primera temporada, en un especial de Nadal emés en decembre de 2005, en els 39 episodis de les temporades 2 a 4 de la nova série (decembre de 2005-juliol de 2008), en els especials de Nadal d'eixes temporades, i en els quatre especials de 2009 (fins a l'1 de giner de 2010). Reapareix en l'episodi del 50 aniversari El dia del Doctor, en novembre de 2013.
• Undècim Doctor, interpretat per Matt Smith en els 40 episodis de les temporades 5, 6, i 7 de la nova série (abril de 2010-maig de 2013), en els seus respectius especials de Nadal i en l'especial del 50 aniversari, El dia del Doctor. La seua última aparició en la série es dona durant el primer episodi de la 8.ª temporada, Respira fondo (agost de 2014), en un breu cameo.
• Duodècim Doctor, interpretat per Peter Capaldi en 41 episodis de les temporades 8, 9 i 10 de la nova série (agost de 2014-juliol de 2017). L'anunci del seu paper es va fer el 4 d'agost de 2013 en un especial en viu de mija hora transmés per BBC One.
• Decimotercer Doctor, interpretat per Jodie Whittaker des de la temporada 11 fins a la 13. Whittaker va ser presentada com la Tretzena Doctora el 16 de juliol i va debutar en l'especial nadalenc de 2017 "Twice Upon a Clave".
• Catorzé Doctor, interpretat per David Tennant revelat súbitamente i per a sorpresa de molts durant els segons finals de l'episodi "The Power of the Doctor". En motiu del 60 aniversari de Doctor Who, esta versió del Doctor apareixerà en tres episodis especials a finals de novembre de 2023.
• Quinzé Doctor, interpretat per Ncuti Gatwa durant les temporades 14 i 15, renombrades com a temporada 1 i 2 per l'aliança de distribució en Disney a partir de la primavera del 2024.
• Setzé Doctor, interpretat per Billie Piper revelada durant els segons finals de l'episodi "The Reality War". En motiu del 20 aniversari de l'era moderna de Doctor Who. Atres actors també han interpretat al Doctor (o versions alternatives com Dr. Who), encara que rarament més d'una sola volta, i mai dins de la continuïtat oficial de la série. Alguns actors coneguts que han actuat com el Doctor són Peter Cushing en les películes Dr. Who and the Daleks (1965) i Daleks - Invasion Earth: 2150 A. D. (1966), Rowan Atkinson en un especial humorístic de quatre episodis de 1999 com a Nové Doctor, i Hugh Grant com a Duodècim Doctor en el mateix especial. A lo llarc de la série, s'han fet revelacions controvertides sobre el Doctor: en el serial The Brain of Morbius (1976) se sugerix ambiguamente que el Primer Doctor pot no haver segut la primera encarnació del Doctor (encara que esta possibilitat es va desmentir en successives ocasions a partir de The Five Doctors en avant); durant l'época del Sèptim Doctor es va insinuar que el Doctor era més que un Senyor del Temps ordinari (assunt que no va aplegar a concretar-se despuix de la cancelació de la série) i en la película de 1996 es va revelar que el Doctor era mig humà per la seua banda materna (alguna cosa que no es va tornar a mencionar en la série moderna). En el primer episodi, An Unearthly Child, es mostra que el Doctor té una neta, i en Temau-la (2006) i La filla del Doctor (2008) el Doctor menciona que una volta va ser pare. La série de 2005 va revelar que el Nové Doctor era l'únic Senyor del Temps supervivent conegut i el seu planeta natal havia segut destruït en la "Guerra del Temps" que es va donar entre els Daleks i els Senyors del temps. En l'especial El fi del temps emés en Nadal de 2009 i any nou de 2010, interpretat per David Tennant, es diu que en realitat el seu planeta no va ser destruït i que el restant de Senyors del Temps no estan morts, sino atrapats en un bucle temporal quan es va desnugar la Guerra del Temps. D'eixe bucle temporal no pot entrar ni eixir res. El Doctor és l'únic Senyor del Temps que va quedar fòra d'eixe bucle temporal i es pot moure en totallibertat per l'univers, pero des de la guerra no ha tornat a vore ningú de la seua espècie en l'excepció de L'Amo. Despuix, en l'especial del 50 aniversari, El dia del Doctor, es va revelar la realitat sobre Gallifrey, que no va ser destruït, sino que en l'últim moment l'Undècim Doctor va canviar el passat i va salvar Gallifrey, tancant-ho en un punt desconegut de l'espai i el temps, gràcies a una acció conjunta de les tretze encarnació del Doctor i les seues respectives TARDIS. No obstant, el desfasament de llínees temporals que va provocar esta acció va fer que el Doctor Guerrer, en retornar en la TARDIS a la seua pròpia llínea temporal, oblidara tot lo succeït i es plasmara en la seua ment la llínea temporal alternativa en la que va destruir Gallifrey, i este recort es va transmetre a les encarnació posteriors, el Nové, Dècim i Undècim Doctor. Per la seua banda, el Dècim Doctor també va oblidar lo succeït, per lo que l'Undècim va seguir sense conservar recort de la realitat, fins al moment en que viuria en persona lo succeït, esta volta retenint-ho en la seua ment en formar part de la seua pròpia llínea temporal.

