Anar al contingut

Llengües comecrudasMamulique

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Idioma mamulique»)

Les llengües comecrudas són un conjunt de varietats llingüístiques històricament parlades en la zona sur de Texas, Estats Units, i en el noreste de Mèxic, a lo llarc del riu Bravo.[1] El comecrudo és la varietat més coneguda. Se sap poc sobre estes llengües i sobre els pobles que les varen parlar. El seu coneiximent prové fonamentalment de llistes de paraules i oracions arreplegades per misionero i exploradors europeus. En 1829, el botànic francés Jean-Louis Berlandier va registrar una llista de 148 paraules del comecrudo, al que va denominar mulato. Posteriorment, en 1886, el etnólogo Albert Samuel Gatschet va recopilar vocabulari, frases i un text dels descendents dels últims parlants de la llengua prop de Camargo, Tamaulipas. No obstant, per a les llengües garza i mamulique, la documentació és encara més llimitada, en registres d'a penes vintiuna i vintidós paraules, respectivament, recopilades per Berlandier en 1828. A pesar dels esforços de documentació, les llengües comecrudas es varen extinguir a finals del XIX.[2] No obstant, els descendents d'estos pobles, com la Nació Carrizo Comecrudo del Sur de Texas (en carrizo, Estok Knax), continuen lluitant pel reconeiximent de la seua identitat cultural i la preservació de la seua herència històrica.[3]

Nom

La paraula "comecrudo" prové del espanyol, sent el seu significat lliteral "menjador de carn crua". Els espanyols utilisaven, ademés, el terme "carrizo" per a referir-se a tots els grups parlants d'estes llengües.[4] Per la seua banda, els comecrudos s'autodenominaven estok, que significa "persona" o "indígena". Encara que, respecte al seu exònim en espanyol, membres del poble varen expressar a Gatschet la seua preferència pel terme "comecrudo".[5]


Classificació llingüística

En la classificació de les llengües indígenes d'Amèrica de 1891 de John Wesley Powell, el carrizo va ser agrupat junt en el cotoname i el coahuilteco en una família anomenada "coahuiltecana".[6] Encara que es tractava d'una proposta preliminar, va assentar les bases per a discussions posteriors sobre la relació genètica entre estes llengües. De fet, eixa primera classificació coincidix en la família pakawana proposta més recentment per Manaster Ramer (1996), basada en anàlisis lèxics més recents.[7]

S'han propost agrupacions més àmplies. Per eixemple, John Reed Swanton (1915) va considerar que el carrizo, junt en el cotoname, el coahuilteco, el karankawa, el tónkawa, el atákapa i el maratino formarien una família que va denominar també "coahuiltecana".[8] Esta hipòtesis responia al reconeiximent de característiques lèxiques i fonològiques compartides entre estos grups, encara que també va ser una generalisació basada en senyes incompletes. Més tart, Edward Sapir (1920) va acceptar la proposta de Swanton i va incloure esta hipotètica família coahuiltecana com una branca més de les llengües hokanas, encara que esta proposta seguix sent controvertida.[9]

Distribució i varietats dialectals

Les llengües comecrudas es varen parlar en una regió que comprén el sur de Texas i el nort de Mèxic, específicament en àrees propenques al curs del riu Bravo. Esta ubicació estratègica, caracterisada pels seus recursos naturals i el seu paper com a frontera cultural i geogràfica, va anar l'escenari a on els parlants d'estes llengües varen coexistir en atres grups indígenes, com els coahuiltecos, karankawas i tónkawas, ademés d'enfrontar les incursions europees.[2]


L'extensió geogràfica del carrizo sembla estar correlacionada en les dinàmiques històriques dels pobles indígenes de la regió, els qui vivien en bandes seminómades i explotaven els recursos naturals segons els cicles estacionals. Este patró de movilitat hauria contribuït a que les llengües comecrudas desenrollaren, presumiblement, variants dialectals dins de la seua àrea d'orige. No obstant, per la falta de documentació detallada, l'existència d'estes variants solament pot inferirse de manera indirecta a partir dels registres fragmentaris disponibles.[2]

Es coneixen tres varietats atestades del carrizo:

