Idioma maratino
El maratino o tamaulipeco és una llengua indígena que es va parlar en la part meridional de la regió central de l'estat de Tamaulipas, en Mèxic. El seu us es documenta històricament entorn a la serra de Tamaulipas, a on diversos pobles originaris l'ampraven com a mig de comunicació principal.[1]
Entre els pobles que ho parlaven, destaquen els maratines, a els qui deu el seu nom la llengua, aixina com els mariguanes, en els qui mantenien estrets vínculs culturals. Abdós nacions, de filiació tamaholipa, per la seua rodalia territorial i política, compartien moltes traces que facilitaven la intercomprensión, lo que sugerix l'existència de variants llingüístiques dins del mateix continu dialectal.[2]
A pesar de la seua importància històrica en la regió, el maratino es considera una llengua no classificada. Els registres existents són sumament escassos, llimitats principalment a testimonis de finals del XVIII. Esta llimitada documentació ha dificultat la seua filiació genètica dins de les famílies llingüístiques mesoamericanes.[3]
Nom
La paraula "maratino" prové del terme utilisat en espanyol per a designar als indígenes maratines, la denominació dels quals, a la seua volta, deriva del llinage Martínez. És provable que este nom fora adoptat per líders indígenes cristianizados, en conformidad con la pràctica comuna d'assumir el llinage del padrí.[3] En la seua pròpia llengua, no obstant, este poble s'autodenominava kwini, terme que es traduïx com "chicons".[4]
Classificació llingüística
Morris Swadesh va propondre una possible relació en les llengües yutoaztecas, donada la presència de certs paralelismes lèxics i morfològics tentatius en la branca taracahíta. Entre estos, l'us de prefixos pronominals tant per a marcar al subjecte i a l'objecte en la conjugació verbal com per a indicar possessió en els sustantius, l'utilisació de posposiciones i la presència d'un artícul associat al sustantiu.[5] No obstant, Campbell (1997) considera que la falta de senyes estructurals suficients impedix confirmar esta hipòtesis, per lo que el maratino permaneix com una llengua aïllada des del punt de vista tipològic.[6]
Descripció llingüística
Fonologia
La fonologia del maratino no ha segut documentada de manera sistemàtica, no obstant, a partir d'un testimoni de l'última década del XVIII transcrito per fra Vicente Santa María, es poden observar certs patrons fonètics recurrents. S'observa una marcada vocalisació en predominancia de tres vocals (a, i, o), moltes voltes repetides o allargades per a indicar algun matís gramatical o estilístic, lo que indica que ampra vocalisme prosódico. Entre dos vocals iguals seguides sembla haver una oclusió glotal.[2]
Sobre les consonant, en els registres del maratino es troben: b, ch, g, h, j, k, kw, l, m, n, ng, p, r, s, t, ts, w, x, i. La presència d'oclusives sordes com a ⟨p⟩, ⟨t⟩ i ⟨k⟩ és consistent, de la mateixa manera que les nassals ⟨m⟩, ⟨n⟩ i el dígraf ⟨ng⟩, que es presenta en notable freqüència. També hi ha africades i fricatives com a /t͡ʃ/, transcrita com ⟨ch⟩, /t͡s/, com ⟨ts⟩ i /ʃ/, com a ⟨x⟩. No hi ha un contrast clar entre ⟨l⟩ i ⟨r⟩, encara que la primera apareix solament en un préstam, de la mateixa manera que ⟨i⟩. Ademés, la lletra ⟨j⟩ apareix freqüentment i per la seua distribució sembla correspondre clarament a una velar sorda /x/.[7]
Gramàtica
El maratino utilisa prefixos pronominals per a marcar tant als subjectes com als objectes verbals, aixina com per a indicar possessió nominal. Açò es deduïx de formes com ming ‘nosatres’ o ‘nostre’, que apareix unida a distints verps i sustantius. Per eixemple: ming kohkoh ‘nostres forces’, ming katamá ‘els nostres tirs’, ming maamehé ‘nosatres cridant’, ming maatsimetsu ‘nosatres brincar’. La partícula tse funciona com artícul, com en: tse pong ‘la corda’, tse xirt ‘la flecha’, tse mahká ‘l'arc’.[4]
Els verps s'estructuren entorn a formes infinitives, sense un sistema flexivo complet. Les úniques inflexions clarament identificades corresponen als infinitius actiu i passiu, els quals s'adapten al context per a expressar persona, temps i número segons el sentit, és dir, de forma pragmàtica. Per eixemple: paahchu ‘matar’ i paahchichu ‘ser matat’. No s'han documentat desinències explícites de conjugació ni temps verbals marcats per sufixos o prefixos adicionals.[4]