Canvis d'apariència

Els productors de la série introduïxen el terme regeneració per a fer possible el canvi d'actors a lo llarc de la série. Açò va aparéixer per la fràgil salut de William Hartnell. Pero este terme no s'escomença a usar fins a la tercera regeneració del doctor, ya que el primer ho descriu com una "renovació", i el segon com un "canvi d'apariència". Esta nova ferramenta ha permés el canvi d'actors que interpreten al Doctor a lo llarc de l'història de la série, ademés de la representació d'alguns doctors alternatius del passat o del futur de l'història del personage. Per a l'història del doctor s'ha establit que el Doctor solament es pot regenerar 12 voltes de les seues 13 encarnació. Açò es va topar en un problema, i era el moment en que el Doctor es tinguera que regenerar per última volta, pero en l'episodi "The Clave of the Doctor" (2013), mostren al Doctor adquirint un nou cicle de regeneracions, escomençant pel 12.º Doctor degut a que l'11.º Doctor és en realitat la duodècima reencarnació del Doctor del set original de regeneracions.

L'idea de que una dòna encarne alguna de les regeneracions del Doctor ha passat per la ment de la productora moltes voltes, pero no és fins a 2017 quan Jodie Whittaker és seleccionada per a encarnar a la 13.º Doctora. A pesar de que és la primera encarnació femenina del Doctor, ya hem vist la capacitat de regeneració a qualsevol sexe dels Senyors del Temps quan "L'Amo" va passar a ser Missy, interpretada per Michelle Gomez.

Acompanyants

Mandip Gill, intérpret de Yasmin Khan, l'acompanyant del decimotercer Doctor.

Artícul principal → Acompanyant (Doctor Who).

El Doctor casi sempre compartix les seues aventures en acompanyants i des de 1963 més de 35 actors i actrius han figurat en eixe paper, generalment humans. Una de les tasques de la figura de l'acompanyant és la de recordar al Doctor el seu "deure moral". Els companyers originals del Primer Doctor varen ser la seua neta Susan Foreman (Carole Ann Ford) i dos professors d'escola, Barbara Wright i Ian Chesterton (Jacqueline Hill i William Russell, respectivament). L'única història de la série clàssica en la que el Doctor viaja solament és The Deadly Assassin (1976). Alguns acompanyants notables de la série de 1963 són Romana (Mary Tamm i lla Ward), una Senyora del temps; Sarah Jane Smith (Elisabeth Sladen); i Jo Grant (Katy Manning). Despuix del regrés a producció de la série, en 2005 els companyers del Nové i Dècim Doctor varen ser Rose Tyler (Billie Piper), ocasionalment Mickey Smith (Noel Clarke) i el Capità Jack Harness (John Barrowman). Ademés dels anteriors, el Dècim Doctor ha tingut atres acompanyants, notablement Martha Jones (Freema Agyeman) i Donna Noble (Catherine Tate). El Undècim Doctor (Matt Smith) va escomençar les seues aventures en la parella formada per Amy Pond (Karen Gillan) i Rory Williams (Arthur Darvill) per a després ser acompanyats ocasionalment per River Song (Alex Kingston). Despuix d'esta parella d'acompanyants va aplegar Clara Oswald (Jenna Coleman), l'última acompanyant de l'Undècim i la primera companyera de viages del Duodècim Doctor. En l'última temporada, estava corrent aventures en el doctor Bill Potts interpretada per Pearl Mackie. El propòsit de l'acompanyant és proporcionar un element en el que l'audiència es puga identificar, descobrir informació sobre el Doctor, que actua com una misteriosa figura paterna i fer alvançar l'història realisant preguntes o ficant-se en problemes. El Doctor generalment troba nous acompanyants i pert els antics, algunes voltes per a retornar a la seua llar o buscar noves causes en móns que han visitat, i en ocasions han mort durant el curs de la série. El terme utilisat per la prensa és "acompanyant" o "companyer/a". La série no utilisa el terme consistentemente i a sovint es presenten com a amics del Doctor. En la série de 2005, el Nové Doctor va afirmar que "utilisa a Rose Tyler (Billie Piper) com el seu acompanyant". A pesar del fet de que la majoria dels acompanyants del Doctor són dònes jóvens i atractives, la producció de la série original va mantindre un tabú sobre qualsevol tipo de relació romàntica, que es va trencar de forma controvertida en la película de 1996, quan l'Octau Doctor va besar a la seua companyera Grace Holloway (Daphne Ashbrook). En la série de 2005 es va jugar en l'idea de que varis personages pensaven que el Nové Doctor i Rose eren una parella, alguna cosa que desmentien, encara que es va sugerir lo contrari al final de la temporada i en els següents episodis, ya en el Dècim Doctor. De fet, el Doctor ha protagonisat varis besos en molts episodis de la série moderna. Antics acompanyants han reaparegut en la série, normalment en especials d'aniversari. L'antiga acompanyant, Sarah Jane Smith (Elisabeth Sladen) junt en el gos robòtic K-9, va reaparéixer en l'episodi de la série moderna Reunió escolar de 2006, més de 20 anys des del seu anterior aparició en l'episodi del vigèsim aniversari The Five Doctors (1983). Sladen va seguir apareixent regularment des de llavors en la série i va protagonisar la seua pròpia série derivada, titulada The Sarah Jane Adventures. En algunes ocasions, els actors que interpreten als acompanyants han aparegut en la série abans de ser personages regulars. En la temporada de 2007, Freema Agyeman interpreta a Martha Jones, una estudiant de medicina i acompanyant del Dècim Doctor. Agyeman va aparéixer anteriorment en la série en l'episodi L'eixèrcit de fantasmes, interpretant a un atre personage. L'acompanyant del Doctor en la següent temporada és Donna Noble, interpretada per Catherine Tate, que apareix per primera volta en l'especial de Nadal de 2006 La nóvia fugitiva vestida de nóvia, despuix d'haver segut arrastrada per accident fòra de la seua boda fins a la TARDIS, en el Doctor tractant per tots els mijos de tornar-la alloc a on pertany. Els primers acompanyants de l'Undècim Doctor varen ser Amy Pond (Karen Gillan), Rory Williams (Arthur Darvill) i ocasionalment River Song (Alex Kingston), l'identitat del qual i relació en el restant de personages es convertix en un dels misteris de la trama, finalment desvelat a mitan de la sexta temporada. Kingston va interpretar el personage de River Song prèviament en els episodis del Dècim Doctor Silenci en la biblioteca / El bosc dels morts. Karen Gillan també havia aparegut en un episodi anterior (Els fòcs de Pompeya), encara que de la mateixa manera que Freema Agyeman, interpretant un atre paper. L'acompanyant actual del Doctor, Clara, interpretada per Jenna Coleman, també va aparéixer en la série abans de debutar com a acompanyant a temps complet, actuant en els episodis El manicomio dels Daleks i Els hòmens de neu. No obstant, en esta ocasió les seues aparicions prèvies són intencionades i formen part d'un arc argumental de la série. L'última acompanyant del Doctor era Bill Potts interpretada per l'actriu Pearl Mackie, qui va passar a ser la primera acompanyant obertament homosexual. Part del Doctor al fi de l'última temporada per a viajar en la seua nóvia, Heather. Al final de la temporada 10 té lloc la nova regeneració del Doctor, donant fi al cicle a on el personage és interpretat per l'actor Peter Capaldi. Per a sorpresa de molts i, adequant-se a una nova tendència a nivell mundial, a on es redefinix el paper de la dòna en la societat, la nova identitat del Doctor, per primera volta en la seua història, és donada per una dòna: l'actriu Jodie Whittaker.