Comecrudo

El comecrudo o mulato és la llengua millor documentada del grup i es considera la principal varietat llingüística. Es parlava principalment en l'àrea del sur de Texas, estenent-se cap al nort de Tamaulipas en Mèxic, prop de Reynosa. Les llistes de vocabulari recopilades per misionero i exploradors en el XIX sugerixen que el comecrudo era la llengua predominant en les regions propenques a la delta del riu Bravo. Era parlada pels pobles salinero o sepinpacam (en carrizo, sepenpakam) i perpepug (en carrizo, pelpepuk). Esta és la llengua de la qual Jean-Louis Berlandier va recopilar una llista de 148 paraules en 1829. Posteriorment, en 1861, Adolph Uhde va publicar una guia en vocabulari i, en 1886, Albert Samuel Gatschet va registrar un vocabulari, frases i un text dels descendents (els quals ya no parlaven en fluïdea) dels últims parlants de comecrudo prop de Camargo.[1]

Garza

El garza, documentat en menor mida, és la varietat llingüística vinculada en els pobles que habitaven l'àrea del riu Bravo prop de Mier i es coneix a partir de dos noms tribals i vintiun paraules arreplegades al cap del poble per Berlandier en 1828. En eixa época, tots els garza també parlaven espanyol i s'havien assimilat culturalment. Era parlada pel poble garza o atanaguaypacam (en carrizo, atanawaipakam). Els garza varen ser cridats miákan pels seus veïns cotonames, mentres que ells cridaven yué als cotonames.[10]


Mamulique

El mamulique és la varietat registrada en un vocabulari de vintidós paraules donades pels indígenes de la localitat de Mamulique, en el municipi de Salines Victoria, Nou León. Berlandier va documentar esta llengua com "carrizo de Mamulique". En 1828, els seus últims parlants eren un grup d'unes quarantacinc famílies, totes elles cristianes i bilingües en espanyol.[11]

De la mateixa manera que el garza, el mamulique sembla estar vinculat geogràficament en comunitats que vivien més llunt de la delta del riu Bravo, lo que podria indicar un major grau de diferenciació dialectal per l'aïllament geogràfic i les interaccions en atres grups indígenes de la regió com els alazapas.[12]

Descripció llingüística

Fonologia

L'inventari consonàntic del carrizo comprén els següents fonema:[2]

CONSONANTS Consonante labialabial Dental Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Oclusivas (b)  p (d)  t   k ꞌ /ʔ/
Africades    
Fricatives f s (s /ʃ/) x (x /χ/) h
Líquida l        
Vibrant (r /ɾ/)
Nassals   m n (n /ŋ/)  
Semivocals w i /j/

Les consonants /b/, /d/ i /r/ solament es troben en préstams de l'espanyol. La consonant /k/ es pronuncia [g] abans d'una consonant nassal o líquida. Eixemples: knax 'home' es pronuncia [gnaχ]; klam 'gos' es pronuncia [glam]. La consonant /x/ tendix a pronunciar-se [χ] en posició final. Eixemple: kisax 'chicotet' es pronuncia [kiˈʃaχ]. En carrizo hi ha cinc vocals: a, i, i, o, o. L'accent generalment recau en l'última sílaba, marcant-se en un accent agut si terminen en vocal. En el cas dels sustantius monosílaps, l'accent s'ampra com tilde diacrítica.


Gramàtica

Per lo general, l'idioma carrizo seguix un orde bàsic de subjecte-objecte-verp en el que el verp apareix consistentemente al final de l'oració i els objectes directes, datius i complements precedixen al verp. Destaca la falta d'inflexió nominal, ya que els sustantius no semblen marcar gènero, número ni cas. Presenta, ademés, una tendència aglutinant, en la quals morfemes es combinen per a expressar relacions gramaticals, possessió i atres aspectes. Les frases nominals són posposicionals, mentres que els modificadores com a adjectius i quantificadors apareixen despuix del sustantiu. La negació es marca en la partícula kam.[13]

Verps

El sistema verbal del carrizo, encara que documentat de manera parcial, revela un us llimitat de marcadors de persona, presència de formes supletives per al número i una morfologia rica en prefixos i sufixos que modifiquen el significat o context de l'acció. S'identifiquen tres prefixos per a les persones gramaticals:[2]

kaí – menjar selaí – plorar
1. paikaí – yo com paiselaí – yo plore
2. pamkaí – tu menges pamselaí – tu plores
3. pakaí – ell o ella menja paselaí – ell o ella plora