Els substantius no es declinen per mig de partícules externes, sino que presenten inflexions internes per a expressar número i derivació apreciativa. Per eixemple: chiwat significa ‘dòna’, chiwata ‘dònes’, i aachiwata ‘moltes dònes’, en una progressiva repetició o allargament de la vocal inicial per a denotar major pluralitat. Esta característica indica un sistema flexivo no segmental, en el que el grau de pluralitat es reflectix fonèticament. També s'observa en xirt ‘flecha’, xiri ‘fleches’. Per una atra part, el sufix diminutiu -i apareix registrat solament per al terme magchi ‘pajarito’, de magch ‘pardal’.[4]
Sintaxis
Un de les traces més característiques del maratino és l'us constant de símil com a part inherent a l'estructura sintàctica. Expressions com juriniwa ming tikwi ‘com a lleons mengem carn’ no són adorns retòrics, sino elements estructurals del discurs, empleats tant en situacions quotidianes com en contexts rituals o narratius. El sufix derivatiu de semblança -niwa s'ampra recurrentemente, com en magchiniwa ‘com pajarito’ i bumniwa ‘com a llop’, mostrant el seu paper com a marcador de comparació.[4]
Encara que les senyes no permeten reconstruir en certea l'orde sintàctic, s'observa una tendència a la colocació inicial d'elements d'émfasis o agents, seguit de verps i modificadores, mostrant un patró preferent SVO. En els eixemples de vora dels maratines, es repetix una construcció a on el subjecte o grup es presenta seguit del verp i, posteriorment, els objectes o complements.[4]
Lliteratura
A pesar de l'escassa documentació existent sobre el maratino, la major part prové d'una vora tradicional dels maratines recopilat per fra Vicente Santa María, el qual oferix una mostra directa de la lliteratura oral dels pobles indígenes del centre de Tamaulipas i aporta valiosa informació sobre el seu estil expressiu i cosmovisió. Una de les estrofes és la següent:[4]
ming kohkoh, ming katamá,
tse pamini kugtimá memehé.
Frases d'eixemple
- Paahchichu el meu ming xiri magchniwa.
- 'Morint en les nostres vares com a pardal'.
- Aachiwata he ming maamehé.
- 'Les dònes i nosatres cridant de gust'.
- Che nohgi mah xiri ka tamugni.
- 'Per a que anem en fleches a barallar al mont'.
- Nohgi mehme paahchichu.
- 'Vàrem ser a fer-els morir a péntols'.
- Baah ka peyot he ming tuché.
- 'Beurem peyote i nos dormirem'.
- Ming kwino konsniwa ma tamug.
- 'Correm com venado al mont'.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Stresser-Péan, Guy (2000). openedition. org/cemca/6748 Capítul 8. Tribus semiagrícolas del contorn de la serra de Tamaulipas i de la regió d'Aldama (en es), Centre d'estudis mexicans i centroamericàs, pp. 557–563. ISBN 979-10-365-4005-9. Consultat el 2025-07-11.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «cervantesvirtual. com/obra-visor/cuadro-descriptiu-y-comparatiu-de-les-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-iii--0/html/436972b0-f2e3-4471-8321-8dcfee62bed2_24. html Quadre descriptiu i comparatiu de les llengües indígenes de Mèxic : o Tractat de filologia mexicana. [Vol. III]» (en es). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2025-07-11.
- ↑ 3,0 3,1 Stresser-Péan, Guy (2000). openedition. org/cemca/6742 Capítul 6. Els principals pobles agrícoles de la serra de Tamaulipas en el sigle xviii (en es), Centre d'estudis mexicans i centroamericàs, pp. 531–536. ISBN 979-10-365-4005-9. Consultat el 2025-07-11.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 University of Virginia, Francisco; Pimentel i Fagoaga, Jacint; Pimentel i Fagoaga, Fernando; Moixa, Francisco (1903). org/details/obrascompletasd00sosagoog Obres completes de D. Francisco Pimentel .., Mèxic, Tipografia Econòmica. Consultat el 2025-07-11.
- ↑ Swadesh, Maurici(1968).revistas. unam. mx/index. php/antropologia/article/view/19350 «Les llengües indígenes del noreste de Mèxic».Anals d'Antropologia.5(1)ISSN 2448-6221.doi:10.22201/iia.24486221i.1968.1.19350.Consultat el 2025-07-03.(en es)
- ↑ «org/nahuatl-electronic-docs/Campbell_Middle_American_Languages_pt2. pdf Middle American Languages».
- ↑ «si. edu/bitstream/handle/10088/15429/bulletin1271940smit. pdf Linguistic material from southern Texas and northern Mexico».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma maratino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.