Anar al contingut

Public Broadcasting Service

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Public Broadcasting Service

Public Broadcasting Service (PBS) (en espanyol, «Servici Públic de Radiodifusió») és la ret de televisió pública dels Estats Units. Es tracta d'una organisació sense ànim de lucre el fi del qual és distribuir programació a les emissores de televisió oberta de propietat pública. El consorci està format per més de 350 emissores públiques que es troben en calitat d'afiliades,[1] pertanyents en la seua majoria a institucions educatives o organismes dels governs dels diferents estats del país, ademés d'aquells adherits a quatre territoris no incorporats.[1]

L'empresa va ser fundada el 3 de novembre de 1969 per Hartford N. Gunn Jr., en aquelavors responsable del canal públic WGBH (Boston).[2] El nou servici reemplaçava a la ret de televisions educatives National Educational Television (NET) i estava concebut com una alternativa a la televisió comercial. Les emissions de PBS varen començar el 5 d'octubre de 1970 en més de 110 emissores afiliades.[2]

La televisió pública en Estats Units es finança en les aportacions de la Corporació per a la Radiodifusió Pública (CPB), organisme creat en 1967 baix l'administració presidencial de Lyndon B. Johnson, aixina com en quotes de les emissores afiliades i en donacions dels espectadors. Este sistema perseguix que la programació siga independent del poder polític i econòmic.[1]

Descripció

  • PBS és una organisació sense ànim de lucre que distribuïx programes a més de 350 televisions afiliades en tot el territori nacional. A diferència de les cadenes de televisió comercials en Estats Units —ABC, CBS, NBC, Fox i The CW—, que compensen a les seues afiliades per emetre els seus programes, PBS funciona com un consorci que distribuïx programes a les televisions afiliades. Açò inclou les produccions realisades per les emissores (ej.: PBS NewsHour), les produccions externes (ej.: Sesame Street) i els espais comprats (séries de ficció). Cada emissora s'ocupa de la programació local en els seus propis mijos.[3]
  • PBS no conta en un centre de producció centralisat; tots els espais que emet són produïts o adquirits per les cadenes locals adscrites a la ret. Les emissores més importants són GBH-TV de Boston, especialisada en formats educatius i animació; WETA-TV de Washington D. C., encarregada de l'informatiu PBS NewsHour; WNET de Nova York, i WTTW de Chicago. D'igual modo hi ha colaboració entre canals afiliats i inclús en atres televisions, tals com CNN International i HBO.[3][4]

En l'estructura tradicional d'una televisió comercial, el canal afiliat té hores lliures per a contingut local a canvi de cedir les franges més importants a la programació nacional en cadena. No obstant, els canals afiliats de PBS paguen per a accedir al catàlec de la ret de distribució, ademés d'encarregar-se dels espais locals en els seus propis mijos. Encara que este sistema otorga autonomia als canals per a confeccionar la seua barbacoa,[3] també té llímits sobre la redifusión i provoca que els horaris diferixquen segons l'estat. PBS dispon d'un còdic de pràctiques que, entre atres mides, obliga a ubicar les produccions més importants en l'horari estelar (common carriage) i promocionar-les en la marca nacional.[5]

el consell d'administració de PBS està format per 27 membres: 14 directius procedents de les estacions locals, 12 directius externs i un president nomenat pel propi consell, baix mandat de tres anys sense salari assignat.[6] Les estacions afiliades elegixen als 14 membres professionals, i estos nomenen al president i als 12 directius externs.[6][7] El govern federal no té potestat sobre el procés d'elecció.[6]

Programació

La programació nacional de PBS és generalista; està composta per un ampli catàlec de series, documentals de ciència i història, televisió educativa, dibuixos animats, música, espais de servici públic, entrevistes i cine. Els horaris de cada estació afiliada poden variar en funció del mercat, pero les produccions més importants queden sempre reservades al horari estelar. A diferència de la seua contrapart radiofònica NPR, PBS no té un estudi central de producció; tots els programes que emet a nivell nacional són realisats per les estaciones afiliades, cadenes de sindicación (American Public Television) o productores externes. La més important és WGBH-TV (Boston), responsable d'èxits com Nova, American Experience, Frontline i Masterpiece. També eixerciten una notable contribució les estacions WETA-TV (Washington D. C.) i WNET (Nova York i Nova Jersey). Pel que fa a les produccions externes, la més emblemàtica és el programa infantil Sesame Street —Plaça Sésam en Hispanoamèrica i Barri Sésam en Espanya—, en emissió des de 1969 i produïda per l'organisació Sesame Workshop.

PBS Kids

«PBS Kids» és la marca de programació infantil de PBS. Des de la seua creació en 1994 ha oferit dibuixos animats, programes educatius i espais de divulgació, produïts tant per les estacions afiliades com per organisacions sense ànim de lucre. Els canals de PBS solen emetre-ho com un bloc de programació matinal, pero des de 2017 també està disponible en alguns estats com un segon canal de televisió digital que emet les 24 hores. Hui en dia, PBS Kids és l'únic bloc infantil de la televisió generalista en obert dels Estats Units. Alguns dels programes infantils més coneguts de PBS Kids són Sesame Street, El veïnat del Senyor Rogers, Arthur, Zoboomafoo, Barney i els seus amics, Clifford, el gran gos roig, L'autobús màgic, Jorge, el curiós, Cyberchase, Aventures en els Kratt i Sid, el chiquet científic. El canal també ha emés séries estrangeres com Teletubbies, Caillou, Bob, el constructor i Thomas i els seus amics.