El prefix pa- és un de les morfemes més recurrents i apareix en diverses construccions verbals, per lo que podria actuar com un marcador d'aspecte o com un element gramatical que dona cohesió a l'estructura verbal. Eixemples: paplaú 'morir-se'; pakwam 'mossegar'. També apareix prefixat a adjectius, indicant atributs o característiques. Eixemples: payataú 'negre'; payawet 'molts'. El sufix -li es troba en varis tipos de construccions i sugerix funcions relacionades en subordinació o relativisació, interpretat generalment com un participi. Eixemple: xal pahataili 'boca oberta'. Aixina mateix, s'utilisa de manera consistent junt en els prefixos a- i pa- quan el núcleu del sintagma nominal, dins de lo que sembla ser una clàusula relativa, eixercita el paper d'objecte directe o de complement instrumental. Eixemple: xaí apakamli wakaté 'jou dut per bous'.[2]

Uns atres afijos són el prefix direccional el-, que indica una acció descendent, el sufix -enta, que s'usa en formes reflexives i recíproques en verps, i el prefix pay-, que apareix en construccions que indiquen un estat particular o un canvi d'estat.


Comparació lèxica

La següent taula de vocabulari nuclear comú constituïx part de l'evidència sobre la que Goddard (1979) va propondre que dites varietats són llengües comecrudas. Els manuscrits de Berlandier contenen els únics registres per al mamulique i el garza.[14]

ESPANYOL Comecrudo Garza Mamulique
sol al ai atl
lluna kan an kan
aigua ax axe aha
camine ál aie (?)
cel apel apiero (?)
dòna kém kem kem
home knax knarxe kessem
bosc waí wiae (?)
pedra woyekuel waxue (?)

El carrizo i atres idiomes

El carrizo, com a llengua en contacte en cultures dominants i veïns llingüístics diversos, reflectix en el seu vocabulari l'influència d'atres idiomes, principalment el espanyol, el náhuatl, el coahuilteco i el huasteco. Este fenomen és testimoni de l'interacció cultural i llingüística que els parlants de carrizo varen experimentar durant el periodo virreinal.[15]

L'influència de l'espanyol en el carrizo és notable, especialment en térmens associats en pràctiques i elements introduïts pels europeus. Per eixemple, térmens com wakaté 'vaca' i baꞌutisara 'batejar' mostren cóm els conceptes varen ser assimilats llingüísticament, adaptant les paraules de l'espanyol a la fonologia del carrizo. Açò evidencia no solament l'impacte del contacte en els espanyols, sino també la capacitat dels parlants d'incorporar préstams llingüístics mantenint l'estructura del seu idioma.[13]

Aixina mateix, el náhuatl va deixar chafada en el carrizo en paraules com taweló 'dacsa' (del náhuatl tlaolli), yiy 'tres' (de yeyi), nawi 'quatre' (de nawi) i makwel 'cinc' (de makwilli), provablement pel seu us com a llengua franca en l'época novohispana, ademés de possibles contactes comercials en nahuas. cal mencionar que algunes paraules del náhuatl varen aplegar al carrizo de forma indirecta, a través de l'espanyol. Un eixemple és patolito 'frijol', derivat del diminutiu en espanyol de "patol", que a la seua volta prové del náhuatl patolli.[13]

Frases d'eixemple

Afisiaú paikam mekmekne.
'Vullc prendre mezcal'.
Koomet ax pakapetle.
'El gorc està ple d'aigua'.
Xat yen hala kam.
'No entenc l'idioma'.


