Banys (Equador)
Banys, també coneguda com a Banys d'Aigua Santa, és una ciutat equatoriana; capçalera cantonal del Cantó Banys, aixina com la segona urbs més gran i poblada de la Província de Tungurahua. Es localisa al centre de la Regió interandina de l'Equador, molt pròxima al centre geomètric del territori equatorià; en els flancs externs de la cordillera oriental dels Andes, entre el riu Pastaza, el riu Bascún i les faldes del volcà Tungurahua, a una altitut de 1820 msnm i en un clima plujós tropical de 19 °C en promig.

És un centre turístic d'importància del país. També se li coneix com: "El Pedacito de Cel", "La Porta del Dorat" o "Ciutat del Volcà". En el cens de 2022 tenia una població de 14.100 habitants, lo que la convertix en la septuagèsima sèptima ciutat més poblada del país. Forma part del àrea metropolitana de Ambato, puix la seua activitat econòmica, social i comercial està fortament lligada a la capital provincial de Tungurahua, sent "ciutat dormitori" para mils de treballadors que es traslladen a aquella urbs per via terrestre diàriament. El conglomerat alberga a 489.537 habitants, i ocupa la quinta posició entre les conurbación de l'Equador.
Els seus orígens daten de l'época colonial, pero és a mitan del XX, per la seua ubicació geogràfica i els seus recursos turístics, presentant un important creiximent demogràfic fins a establir un poblat urbà, que seria posteriorment un dels principals núcleus urbans de Tungurahua. És un dels llocs turístics més importants del centre del país.
Toponímia
El nom de Banys d'Aigua Santa es deu a les aigües termals de la zona, sent considerades curativas.
Història
Orígens
Les cròniques espanyoles més antigues fan referència a les poblacions d'esta regió com a habitants que parlaven llengües Puruhaes i Panzaleos, el nom ancestral del Valle era Ipo (en llengua Puruha). La població de la vall no era estable i també existien grups quichuas.
Els primers habitants que poblen Banys casi en seguritat pertanyen al tipo d'hòmens de Lagoa Santa (Brasil), els qui aventurant-se es varen infiltrar per la conca del riu Pastaza fins a aplegar al llímit en els Andes (Restants trobats en les coves de Sant Pedro en 1919, 44 cràneus, artefactes de pedra i fanc que hui es troben en el Museu Jacinto Jijòn i Caamaño de l'Universitat Catòlica de Quito; ademés de restants arqueològics trobats en Runrún, Machay, etc)
Banys d'Aigua Santa segons senyes històriques fidedignes, no va tindre fundador ni data alguna de fundació. Simplement es va ser poblant en l'arribada de chicotets grups dispersos d'indis (abans de la conquista) i d'espanyols i mestizos que en especial comerciaven productes des de l'Orient cap a la Serranía i viceversa.Es parlava que Banys va ser fundada pels espanyols en 1553, pero açò no és real. La confusió es dona perque en eixe any va ser quan l'Orde dels dominicos és assignada per a evangelizar la regió de Canelos i Bobonaza. Quan els espanyols apleguen per primera volta a este lloc, al com ho denominaven Ipo en llengua puruhá, ells troben grups chicotets de Panzaleos i puruhàes, molts d'ells, que havien fugit de les matances dels espanyols. Ademés varen trobar a certs indígenes vinguts de l'Orient. Esta població no era estable.
Dels sigles XV, XVI i XVII existixen poquísimos senyes històriques escrits originals, entre els quals podem mencionar, a este respecto, els següents : En 1541 el Pare Vaques Galindo narra l'arribada de Gonzalo Díaz de Pineda, Martín del Carrer, Alonso de Orejuela junt en un contingent de soldats espanyols, els quals venien acompanyats d'indis huambaloes, els qui els havien indicat que en les faldes del Tungurahua existia una mina d'argent. Estos conquistadors, ambiciosos per riquees, es fan assignar estes terres per a la seua explotació, junt en atres aplegats seus, per part del Cabildo de Sant Francisco de Quito. L'afany per trobar or en el país del Dorat (expedicions per Baeza), va fer que s'oblidaren estos senyors d'estes supostes mines.
