Idioma coahuilteco
El coahuilteco[1] o pajalate és una llengua aïllada que es va parlar en el sur de Texas, Estats Units, i en el noreste de Mèxic.[2] Era parlat pels coahuiltecos, un poble indígena nómada que habitava la regió, que en Mèxic corresponia aproximadament a la mitat del territori actual de Coahuila i gran part del nort de Nou León i Tamaulipas.[3]
Este idioma sembla haver segut la llengua franca dels coahuiltecos que vivien en o prop de les missions catòliques establides en Sant Antonio en el XVIII. És casi segur que es varen parlar més llengües, pero numerosos grups coahuiltecos varen desaparéixer entre els sigles XVI i XIX i els seus idiomes no varen ser registrats. Els alazapas de Nou León varen ser un dels últims pobles coahuiltecos que es reconeixia com tal encara en el XIX.[4][5]
En l'actualitat, s'està portant a terme un programa de revitalisació llingüística del coahuilteco (Coahuiltecan Language Reclamation Program) per part d'Humanities Texas per a recuperar la llengua escrita i parlada.[6][7]
Classificació
Les llengües de Texas, Coahuila, Nou León i Tamaulipas no es coneixen be i en general es té poca documentació sobre elles. S'ha conjeturado que podria existir un parentesc entre el coahuilteco i el karankawa, per eixemple.
El coahuilteco va ser agrupat en una família del mateix nom per John Wesley Powell en 1891, després ampliat per membres adicionals proposts per Edward Sapir. Ives Goddard després va tractar totes estes conexions en recel, deixant al coahuilteco com un idioma aïllat.
Manaster Ramer (1996) argumenta que el agrupamiento coahuiltecano més estret original de Powell és sòlit, renombrándolo pakawa per a distinguir-ho de la proposta posterior més àmplia.[8]
Hi ha registre de cinc llengües pakawanas clares: coahuilteco, cotoname, comecrudo, garza i mamulique. Goddard (1979) agrupa als tres últims en una família comecrudana mentres considera que els atres dos són llengües aïllades llingüísticament.
Esta proposta ha segut qüestionada per Campbell,[9] qui considera que les seues correspondències sonores no estan sustentades i considera que algunes de les similituts observades entre paraules poden deure's a préstams.
Descripció llingüística
Gramàtica
El coahuilteco té un orde sintàctic bàsic d'OSV, més netament Objecte-Adjectiu-Subordinada-Verp-Adverbi, en el que els adverbis poden rotar dins del sintagma verbal i els adjectius dins del sintagma nominal.
És acusatiu, és dir que el subjecte d'un verp intransitiu i el subjecte d'un verp transitiu es troben tractats de manera diferent que l'objecte directe d'un verp transitiu, dit tractament consistix en alguna modificació gramatical. El verp rep les traces gramaticals (número, persona) del subjecte del verp intransitiu i transitiu, que són per a abdós els mateixos.[10]
Ademés, l'idioma coahuilteco no especifica moltes de les seues funcions gramaticals dins del núcleu gramatical nominal comú, sino que és comú l'utilisació de clíticos nominals que afecten tant a sustantiu com a l'adjectiu, que es troben despuix d'estos.
Sintaxis
L'estructura de l'oració bàsica del coahuilteco té dotze segments ben diferenciats, estos segments són variables ya que depenen del tipo d'oració que s'estiga aplicant.
Estes posicions (que constituïxen l'orde sintàctic d'ua oració regular) són les següents: 1-Conjunció, 2-Paraula interrogativa, 3-Nexoide, 4-Adjectiu prepuesto, 5-Sustantiu, 6-Adjectiu pospost, 7-Determinant (Clítico nominal en Cas i Número), 8-Adverbi prepuesto, 9-Verp, 10-Clítico verbal, 11-Adverbi, 12-Tancament (Indicador de pregunta).