Adversaris

Un Dalek de la série renovada.

Quan Sydney Newman va encarregar la série, va especificar que no volia perpetuar el cliché del mònstruo d'ulls d'insecte de la ciència ficció. No obstant, els mònstruos es varen convertir en alguna cosa bàsic en Doctor Who des del seu començ i varen ser populars entre l'audiència. Alguns adversaris notables del Doctor són Autons, els Cybermen, els Sontaran, els Dimonis Marins, els Guerrers de Gèl, els Yetis, els Silurians, els àngels llorosos, els Slitheens i l'Amo. No obstant, de tots els mònstruos i vilans, els més representatius de la série són els Daleks, sers mutantes en una armadura mecànica del planeta Skaro; lo que els dona apariència de màquines. Se'ls reconeix per la seua veu metàlica i el seu crit: "¡Exterminar!", que pronuncien repetidament. Davros, el creador dels Daleks, també es va convertir en un vilà recurrent despuix de la seua primera aparició en el serial Genesis of the Daleks (1975). Els Daleks varen ser creats per l'escritor Terry Nation, que intentava fer una alegoria dels nazis, ya que el major propòsit dels Daleks és "exterminar" totes les races inferiors; i el dissenyador va ser Raymond Cusick. Els Daleks varen aparéixer en el segon serial del programa, The Daleks (1963–64), causant una reacció tremenda en els nivells d'audiència i en el públic.

Música

Tema musical

L'adaptació original de 1963 del tema per a Doctor Who ha segut considerada com una peça de música electrònica innovadora i important, i Doctor Who va ser la primera série de televisió del món en tindre un tema musical realisat completament en instruments electrònics. El tema original va ser compost per Ron Grainer i arreglat per Delia Derbyshire, del BBC Radiophonic Workshop, en l'ajuda de Dick Mills. Es varen crear vàries parts a partir de repeticions d'una série de notes de piano i osciladors i filtres. L'adaptació de Derbyshire va servir, en chicotetes edicions, fins al final de la temporada 17 (1979-80). Per a la temporada 18, es va fer un apany més modern i dinàmic per part de Peter Howell, que seria reemplaçat per la versió de Dominic Glynn en la temporada 23 (The Trial of a Clave Lord, 1986). Keff McCulloch va proporcionar la nova adaptació per a l'época del Sèptim Doctor que va durar des de la temporada 24 (1987) fins a la suspensió de la série en 1989. Per a la nova série de 2005, Murray Gold va proporcionar la nova melodia que utilisava samples del tema original de 1963 en nous elements afegits. En l'episodi de Nadal de 2005, Gold va introduir una versió modificada per als crèdits de tancament del tema utilisada fins a eixe moment. En 2010, en En l'últim moment, s'estrenaria un nou apany del tema, també a càrrec de Murray Gold, que perduraria fins a setembre de 2010, i en l'especial de decembre de 2010, Murray Gold estrenaria el seu tercer apany de la sintonia, que és el que s'utilisa des de llavors. Al començament de la década de 1970, Jon Pertwee, que havia interpretat al Tercer Doctor, va gravar una versió del tema musical en lletra titulada "Who Is The Doctor". En 1988, la banda musical The Justified Ancients of Mu Mu (més vesprada coneguda com The KLF) va llançar el senzill Doctorin' the Tardis utilisant com a nom The Timelords, que va alcançar el primer lloc en el Regne Unit i el segon en Austràlia. Uns atres han realisat covers del tema com Orbital, The Pogues, Pink Floyd en directes i els comediantes Bill Bailey i Mitch Benn.

