El quinigua (també guinigua o quinicuane) és una llengua indígena de Nou León, actualment extinta i poc documentada.[1] El quinigua era la llengua parlada pels borrats en l'espai entre la Serra Mare Oriental i la Serra de Tamaulipas i el Riu Gran i el Riu Gran del Pilón.

Classificació

editar

El quinigua està documentat únicament en forma de paraules individuals contingudes en els documents de l'Archiu Municipal de Monterrey des del periodo que va de finals del XVI a finals del XVIII. Usualment es considera una llengua aïllada, encara que per l'escassea d'informació atres autors la consideren simplement una llengua no classificada.

La possible relació en l'idioma coahuilteco no sembla respalada per les paraules que es coneixen del quinigua, encara que una relació distant en dita llengua no pot ser exclosa, ni pot donar-se per demostrada.

Lèxic

editar

A penes es coneix una curta llista del vocabulari de l'idioma quinigua publicada per del Clot (1960):[2]

GLOSSA Quinigua
'frijol' mina
'ampli' patama
'profunt' sarak
'venado' mau
'gos' karama
'ànet' amakia
'terra' ama
'menjar' ama, anama; ka(ene)
'peix' ama, ami; ka
'piteu' boi
'front' niapin
'cap' kai
'anar' wame, wan (?)
'gran' ya; ki
'montanya' agu, ayu; imi
'javalí' amoka
'molts' kai, ki
'conill' kun
'pluja' paak
'roig, negre(?)' pa, pa
'carrizo' aki, xi
'roca' pixa
'coa (d'animal)' apino
'gros' ta
'tabac' axo
'arbre' ana
'aigua' ka, kwa, wa

Referències

editar
  1. Karl-Heinz Gursky, 1964, pp. 325–327
  2. I. del Clot (1960)

Bibliografia

editar
325–327.Consultat el 4 de maig de 2009.