Santa Ana-La Florida
Santa Ana-La Florida és un lloc arqueològic situat en el cantón Palanda, província de Zamora Chinchipe, Equador. Va ser construït per la Cultura Maig-Chinchipe. Es troba a la vora del riu Valladolit, en les estribacions orientals de la cordillera dels Vages, en un lloc de transició entre les montanyes i l'amazonía.
Va ser descobert a fins de el XX quan el maquiniste Ulpiano Loján obria un camí en la localitat Santa Ana. En març de 2003 es va iniciar una investigació que tractaria de centre ceremonial del periodo Formatiu Primerenc. Durant l'excavació es varen trobar vestigis d'arquitectura en pedra.[1]
L'arquitectura comprén una plaça circular i fumerals ceremoniales.[2]
Santa Ana-La Florida guarda àmplies semblances en el lloc arqueològic Montegrande, localisat en el Perú, el qual va ser construït per la mateixa cultura.
Investigacions
[editar | editar còdic]Un equip d'arqueòlecs francesos i equatorians varen iniciar els treballs d'excavació del lloc en l'any 2002. El lloc ha segut estudiat des de llavors, baix el liderage de l'equatorià Francisco Valdez.
Estos treballs varen resultar en el descobriment d'una nova cultura arqueològica, a la que actualment li la coneix com a Cultura Maig-Chinchipe-Marañón. Esta va habitar en un àrea que s'estén des del Parc Nacional Podocarpus en Equador, fins a l'àrea a on el ric Maig-Chinchipe desemboca en el Marañón (prop de Bagua, Perú). Esta antiga cultura va rebre el seu nom dels noms dels rius.[3]
El lloc va ser datat per mig de Carbono-14 al 3500 a. C. Data que ho situa en el Periodo Formatiu primerenc en la cronologia equatoriana i al periodo Arcaic segons la cronologia peruana. Representa un poble en una plaça central afonada, en de les dos plataformes artificials, una de les quals té un temple en forma d'en espiral i una foguera ceremonial. Allí es varen trobar vàries tombes en grans aixovar, lo cuales incloïen fines vasijas de ceràmica, bols i morters de pedra, centenars de contes de turquesa i malaquita i fragments de closques marines de l'espècie Strombus.[4]
Agricultura
[editar | editar còdic]
S'ha trobat evidències de l'us dels següents cultius:[4]
- Dacsa (Zea mays)
- Fréjoles (Fabacceae)
- Yuca (Manihot esculenta)
- Camote (Ipomooea sp.)
- Ñame (Dioscorea sp.)
- Arrurruz (Maranta sp.)
- Ají (Capsicum sp.)
- Cacao (Theobroma sp.)
- Coca (Erythroxylum coca)
Les primeres evidències de l'us del cacao
[editar | editar còdic]Tradicionalment es pensava que el cacao es va domesticar per primera volta en Mesoamérica. No obstant, se sap que la regió de l'alt Amazones és el lloc en la major diversitat genètica del cacao, per tant, esta regió deuria ser el lloc d'orige de la planta.
En 2018, la revista Nature Ecology and Evolution va informar des de Santa Ana sobre lo que es creu que és el primer us registrat fins al moment del cacao (Theobroma cacao L.) en el història. Les evidències de l'us d'este aliment daten de fa aproximadament 5300 anys (3300 a. C.). Els estudiosos varen utilisar tres llínees independents d'evidència arqueològica (grans d'almidó de cacao, residus de teobromina absorbits i datació d'ADN antic) per a confirmar les seues troballes.[5]
Fins ara, esta és la primera evidència arqueològica clara de l'us del cacao en temps precolombinos en suramericana, ademés de ser l'evidència més primerenca de l'us de la planta.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La cultura Maig Chinchipe redefinix l'orige de la civilisació andina, www.eltelegrafo.com.ec
- ↑ Maig Chinchipe - Marañón archaeological landscape, unesco.org
- ↑ «Maig-Chinchipe». Proyecte Zamora Chinchipe.
- ↑ 4,0 4,1 Gaëtan Juillard. «Dumbarton Oaks, Pre-Columbian Studies Public Lecture: Francisco Valdez». Proyecte Zamora Chinchipe.
- ↑ 5,0 5,1 Nature Ecology & Evolution.2
- 1879–1888.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santa Ana-La Florida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.