Música ambiental

La major part de la música accessòria per a Doctor Who es va encarregar a compositors independents, encara que durant els primers anys es va utilisar música d'archiu, ademés d'extractes ocasionals de gravacions originals o versions de música popular de grups com The Beatles o The Beach Boys. La música ambiental per al primer episodi, An Unearthly Child, va ser composta per Norman Kay. Moltes de les històries del Primer Doctor utilisaven música del compositor Tristam Cary. Atres compositors d'este periodo varen ser Richard Rodney Bennett, Carey Blyton i Geoffrey Burgon. El músic més freqüent durant els primers quinze anys va ser Dudley Simpson que també va compondre música per a Blake's 7, finalisant en 1979. També va realisar un cameo en The Talons of Weng-Chiang, com a director d'un music-hall. Despuix del serial The Leisure Hive (1980), la música accessòria va ser assignada al Radiophonic Workshop. Paddy Kingsland i Peter Howell varen contribuir durant este periodo ademés d'uns atres com Roger Limb, Malcolm Clarke i Jonathan Gibbs. Radiophonic Workshop va deixar el treball despuix de The Trial of a Clave Lord i Keff McCulloch es va convertir en el compositor principal, en les contribucions de Dominic Glynn i Mark Ayres. La música incidental a partir de 2005 va ser composta per Murray Gold, encara que en la série també s'utilisen extractes de música pop de la década de 1980, 1990 i 2000. El 4 de decembre de 2006 es va posar a la venda el primer disc en la banda sonora de la série.

Efectes de sò

Els escenaris i temes de ciència ficció de Doctor Who varen crear la necessitat de crear efectes sonors per a la série, encara que sons comuns varen ser utilisats a partir de gravacions de série. Degut a que Doctor Who va escomençar abans de la proliferació dels sintetisadors, part de l'equip utilisat per a crear els efectes de sò va ser construït pel BBC Radiophonic Workshop. Casi tots els efectes sonors durant els anys xixanta varen ser creats per Brian Hodgson, que va treballar per a la série des del seu començ fins a principis de la década de 1970, quan li va substituir Dick Mills. Hodgson va crear centenars de peces d'efectes de sò des de dispars d'armes de rajos a dinosauris, ademés de l'efecte sonor de desaparició i reaparició de la TARDIS i les veus dels Daleks. La font que va utilisar Hodgson per a l'efecte de la TARDIS va ser el sò de les seues claus esgolant-se dalt i avall arrapant les cordes d'un piano antic, i gravant-ho al revés. La veu dels Daleks es va obtindre en passar les veus dels actors per un modulador d'anell i utilisant la distorsió pròpia dels micròfons i amplificadors d'eixa época. No obstant, el sò canviava perque no es varen anotar les freqüències utilisades en el modulador d'anell.

Índexs d'audiència

Doctor Who sempre s'ha emés en BBC One, conseguint audiències de millons de teleespectadors. A finals de la década dels setanta va alcançar la seua màxima popularitat en audiències de fins a 12 millons. Durant la folga de la ITV de 1979, l'índex d'audiència va alcançar els 16 millons. Cap emissió d'un episodi de Doctor Who ha tingut menys de 3 millons de teleespectadors, encara que a finals dels anys huitanta, audiències de 3 a 5 millons es consideraven pobres, lo que, segons la BBC, va causar la suspensió del programa. En el primer episodi de la série de 2005, Rose, es va conseguir un índex d'audiència de 10,81 millons, el tercer més alt de BBC One en eixa semana i el sèptim de tota les cadenes de televisió. La temporada de 2005 va obtindre una mija de 7,95 millons d'espectadors, i la de 2006 una audiència mija de 7,71 millons. L'episodi Rise of Cybermen va conseguir 9,22 millons d'espectadors. El programa va conseguir la quinta major audiència de tots els temps des de la segona part del serial The Ark in Space de 1975. El programa també va guanyar un respal considerable en Austràlia, possiblement com a resultat de la propenca relació entre la BBC i la ABC. S'ha tornat a retrasmitir la série clàssica en Austràlia des de setembre de 2003 a febrer de 2006 i les noves séries s'han emés des d'ABC i UK. TV. La série té un grup de seguidors en Estats Units, a on es va emetre des dels anys 1970 a 1990, principalment per PBS. Nova Zelanda va ser el primer país estranger en emetre Doctor Who començant en setembre de 1964, continuant durant anys i emetent la nova série a partir de 2005. En Canadà, el programa va escomençar en giner de 1965, pero la CBC solament va emetre els primers 26 episodis. TVOntario va escomençar a emetre en 1976 des del serial The Three Doctors (1973) fins a la temporada 24 en 1991. Solament quatre episodis s'han estrenat en atres canals que no siguen BBC One. En l'especial d'aniversari de 1983, The Five Doctors, que es va emetre el 23 de novembre en la cadena WTTW de Chicago i atres cadenes de PBS dos dies abans que en BBC One. L'història Silver Nemesis que es va emetre en els tres episodis editats en un format de recopilació en Television New Zealand, en acabant de que el primer episodi s'emetera en el Regne Unit, pero no els dos finals. I la película de 1996 que es va presentar en CITV-TV d'Edmonton el 12 de maig, quinze dies abans que en BBC One i dos dies abans que Fox en Estats Units. Fins a octubre de 2006, la segona série ha segut emesa o s'està emetent de forma semanal en: Alemània (Pro 7, Syfy, Fox, One), Austràlia (ABC), Bèlgica (één), Brasil (People+Arts), Canadà (CBC en anglés i Ztélé en francés), Dinamarca (Danmarks Ràdio), Finlàndia (TV2), França (France 4, NRJ 12), Hong Kong (ATV World), Hongria (COOL TV de RTL Klub), Israel (Yes Weekend), Itàlia (Jimmy, Rai 4), Japó (BS-2 de NHK), Malàsia (Astre), Països Baixos (Nederland 3), Nova Zelanda (Prime TV i BBC UKTV), Noruega (NRK), Polònia (TVP 1), Portugal (People+Arts), Rússia (STS TV), Espanya (TVG, Tv3, Aragó Televisió, People+Arts, Televisió Canària, Canal 2 Andalusia, Clan TVE, SciFi, ETB1, Boing, Pluto TV i SyFy), Brasil (Globoplay), Hispanoamèrica (People+Arts, BBC HD, BBC Entertainment, SYFY, Crackle, Europa+), Colòmbia (Senyal Colòmbia i Telepacifico), Corea del Sur (KBS2), Tailàndia (BBTV 7), Turquia (Cine5), Estats Units (Sci Fi, BBC America, AMC+), Mèxic (BBC Entertainment i ocasionalment per TV Mexiquense), Grècia (Skai TV) i Style UK per a Oriente Pròxim, Àfrica del Nort i Llevant. La série també ha segut venuda, pero no emesa en Suècia (SVT) i Romania (TVR). Es va dissenyar un logotip especial per a l'emissió en japonés en la katakana ドクター・フー (rōmaji, Dokutaa Fuu). dels episodis de la série de 2005 es varen emetre en Canadà un parell de semanes despuix que en el Regne Unit, degut a que la cancelació de la NHL de 2004-05 va deixar buits en la programació de la CBC. Per a l'audiència canadenca, Christopher Eccleston va gravar introduccions especials en video, incloent preguntes com un concurs als espectadors i fragments del documental Doctor Who Confidential.