El croniste Isaías Bou Ruiz, nos conta que en 1585. Pedro Fernández de Espinoza dona en propietat al presbítero Álvaro Guerrero Zalamea, el cacicazgo de Ipo. Este religiós ve a prendre possessió d'esta terra i la denomina Estància de La nostra Senyora de Monserratte. Este home ve junt a Alonso Guerrero, el qual es posesiona de lo que es cridaria Facenda de Sant Josep de Juivi . Estos dos socis aixina mateix instalen una fàbrica de añil en estos llocs. Se supon que va ser justament Álvaro Guerrero qui va iniciar en el cult a la Verge María, i és pròpiament en estos anys quan es construïx la famosa Ermita de la Verge. Pilar Ponce Leiva (Archiu d'Índies), nos relata una crònica que data de l'any 1604, en la qual manifesta que quan arriben a este punt cridat "Assent dels Banys", ya que a 8 quadres del menudíssim poblat, als peus d'una cascada, es trobaven dos fonts d'aigua (cununyacus), troben com a habitants a 40 indis cargueros i a uns pocs espanyols, els qui es banyen en estes aigües (una poza calenta i una freda, les quals els mesclen). Per als indis gojar d'esta aigua ho criden ishpaypae que significa banyar-se en els pixats de Mama Tungurahua. Casi junt a estos alvertents, nos diu, es troba una chicoteta iglésia d'atobó en sostre de palla ( L'Ermita de la Verge).
En 1694, el nou amo d'estes terres és el General espanyol Antonio Palomino Flores (propietari de les Facendes Sant Josep de Juivi i de Sant Vicente, de les quals es componia el Banys d'eixe llavors) pacta en el clero d'este lloc i es compromet en donar cada any la suma de 3.000 pesos per a la capellanía i per al manteniment del sacerdot. Este polèmic tracte és vist per uns com un acte propi d'un benefactor i per uns atres simplement com un acte més d'un hacendado explotador. Per a 1764 el Pare italià Mario Cicala en la seua obra Descripció Històric Topogràfica de la Província de Quito, descriu a este poble de la següent forma:
"És pròpiament Els Banys, un lloc d'aigües a les que acodixen gent de tota la província , peregrins i personages importants. Existixen unes 300 ànimes que viuen en la seua casi totalitat en miserables casitas de palla. Casi tots són mestizos. Hi ha un retor dominicà. Posseïx un clima càlit humit. Es cultiven en els seus terrenys dacsa, yuca, camotes, camotillos, bananes i pebres de vàries espècies. Per prop del poblat passa el Riu Gran dels Banys (Pastaza des de 1778. Llongitut fins a l'Amazones 643 km).
La seua chicoteta iglésia es va cremar produint-se un gran milacre, ya que l'image de fusta de la Verge va quedar intacta. Els fidels es varen propondre construir un nou temple i estan edificant una iglésia de calç i pedra" (la qual va ser conclosa en 1788). El 4 de febrer de 1773 es produïx la primera erupció del Tungurahua històricament descrita. Una catàstrofe per a Banys i les seues afores. Abans d'esta erupció, varis cronistes i historiadors, entre ells el Pare Juan de Velasco, afirmen que el volcà tenia la forma d'una piràmide terminada en una punta ben pronunciada, lo que fa supondre que el cràter que hui coneixem comença a formar-se en esta erupció. Núvols ardents i rius de lava llança el colós. La loma del Calvari es forma en esta hecatombe. La lava recorre un dels caixers del Bascún que anava per lo que hui és el carrer Martínez i aplega fins a les portes de l'Ermita de la Verge que estava alguna cosa reconstruïda des del seu incendi últim. Per estos anys comencen a visitar Banys personages com Pedro Vicente Maldonado i el Primer Marqués de Selva Alegre, Montúfar i Frazo.
El croniste Isaías Bou Ruiz, relata que, en 1585, l'encomendero Pedro Fernández de Espinoza cedix en propietat al presbítero Álvaro Guerrero Zalamea, el cacicazgo de Ipo. Este religiós pren possessió de les terres de la vall i les denomina Estància (facenda) de La nostra Senyora de Monserratte. Simultàneament un atre encomendero Alonso Guerrero es posesiona d'una zona que denomina Facenda de Sant Josep de Juivi. Estes persones es varen associar també per a instalar una fàbrica per a la preparació de añil. Es presumix que també varen ser els iniciadores del cult a la Verge Maria en estos llocs.
En 1694, estes terres estaven titulades al General espanyol Antonio Palomino Flores (propietari de les Facendes Sant Josep de Juivi i de Sant Vicente, de les quals es componia el Banys d'eixe llavors) pacta en els representants del clero i es compromet en donar cada any la suma de 3.000 pesos per a la capellanía i per al sustente d'un sacerdot.