Una característica important de l'idioma coahuilteco és que tant l'adjectiu com el sustantiu carixen de classes nominals, carixen de número i de cas, no obstant estos dos últims es poden especificar dins del determinant.[11][12]
Morfologia
La morfologia nominal de l'idioma coahuilteco és prou reduïda ya que el número gramatical i el cas gramatical s'especifiquen en partícules fòra de la paraula mateixa. No obstant, adherit al sustantiu poden trobar-se els possessius (de forma semblant al náhuatl) a través de prefixos, ademés d'atres sufixos (com -cat) encara sense un significat confirmat.
Pel que fa a la morfologia verbal és prou complexa, posseïx cinc posicions de prefixos darrere de la raïl i quatre de sufixos despuix de la mateixa (Identificades fins ara). Les posicions abans de la raïl són: 1-Pronom objecte, 2-Reflexiu, 3-Pronom subjecte, 4-¿Nominalizador?, 5-Indeterminat; i les posicions despuix del lexema són tres, de les quals es coneix que la tercera (la més freqüent) pertany al temps gramatical i la segona a la partícula de negació verbal "-yaham/-aham".
Referent al temps es coneix que el coahuilteco és un idioma en sol tres temps gramaticals (-yam/-am per a passat, -cam per a futur i -∅ per al present), utilisa ademés sufixos com -eh, que és indicador de subjuntiu.
Fonologia
El coahuilteco té tant vocals curtes com a llargues.[13]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i / iː | o / oː | |
| Mija | i / iː | o / oː | |
| Oberta | a / aː |
L'inventari consonàntic comprén els següents fonema:
| Bilabial | Inter- dental |
Alveolar | Post- alveolar |
Palatal | Velar | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | labial | ||||||||
| Oclusiva | simple | p | t | k | kʷ | ||||
| eyectiva | pʼ | tʼ | kʼ | kʼʷ | (ʔ) | ||||
| Africada | simple | ʦ | ʧ | ||||||
| eyectiva | ʦʼ | ʧʼ | |||||||
| Nassal | m | n | |||||||
| Fricativa | (θ) | s | ʃ | x | xʷ | h | |||
| Aproximante | simple | j | w | ||||||
| lateral | l | ||||||||
| lat. glotal. | lʼ | ||||||||
Frases d'eixemple
Algunes frases documentades de la llengua són:
- Mameyajámam am é?
- ¿Se't va oblidar?
- Penitenciatam, co pinguactá, cutátze tupó macpatánco tuchém, japamálcuita tucuajám, mameijói am é?
- ¿Vares fer la penitència i les coses que el pare et va manar quan et vares confessar?
- Payam acuém tzin nacamálcuita guacó yahám, mitjó páyam acuém, sajpam pinapzá tuchém, cánac cuem jazá yajám inó. Tzin nactánco juái chiula cué cuem joujpacó snó, co juái pilꞌaimá maitjám cam; mat pilꞌinyó cuém juái ta, tágu pitapó apazá tucuém, mayatzálam ajám cam, co jánmo cuém miyajlé guacó yajám cam, co mayacámam ajám cam. Puhúm miahói ajám aguajtá, tamój ta micashíptꞌam cam, co sajpám pinapzá maihói tzaj in cám.
- Yo no et confesse ara, perque encara no t'has llevat dels pecats. Yo et mane que ixques d'eixa casa, i viuràs en una atra casa; i no tornaràs una atra volta a eixa casa a on està eixa dòna, i no li parlaràs a soles, i no la visitaràs, si no ho fas aixina t'enganyarà el dimoni, i tornaràs a pecar.[nota 1]
Vore també
Referències i notes
- ↑ Totes les frases varen ser preses de l'obra Manual per a administrar els sants sacraments en llengua coahuilteca escrit per Fra Bartolomé García, s'estima que en l'obra existixen més de doscentes frases en dit idioma.