Fandom

Doctor Who ha conseguit un número important de seguidors. Sent Base el fòrum d'Internet més popular de la série. El terme Whovian (similar a Trekkie per als seguidors de Star Trek) és utilisat per la prensa per a fer referència als aficionats del programa.

Per açò mateixa, i de la mateixa manera que atres fandoms de séries grans, Doctor Who té grups que creen les seues pròpies produccions basades en la série. Estes varien des d'històries, contes, videos i inclús àudio drames que solen ser molt comuns en Regne Unit.

Películes

Podem trobar dos películes de Doctor Who: Dr. Who and the Daleks (1965) i Daleks' invasion Earth 2150 A. D. (1966). Abdós són històries ya contades en la série, pero en major presupost i en algun canvi sobre l'història original. En estes películes Peter Cushing interpreta a un científic cridat Dr. Who que viaja en la seua neta i la seua neboda, entre atres acompanyants, en una màquina del temps que ha inventat. Ademés, s'havia pensat en fer més películes, incloent una seqüela, The Chase, vagament relacionada en l'història de la série original, ademés de molts intents de películes per a televisió i produccions per a la gran pantalla en l'intenció de reviure al Doctor Who original en acabant de que la série original es cancelara. Paul McGann va aparéixer en l'única película per a televisió com l'encarnació de l'octau Doctor. Despuix de la película, va continuar el seu paper en àudio llibres i va ser confirmat que seria l'encarnació de l'octau doctor en un flashback d'un miniepisodio en 2005 en una reposició que, efectivament uniria les dos séries en la película. En 2011, David Yates va anunciar que havia escomençat a treballar en la BBC en una película del Doctor Who, un proyecte que prendria més de tres anys. Yates va indicar que la película prendria un enfocament diferent al Dr Who, a pesar de que Steven Moffat va declarar més vesprada que qualsevol película d'este tipo no seria un reinicie de la série i una película deuria ser realisada per l'equip de la BBC i protagonisada per l'actual Doctor de la série de televisió.

Derivats

Artícul principal → Torchwood.

Doctor Who ha tingut numeroses versions teatrals. Al començament dels anys 1970, Trevor Martin va interpretar el paper en l'obra teatral Doctor Who and the Daleks in the Seven Keys to Doomsday en l'actriu Wendy Padbury. Al començament de la década de 1990, Jon Pertwee i Colin Baker varen interpretar abdós al Doctor en un musical titulat Doctor Who - The Ultimate Adventure. En dos actuacions, en la que Pertwee es trobava malt, va ser substituït per David Banks. El Doctor també ha aparegut en dos películes dutes al cine: Dr. Who and the Daleks de 1965 i Daleks - Invasion Earth 2150 AD de 1966. Abdós, essencialment, tornen a contar les històries The Daleks (1963) i The Dalek Invasion of Earth (1964), en major presupost i alteracions del concepte de la série. En les películes, Peter Cushing va interpretar a un científic humà cridat Dr. Who, que va viajar en les seues dos netes i atres companyers en una màquina del temps que va inventar. Pels canvis, les películes no formen part de la continuïtat de la série, encara que la versió del personage de Cushing reapareixeria en tires còmiques i obres lliteràries, com a intent de reconciliar abdós parts. En 1981 es va emetre un episodi pilot per a un spin-off, K-9 and Company, en Elisabeth Sladen interpretant el seu paper d'acompanyant Sarah Jane Smith i John Leeson com la veu de K-9, i encara que este episodi es va incorporar a la continuïtat de Doctor Who en The Five Doctors (1983) i Reunió escolar (2006), la série no va aplegar a realisar-se. Els llibres de Doctor Who s'han publicat des de mediats de la década de 1960 fins a l'actualitat. El Doctor també va aparéixer en radioteatros i webcasts com la série d'huit parts de BBC 7 de 2006 en Paul McGann. També es varen preparar conceptes artístics per a una série animada de Doctor Who per part de la companyia Nelvana en els anys huitanta, pero la série no es va realisar.