Durant la segona mitat del XIX, va haver molts conflictes polítics i guerres civils a nivell nacional, Banys es va convertir en un oasis de neutralitat i refugi tant per a conservadors com para lliberals, entre ells, Juan Montalvo (Facenda de Puntzán). Molts immigrants colombians prenen possessió de terres i facendes en el sector en l'aprovació del president García Moreno, entre uns atres les famílies Romo, Erazo, González, Fierro i Argoti.
Facendes notables en les afores de la vila eren: Ulba, Ulbilla, Valéncia, Viscaya, Agoyán, Puntzán, Sant Vicente, Illuchi, Juivi. La població de Banys es dividia al començament de sigle entre hacendados i obrers rurals.
XX i actualitat
En 1887, va aplegar com cura retor el sacerdot belga Tomás Halflants, persona que va assumir també les funcions d'alcalde i va fer possible el desenroll de moltes obres entre les que es destaquen: la delineació dels carrers de la ciutat, la construcció els ponts de Sant Francisco, El Talp, Sant Martín i les Juntes, les primeres captació d'aigua en Chigla, reconstrucció l'iglésia antiga, edificació de la Basílica de la Verge (1904-1944) i l'adquisició de la pileta de bronze en la Plaça del Higuerón. En 1909 li succeïx el sacerdot belga Van Shoote. Açò va influir en el caràcter religiós de la població.
Des de 1916 a 1920 es produïx la segona erupció contemporànea del Tungurahua, en 1918 es produïx una gran explosió que sacsa la terra en Riobamba, lahars i lava baixen fins a Nahuazo. Plou cascajo en aquell dia i cendra en tot eixe temps.
En 1928, el president Isidro Ayora, construïx l'antiga carretera Ambato – Banys, consolidant-se com el principal accés a la Regió Amazónica de l'Equador. El 16 de decembre de 1944 es va fundar oficialment el Cantó Banys; el Primer President del Concejo Cantonal va ser Pedro Tomás Vargas i el Primer President elegit en votacions populars va ser Carlos González.
El terremot de Ambato del 5 d'agost de 1949 va afectar sériament a Banys, reduint a enrunes casi totes les edificacions de la ciutat. La població va disminuir dràsticament, va haver molts morts i gran part dels sobreviviente va abandonar la ciutat.
En 1999 el volcà Tungurahua es va activar i la població de Banys va ser evacuada totalment. Des d'eixe any, el Tungurahua seguix actiu presentant grans erupció en 1999, 2000 i 2006.[1]
En l'última década, Banys també ha segut escenari de la creació de noves representacions simbòliques vinculades al turisme. Entre elles destaca la figura del donyet modern, difosa en el XXI a través d'iniciatives artístiques. En 2013, els artistes Fito Girolami i Catalina Lucz-Ligeti varen presentar el proyecte La Casa del Donyet, que va introduir deliberadament esta figura com un símbol estètic i filosòfic.[2]
Diversos estudis també han senyalat que la figura del donyet en Banys ha segut objecte d'apropiació per part d'alguns sectors del turisme, que la presenten com una tradició ancestral en fins comercials. Este procés s'inscriu dins de lo que la lliteratura acadèmica descriu com a «invenció de tradicions», en el sentit de crear o resignificar símbols recents otorgant-los un caràcter d'antiguetat per a reforçar el seu atractiu cultural.[3][4][5]
Una situació anàloga pot trobar-se en Mèxic en la figura dels alebrijes: escultures colorides de criatures fantàstiques que, si ben hui es perceben com a part del folclore tradicional mexicà, varen ser creades per Pedro Linares en la década de 1930 despuix d'un episodi enfebrat, sense raïls ancestrals profundes en la tradició popular preexistente. Solament en les últimes décades, per mig de la seua difusió en Oaxaca i la seua adopció com a símbol cultural i atracció turística, els alebrijes han adquirit eixe caràcter emblemàtic que ara se'ls atribuïx.[6]
Referències
- ↑ «http://revistabanios.wordpress.com/acerca-de/».
- ↑ Centre d'Estudis Culturals Emergents – Equador(2025).«L'Invenció del Donyet: Art, Comerç i Construcció d'Identitat en Banys d'Aigua Santa (Equador)».doi:10.5281/zenodo.16910541.
- ↑ Hobsbawm, E., & Ranger, T. (1983). The Invention of Tradition. Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ García Canclini, N. (1990). Cultures híbrides: estratègies per a entrar i eixir de la modernitat. Mèxic: Grijalbo.
- ↑ MacCannell, D. (1976). The Tourist: A New Theory of the Leisure Class. Berkeley: University of Califòrnia Press.
- ↑ «History of Alebrijes». Lam Museum of Anthropology, Wake Forest University (2020).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baños (Ecuador)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.