Finançació

  • PBS es finança en les aportacions de la Corporació per a la Radiodifusió Pública (CPB), per mig de quotes de les estacions afiliades i en donacions dels espectadors. Encara que les aportacions federals són importants per a mantindre el servici, la major part dels diners prové dels donatius privats.[9] Per esta raó PBS conta en un còdic de finançació que establix llímits abans d'acceptar donacions, i que pretén garantisar la seua independència del poder públic i polític.[10]

Els canals públics solen recaptar fondos a través de captació, campanyes publicitàries, merchandeig i teletones en els seus respectius mercats. En ocasions la programació habitual es veu interrompuda per blocs especials en els que es demana diners a l'audiència. PBS no pot emetre publicitat, pero en alguns programes sí es permeten els patrocinadors. La majoria d'espais resalten la seua font de finançació al principi i al final de cada programa, sense possibilitat d'interrompre-ho. Per a agrair el respal del públic es resalta l'eslògan «Viewers Like You» (en espanyol, «espectadors com vosté»). Les campanyes de finançació de PBS han segut parodiades en séries com Els Simpson, en l'episodi Misionero impossible.

Canals afiliats

El tren de Mister Rogers' Neighborhood, un dels espais més emblemàtics de PBS. El canal WQED de Pittsburgh va gravar 912 episodis entre 1969 i 2001.[11]

Segons senyes de març de 2015, PBS contava en 354 emissores afiliades en tots els cinquanta estats dels Estats Units, en el districte federal de Columbia i en quatre territoris no incorporats: Guam, Illes Vérgens, Puerto Rico i Samoa Americana. Açò li convertix en la cadena de televisió en més acorts d'afiliació en el país. S'estima que el 94% dels nortamericans té accés al servici, i més del 80% de la població ho ha vist a lo manco una volta l'any.[1]

  • PBS té un sistema prou descentralisat que li diferencia d'atres radiodifusoras públiques. Els canals afiliats a PBS són propietat d'organisacions sense ànim de lucre, universitats, emissores comunitàries, agències estatals o organismes locals. Per lo tant, PBS no pot tindre cap canal en propietat. En alguns estats el conjunt de televisions locals està organisat en torno una radiodifusora regional, tal i com succeïx en Alabama (Alabama Public Television) o Oregó (Oregon Public Broadcasting), per lo que el grup adquirix els continguts i després els distribuïx de forma centralisada, llevat en les desconexions regionals. No obstant, en atres estats cada emissora actua en autonomia. Al contrari de lo que succeïx en el model de radiodifusió regional, a on s'assigna un mercat exclusiu a cada emissora, en alguns territoris —com els Àngeles— pugues haver més d'un canal afiliat a PBS. En estos casos, l'organisació repartix els percentages de programació que cada canal pot distribuir, en una emissora designada com a primera opció. Els canals locals més importants de PBS són els següents:

Canals temàtics

Ademés de PBS, la televisió digital permet que les emissores públiques puguen oferir canals derivats en els seus respectius mercats. Els més rellevants són PBS Kids, especialisat en programació infantil, i dos senyals via satèlit: PBS HD, en programes en alta definició, i PBS Satellite Service, que difon programes del grup les 24 hores del dia.

Image corporativa

El primer logotip de PBS (1971-1984) va ser dissenyat per Herb Lubalin.

Elogotip de PBS va ser creat en 1984 per Tom Geismar, dissenyador de l'agència publicitària Chermayeff & Geismar. Es tracta de tres rostres de perfil dret superposts entre sí, dins d'un círcul negre, en les sigles «PBS» en l'exterior. Elogotip s'inspira en un disseny anterior de 1971 que havia segut realisat per Herb Lubalin. Cada una de les estacions afiliades conta en la seua pròpia image corporativa. Els programes solen incloure primer l'image de l'emissora productora i despuix el identificatiu nacional de PBS.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Overview | About PBS» (en en). PBS. org. Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2018. Consultat el 17 de juny de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en en).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «[2]». Consultat el 20 de juny de 2018 (en és).
  4. ↑ «[3]». Consultat el 20 de juny de 2018.
  5. ↑ «Check Localistings». PBS Public Editor. Consultat el 20 de juny de 2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «About the Board | Board of Directors | PBS About». About the Board | Board of Directors | PBS About. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2018. Consultat el 20 de juny de 2018.
  7. ↑ «Donald A. Baer Elected Chair of PBS Board of Directors». Donald A. Baer Elected Chair of PBS Board of Directors | PBS About. Consultat el 20 de juny de 2018.
  8. ↑ «[4]». Consultat el 28 de maig de 2018 (en pt-BR).
  9. ↑ «[5]». Consultat el 29 de juny de 2018 (en en).
  10. ↑ «PBS Funding Standards | Producing for PBS | PBS About». PBS Funding Standards | Producing for PBS | PBS About. Consultat el 29 de juny de 2018.
  11. ↑ «The Quiet Radicalism of 'Mister Rogers’ Neighborhood'» (en en-us). The Atlantic. Consultat el 13 d'agost de 2019.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Public_Broadcasting_Service&oldid=1487712»