Despuix de l'èxit de la série de 2005 produïda per Russell T Davies, la BBC va encarregar a Davies una série derivada de 13 episodis titulada Torchwood, ambientada en la Gals actual i el tema de la qual és l'investigació d'activitats i crims produïts per alienígenas. La série va escomençar la seua emissió en BBC Three el 22 d'octubre de 2006. John Barrowman torna al seu paper de Jack Harkness de la temporada de 2005 de Doctor Who. La série es va gravar en estiu i autumne de 2006 i dos actrius que varen aparéixer en la serie Doctor Who també protagonisen esta série: Eve Myles de l'episodi Els morts inquiets i Naoko Mori de l'episodi Alienígenas en Londres. També es va fer una série per a chiquets protagonisada per K-9, pero no per part de la BBC.

Una segona série derivada, titulada The Sarah Jane Adventures, en Elisabeth Sladen com Sarah Jane Smith, va ser creada per CBBC i es va estrenar el dia d'any nou de 2007. Una segona temporada la va seguir en 2008, en el regrés del brigadier Lethbridge-Stewart. En 2009 es va estrenar la tercera temporada, que conta en l'aparició de David Tennant en el Dècim Doctor. En 2010, Matt Smith apareixeria com l'Undècim Doctor junt a l'antiga acompanyant Jo Grant (Katy Manning). La série va cessar la seua emissió en 2011, despuix del decés de Sladen. També es va estrenar una série animada, The Infinite Quest, al mateix temps que la temporada de 2007 de Doctor Who, com a part de les séries de televisió per a chiquets Totally Doctor Who.

En octubre de 2015 es va anunciar una tercera série derivada titulada Class, escrita per Patrick Ness i que en constaria d'huit episodis i seria estrenada en 2016.

Episodis benèfics

En 1993, coincidint en el trigèsim aniversari de la série, es va produir un especial titulat Dimensions in Clave per a Children in Need de la BBC, a on figuraven els actors vius que varen interpretar al Doctor i una gran cantitat dels antics acompanyants. En 1999, un atre especial, Doctor Who and the Curse of Fatal Death, es va realisar per a Comic Relief, i més vesprada es va posar en venda en VHS. Es tractava d'una paròdia de la série, dividida en quatre segments, imitant al format de serial. En l'història, el Doctor (Rowan Atkinson) es trobava en l'Amo (Jonathan Pryce) i els Daleks. El guion va ser escrit per Steven Moffat, que despuix escriuria varis guions entre 2005 i 2010 i es convertiria en el nou productor eixecutiu i showrunner de la série a partir de 2010. El 18 de novembre de 2005, es va emetre "minisodio" de sèt minuts com a part del teletón de Children of Need, que es va titular Naixcut de nou en la seua publicació en DVD i que va ser la primera interpretació extensiva de David Tennant com el Dècim Doctor, i en 2007 es va emetre un atre minisodio similar titulat Choc temporal en el que va retornar com invitat Peter Davison com el Quint Doctor.

Còmics

Des de 2014 l'editorial britànica Titan Comics publica séries regulars de Doctor Who que s'integren en el cànon oficial de la série, sent les seues principals capçaleres les séries del Dècim, Undècim i Duodècim Doctor, ademés de números especials i crossovers entre diferents encarnació del Doctor. En Espanya els còmics de Doctor Who, a un ritme molt inferior al de Titan Comics, són publicats per Fandogamia Editorial des de 2018.

Paròdies i aparicions

Doctor Who ha segut satirizado i parodiat en numeroses ocasions per comediantes com Spike Milligan i Lenny Henry. També ha segut satirizado en programes com Saturday Night Live, The Chaser i Mystery Science Theater 3000. La quarta encarnació del Doctor, la més reconeguda entre l'audiència nortamericana, ha aparegut en varis episodis de Els Simpson. També hi ha un chicotet guiny en el primer episodi i en el decimosegundo de la sexta temporada de la série d'animació Pare de Família. Existix una paròdia pornogràfica protagonisada pels Dalek, els enemics del Doctor 1. Durant l'episodi especial de Nadal de la serie còmica Mr Bean en 1992, es veu el protagoniste jugar en un pesebre en joguets de chiquets a on un Dalek li dispara a una chicoteta cabra i a un Tyrannosaurus rex.