- ↑ «cervantesvirtual. com/obra-visor/cuadro-descriptiu-y-comparatiu-de-les-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-ii--0/html/9ff5457b-ad0f-4be8-bc10-0d0d4156949c_7. html Quadre descriptiu i comparatiu de les llengües indígenes de Mèxic : o Tractat de filologia mexicana. [Vol. II / per Francisco Pimentel]» (en és). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ academia. edu/80641972/Gram%C3%A1tica_de_la_Lengua_Coahuilteca «Gramàtica de la Llengua Coahuilteca».Gramàtica de la Llengua Coahuilteca.Consultat el 2022-10-15.
- ↑ «si. edu/bitstream/handle/10088/15429/bulletin1271940smit. pdf Linguistic material from southern Texas and northern Mexico».
- ↑ «sabinashidalgo. net/articulos/historias-de-sabinas/1942-els-alazapas-sp-2060461494 Els alazapas».
- ↑ «dgb. uanl. mx/la/1080098850/1080098850_14. pdf La vila de Plans i Valdés (1851-1864)».
- ↑ «org/coahuiltecan-language/ Coahuiltecan Language – Indigenous Cultures Institute» (en en). Consultat el 2024-08-13.
- ↑ «proquest. com/openview/381b5ba14e61e2bacb65043bd3f9f637/1. pdf? pq-origsite=gscholar&cbl=18750&diss=y Coahuilteco Language Reclamation Program - ProQuest» (en és). www. proquest. com. Consultat el 2024-09-28.
- ↑ Ramer, Alexis Manaster. “jstor. org/stable/30028442 Sapir's Classifications: Coahuiltecan”. Anthropological Linguistics 38 (1): 1–38. ISSN 0003-5483.
- ↑ Campbell, Lyle. “jstor. org/stable/30013048 Coahuiltecan: A Closer Look”. Anthropological Linguistics 38 (4): 620–634. ISSN 0003-5483.
- ↑ «com/lenguas/coahuilteca. html Llengua coahuilteca». Consultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ Troike, Rudolph C.. “jstor. org/stable/414344 Subject-Object Concord in Coahuilteco”. Language 57 (3): 658–673. doi:. ISSN 0097-8507.
- ↑ Troike, Rudolph C.. “journals. uchicago. edu/doi/full/10.1086/679045? casa_token=OofNqIv9LHsAAAAA:USGpjrdzq0NvRkgBr6_iOMeewYji3SXktucMt69AWCywz2kk8v1a_2wQRG-uLsa-4hsNEH8GY4wR Center-Embedding Relative Clauses in Coahuilteco”. International Journal of American Linguistics 81 (1): 133–142. doi:. ISSN 0020-7071.
- ↑ Troike, 1996
Bibliografia
- Goddard, Ives (Ed.). (1976). [enllaç trencat] en The Languages of Native America, L. Campbell & M. Mithun, Ed. s, University of Texas Press, Austin.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
- Troike, Rudolph. (1996). Coahuilteco (Pajalate). In I. Goddard (Ed.), Languages (pp. 644-665). Handbook of North American Indians. Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
- Manaster Ramer, Alexis. 1996. Sapir's Classifications: Coahuiltecan. Anthropological Linguistics 38/1, 1–38.
- Sapir, Edward. 1920. The Hokan and Coahuiltecan languages. International Journal of American Linguistics, 1 (4), 280-290.
- Swanton, John R. (1915). Linguistic position of the tribes of southern Texas and northeastern Mexico. American Anthropologist, 17, 17–40.
Enllaços externs
- tshaonline. org/handbook/online/articles/bmcah Indis Coahuiltecos
- archive. org/web/20041110213940/http://data2. itc. nps. gov/parks/saan/ppdocuments/san%20juan%20cultural%20study2. htm Reassessing Cultural Extinction: Change and Survival at Mission Sant Joan Capistrano, Texas — Chapter 8: Linguistics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma coahuilteco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.