Men omtaꞌi alpá kam.
'Ell no té parents'.[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Goddard, Ives. (1979). The languages of south Texas and the lower Rio Gran. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.) The languages of native America (pp. 355–389). Austin: University of Texas Press
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 academia. edu/48158331/Zamponi_R_2024_Extinct_lineages_and_unclassified_languages_of_Mexico_In_Languages_and_linguistics_of_Mexico_and_Northern_Central_America_A_comprehensive_guide_ed_by_S_Wichmann_Berlin_and_Boston_de_Gruyter_Mouton_pp_99_157 «Zamponi, R. 2024 ‘Extinct lineages and unclassified languages of Mexico’. In Languages and linguistics of Mexico and Northern Central America: A comprehensive guide, ed. by S. Wichmann, Berlin and Boston, de Gruyter Mouton, pp. 99-157.».Consultat el 2024-12-30.
  3. ↑ «charitynavigator. org/ein/752830923 Carrizo Comecrudo Nation of Texas Inc.».
  4. ↑ «tshaonline. org/handbook/entries/comecrudo-indians Comecrudo Indians».
  5. ↑ Handbook of American Indians North of Mexico, vol 1, Washington, DC: Smithsonian Institution, p. 209. ISBN 978-1-58218-7488.
  6. ↑ Powell, John W. (1891). Indian linguistic families of America north of Mexico. Seventh annual report, Bureau of American Ethnology (pp. 1–142). Washington, D. C.: Government Printing Office. (Reprinted in P. Holder (Ed.), 1966, Introduction to Handbook of American Indian languages by Franz Boes and Indian linguistic families of America, north of Mexico, by J. W. Powell, Lincoln: University of Nebraska).
  7. ↑ Ramer, Alexis Manaster. “jstor. org/stable/30028442 Sapir's Classifications: Coahuiltecan”. Anthropologicalinguistics 38 (1): 1–38. ISSN 0003-5483.
  8. ↑ Swanton, John R. (1915). Linguistic position of the tribes of southern Texas and northeastern Mexico. American Anthropologist, 17, 17–40.
  9. ↑ Sapir, Edward. 1920. The Hokan and Coahuiltecan languages. International Journal of American Linguistics, 1 (4), 280-290.
  10. ↑ Berlandier, Jean L.; & Chowell, Rafael (1828–1829). [Vocabularies of languages of south Texas and the lower Rio Gran]. (Additional manuscripts, no. 38720, in the British Library, London.)
  11. ↑ «ethnologue. com/language/emm/ ». Consultat el 2026-07-18.
  12. ↑ Berlandier, Jean L.; & Chowell, Rafael (1850). Luis Berlandier and Rafael Chovell. Diari de viage de la Commission de Llimites. Mexico.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  14. ↑ «pub/the-languages-of-native-america-historical-and-comparative-assessment-9780292768512. html The Languages of Native America: Historical and Comparative Assessment» (en en). dokumen. pub. Consultat el 2024-12-28.
  15. ↑ academia. edu/10153188/Coahuiltecan_a_closer_look «Coahuiltecan: a closer look».Consultat el 2024-12-29.

Bibliografia

  • Campbell, le. (1997). American Indian languages: The historicalinguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Campbell, le; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
  • Goddard, Ives. (1979). The languages of south Texas and the lower Rio Gran. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.) The languages of native America (pp. 355–389). Austin: University of Texas Press.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). [Map]. Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Saldivar, Gabriel. (1943). Els Indis de Tamaulipas. Mexico City: Pa American Institute of Geography and History.
  • Sapir, Edward. (1920). The Hokan and Coahuiltecan languages. International Journal of American Linguistics, 1 (4), 280-290.
  • Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
  • Swanton, John R. (1915). Linguistic position of the tribes of southern Texas and northeastern Mexico. American Anthropologist, 17, 17-40.


Comecrudo

  • Berlandier, Jean L. (1969). The Indians of Texas in 1830. Ewers, John C. (Ed.). Washington: Smithsonian Institution.
  • Berlandier, Jean L.; & Chowell, Rafael (1828-1829). [Vocabularies of languages of south Texas and the lower Rio Gran]. (Additional manuscripts, no. 38720, in the British Library, London.)
  • Berlandier, Jean L.; & Chowell, Rafael (1850). Luis Berlandier and Rafael Chovell. dgb. uanl. mx//handle/201504211/12970 Diari de viage de la Comissió de Llímits. Mèxic.
  • Gatschet, Albert S. (1886). [Field notes on Comecrudo and Cotoname, collected at Les Prietas, Tamaulipas]. Smithsonian Institute, National Anthropological Archives Ms. n.º 297.
  • Swanton, John. (1940). Linguistics material from the tribes of southern Texas and northern Mèxic. Bureau of American Ethnology, Bulletin, 127 (pp. 1-145).
  • Uhde, Adolph. (1861). Die Länder am untern Rio Bravo del Nort. Heidelberg: J. C. B. Mohr.

Garza

  • Berlandier, Jean L.; & Chowell, Rafael (1828-1829). [Vocabularies of languages of south Texas and the lower Rio Gran]. (Additional manuscripts, no. 38720, in the British Library, London.)
  • Berlandier, Jean L.; & Chowell, Rafael (1850). Luis Berlandier and Rafael Chovell. dgb. uanl. mx//handle/201504211/12970 Diari de viage de la Comissió de Llímits. Mèxic.
  • Gatschet, Albert S. (1886). [Field notes on Comecrudo and Cotoname, collected at Les Prietas, Tamaulipas]. Smithsonian Institute, National Anthropological Archives Ms. no. 297.
  • Saldivar, Gabriel. (1943). Els indis de Tamaulipas. Institut panamericà de geografia i història, Publication 70.

Mamulique

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_comecrudasMamulique&oldid=1416717»