Vàries de les seues encarnació varen aparéixer en forma de ponis en alguns capítuls de My Little Pony: Friendship is Magic, tots ells tenien com Cutie Mark (la marca que identifica l'habilitat personal d'un pony) un rellonge d'arena. El més recurrent en el programa és un poni marró de cabellam en forma de cresta, també marró, que guarda gran semblat en el Dècim Doctor, al que els fanes han donat el nom de "Doctor Whooves", durant la celebració del capítul 100 de la série es fa una referència clara a Tom Baker en la seua famosa llarga tovalleta de colors. En la película Looney Tunes: De nou en acció quan estan en l'Àrea 52 apareixen varis Daleks disparant. La frase "La Resistència és fútil", dita pels borg en "Star trek: La nova generació" és semblada a la pronunciada pels Daleks "la resistència és inútil". En la série "Eureka", Zane Donovan nomena vàries voltes la Tardis; quan està buscant informació dins del govern per a Fargo li pregunta: "qué necessites, plans del pentàgon, de l'àrea 51, de la Tardis?". En el capítul 20 de la 6.ª temporada de Futurama, "All the Presidents´heads", es veu breument eixir al 4.º Doctor d'un aerobús de dos pisos per a entrar en la Tardis. També es nomena a "Doctor Who" en el capítul 14 "The Beta Test Initiation" de la 5° temporada de la série The Big Bang Theory, a on Amy li diu a Sheldon: "Doctor Who de vores té una fixació en el Londres actual". Despuix Penny li comenta a Leonard (en la mateixa escena) "Reporte d'error: Quan un chic m'invita a passar un temps en ell, pot ser que planege un poc més interessant que juntar-se en la seua casa i vore la televisió", Leonard li respon "¿Inclús el Doctor Who?". I ademés Sheldon assegura vore tots els dumenges dita série. També, durant el 4.º episodi de la 8.ª temporada de Grey's Anatomy, «What Is It About Men», hi ha un guiny a la série; apleguen nous pacients a l'hospital, com a conseqüència d'una estampida durant una convenció de còmics, degut a que s'oferix un número llimitat de reproduccions de la TARDIS als primers en aplegar. També es fa una menció a doctor who en la série Supernatural, en un capítul en el que es pot aplegar a sentir un crit que diu "¡Ni viajant en la TARDIS es podria solucionar açò!". En la série Nikita, durant el segon episodi de la tercera temporada, Birkhoff s'apodera d'una ametralladora teledirigida i quan escomença a disparar diu "¡Exterminar, exterminar!" imitant la veu d'un Dalek.

Aparició de la nau Tardis en l'episodi de Channel 4, "Arrivederci Roma" de la série Chelmsford 123, emés en 1988. Durant una seqüència apareix al fondo del paisage, en segon pla, la nau i d'ella ix un personage uns breus instants per a retornar i desaparéixer de nou. En la série Community, dos dels protagonistes es tornen fanàtics d'una série fictícia cridada "Inspector Espaciotiempo", una clara paròdia de Doctor Who, en la que un viager del temps denominat "Inspector" s'enfronta als seus archienemigos els Blorgons (paròdia deliberadament chapucera dels Daleks) mentres viaja en el seu ajudant en una cabina de teléfons londinenc. La presència de la paròdia aplega al punt de dedicar un episodi de la quarta temporada a una convenció de fanàtics de l'Inspector Espaciotiempo. Travis Richey, actor que interpreta a "L'Inspector" en la série americana va propondre crear una serie web spin-off sobre "Inspector Espaciotiempo", no obstant, va ser rebujat per NBC i Sony. Richey va escomençar una campanya en Kickstarter per a finançar la web serie en aportacions dels fanes i va crear un teaser animat, pel qual els advocats de Sony varen solicitar que la producció anara cancelada. No obstant, la série va continuar el seu procés de creació, eliminant referències al nomene 'Inspector Espaciotiempo' i l'apariència dels personages canviada. La web serie es re-va nomenar a Untitled Web Series About a Space Traveler Who Ca Also Travel Through Clave (Web serie sense nom sobre un viager de l'espai que també viaja pel temps) i va rebre aclamació de la crítica, sent inclosa en la llista d'USA Today sobre les Web-series de 2012. En la película biogràfica sobre Stephen Hawking (The Theory of Everything {2014}) es veu a Hawking jugant en la seua cadira de rodes elèctrica i en la seua característica veu computarizada dient "Exterminate! Exterminate!" en referència als Daleks.

En Espanya, l'última aventura del popular personage de còmic Superlópez, creada per JAN i titulada Elladre del temps, és un homenage a Doctor Who. En ella apareixen la TARDIS (cridada ací la "tardans"), el destornillador sónico (ací cridat "destornillador ultrafónico"), els Daleks (ací cridats "els traleks") i el mateix doctor, que s'identifica com un senyor del temps del planeta Gallinafría. En l'episodi tres de la sèptima temporada de Supernatural, Sam Winchester es retroba en una vella amiga la nova identitat de la qual és Amy Pond. Este ben podria ser un guiny mínim, pero pot notar-se l'ironia en la veu de Sam en pronunciar el seu nom. En la película Ted 2 apareix un Dalek en una "Comic-En", quan Ted entra en la convenció per a alluntar-se de Johnny, despuix d'una disputa en est. En el joc de computadora de l'any 1997 Fallout: A Post Nuclear Role Playing Game, en una trobada especial aleatòria en el yermo de california, l'habitant del refugi (The Vault Dweller) alcança a vore una caseta policial blava britànica en mig del desert en acostar-se el personage a la caseta la llum en el sostre escomença a parpadear i en un instant desapareix en un sò molt particular deixant tras de si un detector de moviment (motion Detector), una clara referència a la TARDIS del Doctor. En BoJack Horseman en cert moment confonen a un doctor cridat hu pel doctor Who. En el joc per a celar Guardian Tals en una missió secundària del món 9, la TARDIS apareix en un dels nivells i és necessari interactuar en ella per a conseguir un Tros d'estrela.

Productes

Des del seu inici, Doctor Who ha generat cantitats importants de productes relacionats en el programa, des de joguets a jocs, cromos, targetes postals i figures d'acció. Entre els productes destaquen jocs de taula (Doctor Who - The Game of Clave and Space de 1980 i Doctor Who - Battle for the Universe de 1989), jocs de rol (The Doctor Who Role Playing Game de 1985, Clave Lord - Adventures through Clave and Space de 1991 i Doctor Who: Adventures in Clave and Space de 2009), llibres jugue, un pinball de 1992 i videojocs (Doctor Who: The First Adventure de 1983, Doctor Who and the Warlord de 1985, Doctor Who and the Mines of Terror de 1985, Dalek Attack de 1992 i Destiny of the Doctors de 1997, aixina com Roland in Clave de 1984 i Roland in Space de 1985, adaptacions no oficials de Doctor Who per a Amstrad CPC). per a PC i Mac es desenrolla "City of Daleks".

