Populus tremula

Archiu:Ospeholt i Hurdal.JPG

Populus tremula (Populus tremula)

Populus tremula, el àlber temblón, chop temblón o lamparilla és un arbre de fronda pertanyent a la família de les salicáceas, que es distinguix d'atres espècies emparentades pels llarcs pedúnculs que es mouen en el vent i li donen el seu nom.

Distribució

És natiu de regions fresques i templades d'Europa i d'Àsia, des de les illes britàniques a l'est de la península de Kamchatka, al nort adinsant-se en el círcul polar àrtic en Escandinavia i nort de Rússia, en el sur fins al centre d'Espanya i Turquia. En Tian Shan, Corea del Nort, i nort de Japó. També es troba en un lloc del noroest d'Àfrica en Argèlia. En el sur de la seua distribució, apareix en zones elevades en montanyas. En Espanya viu en altituts de 900 a 1900 m, sobretot en les montanyes de la mitat nort, des de l'est de la Cordillera Cantàbrica fins als Pirineus orientals, encara que baixa de forma aïllada fins a la Serra de María (Almeria) i Serra de Gor (Granada). Medra també en el rebanc cantàbric fins als voltants de la mar (Cantàbria i Guipúscoa). En Castella i Lleó es troba àmpliament estés, abundant en les orles montanyoses. Descendix a lo llarc de cursos fluvials com a lo llarc de tota la vall de l'Ebre, formant boscs de ribera, el Arlanza, Carrión, Pisuerga, Cadagua i Duero, fins a inclús els 300 m d'altitut en el burgalés Valle de Mena i les Arribes del Duero salmantinas. En el riu Cega per Cuéllar, en Bou, en el Valle del Tera, en els rius Sil, Curueño, Esla, Órbigo. En el Sistema Central en Ayllón, Somosierra, Guadarrama, Gredos en l'alt Tormes i en el Adaja. També es troba en abundància en parcs de ciutats llatinoamericanes com Quito, Conca, Bogotà i Santiago de Chile. En Portugal únicament en Trás-vos-Montes.

Descripció

És un arbre mijà, caducifolio que alcança de 10–25 m d'altura, en un tronc d'1 m de diàmetro. La corfa és pàlida grisa-verdosa i plana en eixemplars jóvens en lenticelas grisáceas obscures en forma diamantada , per a quedar grisa molt obscur i en fissures en els més vells. Les fulls produïdes en branques d'arbres madurs, són casi redones, llaugerament més amples que llargues de 2-8 cm de diàmetro, en un marge dentado i un aplanado pecíol de 4-8 cm de llarc. El pecíol pla li permet tremolar, inclús en lleu oraget, i és la font del seu nom científic. Els fulls de les plantes de semillero i de ràpit creiximent són molt diferents, tenen forma de cor o casi triangular, i en freqüència molt majors, de fins a 20 cm de llarc; el seu pecíol és també menys aplanado. Les florés són polinizadas pel vent i es produïxen al començament de primavera ans que apareguen els nous fulls, són dioicos, en mascles i femelles en diferents arbres. Maduren a principis d'estiu i duen de 10-20 càpsules cada u en numeroses i diminutes llavors. El vent ajuda a la dispersió de les llavors quan les càpsules es dividixen i òbrin en la data de venciment.

Es distinguix del parent nortamericà Populus tremuloides pels fulls més rugosas.

És l'espècie d'àlber més estesa en el planeta.

És considerat com un arbre de ràpit creiximent.

Ecologia

És una espècie rústica, tolera hiverns llarcs i #fredor, i curts estius.

Com atres àlbers, es dispersa extensament per rebrots de raïls, fins a a 40 m dels pares, formant extenses colónies clonales.

Els híbrits en Populus alba (Populus × canescens), estan àmpliament estesos en Europa i el centre d'Àsia. Els híbrits en varis atres àlbers se seguixen investigant en Instituts Forestals en l'objectiu de trobar eixemplars en més producció maderera i més resistència a malalties (i.g. P. tremula × P. tremuloides, creuament en Dinamarca).

Usos

La fusta del àlber temblón és blanca i llaugera, homogénea, elàstica, de densitat mija i de duramen poc marcat. La albura és de color blanc o crema mentres que el duramen és blanc grisáceo o crema. És llaugera, i sense olor, tradicionalment amprada per a confeccionar caixas per a transportar aliments com formage i pa, pomas etc. Recent tallat l'arbre, la fusta pesa considerablement pel seu elevat contingut en aigua. Tradicionalment s'ha amprat per a la fabricació de carretas en les comarques montanyoses, ya que resistix molt ben el desgast fort, aixina com el choc i l'golpetear. Per esta raó s'ha amprat també per a caixons de mobles i embalages.

En tallar-se en màquines a penes s'ascló, qualitat que li fa especialment indicada per a fabricar cerillas i palillos de dents, aixina com els panels per a pintar a l'oli. L'àlber temblón, pobo tremole o tremoleta s'ampra freqüentment com a planta medicinal. La seua corfa i ull són febrífugas i antiescorbúticas. Estes últimes s'utilisen contra les hemorroides. Ademés són també vermífugas per als cavalls. En els ulls es fabrica un bàlsem utilisat pels curanderos i bruixes galesés. En el nort d'Europa en époques de hambruna la corfa interna es mol i en ella es pot fabricar farina comestible.

Etnografia

Les tires llargues obtingudes de hendir els troncs prims i branques grosses, de la mateixa manera que en el castany, s'ampren en cestería en el nort d'Espanya, principalment para canastos i cuévanos. Des de Galícia a Girona s'utilisen els llarcs fustes d'àlber temblón com a font d'aprovisionament per a construcció de voltós per a techumbres de quadres i arquitectura tradicional. Resulta apreciat el fet de que es clau i entornelle be. En La Carballeda zamorana s'ampren els llarcs tallos d'estos àlbers per als alts pendons de les processons. En #León i Zamora es coneixen com trasgales als bosquetes d'este àlber. La trasga és una peça de fusta amprada per a unir el jou i el llaurat. També s'ha amprat asiduamente per a fabricar garbells o cedazos per a la neta del cereal. En el Pirineu aragonés en el Somontano de Sobrarbe i en el riu Vero al temblón se li crida en el sobrenom de escalal degut a que en Colungo es dedicaven a fer escales. En numeroses comarques de Castella i sobretot en l'àmbit lleonés és molt típica la celebració del maig, lligada a les més ancestrals cultures. El maig és un fuste recte i esvelt d'àlber que sol ser de Populus tremula. Tradicionalment els mossos del poble elegixen un fuste recte i ho duen a la plaça a on es pina el maig, és dir que s'estaca vertical i queda plantat.

Taxonomia

Populus tremula va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1034. 1753.

Citologia

Número de cromosomas de Populus tremula (Fam. Salicaceae) i táxones infraespecíficos: n=19; 2n=38

Sinonímia

• Populus tremula var. villosa (O.Lang) Peterm.
• Populus villosa O.Lang
• Populus pseudotremula N.I. Rubtzov

Noms comuns

• Castellà: alamillo, chop, chop canariense, chop fals, chop temblón, àlber, àlber bastardo, àlber blanc, àlber líbico, àlber temblón, lamparilla, temblón, tremole, tremol, tremoleta, tremolin, tremolina, tremolín.

Galeria

• #Ament masculins
  #Ament masculins
• Aments femenins
  Aments femenins
• Bosquete de temblones
  Bosquete de temblones
• Tronc
  Tronc

Bibliografia

1. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.

Enllaços externs

• Populus tremula en Arbres Ibèrics