Premis

A pesar de la llarga duració de la série original, Doctor Who va rebre poc reconeiximent crític en el seu moment. En 1975, la temporada 11 de la série va guanyar el premi Writers' Guild al millor guion per a un serial infantil. En 1996, el programa va ser votat com el "Drama Més Popular" de la BBC, superant a séries com EastEnders i Casualty. En 2000, Doctor Who va alcançar el tercer lloc en la llista dels 100 millors programes britànics de televisió, produïda pel British Film Institute i votada per professionals de l'indústria. En 2005, la revista SFX va publicar una enquesta sobre les millors séries britàniques de ciència ficció de televisió, a on el programa Doctor Who va conseguir la primera posició. La série moderna sí ha rebut premis de crítica i públic. En 2005, en els Premis Nacionals de Televisió, Doctor Who va guanyar el premi de "Drama Més Popular", Christopher Eccleston el de "Actor Més Popular" i Billie Piper el de "Actriu Més Popular". La série i Piper varen tornar a guanyar els seus respectius premis en 2006 i David Tennant, el Dècim Doctor, el de "Actor Més Popular". Una escena de l'episodi The Doctor Danses va guanyar el "Moment d'Or" dels premis "Moments de TV de 2005" de la BBC, ademés de guanyar les votacions a Millor Drama de la web BBC. co. uk en 2005 i 2006. El programa també va guanyar el premi a Millor Drama de la revista Broadcast.

Doctor Who va ser nominat a la Millor série dramàtica dels premis de la Royal Television Society en 2006, pero va perdre front a la série Bodies. El programa també ha rebut vàries nominacions per als premis de Broadcasting Press Guild de 2006, per a Millor Drama, Millor Actor, Millor Actriu i Millor Guionista, encara que no va guanyar cap.

Des de la tornada de la série en 2005, Doctor Who s'ha dut el Premie Hugo a la millor representació dramàtica de duració curta en sis de les sèt edicions des de llavors, tenint vàries nominacions cada any. Varen ser premiats en 2006 l'episodi doble El chiquet buit/El Doctor balla, en 2007, La chica en el fumeral, en 2008, Parpadeo, en 2010, Les aigües de Mart, en 2011, l'episodi doble La Pandórica s'obri/El Big Bang, i en 2012, La dòna del Doctor. Atres episodis nominats al premi que no varen aplegar a guanyar-ho varen ser Dalek, El dia del pare, L'eixèrcit de fantasmes/El Juí Final, Reunió escolar, Naturalea humana/La família de sanc, Silenci en la biblioteca/El bosc dels morts, Gira a l'esquerra, El següent Doctor, El planeta dels morts, Un conte de Nadal, Vincent i el Doctor, La chica que va esperar i Un home bo va a la guerra, fent un total de 19 nominacions en 6 victòries. El 27 de març de 2006, es va fer pública la preselecció de candidats per als Premis BAFTA, a on Doctor Who va ser nominada per als premis a Millor série dramàtica, Millor Guionista, Millor Director i Nou Talent. El 22 d'abril, el programa va guanyar cinc categories de 14 nominacions en els BAFTA Cymru, per a programes realisats en Gals. El 7 de maig, es va anunciar els guanyadors del BAFTA i Doctor Who va guanyar el premi a Millor série dramàtica.

Homenages

Com a part de la série "Millennium 1999", el Servici Postal Real de Regne Unit va emetre una estampilla titulada "Dr. Who", ilustrada en un Dalek.

Bibliografia

• Howe, David J. (1992). Doctor Who: The Sixties, Londres: Virgin Publishing. ISBN 0-86369-707-0.
• Howe, David J. (1994). The Handbook: The First Doctor - The William Hartnell Years 1963-1966, Londres: Virgin Books. ISBN 0-426-20430-1.
• Richards (2003). Doctor Who — The Legend, 1ª ed. edició, Londres: BBC Books. ISBN 0-563-48602-3.
• Howe, David J. & Walker, Stephen James (1998). Doctor Who: The Television Companion, 1ª ed. edició, Londres: BBC Books. ISBN 978-0-563-40588-7.
• Howe, David J. & Walker, Stephen James (2003). The Television Companion: The Unofficial and Unauthorised Guide to DOCTOR WHO, 2ª ed. edició, Surrey, Regne Unit: Telos Publishing Ltd.. ISBN 1-903889-51-0.

Enllaços externs

• Wikinoticias en inglés tiene noticias relacionadas con Doctor Who.

Llocs oficials

• Doctor Who en BBC (en anglés)
• Doctor Who en BBC America (en anglés)
• Doctor Who en CBC (en anglés)
• Doctor Who SciFi (en anglés)

Referències

• Doctor Who (1963) i Doctor Who (2005) en IMDb (en anglés)
• Doctor Who Reference Guide (en anglés)
• Base (en anglés)
• Doctor Who: A Brief History of Clave (Travel) (en anglés)
• One (en anglés)
• de Doctor Who en Destornillador Sónico. com (en castellà)
• El wiki de Doctor Who (en castellà)
• a l'Univers Expandit de Doctor Who (en castellà)